SHERRY MARATHON 27/04/2019 JEREZ DE LA FRONTERA

Hola companys:
Després del "fiasco" de Malta, tenía ullada aquesta marató de bodegues que es tenía que fer el 28/04, però degut a la cel.lebració de les Eleccions Generals, al igual que a Madrid, l'han adelantat al disabte 27.
Bona combinació amb Ave i cap allí anirem.
Cursa majoritariament per camins, amb desnivell de quasi 700m positius i recorrent varies bodegues amb avituallament sòlits de productes de la terra i com no vi de xerés.
Ja us ho explicaré a la tornada.
Si algú més s'anima, adjunto el link:

www.sherrymaraton.com/

Salut i milles gaditanes.
Abel

Sí, sí! Volem que ens expliquis l'experiència. Pel què dius, sembla molt interessant aquesta Marató, i em fa l'efecte que no aniràs a buscar MMP... Gaudeix-la molt! Només queda una setmaneta pel Gran Dia!

Bona marató, Abel!
Ja ens explicaràs

III SHERRY MARATHON 27/04/2019

Havent corregut ja 2 maratons enológiques (Ribera del Duero i Priorat), en les que t'olvides del crono i gaudeixes de vinyes, bodegues i vi, tenía ullada aquesta a Jerez de la Frontera, que es tenía que fer el diumenge 28, però degut a les eleccions generals, es va avançar al dissabte 27.

Divendres 26
Aquesta vegada viatgo sol. Surto de Lleida pel matí, amb AVE, Hi ha bona combinació i per una mica més de 100€, tens billet d'anada i tornada, amb una duració d'unes 6 hores, si be em vaig encantar a l'hora de comprar-ho i vaig tenir que fer algún trasbord pel camí (Sevilla a l'anada i Madrid a la tornada).
Arribada a Jerez a primera hora de la tarda, espléndida estació d'art neomudejar. La ciutat es la més gran de la provincia de Cádiz amb 215,000 habitants i duplica a la capital.
Per tot arreu es respira el mon del cavall, toro, flamenco, motos i vi.
El nom li ve dels fenicis (Xera) on es van instal.lar fa més de 3,000 anys. Després van passar romans, musulmans i anglesos que van popularitzar el vi.
Caminant vaig a l'hotel Nova Centro, on per 25€/nit tinc reservada una habitació individual. Des d'allí vaig a recollir el dorsal.
La ciutat es plena de cases senyorials i palaus i en un d'aquestos hi ha el Consell regulador de la D.O. del vi de Xeres, on en una sala noble recullo la bossa del corredor amb el dorsal amb xip incorporat i samarreta. Aquesta es la tercera edició. L'inscripció costa 35€ i també hi ha mitja i “promo” (corrent o caminant) de 14 kms. Per aquestes 2 darreres hi ha bussos llençadera que et porten a la sortida fora del centre.
Quasi enfrente del palau hi ha un gran monument al cavall, al que dediquen una gran fira al mes de maig.
Dono un tomb pel centre on puc visitar:

Catedral: Del segle XVII construída sobre una mesquita del XII, al seu interior encara hi havía els passos de la Setmana Santa que va acabar fa uns díes.

Alcázar: Del segle XII, complexe defensiu de muralles (que als seus temps tenía 4 kms de perímetre) d'arquitectura almohade. Aquí al costat hi ha el parque de la Alameda des d'on surt i arriba la marató, a la part més alta de la ciutat.

Altres llocs d'interés: Cartuja, antic Cabildo, esglesies, zoològic i com no, les bodegues.

Al tard busco una pizzería i després de donar tombs i tombs sense trovar-ne cap, acabo fent un pintxo de truita. Tot son bars de tapes, freiduríes i tabancos (bars típics, on també es pot escoltar flamenco).
Torno a l'hotel i preparo l'equipació. Sabatilles de trail, ja que el 60% del recorregut es per terra, l'0rganització també recomana portar mòbil, crema solar i aigua.

Dissabte 27
A les 9 del matí i als peus de l'Alcazar es dona la sortida. Temperatura de 12º que anirà pujant. Surto amb por perque el passat cap de setmana vaig dormir a un plegatin i porto una lumbàlgia brutal que no m'ha deixat entrenar, però “dopat” amb un Nolotil, ben embadurnat de crema antinflamatòria i molt de seny, no forçaré.
Porto el mòbil i aniré fent fotos del circuit.
Els primers kms. son de baixada pels carrers del centre que son de llambordes i xirrian al passar dels cotxes. La gent encara està dormint i no hi ha públic al carrer.
Una vegada abandonem la ciutat anem paral.lels a l'Autovía A-4 i entrem ja al denominat “Marco de Jerez” on es situen la majoría de vinyes. El terreny es de terra caliça blanca i molt sec, ja que fa díes que no ha plogut.
Ne més trovem punts quilometrics cada 5 kms, sort del GPS.

Km. 7,3: Primer avituallament, menys mal que portava aigua, ja que s'ha fet llarg. Aquí a la finca Cerro Viejo hi ha una bodega de Fundador i per arribar em tingut que fer la primera pujada, ja que aquesta gent, tenen la manía de construir la bodega al punt més alt de la finca.

Oh no! Al km. 9 noto el dolor a l'esquena, que cada vegada es més fort i em passa a l'isquio i al genoll esquerra, deixant-me qüasi sense sensibilitat al peu. Em passa pel cap el retirar-me, però soc al mig del no res i ja que he vingut fins aquí, intentaré continuar una mica més (craso error).

Km.13,8: Finca Petronila nou avituallament atravessant les vinyes i sentint la brisa de l'Atlàntic que el tenim a tocar, a ne més 12 kms.

Km. 17,6: Finca Marchanudo de Fundador, aixó es un trencacames, pujar i baixar …

Passo la mitja amb 2h 15' i em passa pel cap novament la temptació de retirar-me, però ja que he arribat fins aquí, intentaré arribar com pugui. El dolor es més intens quan camino que quan troto.

Km. 22,2: Viña Dos Mercedes de Williams & Humber, on per primera vegada tastem vi i embotits.
M'ho prenc amb molta calma, ja que cada bodega es un “calvari” per la pujada i el dolor que va i ve, combino caminar i trotar.

Km. 26,6: Finca Corregidor de Luis Pérez. Cada vegada els corredors passem més temps als avituallaments (“lamiendo heridas”). En aquest punt, qui volía tenía un palot de plàstic amb aigüa gelada per ficar les cames.

Km. 29,1: Finca Ferral plena d'oliveres. Aquí podem degustar oli. Voluntaris molt simpàtics i entregats. Punt més alt de la prova i on hi ha una imatge d'un Sagrat Cor com si ens digués que som al cel i ja no pujarem més alt.

Km.31,7: Finca Valdespino i mur superat, si be caldrà encara patir, ja que la temperatura ha pujat a 28º i no hi ha cap ombra, ne més alguna palmera o xiprés a l'entrada de les finques.

Km. 33,6: La Trinidad de Covijerez
Em llenço l'aigua pel damunt i no dura gaira en evaporar-se. Sort de portar beguda, ja que els punts d'avuituallament es fan llarguisims i aquest es el darrer fins el 40, pel que cal omplir el bidó.

Anem trovant.nos ja amb els caminadors i vaig tant apurat i patint que mentalment m'ajuden a fer la “molla”, ja que em proposso agafar a un grupet trotant, camino una mica i torno a pel següent grup, així van passant els kms.

Tornem a encarar la ruta de la sortida, via de servei al costat de la A-4 i ja es veu Jerez al fons, però abans a les afores entrem a la darrera i més agraida parada.

Km. 40: Bodega Real Tesoro, entrem a dins i moment gloriós, la temperatura baixa 10º de cop, envoltats de la fragància dels vins que reposen en tonels formant 3 pisos (la solera, els que son a nivell del sol i les 2 criaderas, els que son al segon o tercer pis, quan més avall, més vell i bo). Copeta de vi per encarar els 2 kms que queden.

Haviem sortit de dalt de l'Alcazar i ara caldrà pujar-lo. Recorda l'arribada de la marató olímpica de Barcelona, pujant a Montjuic, tots caminant i una vegada a dalt de la darrera pujada de llambordes, trotant per trepitllar la catifa groga de meta. Feliç d'acabar, però destrossat.

Ens donen medalla i una copa catavins amb la que tenim barra lliure per a poder tastar els vins de tots els stands de les bodegues (Canasta, Pedro Ximenes, Fino, Amontillado, Oloroso, Palo Cortado, Pale Cream, Manzanilla, etc.), que be que senten fresquets.

Si be hi havía 1,200 inscrits a les 3 categoríes, a la marató varem arribar 169 corredors.
Guanyador masculí amb 2h 53', la primera dona amb 3h 30'. Jo vaig acabar el 137 amb 5h 09'.
Participants de 27 paisos.

Dutxa, dinar (menú per 9€) i a la tarda vaig a la bodega més visitada d'Europa: Tío Pepe, on aprenem l'historia d'aquest vi, i on es pot veure la veleta més gran del mon (Record Guiness) de 3 tones de pes amb el logo de la marca (ampolla vestida de flamenco i guitarra).
Sopo a un Tabanco veient el partit on el barça es proclama campió de lliga i a dormir.

Diumenge 28
Tren de tornada a Lleida, vía Madrid i arribada a casa a temps per a poder votar.

Marató dura, ja que si be l'organització diu que hi han 600m de desnivell positiu, el meu Tom Tom marcaba 750m, avituallaments molt espaiats, poques ombres i tobogans continuos.
En tot cas, recomanable per a qui li agradin els reptes.

Un consell, si sentiu molesties o dolor durant una cursa i esteu al principi de la mateixa, si us plau, abandoneu i un altra vegada ja ho intentareu. Jo no faig fer cas al cos i vaig patir molt des del km.9 a l'arribada i ara ho estic pagant, ja que a día d'avui, 3 setmanes després de la cursa estic encara fomut, vaig coix, patint per les nits, antinflamatoris, àrnica, visites al fisio i tramulatòleg i pendent d'un electromiograma. Espero poder trotar aviat i que el tema no es compliqui per una “machada”.

Salut i milles xeresanes.
Abel

Us deixo unes quantes fotos:

photos.app.goo.gl/sdVyK6BMeWkY2v2E7

Bona crònica, Abel, segur que la propera vegada t'ho pensaràs dues vegades abans de còrrer amb molèsties.
Ara el que toca és recuperar-se el millor possible.

Quines bones reflexions Abel! I gràcies per transportar-nos a terres xeresanes. Que la recuperació sigui el més ràpida i bona possible!

Moltes gràcies per la crònica cargol!

Primer de tot felicitar-te per una nova marató, encara que sigui amb aquest gust agredolç...

També tinc asimilat que si a la mitja marató estàs tocat es millor abandonar ...encara que no sempre ho apliquem!

Bona recuperació!

Molt bona crònica, Cargol!

Gràcies per compartir-la!

Jordi

Gràcies per la crònica i els consells Cargol.
Prenem nota de les recomanacions.

Bon reportatge cargol!

Ens has fet de guía i tot. Veient com t'ho has fet, tampoc t'ha costat gaire diners!
Jo no sóc molt fan de combinar un plaer (el córrer) amb un altre plaer (el vi) però té bona pinta, com també hem pogut veure als fotos!!

Espero que ara.. dues setmanes més tard, ja estiguis una mica millor!!