Eurasia Istanbul Marathon 3/11/19

Moltes gràcies rnou, jordicp3, Vicenç, Biel54, Mona

A punt de viatjar i esperant gaudir al màxim, deixant preocupacions a casa...

Seguirem informant...

Com diria el mite culé Johan: Salid y disfrutad!! Gaudeix de la marató i d'aquesta particular ciutat fronterera de tants continents i tantes cultures! I d'un país al que ens estem acostant a marxes alarmants ?

Que tingueu bon viatge!!

Bon viatge i bona marató, Tiny!!!
Deixa't està de cronos, i ves per sensacions i gaudeix, company!!!
Crec que el més important és que puguis córrer la distància sense problemes.
Ja ens explicaràs.

Moltes felicitats Tiny, has sabut vencer la lesió i has fet una gran marató

Doncs sí, sembla que va haver de lluitar força i aconseguir un sub4 excel·lent: 3:56:26 (1:53:11 - 2:03:15)

Felicitats!!! , esperem els detalls e impressions


Salut!
Jordi

Enhorabona campió!!!

Moltíssimes felicitats Lluís!! Amb moltes ganes de saber que tal és la marató i les sensacions que vas tenir

Fantàstic, Lluis. Enhorabona!!!
un sub4h molt ben lluitat, atès que en la segona meitat de la cursa les coses no deuen haver estat fàcils.

Ja estic de tornada!

Moltes gràcies pel seguiment i les felicitacions...

El problema es que des de Turquia no es pot accedir al forum (dona un error 403) i diria que ve de fa uns quants anys per un atac de hackers...

Encara que el temps final no ha estat el que esperava molt content per haver acabat la meva 19ena marató.

Faré crònica per explicar- ho tot plegat

Salut!
Jordi

Una marató plàcida .... amb ensurt final!


Després d’acabar la marató de Padova a la primavera vaig estar una temporada parat intentant recuperar-me d’una fascitis plantar crònica. Un temps després em vaig apuntar a la marató d’Istanbul esperant estar recuperat pel novembre. L’objectiu era més turístic que esportiu.

Va anar passant el temps i la fascitis no acabava de marxar malgrat afluixar els entrenaments durant l’estiu. Fins i tot, vaig aconseguir que em passés a l’altre peu…
Després de córrer la Mercé i la Mitja del Mediterrani em vaig posar com objectiu tan sols acabar-la gaudint en menys de 4 hores.

Vam viatjar divendres però degut a la diferència de 2 hores ja no vam arribar a temps d’anar a la fira. Dissabte vam agafar un taxi per anar-hi. Aquí faig un incís per explicar la impressió que vaig tenir de Turquia i de la seva capital. Tot el país es troba en ebullició amb moltes obres pertot arreu, quantitat de banderes turques pel carrer i un cert culte al president Erdogan. Com a exemple, el taxista que tan sols xapurrejava l’anglès va començar a parlar que ell era favorable al president sense venir a compte… Així mateix, les mides de seguretat son extremes amb moooolts policies i militars pels carrers. Sota l’empremta d’en Erdogan han construït el aeroport més gran del mon i en general, tot ho fan a lo gran.. fins quan?

La fira també ocupava un espai impressionant. Tenies que identificar-te i passar pels arcs de detecció de metalls per entrar. Hi havia uns panels amb els noms de tots els inscrits i hi havia força gent ja que a més de la marató es corria una cursa de 15 km. amb més de 35.000 inscrits.
Vam passar la resta del dia fent turisme i anar a descansar aviat ja que tocava matinar força...

Em vaig llevar a les 4 hores nostres (6h allà), vaig esmorzar una hora més tard amb un bon xivarri per part d’uns quants corredors, molts d’ells italians. Entre les 7h i les 7.30 hi havia un servei d’autobusos gratuïts que porten fins a la sortida que és a la part asiàtica a la vora d’un pont de més d’un km. de llarg. Sortien de la gran plaça Sultanahmet a tants sols 5 minuts de l’hotel i també era el lloc d’arribada. Em vaig posar un ponxo de la marató de Barcelona perquè feia fresqueta (9-10 graus) i després de passar l’inevitable control de seguretat vaig fer cua per pujar al bus. Organització molt bona amb dotzenes d’autobusos fent cua per recollir els corredors. Vaig poder anar assegut i l’autobús va passar per alguns dels mateixos carrers que teníem que passar corrent després i vaig veure la forta pujada (després baixada) dels km. 4-6.

Per fi arribem a la nostra destinació: El cantó asiàtic del gran pont d’on surt la cursa. Baixem del bus i tinc en front el meu calaix de sortida, en el meu cas, el C (ordenats alfabèticament). Hi ha un munt de corredors buscant els autobusos que faran de guarda bosses i que estan molt ben senyalitzats. Falta més d’una hora i aprofito per gaudir al màxim del moment. Escalfo una mica i em trobo als africans escalfant ... al seu ritme.
Veig una comitiva d’uns 10 cotxes foscos amb llums. M’acosto quan s’aturen i quan baixa el protagonista veig que no es en Erdogan, però el segueixen unes 30 persones pujant un turó amb una bandera enorme de Turquia. Torno a lo meu i em trec les sabatilles i em faig un petit massatge a les plantes dels peus. Finalment entro al calaix on estem bastant amples. Veig molts corredors de països de l’est i de faccions asiàtiques.
Hi ha uns drons sobrevolant els corredors i suposo que filmant i fent fotografies, així com molta premsa. Quan falten un parell de minuts per la sortida ens envaeixen un munt de corredors dels calaixos posteriors i quedem ben apretats. M’alegro molt quan es dona la sortida per deixar de sentir el speaker que porta una hora donant la matraca en un volum molest per mi.

Km. 0-5
Sortida força neta amb uns 300 metres fins arribar al pont. Em trobo corredors molt lents però decideixo no fer slaloms ni salts com fan molts. El primer km. el passo en 5.55, ja millorarem.. Després del pont ja podem córrer lliurament. A partir del km. 4 ve la baixada forta i em concentro en no accelerar massa, baixant a 4.30. La meva estratègia es fer parcials de 5 km. de 26+ minuts exceptuant els dos primers pel perfil favorable.
Temps: 25’ 59

Km. 5-10
Passem pel barri de Besiktas i en front de l’estadi de futbol d’aquest equip. Continuem la baixada fins al pont del Bòsfor, que ja es troba ple de pescadors de canya. A continuació rodegem el palau de Topkapi ja en un perfil completament pla. De sobte, ens avancen els africans de la cursa de 15 Km. que han sortit a les 9.15 i em poso a riure tot sol degut a la diferència abismal de ritmes...
Temps: 25’35

Km. 10-15
Poc a poc va desapareixent el gran ambient dels primers km. La ruta es fa monòtona en vies de 3 o 4 carrils per sentit. Al km. 13 tinc la primera trobada amb la Núria i Lluís . M’entretinc amb ells ja que vaig molt relaxat i els hi comento que de moment no tinc problemes amb els peus. Ells em diuen que vaig massa ràpid... i potser tenen raó! Quan arribem al km.15, coincidint amb la meta de la cursa de 15 km estem a la zona de la Expo.
Temps: 28’13

Km. 15-20
Ara ja circulem per una autopista amb poca animació i tant sols algun crit d’ànim des dels edificis alt que en envolten. Un corredor català em diu: Estem lluny de casa, oi? Ens posem a riure i em diu que ara ve una part molt pesada i que hem de tenir molta tranquil·litat. Veient que va una mica més ràpid li dic que tiri endavant i veig per la seva samarreta que es diu Manel. Ens creuem ja als primers de la marató, un grup de 5 keniates i un etíop. Com anècdota explicar que el guanyador va ser un corredor de Kenia que anava contractat com a llebre, ja que venia de fer tercer a la marató de Buenos Aires la setmana anterior amb 2h 06’. Sembla que es va trobar bé i va guanyar la marató amb 2h 09’
Temps: 27’21


Km. 20-25
Seguint per la mateixa autopista ens ajuntem amb un altre corredor i una corredora alta i desmanegada (com jo!) i fem uns bons kms. amb un ritme constant. Per la mitja marató passo en 1h 53’08 i calculo mentalment que segur que no baixaré de 3h45, i que amb sort podria fer sub 3h50 ja que desconfio del final de la marató pel perfil ascendent i la meva manca de km. d’entrenament. Avancem al Manel que s’està barallant amb els fils del walkman...
Temps: 26’45

Km. 25-30
Per fi donem la volta i travessem la autopista per tornar. El sol es va notant ja que no hi ha ni un tram d’ombra. Aprofito les esponges dels avituallaments per refrescar-me. Cada cop hi ha menys corredors al voltant. La noia alta es queda en un avituallament demanant a un voluntari que l’ajudi a obrir l’ampolla de Powerade . Acostant-me al km.30 noto que baixo una mica el ritme.
Temps: 27’42

Km.30-35
Segueixo amb el ritme que em resulta còmode i noto que vaig avançant corredors. Em sento optimista veient que ja he passat el mur i que els peus no protesten més del compte. M’animo pensant que ja em falta poquet per la trobada amb la family i la injecció de moral que això significa. Al altre cantó de la carretera segueixen passant els caminadors de la cursa de 15 Km i em recorden la cursa del Corte Inglés. Us imagineu organitzar el mateix dia la marató de BCN i la del Corte Inglés? Passo per un grup d’animadors i els hi faig un gest per agrair-los i una dona em fa el gest del cor amb els dits...
Temps: 27’53

Km.35-40
A la sortida d’un túnel em poso a caminar per la pujada. No es una pàjara però ja no tinc la motivació de cap marca concreta. Per fi em trobo amb la Nuria i Lluis. Els hi comento que ho prenc amb calma i ja quedem citats per la meta. Quan em reincorporo a la carretera em trobo en Manel i comentem que ja quasi ho tenim. Em diu que va fer la tonteria de fer la mitja de Valencia a tope el diumenge anterior i que ara està pagant el preu. M’agrada l’expressió que em diu de que “ara toca tirar de veterania” . Li dic que marxi que jo vaig un punt més tranquil.
Temps: 31’26

Km. 40-42,195
Veig com en Manel s’allunya poc a poc i em concentro en gaudir d’aquests metres finals. De sobte, veig un noi d’uns 30 anys que penso que està fent conya per fer-se fotos. Quan m’hi acosto me’n adono que està completament groggy i que va fent bandades d’un cantó a l’altre sense adonar-se de res. Som en un tram en ascens, no hi ha cap altre corredor a prop i decideixo intentar aturar-lo per que sigui atès. M’apropo i fa unes ziga-zagues i se m’escapa. Hi torno més decidit i li faig un placatge de rugbi i tal com l’agafo es desploma i a dures feines el puc estirar al terra sense que es doni cap cop. Els braços em fan mal. S’apropen un munt de corredors de l’altra cursa i veig que li llencen una ampolla sencera d’aigua pel cap... Em sento impotent però veig que venen unes dones que sembla que saben el que fan. Em quedo a part amb el cor compungit i començo a caminar girant el cap per veure si arriba l’ambulància... Quan s’acaba un tram amb llambordes començo a córrer per dins un parc ombrejat (per fi!) i m’animo veient que la plaça Sultanahmet a prop. De sobte, sento la crida a la oració des de les mesquites del voltant i m’arranca un somriure. Em criden i veig la family animant i cridant (que grans!). Veig uns ròtols amb 500, 400, 300...i jo sense poder esprintar. Creuo la meta amb un salt i un crit de ràbia i satisfacció. Temps final 3h56’26
Temps: 15’32

Rebo la medalla i una voluntària em desfà el nus de la sabatilla per recuperar el chip ( no sé si ho hagués pogut fer jo...) i em donen una bossa amb begudes i fruita. Està tot el recinte ballat i tardo uns bons minuts en arribar a la sortida. Retrobament familiar i ja pensant en una bona dutxa i S.T.
Veient la classificació menys de 100 corredors van ser sub 3h. He quedat en la posició 837 de 2.854 arribats i per categories he quedat el 15 de 101 arribats.
Finalment, com a punts positius de la marató:
- Bona organització sense escatimar en res
- Avituallaments complets cada 2,5 km
- Molt bona opció per combinar amb turisme en aquesta fascinant ciutat
Punts negatius:
- Marató amb perfil complicat per fer marca
- Tram d’anada-tornada per autopista pesat

Ara ja a recuperar-se del tot i pensant ja en la 20ena que serà la marató de BCN si tot va bé...

Novament enhorabona, Lluís !!!
Sembla que la fascitis ha passat a millor vida, oi?
I efectivament, quin ensurt de final de cursa. Vols dir que no t'haguessin pogut desqualificar per fer un placadge a un altre corredor?

Que bé que saps triar, un "gran veterà" sens dubte , felicitats per fer-ho plàcid/fàcil, una més

A BCN més i millor, som-hi Tiny


Salut!
Jordi

Enhorabona crack!!
Veient les posicions que comentes, crec que has fet una gran Marató.

Felicitats per una altra al sac!

Lluís felicitats per aquesta nova marató.
Ja portes una bona col·lecció a la teva motxilla maratoniana.
Enhorabona crack!!
Tiny, per cert, a Barcelona faig de llebre particular de 3:45 de XarlieOne1, per si et vols apuntar al grup. I es probable que s'apuntin més correcats.

Gràcies per les felicitacions!

Josep80 la fascitis segueix emprenyant en fred, però de moment no va a més
En quan a la possible desqualificació, ni se'm va passar pel cap...
Vaig fer el que hagués volgut que em fessin a mi si em trobés en aquest cas.
Faltant un 2 km. era impossible que arribés...

JRDi69 Sí senyor, a BCN, més i millor

sandmann Content del resultat estic donades les circumstàncies...

Jorfer Moltes gràcies pel oferiment i m'apunto encantat si el meu estat de forma em permet el ritme.
Vols dir que en XarlieOne1 no hauria d'aspirar a una marca millor?

moltes felicitats Tiny per aquesta nova marató que has afegit a la teva col·lecció, a veure si aviat deixaràs enrere aquesta fascitis.

Gran crònica Tiny,

Moltes gràcies, que després de llegir aquest gran relat, per tot el que has comentat sobre la ciutat, tinc moltes ganes de fer aquesta marató... (cosa que no em passa amb NY, p.e.).

Molt bona feina això del placatge (que jo al km 40 segurament no ho hauria fet)!!

Me n'alegro de que tot i no ser cosa del passat, que com a mínim et deixa córrer en calent.

Enhorabona Lluís!

A propòsit... quin crack el keniata!

2h06 i 2h09 en una sola setmana

Que bo que ets Tiny, gran crònica, felicitats per la vostra marató!