- Missatges: 748
Ostrava City Marathon (20/setembre/2020)
27 Set 2020 20:11 #1
per Josep80 (Associat/da)
total maratons: 50 (en 35 països)
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
OSTRAVA CITY MARATHON (TXÈQUIA) – 20/SETEMBRE/2020
La darrera marató havia estat el 19 de gener a Nassau (Bahames), i la darrera mitja marató presencial el 8 de març a Den Haag, una setmana abans que ens confinessin per la covid-19. Aquestes eren, amb les mitges de Terrassa i Malta, les úniques vegades que m'havia pogut posar el dorsal enguany.
Com la majoria de vosaltres (per no dir tots i totes) vaig intentar entrenar com vaig poder durant les 7 setmanes que vam estar tancats. Quan ens van "obrir" i vam poder córrer sense impediments a l'exterior, vaig començar a cercar curses quasi obsessivament per Europa, l'únic horitzó geogràfic que em semblava possible, per les circumstàncies. Pel camí em van anar arribant les cancel·lacions de les curses de primavera a les quals estava inscrit: mitges de Chicago i Milwaukee, marató de Copenhaguen, mitja de Helsinki i mitja de Stuttgart.
De seguida vaig identificar la marató de Reykjavík, data 22 d'agost, i a finals de maig vaig contactar amb l'organització, que em va confirmar, a finals de juny, que tiraven endavant amb la celebració de la cursa, amb el suport de les autoritats sanitàries, i seguint un determinat protocol sanitari. Posant en marxa el pla d'entrenament de 14 setmanes que tic "homologat" per la marató, vaig anar configurant el viatge a Islàndia, sempre pendent de la web de la marató i del correu, no fos cas que hi hagués canvis.
El 4 d'agost, dues setmanes abans de la marató, amb tot l'entrenament gairebé enllestit, i amb tot el viatge dissenyat i gairebé pagat del tot, em va arribar un email que em va deixar molt tocat: la marató es cancel·lava. Les autoritats sanitàries islandeses s'havien acollonit perquè en les darreres setmanes havia aparegut algun cas de covid-19 a l'illa, malgrat els controls d'entrada a l'aeroport. No m'ho esperava, francament. Però tornat a la realitat, vaig pensar que ben valia la pena aprofitar l'entrenament i intentar trobar una altra marató propera. Vaig identificar la marató de Bratislava, que es corria dues setmanes més tard, el 6 de setembre. En consultar a l'organització sobre la confirmació de la cursa, la seva resposta va ser semblant a la que havia rebut d'Islàndia setmanes enrere: sí, es faria la cursa, i les autoritats sanitàries havien introduït uns protocols determinats. I el 28 d'agost, 9 dies abans de la cursa, un altre comunicat descoratjador: cancel·lació de la cursa.
Aquest cop, afortunadament, no havia fet reserva de cap mena, ja estava escarmentat. De fet no m'havia ni tan sols enregistrat a la marató.
Tossut jo, vaig tornar a mirar el calendari de maratons europees: el 13 de setembre es feia la de Vílnius, però a Lituània no ens deixaven entrar sense quarantena. Per tant, no em valia. I la següent en el calendari era Ostrava, a Txèquia, que se celebrava el 20 de setembre, 4 setmanes més tard que la de Reykjavík, que havia estat la que havia marcat la meva preparació per a la marató.
Vaig consultar la web de la cursa, i de seguida vaig comprovar que era una cursa amb pocs participants, i en una ciutat, Ostrava, molt allunyada de la capital, Praga, i amb una incidència baixa pel que feia a la pandèmia. Vaig comprovar que podíem viatjar a Txèquia amb la sola restricció d'haver-nos de fer una prova PCR amb resultat negatiu, en arribar al país.
I a només una setmana de la marató, i sense canvis pel que feia a la celebració de la prova i/o a restriccions per viatjar, vaig posar fil a l'agulla: inscripció cursa, avió, tren, hotel Praga, aparthotel Ostrava. I aquesta vegada sí, no hi va haver sorpreses d'última hora, i el dijous/17 vam volar a Praga amb vol directe, per estar-nos a Txèquia una setmaneta.
Ostrava és la tercera ciutat més gran de la República Txeca, després de Praga i Brno, amb una població de 320.000 habitants. Té l'estatus de ciutat estatutària (amb llei municipal pròpia), i està situada a 370 quilòmetres de Praga, a uns 10 km de la frontera polonesa i a uns 50 km de la frontera eslovaca. Capital de la Regió de Moràvia i Silèsia, és una ciutat amb un passat industrial i miner important. La seva àrea metropolitana inclou, a més d'Ostrava, uns altres set municipis, que sumen un total de 600.000 habitants, i constitueix, per tant, la segona metròpoli més gran del país, després de Praga.
Vam anar a recollir el dorsal el dissabte/19 a la tarda, en un hotel de la localitat. Poca gent, en consonància amb el nombre de corredors inscrits. A més del dorsal i samarreta, també van donar la medalla de finisher, dins un protector de plàstic, suposo que com a mesura sanitària per estalviar manipular medalles el dia de la cursa.
Vaig aprofitar per fer un repàs al circuit de la cursa. Un traçat de 10,5 quilòmetres, amb sortida i arribada en el mateix punt, que els participants de la marató hauríem de fer 4 vegades, els de la mitja marató 2 vegades, i els de quart de marató només una. Part del circuit per carrers, i una altra part, més gran, per parcs boscosos i camins vora el riu. Avituallaments cada 5 quilòmetres, un a la sortida/arribada i l'altra en el punt quilomètric 5,2 aproximadament.
El diumenge 20, a les 9:30 del matí, vam aparèixer a la plaça Masaryk, centre neuràlgic de la prova, just en el centre del downtown d'Ostrava. Teníem l'apartament a 5 minuts caminant, tot un encert. Durant els 30 minuts que faltaven per començar la prova vam donar un tom per tot el muntatge: escenari amb banda musical, carpes per inscripcions de darrer moment, diferents carpes de beguda i menjar, associacions esportives, benèfiques, etc. Sota l'arc de sortida havien posat una llarga catifa vermella damunt de la qual ens vam haver de posar els corredors, preparats per la sortida. Mascaretes obligatòries per accedir a l'àrea de sortida, mascaretes que vam portar posades durant uns 200 metres, un cop engegada la cursa. La sortida va ser única pels corredors de la marató, de la mitja marató i del quart de marató, en total no arribàvem a 500.
La primera volta encara va ser distreta, atès que els corredors i corredores de la mitja i del quart "feien companyia". Després de la primera volta la coincidència amb altres participants ja va ser més espaiada, ja que els de quart havien acabat i els que quedàvem ens havíem estirat més. I les voltes tercera i quarta, especialment la quarta, van ser solitàries, d'aquelles en les que el maratonià es troba amb si mateix, pura essència. A cada volta vaig tenir la Tere al costat de l'arc de meta, animant, fent fotos, i donant-me el segon Recuperat-ion a mitja cursa. A la tercera i quarta volta el circuit va ser compartit, parcialment, pels participants d'una prova de relleus (6 km x 6 corredors) que va començar més tard, i que, de tant en tant, va trencar la solitud dels darrers quilòmetres. Avituallaments discrets, però correctes, amb gots que els voluntaris manipulaven amb protectors. Ningú animant, llevat de la gent de l'àrea de sortida/arribada. Dos grups musicals en el recorregut, un el de la sortida/arribada i un altre més endavant. Bastants llambordes en els carrers del centre, a prop de la sortida i l'arribada.
Vaig aconseguir fer les 4 voltes de 10,55 km amb uns parcials bastant semblants de 1h02'36", 1h03'46", 1h04'11" i 1h06'16", guanyant en cada volta posicions a la general i en la categoria, amb un temps final de xip de 4h16'49", posició 84/127 a la general i 9/18 a la categoria M60.
En la mitja marató hi van participar 165 corredors i 56 corredores (total 221) i en el quart de marató 66 corredors i 67 corredores (total 133)
En definitiva, una experiència més, i 37a marató al sac. Finalment vaig poder treure'm una mica del "mono" que portava al damunt, però ja pensant en la propera cursa.
La darrera marató havia estat el 19 de gener a Nassau (Bahames), i la darrera mitja marató presencial el 8 de març a Den Haag, una setmana abans que ens confinessin per la covid-19. Aquestes eren, amb les mitges de Terrassa i Malta, les úniques vegades que m'havia pogut posar el dorsal enguany.
Com la majoria de vosaltres (per no dir tots i totes) vaig intentar entrenar com vaig poder durant les 7 setmanes que vam estar tancats. Quan ens van "obrir" i vam poder córrer sense impediments a l'exterior, vaig començar a cercar curses quasi obsessivament per Europa, l'únic horitzó geogràfic que em semblava possible, per les circumstàncies. Pel camí em van anar arribant les cancel·lacions de les curses de primavera a les quals estava inscrit: mitges de Chicago i Milwaukee, marató de Copenhaguen, mitja de Helsinki i mitja de Stuttgart.
De seguida vaig identificar la marató de Reykjavík, data 22 d'agost, i a finals de maig vaig contactar amb l'organització, que em va confirmar, a finals de juny, que tiraven endavant amb la celebració de la cursa, amb el suport de les autoritats sanitàries, i seguint un determinat protocol sanitari. Posant en marxa el pla d'entrenament de 14 setmanes que tic "homologat" per la marató, vaig anar configurant el viatge a Islàndia, sempre pendent de la web de la marató i del correu, no fos cas que hi hagués canvis.
El 4 d'agost, dues setmanes abans de la marató, amb tot l'entrenament gairebé enllestit, i amb tot el viatge dissenyat i gairebé pagat del tot, em va arribar un email que em va deixar molt tocat: la marató es cancel·lava. Les autoritats sanitàries islandeses s'havien acollonit perquè en les darreres setmanes havia aparegut algun cas de covid-19 a l'illa, malgrat els controls d'entrada a l'aeroport. No m'ho esperava, francament. Però tornat a la realitat, vaig pensar que ben valia la pena aprofitar l'entrenament i intentar trobar una altra marató propera. Vaig identificar la marató de Bratislava, que es corria dues setmanes més tard, el 6 de setembre. En consultar a l'organització sobre la confirmació de la cursa, la seva resposta va ser semblant a la que havia rebut d'Islàndia setmanes enrere: sí, es faria la cursa, i les autoritats sanitàries havien introduït uns protocols determinats. I el 28 d'agost, 9 dies abans de la cursa, un altre comunicat descoratjador: cancel·lació de la cursa.
Aquest cop, afortunadament, no havia fet reserva de cap mena, ja estava escarmentat. De fet no m'havia ni tan sols enregistrat a la marató.
Tossut jo, vaig tornar a mirar el calendari de maratons europees: el 13 de setembre es feia la de Vílnius, però a Lituània no ens deixaven entrar sense quarantena. Per tant, no em valia. I la següent en el calendari era Ostrava, a Txèquia, que se celebrava el 20 de setembre, 4 setmanes més tard que la de Reykjavík, que havia estat la que havia marcat la meva preparació per a la marató.
Vaig consultar la web de la cursa, i de seguida vaig comprovar que era una cursa amb pocs participants, i en una ciutat, Ostrava, molt allunyada de la capital, Praga, i amb una incidència baixa pel que feia a la pandèmia. Vaig comprovar que podíem viatjar a Txèquia amb la sola restricció d'haver-nos de fer una prova PCR amb resultat negatiu, en arribar al país.
I a només una setmana de la marató, i sense canvis pel que feia a la celebració de la prova i/o a restriccions per viatjar, vaig posar fil a l'agulla: inscripció cursa, avió, tren, hotel Praga, aparthotel Ostrava. I aquesta vegada sí, no hi va haver sorpreses d'última hora, i el dijous/17 vam volar a Praga amb vol directe, per estar-nos a Txèquia una setmaneta.
Ostrava és la tercera ciutat més gran de la República Txeca, després de Praga i Brno, amb una població de 320.000 habitants. Té l'estatus de ciutat estatutària (amb llei municipal pròpia), i està situada a 370 quilòmetres de Praga, a uns 10 km de la frontera polonesa i a uns 50 km de la frontera eslovaca. Capital de la Regió de Moràvia i Silèsia, és una ciutat amb un passat industrial i miner important. La seva àrea metropolitana inclou, a més d'Ostrava, uns altres set municipis, que sumen un total de 600.000 habitants, i constitueix, per tant, la segona metròpoli més gran del país, després de Praga.
Vam anar a recollir el dorsal el dissabte/19 a la tarda, en un hotel de la localitat. Poca gent, en consonància amb el nombre de corredors inscrits. A més del dorsal i samarreta, també van donar la medalla de finisher, dins un protector de plàstic, suposo que com a mesura sanitària per estalviar manipular medalles el dia de la cursa.
Vaig aprofitar per fer un repàs al circuit de la cursa. Un traçat de 10,5 quilòmetres, amb sortida i arribada en el mateix punt, que els participants de la marató hauríem de fer 4 vegades, els de la mitja marató 2 vegades, i els de quart de marató només una. Part del circuit per carrers, i una altra part, més gran, per parcs boscosos i camins vora el riu. Avituallaments cada 5 quilòmetres, un a la sortida/arribada i l'altra en el punt quilomètric 5,2 aproximadament.
El diumenge 20, a les 9:30 del matí, vam aparèixer a la plaça Masaryk, centre neuràlgic de la prova, just en el centre del downtown d'Ostrava. Teníem l'apartament a 5 minuts caminant, tot un encert. Durant els 30 minuts que faltaven per començar la prova vam donar un tom per tot el muntatge: escenari amb banda musical, carpes per inscripcions de darrer moment, diferents carpes de beguda i menjar, associacions esportives, benèfiques, etc. Sota l'arc de sortida havien posat una llarga catifa vermella damunt de la qual ens vam haver de posar els corredors, preparats per la sortida. Mascaretes obligatòries per accedir a l'àrea de sortida, mascaretes que vam portar posades durant uns 200 metres, un cop engegada la cursa. La sortida va ser única pels corredors de la marató, de la mitja marató i del quart de marató, en total no arribàvem a 500.
La primera volta encara va ser distreta, atès que els corredors i corredores de la mitja i del quart "feien companyia". Després de la primera volta la coincidència amb altres participants ja va ser més espaiada, ja que els de quart havien acabat i els que quedàvem ens havíem estirat més. I les voltes tercera i quarta, especialment la quarta, van ser solitàries, d'aquelles en les que el maratonià es troba amb si mateix, pura essència. A cada volta vaig tenir la Tere al costat de l'arc de meta, animant, fent fotos, i donant-me el segon Recuperat-ion a mitja cursa. A la tercera i quarta volta el circuit va ser compartit, parcialment, pels participants d'una prova de relleus (6 km x 6 corredors) que va començar més tard, i que, de tant en tant, va trencar la solitud dels darrers quilòmetres. Avituallaments discrets, però correctes, amb gots que els voluntaris manipulaven amb protectors. Ningú animant, llevat de la gent de l'àrea de sortida/arribada. Dos grups musicals en el recorregut, un el de la sortida/arribada i un altre més endavant. Bastants llambordes en els carrers del centre, a prop de la sortida i l'arribada.
Vaig aconseguir fer les 4 voltes de 10,55 km amb uns parcials bastant semblants de 1h02'36", 1h03'46", 1h04'11" i 1h06'16", guanyant en cada volta posicions a la general i en la categoria, amb un temps final de xip de 4h16'49", posició 84/127 a la general i 9/18 a la categoria M60.
En la mitja marató hi van participar 165 corredors i 56 corredores (total 221) i en el quart de marató 66 corredors i 67 corredores (total 133)
En definitiva, una experiència més, i 37a marató al sac. Finalment vaig poder treure'm una mica del "mono" que portava al damunt, però ja pensant en la propera cursa.
total maratons: 50 (en 35 països)
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
13 Oct 2020 17:14 #2
per Tiny (Associat/da)
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
Felicitats Josep per la teva perseverància! 
Moltes gràcies per compartir-ho aquí. Puja la moral veure que encara existeix la posibilitat
de correr una marató al estranger...
Moltes gràcies per compartir-ho aquí. Puja la moral veure que encara existeix la posibilitat
de correr una marató al estranger...
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
