No és que la meva intenció fos córrer dues maratons en 14 dies, ni de bon tros, però vaig voler considerar les dues, per si una de les dues era cancel·lada. Un cop ja feta la de Kíev el 25 d'abril, em va quedar el dubte de córrer o no aquesta Marató de Varna, la inscripció de la qual ja em venia transferida des de l'any passat, quan, encara que inscrit, no hi vaig poder participar pel confinament. Mai havia corregut dues maratons en 15 dies (com a màxim dues en 21 dies, ja fa 7 anys), i no les tenia totes, però el fet d'haver acabat a Kíev sense problemes musculars i de que, en aquesta ocasió, ens hi acompanyava l'Arcadi, em fa fer decidir per intentar-ho.
Varna és la tercera ciutat més gran de Bulgària, després de Sofia i Plovdiv, i la seva capital marítima, amb 335.000 habitants. Banyada pel Mar Negre, és una barreja de ciutat portuària, base naval i centre vacacional. Encara que culturalment és important destacar les termes romanes i les restes de les èpoques de tracis i romans, la gran joia de la ciutat és el seu parc Primorski, de més de 8 quilòmetres de longitud, al costat del mar, i que acull un zoo, un museu d'Història Natural, un Planetari i un Aquari. Una autèntica meravella. I és clar, platges, platges i més platges, amb tota les infraestructures pròpies d'un lloc on anar a gaudir d'uns dies de “panxing”. A més, una zona semblant al Port Vell de Barcelona, amb restaurants i passejos tocant a l'aigua.
Vam arribar a Varna en cotxe la nit del divendres, des de l'aeroport de Sofia. Dia cansat, matinar moltíssim, dos avions, i 5h30' de carretera.
El dissabte vam recollir el dorsal, vam voltar una mica pel parc i la platja, acabant davant d'un plat de pasta just al costat d'on el dia següent començaria i acabaria la cursa. Per la tarda, Barça-At.Madrid en un sports bar que hi havia en el mateix hotel on s'allotjava l'Arcadi, i retirada cap a l'apartament, a descansar.
La marató de Varna és una cursa de 4 voltes, que bàsicament recorre el parc Primorski durant mig recorregut, tornant pel costat del mar en l'altre. A cada volta es passa per la línia de sortida/arribada, que és a la bonica plaça de la òpera. Recorregut amb un perfil molt trencador, que a cada volta es fa més insuportable.
El dia va ser fantàstic per córrer, amb Sol i poc vent. Jo hagués agraït, però, haver sortit més aviat (vam sortir a les 9:30), atès que la calor va fer mal. Ens vam trobar a la sortida pocs minuts abans de començar, aprofitant que érem pocs, i que tant el nostre apartament com, sobre tot, l'hotel de l'Arcadi, estaven molt a prop.
Tres curses en un mateix circuit: marató (4 voltes, 136 inscrits), mitja marató (2 voltes, 211 inscrits) i 10'5k (1 volta, 308 inscrits). Només a la marató, érem corredores i corredors arribats de 16 països diferents, quasi tots europeus. Déu n'hi do.
Encara que les sortides per les tres curses haurien d'haver estat espaiades per cinc minuts (9:30-9:35-9:40), el cert és que els de la marató i els de la mitja vam sortir plegats. Mesures anti covid-19 inexistents. De fet a Bulgària ningú porta mascaretes pel carrer. No és obligatori. Només cal en els recintes tancats.
De la cursa destacar que l'Arcadi i jo vam sortir junts, i així vam anar la primera i la segona volta, i part de la tercera, fins que ell va agafar uns metres d'avantatge. Durant tota la quarta i darrera volta el vaig tenir en contacte visual, i així pràcticament fins el final. La primera volta, de reconeixement, ens va semblar entretinguda i fins i tot ens va permetre assaborir el paisatge: primer els caminets entre arbres, per dins el parc, després el so de les onades en els quilòmetres a ran de platja. A mesura que vam anar cobrint la segona, tercera i quarta volta, la duresa del perfil i la calor van anar colpejant cada vegada amb més força. A més, és clar, la tercera volta va ser bastant solitària, i la quarta solitària del tot. Animació quasi inexistent, llevat de la zona de meta, i d'alguna voluntaris repartits pel circuit. Dos punts d'avituallament, un d'ells situat per cobrir anada/tornada. Només aigua (ampolles de 600ml) i crec recordar que plàtans.
Personalment he de dir que em vaig sorprendre de no haver de lamentar aquesta segona marató en 14 dies, ja que si bé a la darrera volta anava ja amb el pilot automàtic, modalitat Robocop, sense gaudir ja de res, i completament pendent de si alguna part del dièsel deia prou, el fet és que vaig poder acabar sense majors problemes, i sense cap peça malmesa.
Els parcials de les quatre voltes van ser 1:00:19, 1:01:16, 1:05:24 i 1:11:45. Temps final de 4:18:43, posició 83/126 en la general, sense classificació per grups d'edat.
29 dones acabades en la marató, i 97 homes.
L'Arcadi em va agafar finalment un bon grapat de metres, entrant amb 4:17:20.
Guanyador cat homes, de Kènia, amb 2:17:40, i guanyadora cat dones, de Kènia, amb 2:33:08.
En resum, 39ena marató al sac, i 25è país en córrer una marató. I a per la propera...