Montréal Marathon (23.09.2018)

Disculpeu que portava molts dies sense passar per gaires fils i aquest el tenia abandonat!!

M'alegra saber Gorka que tens company de fatigues!! I que els dos hagueu pogut sortejar la calor que ha estat fent durant l'agost. Com diu la Mona, si la setmana passada va fer tanta calor doncs menys possibilitats hi haurà que es repeteixi tant al nord!! I a més, a Amèrica, no hi ha canvi climàtic, oi Trump?!?!

Ànims que ja ho teniu a tocar!!

cap problema amb la climatologia de cara a diumenge, Jordi.
Totes les fonts consultades están donant 8ºC (min)-18ºC (max) de cara a diumenge, sense pluja ni núbols, un 50% d'huminat, quasi sense vent.
No és el millor escenari del mon, però podria ser pitjor. Desprès de lo de Boston del darrer Abril, qualsevol altre condició em sembla fantàstica.

Doncs sembla que la climatologia serà ben bona per a córrer una Marató! Que tingueu molt bon viatge, ja anireu explicant què tal va tot!

Per alguna estranya raó s'ha esborrat el meu darrer post a aquest fil... segurament té alguna cosa a veure amb la meva poca traça amb alguna opció del fòrum...

El que venia a dir
Venia a dir quatre coses del viatge, de la preocupació per una meteo que no fós fresca, seca i sense vent i del poc entrenament específic que he fet per aquesta Marató. Només un cicle de vuit setmanes per a fer la transició entre la muntanya i la Marató d'asfalt. També parlava de la il·lusió que em fa poder seguir sumant: 32a Marató i 9a de la col·lecció olímpica. Acabava el post amb un resum de la darrera setmana, que incloïa la única competició del cicle: la cursa de la Mercè, correguda amb prudència.

Dilluns 10: 65' @5.15
Dimecres 12: 2x5000 rec 3' (5.15-4.45) sota un diluvi a la Carretera de les Aigües
Divendres 14: 40' @5.10
Diumenge 16: Cursa 10Km La Mercè (23.24+24.45)

Un total de 44 quilòmetres, uns quants per sota de la mitjana del macrocicle que ha estat de 52Km.

Som a la província canadenca del Quebec, un reducte francòfon envoltat de cultura anglosaxona. Malgrat aquest territori va ésser “descobert” per exploradors francesos, i van ser franceses les primeres colònies d’europeus en establir-s'hi, les lluites entre francesos i anglesos pel control del Canadà en el segle XVII, amb la definitiva victòria dels anglesos, van deixar aquestes colònies dividides en l’Alt Canadà (actual província d’Ontario) i el Baix Canadà (actual Quebec), establint-se la immensa majoria de francesos en aquesta última, i els anglesos en la primera.
Els carrers de Montreal i Ciutat de Quebec (la capital) reflecteixen cultura europea, i malgrat la població és bilingüe, el principal idioma per defecte és el francès. I molta gent agraeix que els hi parlis en francès.
Montreal, la ciutat més poblada, 3’5 Mio d’habitants, va ésser seu del JJ.OO de 1976 (Jocs de la XXI Olimpíada), recordats per molta gent com els Jocs de la reina de Montreal, la gimnasta romanesa Nadia Comaneci. La ciutat és molt activa, amb importants programes culturals. Destacables les infraestructures per fer front a les inclemències meteorològiques - dures a l’hivern – bàsicament la xarxa de 32 km de carrers, túnels i galeries soterrades pel centre de la ciutat per no haver de sortir al carrer en cap moment durant la jornada.
Enguany l'organització de la Marató de Montreal (dins del programa de Rock’n Roll sèries) ha canviat el circuit, fent-lo més atractiu, i propiciant que l'elit torni a la cursa desprès de 8 anys de no ser-hi.
El divendres anem a recollir el dorsal, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora… Havíem quedat amb el Jordi i la Núria, però finalment no ens trobem. Fira del corredor senzilla, Brooks principal patrocinador. Conflueixen curses de 5k i 10K (dissabte) i Mitja i Marató (diumenge). A la marató serem uns 2500 participants, més o menys. Amb la samarreta I el dorsal no et donen cap guia del corredor, on hi figurin tots els detalls de la cursa. Tota la info per internet.
Matins de divendres i dissabte dedicats a fer turisme, bàsicament parc olímpic I Mont Royal, deixant Old Montreal I el Centre per dilluns i dimarts.
Observem per les noticies locals, preocupats, que el divendres un tornado ha castigat el sud de Quebec + Otawa, a no gaires quilòmetres d’on som. Però les previsions per diumenge són bones, no gaire calor, i sense núvols.
Diumenge a les 7:35 comencem a córrer. Surto del corral 2, com el Jordi, però tampoc ara ens trobem. Fem mitja cursa pel SO de la ciutat, tornant a passar per meta als 21,1km (els de la Mitja Marató acaben la cursa), i tot seguit fem la segona meitat de la marató enfilant cap el parc olímpic, en un recorregut d’anada i tornada. Cursa bàsicament planera, excepte per 2-3km de pujada en el km22, que a la tornada els fas de baixada (km39). Asfalt vergonyós, com a moltes ciutats de NA. Quantitat infinita de bonys al terra, forats de la mida d’un peu sencer, en fi, havent tota l’estona d’estar pendent d’on trepitges.
Molt poca gent animant, moooolt poca. Bàsicament a l’arribada, I poca cosa més. Avituallaments justets, aigua i gatorade en gots per la meitat, algun punt de plàtan i gels.
Passo la mitja en 2:00:03,i acabo en 4:07:33, posició 53 de 126 en la categoria, i 1159 de 2348 acabats. La Tere em dona l’estelada en el darrer revolt, 200m abans de meta, per poder entrar amb ella. Arribada amb no gaire glamour; què lluny queda l’arribada dins l’estadi olímpic d’antigues edicions!!
Només creuar l’arc, veig al Jordi; ha trigat uns minuts menys que jo. Enhorabona!!!
Guanya la prova el kenià Ezekiel Mutai amb 2:11:06, i la Rwandesa Salomé Nyirarukundo en 2:28:03 (en la seva primera marató).

No em fa mal res, estic cansat però molt sencer. Cap molèstia durant la cursa. És el que desitjo i persegueixo. Hem tornat a guanyar!!!
32ena marató al sac, i 21 de 23 olímpiques. Ja només manquen Rio i Beijing, això és a tocar.

Felicitats josep80, ja veig que es una marató gairebe "turística". M'ha fet gracia aixo dels bonys perque per un moment m'he imaginat el terra ple de tigreton, bucaneros, etc

Felicitats Gorka i Josep80, i també el meu amic Suso de Castelldefels, que corre les maratons amb la samarreta del Celta, amb el 10 a l'esquena i el nom de Mostovoi. El vaig descobrir a Los Angeles!

Quina llàstima que la marató ja no acabi a l'Estadi Olímpic, tot i que recordo que em va decebre una mica quan la vaig fer perquè ara l'estadi està cobert...

Enhorabona finishers!

Felicitats cracks! I gràcies josep80 per il·lustrar-nos sobre aquesta marató. Qui sap si mai ens donarà per viatjar-hi...

Bona crònica Josep80! A mi també em va decebre bastant la organització de la cursa. No crec que estigui a l'alçada que mereix una ciutat com Montreal. No t'he llegit fins avui perquè he estat distret voltant pel Quebec.
A veure si penjo aviat la meva crònica.

Aquí la teniu!

”Marató freda”

Afrontar una Marató just començar la tardor és tot un repte a la voluntat de l’aspirant. Cal entrenar disciplinadament durant els mesos en que habitualment aquesta, diguem-ne virtut, és relaxa més. Són els mesos de les vacances, del menjar sense gaire cura, de l’abús de la cerveseta (i altres beuratges) per passar la calor, del anar a dormir tard i de la canícula. I el que ens agradaria per a poder preparar adequadament la Marató són hàbits rutinaris, alimentació controlada i equilibrada, bona hidratació (amb aigua), hores de descans suficients i una temperatura ni freda ni calorosa.
A tot això, en el meu cas s’hi sumava un altre factor: 9 setmanes abans de la Marató havia corregut la cursa de muntanya objectiu de la temporada. Després havia guardat una setmana de descans rigorós que vaig cloure amb un espectacular rodatge-quilòmetre vertical per acomiadar-me per una bona temporada de les muntanyes.
Quedaven vuit setmanes per la Marató de Montreal i tot estava per fer!
El pla d’ “entrenament express” que em vaig confeccionar només buscava que em pogués presentar a la línia de sortida amb unes mínimes garanties de no passar-me el matí sencer per a completar la meva 32a Marató.
La previsió del temps per a Montreal era tan imprecisa com la manera de fer dels quebequesos. Segons el dia i la font el temps podia anar des de la pluja intensa combinada amb vent fins un matí fresc i assoleïat. Caldria doncs preparar-se per a totes les circumstàncies menys per la calor.
Diumenge la sortida es donava a les 7.30 del matí. Sembla que tenien por de la calor que havia obligat a suspendre l’edició del 2017. En la passejada des de l’hotel a la sortida m’adono que el dia serà agradablement fresc i que no fa vent. He encertat la indumentària: màniga curta i pantaló llarg.
A la sortida molta gent i poc control per entrar als calaixos. No ens trobem amb en Josep80, tot i que estàvem al mateix calaix que les nostres samarretes es veien d’una hora lluny. La cursa es fa conjuntament amb una Mitja Marató, que comparteix sortida. Això habitualment és una trampa, o sigui que em concentro molt en no fer més errades del compte i sortir al ritme que em convé: 5.15-5.20.
Es dona la sortida amb pólvora abundant. No és el millor pels pulmons, però que hi farem. Els primers quilòmetres passen pel Centre-Ville, plans, sense públic i amb molta concentració per a no esguerrar-ho tot abans d’hora. Cal controlar el ritme i el lloc on es posen els peus: el paviment és ple de sots que et poden enterrar!
Poc a poc el recorregut va abandonant el Vieux-Port i entra en un territori suburbà: una barreja de zona portuària, polígon i passeig fluvial. Aquest és un dels punts positius d’aquesta Marató: no es reserva els paisatges més inhòspits pels quilòmetres del mur, com fan moltes. Aquí te’ls trobes a la primera mitja. I així, sense voler-ho, amb avituallaments líquids freqüents (gots d’aigua cada 2.5Km i d’isotònica cada 5) arriba el moment de separar-se dels de la mitja. Allí comença la soledat del corredor de fons. El carrer està tan buit que fins que em crida no veig la única persona que està animant: la Núria que m’havia acompanyat! He passat la Mitja a una mitjana de 5.17 amb els passos cada 5Km molt regulars. D’això n’estic content.
Just al quilòmetre 21 comença una pujada significativa de 1500m que a aquestes alçades es fa encara digerible. Un cop a dalt som al Plateau i el recorregut va baixant molt suaument (com el Paral·lel barceloní) seguint amples avingudes en que ja estan tornant els que lideren la cursa fins al jardí botànic a tocar del Parc Olympique on creuem el quilòmetre 30. Aquí el meu ritme ja ha baixat significativament: els parcials cada 5Km durant els 20 primers ha estat de 26.45 de mitjana, i els del 20 al 30 un minut més llargs. El ritme que he perdut a la pujada no l’he pogut rectificar al tram de baixada suau. I després de la baixada suau ve una pujada suau (com el Paral·lel, recordeu?) i passes el 32, i el 33, i el 34... fins al 40! On la pujada significativa és una baixada significativa, que miro de fer sense passar-me que ja sé jo que en aquests casos em venen rampes. La supero, recuperant una mica de ritme... que no impedeix que inverteixi més de 14’ en fer els últims 2.200m. Arribada sense glòria, freda, amb el somriure dels voluntaris que donen les medalles (de les més lletges que m’he guanyat en una Marató, però per a gustos colors).
Voluntaris que són el millor de la cursa: cridaners, abundants i eficients en els avituallaments. Ells i els amics i familiars dels corredors han estat l’únic públic que hem trobat als carrers de la olímpica Montreal. De la resta de la organització diré només que està lluny del que esperava...
Queda un detallet, el temps final: 3h57’46” Temps que celebrem amb en Josep80 que entra uns minuts més tard i que també ha completat la seva 32a Marató: casualitats de la vida.

Bona descripció de la cursa, Jordi (gorka), i de tota la teva experiència. Crec que les dues cròniques és complementen bastant bé per donar una idea als companys/es de com va anar el tema.
Respecte a la medalla, en tinc de pitjors...
Enhorabona, company!!!

Felicitats a tos dos!!!

Moltes gràcies per les cròniques...

Sembla que aquesta marató no es massa envejable.