Companys, us deixo la meva crònica personal. Segur que coincideix en molts punts amb la del meu gran amic Dani.
Crònica d'una marató poligonera enmig d'una pandèmia mundial: 2:34:40
En Dani i jo portem temps intentant fer una marató junts, o al menys arribar-hi junts, semblava que seria Barcelona 2020, Empúries, Tossa... Però al final va ser en un polígon de 1065 metres (tot i que mesura més a prop de 1066).
Això encara no ho teníem clar quan vam començar la preparació, sobre el mes de juliol-agost. Sí que sabíem que d'alguna manera seria amb KMSxELA i amb la samarreta Correcat. No anàvem a competir ni a fer una marca específica. Jo tenia la meva marca per entrar a Tòquio (sí obren inscripcions algun dia...), a més del World Age group Championship a Londres 2021, i les maratons que quedaven no eren reconegudes per tal fi.
Jo vaig començar el meu pla clàssic que tants bons resultats m'ha donat, però vaig començar a entrenar amb en Dani, Sofian i en Víctor... Al riu Besòs. Com que cada dia havia d'adaptar els entrenos... Vaig decidir fer-me de l'UCA i entrenar per primera vegada amb entrenador. La realitat és que volia fer servir els vestidors i les taquilles els dies d'hivern, però això encara no ho he pogut fer ???
Val a dir que els primers mesos van ser durs, acostumat a descansar dilluns i dissabte i fer menys ritmes ràpids/sèries curtes em costava assimilar els entrenaments. Fins setembre-octubre no ho vaig aconseguir. Això sí, jo no feia menys de 2:40 als 800 ni 1:20 als 400 ( tinc una velocitat creuer fixa ???) i ara puc tocar els 1:10 o els 50 als 300.
Però més enllà dels entrenaments, el grup m'ha donat la vida aquest mesos. Al final el rendiment esportiu és un reflexe molt directe de l'estat d'ànim i els últims dies d'agost no van ser senzills. Es pot dir que el que em va donar moltes ales al febrer a Sevilla (tot i l'adversitat) no ho tenia en aquesta Marató.
Un dia, en Dani no va poder entrenar pel matí i vam començar el torn de tarda. I allà vaig conèixer a l'altre grup d'entrenament, que la considero ja part de la família.
Com a números, l'entrenament m'ha portat a fer cada mes 500 kms o més. Jo normalment solament els últims dos mesos de preparació faig més de 400. Rodatges de 1h30 tots els dies excepte dissabte, quan jo normalment els feia d'una hora i un dia menys. A més els diumenges, la tirada llarga (que jo la feia per temps, tirant cap a les dues hores) es convertia en el meu entreno preferit el 2x10000 (o el 4x5000).
Com a diferència jo sempre estic amb pulsacions molt baixes, bradicardia, la majoria dels dies amb l'entreno anterior. Amb aquest solament l'últim mes vaig baixar de 36 pulsacions, això sí vaig veure les 30 en la fase de descans que no ho havia vist mai.
Amb les noves restriccions de mobilitat vam haver d'habilitar un polígon a Barcelona per córrer els diumenges i fer els entrenos bé. I en Dani va trobar el que vam fer servir per la marató. Enseguida es va perfilar com possible escenari per fer la ja coneguda marató.
Pocs dies abans era moment de definir el ritme, jo normalment utilitzo una mitja la setmana abans i un 10k per calibrar sensacions i ritmes. A més de guiar-me per les prediccions de tots els entrenos (que mai s'equivoquen en aquesta distància), que en aquesta ocasió em marcava un bonic 2:29 (però clar explicar-li a l'algorisme que no es competició i que es en un polígon no deu ser fàcil)... Al voler acabar junts ho vam fer amb la prova d'esforç del Dani i les ordres de l'entrenador (més o menys ?)
Jo volia anar més ràpid la primera meitat, i al final vam quedar en passar a 1:18 el primer 21k. A partir d'allí decidiríem, tots sabem com és això de la marató després dels primers 21k. El meu planning era fer la segona meitat a un ritme de 3:38 (i acabar en 2:34:48), però tot depenia del Dani, volia acabar amb ell.
El mateix dia l'entrenador ens diu que no, que comencem més ràpid (a 3:38 en comptes de 3:42), al final ho deixem en 3:40. Comencem la marató (el GPS no m'agafa el fix fins el minut 40?) i ens despreocupem del ritme, solament hem de seguir l'equip de llebres.
Els amics i companys enseguida van sumar-se a ajudar-nos. I crec que ningú dels dos esperava tant. Va ser emocionant. Fins i tot l'entrenador estava allà, i ara segur que pot explicar que va poder veure a dos tarats fer una marató en un polígon i que els va poder seguir cada km.
L'ambient és genial, tenim dorsal, bossa del corredor, tot l'equip s'involucra bestialment.
I quin equip! Entre ells el Yerai i el Quico Peinado a la bici de l'associació. L'ambient ens dóna ales. És bestial, fins i tot es retransmetet per Instagram!
Vaig seguir el protocol de marató seriosa, ho era, gels Maurten, esmorzar 3 hores abans (a les 4:00), dutxa, estiraments i començar a córrer sense escalfar gaire ?. Vaig evitar l'error de Sevilla amb l'esmorzar gràcies a que estava a casa. L'únic punt que em feia patir era el bessó dret, que feia setmanes que no estava molt lolailo. Per sort cap problema.
Anem marcant kms, i tant en Dani com jo seguim el mateix protocol de gels. 40 minuts el primer gel (el meu de cafeïna després d'una abstinència de dues setmanes) i després cada 20 minuts. Entre mig glops d'aigua.
En aquesta marató vaig veure molt poca aigua, no la necessitava, solament 33 cc. I vaig deixar de prendre l'últim gel. Les sals cada 50-40 minuts.
Passem el 21 amb el temps establert i les pulsacions es mantenen baix l'umbral. Val a dir que jo les tinc més altes del normal... L'activació el dia abans em va estressar. Teníem 5k a RM, però vaig decidir ho fer a la cinta del gimnàs... Era el dia que van obligar posar mascareta a activitats de càrdio. El RM es va convertir en un infern (sort que vaig fer solament 2km)... Les pulsacions van pujar més adalt que en sèries de 400. Aquella nit només van recuperar suficient.
Vam continuar i al 25-27 el Dani comença a quedar-se enrere de cop, flato, part de l'equip de llebres l'acompanyen i jo em quedo amb en Rubén. l'entrenador el va fer entrar més tard del que tocava per poder anar més ràpid sí jo li demanava (?). Li dic que tirem una volta més a aquest ritme i quan trobem al Dani baixem al seu per a reenganxar lo... Ja el trobem parat :/. Sóc l'únic que queda pel repte... L'equip de llebres comença a accelerar i hi han kms per sota de 3:38, en Rubén em va mirant per si vull anar més ràpid (jo no sabia que li havia dit l'entrenador ???) jo vaig mirant el ritme mig i veig que estava entre 3:39-3:40. Vaig pensar, suficient i dintre la meva idea inicial, tampoc és el moment d'hipotecar les cames unes setmanes (he de fer una milla a la Jean Bouin a les 12:45 ???) i no he fet cap test que em doni la seguretat.
Pasem el 28-30 i no tinc cap molèstia ni estomacal ni muscular, així que ja la veig a tocar. En aquella volta, miro el càrdio (vaig córrer amb cinta). Veig que a la pujada vaig per sobre l'umbral (4 pulsacions) i a la baixada per sota, li dic a l'equip de llebres que no vagin més ràpid a la pujada. Al 38-39 comencen a parlar de deixar-me via lliure a l'arribada. Els hi dic que no, que vull arribar amb ells, i amb en Dani que entra i surt de la grupeta per complir el grup de 6. En Sofian, motivador nat, té molèsties però ell vol continuar. Li demano que s'esperi a l'última volta.
Al 40 començo a patir, ja em canvia la cara. Estic entre mantenir el ritme o pujar-lo, però no dic res, em concentro. Arriba l'última volta i la marquem en 3:33 aconsegueixo surtir del ritme gràcies a tot l'equip i accelerar. Paro el crono a 2:34:45 però a la marca del km 6, 15 metres després del final oficial (amb voltes de 1065 metres!!)
MMP, tinc ganes de plorar per tot lo viscut, costarà molt repetir tota l'experiència. Però hi ha tanta gent que m'és impossible. M'abraço amb en Rubén, amic i company de fatigues aquests últims mesos. M'abraço amb en Dani, amic, company i llebre finalment. Ho hem aconseguit, al menys un dels dos ha acabat la marató KMSxELA.
En Jordi Maneu, que ha estat donant voltes en sentit contrari per fer-lo servir de avituallament mòbil, ens dóna unes medalles fetes amb una impressora 3D. El símbol de l'ELA i personalitzades. Després el nostre entrenador ens dóna unes altres.
Molts amics i companys han vingut a veure'ns, altres ho han fet virtualment, l'èxit d'avui ha estat gràcies a ells. Jo m'he limitat a córrer mirant molt poc el crono.
En resum, no ho oblidaré mai.
Les pròximes: Londres 2021 (a per marca), Tòquio 2021(a gaudir) i València 2021 (de llebre). Però segur que hi han bogeries abans
.