Moltes gràcies Mario, et trobaré a faltar!!
Setmana 2/4
Segona setmana d'aquesta mini preparació, o millor dit, aprofitar l'estat de forma/inercia de preparar València+Barcelona per fer una tercera marató a la temporada. La feina ja està feta i, com molts em recordeu, haig de vigilar en no fer-me mal. Si no ho faig, pot sortir una bona marató. Encara queden 14 dies i hi ha masses circumstancies que no depenen de mi, com la meteo, per començar a rumiar-hi però la idea és clara si tot continua anant bé: estar al voltant de 3h i la Sra Marató ja s'encarregarà de posar-me a lloc.
Aquesta setmana he fet com si fos una més de la preparació de Barcelona, amb l'excepció de no sortir divendres, que em va fer mandra, sincerament. Tot i així, entre la mitja de dimarts, els 3x3000 de dijous entre 12' i 11'30" i els 26k d'avui a la Mitja de Montornès, han sortit 78,5kms. Aquesta setmana vinent ja començaré a baixar una mica i la darrera tappering total!
KMS SETMANA ACTUAL: 78,5
KMS AUMULATS: 126
MITJANA KMS: 63
Ja vaig sabent algunes cosetes més del viatge. Divendres a les 20:40 marxem cap a Rotterdam i allà ens esperen la Hanneke i el Ron (22:55h) per portar-nos fins a l'hotel. La Hanneke va ser qui em va posar el carmelet a la boca al setembre quan ens van venir a visitar. Ella debuta en aquesta marató i m'hi va convidar. Ràpidament, vaig entrar al fòrum i vaig llegir les exitoses cròniques dels darrers anys i em va faltar molt poc per inscriurem! Ja sabeu que m'apunto fàcil a un bombardeig...
La Hanneke em va avisar del canvi de sortida d'enguany, així que amb tant temps, vaig reservar habitació a l'hotel Inntel de Rotterdam, que està pràcticament a la sortida de la marató, molt aprop de l'Erasmusbrug.
El dissabte el passarem amb família: ens espera tota la família d'amics holandesos que tenim. L'àvia Nelly, els seus fills Ad i Ron acompanyats de les seves respectives parelles Joke i Hanneke i un dels fills del Rom, en Sem, per dinar a Dordrecht, que és on viuen. Està a 15' al sud de Rotterdam. Hi vaig estar fa molts anys i només tinc aquest record, d'haver-hi estat. La meva família i ells fa gairebé 60 anys que es coneixen i és un viatge que em fa molta il·lusió, no sols per còrrer una de les millors maratons d'Europa.
La història és ben rocambolesca. Els meus avis feia poc que havien deixat el camp de Savallà del Comptat (Conca de Barberà tocant a la Segarra) per viure a Vilanova i la Geltrú. Allà al meu avi l'esperava feina a la Pirelli. La meva àvia exercia a prop del poble de mestra i amb el canvi de residència es va quedar sense feina. Van comprar un terreny al barri mariner i el meu avi poc a poc hi va anar contruint la casa per ells i els seus 3 fills: el meu pare Ramon, el gran, la tieta Montse i el tiet Jordi. Com que eren 5 boques a alimentar, la meva àvia va començar a fer classes de repàs a la mateixa casa i la veu va començar a còrrer pel barri. En pocs anys, tenia més de 40 alumnes i van decidir contractar a una segona professora per fer-hi dos nivells. I aquest va ser el naixement de l'Escola Montserrat, que ara ja no existeix, però que ha educat a molts vilanovins i vilanovines, especialment del barri de mar, inclòs un servidor.
Així doncs, el meu avi, d'aquell terreny que van comprar per fer-hi casa seva, hi va anar contruint classes i més classes a mesura que es va anar consolidant l'escola. I en algun moment d'aquests anys, van apareixer els holandesos. Va ser casualitat, passaven pel barri buscant allotjament per passar-hi la nit, van veure aquella casa força gran i van decidir quedar-s'hi. Els meus avis no van saber negar-se i des d'aleshores, ara amb menys freqüencia, em anat mantenint el contacte. Ells ens han visitat molt, sobretot al començament de la rel·lació, on venien pràcticament cada estiu. Amb els anys, aquells petits han anat creixent i ja han tingut parelles (vàries inclús) i criatures (entre ells jo, ésclar!).
Aquest any ens han visitat els dos fills de la Nelly i l'Ari, que malauradament no es viu, com el meu avi, tot i que ell encara va tenir l'oportunitat de veure-ho. L'Ad i el Ron van venir al setembre, separats per poques setmanes, amb la Joke i la Hanneke. Inclús ara fa poc també ens va venir a veure la Marjha, la mare dels fills del Ron. Aquest anys ha estat intens com feia molt. I nosaltres ens afegirem visitant-los a ells.
Com anava dient... que m'enrollo com una persiana!, dissabte dinarem amb tots ells i celebrarem el meu aniversari, raó principal del viatge, m'autoregalo una marató com els 2 anys anteriors vaig fer a Manchester (dels quals el primer no vaig poder còrrer per migranya i l'any passat hi vaig tornar per acabar-la, tot i que arrastrant-me bastant pel nul estat de forma que duia). A la tarda anirem a la fira de la marató i hi recomllirem els dorsals. I seguidament anirem a sopar pasta i a dormir, que diumenge toca ballar amb la Sra Marató...
Aquests mesos han estat intensos, gairebé cada setmana ens hem anat posant al dia de les nostres evolucions amb la Hanneke. La meva ha estat impresionant, encara no m'ho acabo de creure, però la feina amb el Jordi Ballesteros (i ho faig extensiu a tot el grup d'entrenament, que són genials i sense ells tampoc hagués arribat a assolir marques aquesta temporada, quelcom impensable a l'agost!!) però la Hanneke també s'ho ha treballat molt per debutar a la seva primera marató. Hi arribarà escassa de kms però fent molts 25-30k els diumenges a ritmes bastant constants. Creu que pot estar sobre les 4h, jo crec que patirà molt en no haver passat dels 50k setmanals, però té una gran fortalesa mental i hi ha invertit molt temps, gens i esforç, així que no crec que faci gaire més temps d'aquestes 4h. I jo intentaré acabar de nou en 3h. Veurem!
I fins aquí el meu rollo!! Serà un gran cap de setmana, més enllà del resultat maratonià! La feina ja està feta, així que sense pressió i que surti el què hagi de sortir!!!