Havia de córrer la marató de Reykjavik el 17 d'agost, amb una inscripció que ja venia del 2020. Aleshores (2020) l'esdeveniment es va cancel·lar a només dues setmanes de la data prevista per a la cursa. Enguany, i novament amb dues setmanes d'antelació, l'organització va enviar el 4 d'agost un email comunicant l'endarreriment de la cursa, nova data 21 de setembre. Encara me'n vaig sortir prou bé a l'hora de reprogramar tot el viatge (avions, apartaments i lloguer de cotxe), atès que no em va representar sobrecostos importants. Pel que fa a l'entrenament, què us haig de dir. Ja m'havia tocat passar l'any passat per aquesta experiència d'haver d'allargar la preparació 4-5 setmanes, amb el volum important ja fet, i la veritat...
Finalment l'organització, en una clara mostra de dubtes i indecisions, va acabar enviant un darrer e-mail el 19 d'agost cancel·lant definitivament la cursa.
Arribats en aquest punt, només se'm va ocórrer buscar en el calendari una marató per la segona quinzena de setembre, a un país on poder viatjar pel tema de la covid, i amb una logística senzilla pel que fa a la preparació del viatge. I així va ser com vaig anar a parar a la marató de Varsòvia, programada pel 26 de setembre, vol directe des de Barcelona, i on ja havíem estat per darrer cop feia tres mesos, quan vaig córrer la Mitja de Byalistok. De fet hauria preferit córrer la marató de Cracòvia a l'hora de triar una ciutat per córrer en aquest país, però tant li fa.
Varsòvia, capital de Polònia des del segle XVI, quan li va ser transferida la capitalitat des de Cracòvia. Banyada pel cabalós riu Vístula, té un atractiu Stare Miasto (barri antic), força reconstruït, ja que la ciutat va ser destruïda pels alemanys després de la revolta del gueto l'any 1944, quan dins del gueto jueu, el més gran d'Europa, ja només hi quedava un 10% de la seva població inicial, havent estat deportat als camps d'extermini l'altre 90%. Per força racons de la ciutat, vagis on vagis, es poden veure tota mena de monuments, escultures, plaques, fotografies, recordant les víctimes i com a memòria històrica dels fets.
Varsòvia, molt lligada també a personatges il·lustres, com Frederic Chopin, Marie Curie (de soltera Maria Sklodowska) o Nicolau Copèrnic, s'ha "reformat occidentalment", després d'haver estat quaranta-cinc anys sota la influència soviètica, encara que, inevitablement, conserva encara un grapat de tics del passat.
Divendres/24 em vaig acostar al "Multimedia Fountain Park", on tindria lloc la sortida i l'arribada de la marató, per conèixer l'escenari i familiaritzar-me amb l'entorn, i aprofitant per córrer vint minuts i així activar una mica les cames. A la tarda vam anar a recollir la bossa del corredor (dorsal, samarreta i un grapat de productes de marxandatge) a la Fira del Corredor, instal·lada en una de les ales de la planta baixa de l'immens Palau de Cultura i Ciència, probablement l'edifici més emblemàtic de la ciutat. Déu n'hi do la varietat d'estands comercials que hi eren presents, començant per New Balance, un dels principals patrocinadors. Bona logística per entregar la bossa a cada inscrit/a, distingint taules per la Marató i taules per a la Mitja Marató.
Dissabte tranquil, vam passejar per la Stare Miasto, vaig carregar el cos d'hidrats, i descansar a la tarda, com manen els cànons. I una darrera ullada a la zona de sortida/arribada de la cursa, que era a tocar de l'apartament on ens allotjàvem. Vam comprovar que si bé els preparatius ja estaven força avançats, aquella gent aniria a dormir ben tard aquella nit per poder-ho tenir tot llest l'endemà al matí.
El diumenge va aparèixer solejat, 11 °C i 100% d'humitat a les 8 h del matí, que anirien progressant fins a arribar a uns 15 °C i 75% d'humitat a mig matí. Quatre sortides d'uns 750 corredors/es cada grup, separació de quinze minuts entre sortides. Mascareta en els calaixos. Sortida puntual, a les 8:00 pel primer grup. Jo vaig sortir en el tercer grup, a les 8:30, hora indicada en el mateix dorsal. Recorregut força variat, els 42 quilòmetres (i 195 metres) donen per molt, especialment si en cap moment es van a buscar quilòmetres a l'extraradi: trams llargs per avingudes amples, trams de terra per parcs ombrejats, carrers amb asfalt defectuós i raïls de tramvia, carrers de vianants amb llambordes planes, altres carrers amb llambordes no tan planes..., i a més creuant un parell de vegades (2+2) els ponts Świętokrzyski i Gdański sobre el Vístula. Vaig contar fins a una dotzena de punts d'animació musical, en directe, per tot el circuit, alguns grups molt bons, per cert. Fins a cinc speakers distribuïts per tot el recorregut, en punts d'animació, que cantaven el teu nom per megafonia en passar pel seu costat. En tres ocasions l'speaker de torn em va reconèixer la samarreta i va citar el meu país d'origen. Punts d'avituallament cada 2,5 quilòmetres, alternant productes sòlids i sempre aigua+isotònics. Molts, moltíssims voluntaris, amb gran disposició.
També es va celebrar la marató per relleus, que va començar també a les 8 h, i la mitja marató (aquesta sortint a les 12 del migdia). Per tant, i en alguns moments, els relleus fresquets de la marató per relleus passaven pel costat, avançant. Alguns d'ells, en passar pel meu costat, em van felicitar, i és que en aquesta cursa portava un dorsal especial a l'esquena: "40th marathon".
Semblava ahir que vaig debutar en la distància màgica en aquella marató de Barcelona 2004, darrera edició abans de la cancel·lació l'any 2005. I des d'aleshores, ja havia travessat la línia d'arribada en 39 ocasions, aquesta seria la que faria 40.
Vaig anar fent, xino-xano, caminant uns segons a cada avituallament, i a un ritme força constant en la primera meitat de la cursa. Però a mesura que van anar arribant els quilòmetres complicats, els últims deu, el ritme va anar minvant, i fins i tot abans del 35 vaig tenir un ensurt, en forma d'estrebada, en el recte anterior de la cama dreta, havent de gairebé parar i fent d'aquell quilòmetre el més lent de tots. Finalment, i ensumant cada vegada amb més intensitat la línia d'arribada, em van sortir unes ales màgiques que em van portar, sense adonar-me'n, a la línia d'arribada.
Molta gent a la zona d'arribada, parc molt gran on la gent anava, a més, a gaudir d'un esplèndid matí de sol. Allà estava la Tere, com sempre, encoratjant-me i filmant els meus darrers metres de la cursa. Medalla, fotos, darrers avituallaments, i cap a l'apartament, afortunadament a tocar.
Com a resum, cursa molt ben organitzada, recorregut que vaig trobar atractiu, bastant animació popular i molta per part de l'organització, i molts voluntaris. Vaig gaudir.
Amb un temps de 4:16:19, vaig quedar en el lloc 1709/2734 acabats (en la general) i en el lloc 37/94 acabats (en la categoria M60-64).
Van acabar 2244 homes i 490 dones.
Guanyador amb 2:14:37, i guanyadora amb 2:31:08, ambdós de Polònia.
40ena marató al sac, i 26è país en córrer una marató. I a per la propera...