Bon dia penya
Moltes gràcies a tots dels vostres missatges de suport!!!
Aquí teniu la meva crònica de la marató de London.
Com alguns ja sabeu entrar a Londres a través del Ballot no és fàcil i les agències son sempre un “pain in the as”
Gràcies a alguns contactes correcat i una mica de casualitat i tota la pesca al final el “Good for Age” va resultar i vaig poder participar com part d’aquesta categoria.
Aquest hivern ha estat una mica estrany per mi.
Vàrem tenir un any de molta neu i un amic em va enredar i vaig provar aquesta modalitat de l’esqui de fons que es diu el patinador o l’skater i em vaig enganxar! Vaig estar escapant-me entre setmana i sempre que podia a practicar aquesta tècnica tant adictiva. En un any he descobert i explorat totes les estacions de esquí nòrdic de Catalunya: tuixent, guils, la llosa, sant joan, lles...
Havia provat l’esquí de fons clàssic però això és un altre mon!!
Us recomano que no ho proveu es un esport molt físic i al mateix temps súper tècnic el que el fa mooolt adictiu. En un parell d’hores quedes ben servit. Per tal que us feu una idea el concepte es: -projectar tot el cos en un angle lateral a decidir i recolzar l’equilibri sobre un sol esquí i en el moment en que la inèrcia decau i no abans, canviar el pes a l’altre cama i empènyer endavant. Cal decidir en quin angle fas el gest en quin moment canvies el pes i el més difícil quina força fas amb el peu de darrera per empènyer el cos endavant sense perdre “l’agarre” sobre la neu.
Es una passada, difícil, atractiu, complex, físic, molt complert i cada dia es diferent perquè les condicions de la neu tant canviat fa que la dificultat pugui ser molt variable d’un dia a l’altre!!
En fi
Anem a lo nostre !
Entre l’skating i el meu gos que li agrada de sortir a la muntanya i que he fet un parell de canicross al final no he entrenat gens de forma especifica per la marató. (primer error)
Per rematar les coses, 15 dies abans de la cursa vaig fer un parell de series ràpides o no se que va passar però se’m va tornar a despertar una antiga lesió que m’havia deixar un any aturat que era una metatarsàlgia o una capsulitis o un morton ningú ho va aclarir i em vaig acollonir i vaig passar els últims 15 dies aturat prenent AINES i gel i compex i fisioteràpia i fins i tot vaig visitar un osteòpata....
Vaig guanyar dos quilos i vaig estar parat 15 dies abans de la marató (segon error)
No havia fet tirada llarga i nomes vaig fer una mitja a ritme de llebre molt suau.
Uff massa coses en contra
Però vaig pensar –si agafo un ritme lent segur que la puc fer sense patir i gaudint de londres
Quin error!!!
Em ve al cap la veu del mestre JORFER -la senyora marató que es molt senyora m’ha fotut a puestu!!
Una marató sense entrenar o ets lo putu crack o no hi ha manera. I jo soc massa novell i de crack res de res.
Vàrem arribar a Londres el divendres amb la família i per sort prop de victoria station vem llogar un mini apartament sota terra be de preu i molt ben localitzat per anar a la sortida i a la arribada de la marató sense massa transbordaments.
El dissabte una escapada rapida a la fira del corredor que queda una mica lluny però que esta mooolt ben organitzada els anglesos son uns cracs i després caminant i passejant per Londres una filla meva no hi havia estat mai i vàrem fer molt el turista massa el turista (el dia abans cal reposar i no caminar) vaig fer mes de 10km caminant a ritme de tortuga. (tercer error).
El diumenge em vaig llevar a les 7 (horari de casa les
aquesta es una marató per senyors no cal matinar. Esmorzar una mica i amb el tren des de victoria station amb 20’ era a Blackheet la sortida.
Allà ja es veia que el dia apuntava maneres feia molta calda i a les 9 tothom ja estava amb els tirants i fugint del sol buscant l’ombra sota les carpes.
Després vaig saber que vàrem tenir 24 graus en alguns punts de la marató.
Tot molt ben organitzat marxals per tot arreu molts WC, cafè i te per tothom potser no el luxe de Boston però en general una sortida molt plaent!! Sota la pluja la sensació segur que es diferent però el dia era magnífic.
A les 10 amb puntualitat britànica (hehe) sona el seu himn clàssic i la reina des del seu palace ens dona la sortida.
Els primers km passen volant m’han posat al calaix de sub3 per culpa de la marca que vaig acreditar i que em va permetre entrar al good for age (4t error)
I no m’en adono i tot i frenar tota la estona els primers 5k passen volant massa depressa
Fins al km 10 vaig frenant i pensant –nen vas massa depressa.
Es molt curiós aquí hi ha tres sortides diferents i et vas reagrupant amb molta penya tota la estona que quan es troben en la confluència la gent criden –uuuuhhh !!
De totes les que he corregut es la única en que sempre vaig estar rodejat de mooolts corredors però no una mica no; atiborrat i jo no sguia pas un ritme constant, no se don surt tanta penya!!!
Recordo a Boston passar moltes estones sol per les carreteres del principi però aquí la marabunta a cada avituallament has de vigilar de no prendre mal amb altres que volen fer el traguet!!
De fet fa por de caure i no pots badar massa mirant el paisatge perquè sempre tens corredors al voltant i és fàcil de fotres de morrus.
A partir del km 15 ja vaig veure que la cosa no seria fàcil
Alla vaig dir -nen frena !! Però el mal ja estava fet
(5e error) primers 10k massa ràpid!
Vaig arribar al 21 mooolt justet i a partir daqui: una agonia.
Baixant el ritme fins al 25 primeres rampes, primeres caminades, ritmes cada vegada mes baixos...
La calor comença apretar fort molts corredors reben assistència mèdica, molta penya caminant.... calda forta
Després vaig saber que un noi jove de 34 anys va morir per un col·lapse.
Jo no tinc excusa en la calor, em vaig hidratar super be i portava capsules de sal que tb vaig prendre religiosament cada 10k.
La organització posa aigua cada milla i una mena de gatorade massa ensucrat cada 5 milles i en un parell de llocs donen gels tot molt ben muntat.
Milions de voluntaris son al carrer.
No se si he vist mai tant gent amb ma vida animant una marató.
A nova york hi ha gent però aquí es una lokura sempre hi ha 4 o 5 fileres de gent a tot arreu.
De tant penya que hi ha al voltant del km 21 depsres del london bridge havia de veure la família i no van aconseguir arribar a travessar la barrera de people que s’aglomerava per tot arreu i no els vaig veure.
Aquí la cursa fa un bucle llarg però es guapo perquè et creues amb el cap de la cursa i vaig poder veure el Kipchoge i el Mo Farah i aquí em vaig animar una mica però fins al 37 que no vaig poder veure la família la cursa es va fer llarga i dura cada vegada el meu ritme era mes lent...
Finalment al 37 vaig parar a saludar i abraça les noies i la dona i em van explicar el desagradable incident, em van donar la estelada “culpable” i vaig seguir pensant acabo per nassos.
El ritme anava decaient però molta gent per tot arreu t’animaven a seguir corrent.
La dita -el dolor es transitòri i la gloria es eterna em va fer somriure i treure força vaires vegades. La canalla et donava llaminadures i gelats i la gent et ruixava amb aigua de les plantes i en general tothom era molt amable.
Potser estan tant poc acostumats a tenir tant bon temps que es varen bolcar tots al carrer.
Al km 40 vaig veure que si que ho podria fer i vaig poder tornar a agafar una mica el ritme, de cop veus la London eye i el big ben tapat i penses això ja ho tinc.
Hi ha un parell d’angles ja ets a Westminster i de cop et plantes al davant del St James Park i veus el Buckinham palace al davant aquí el cos et dona un subidón!! Un munt de penya a banda i banda el carrer s’eixampla molt una ultima recta i ja hi som.
L’arribada es espectacular, mítica com la de Berlin a sota la porta de Brandenburg aquí la sensació de reialesa es brutal.
Passo sota l’arc amb l’estelada aixecada sobre el cap i llàgrimes als ulls.
Ho he aconseguit tot i els errors una altra marató al sac.
Falten Chicao y Tokio per tenir les sis majors a veure si podrà ser.
Allà tot molt ben organitzat medalles fotos i la samarreta de finisher que si no acabes no te la donen i que aquest any es guapíssima!
De l’arrivada al punt de les famílies tb hi ha una distancia decent i ens vàrm trobar ràpidament.
Al parc al voltant de palau es van organitzar uns magnífics picnics i tothom seia per terra gaudint de la celebració post cursa i del dia tant formidable que feia.!
Jo content de tenir la sort d’haver acabat però amb mal gust de boca per lincidnt de lestelada i per tot i voler sortir a sensacions i a gaudir no vaig ser capaç de trobar el meu ritme i com un jove novell ximple i inexpert vaig sortir massa ràpid!!!
Tinc l’excusa que com que no havia entrenat cap ritme concret no sabia que volia dir sortir ràpid o lent perquè no tenia res programat però es evident que va ser massa ràpid pe l’entremanet que duia a sobre.!!
Vem dinar allà al parc vem jeure una estoneta al solet i cap a Gatwick amb el tren que anava a petar i no vem poder seure i cap a casona o fer bullir el twitter!
Salut i cames companys!!