Sopar correcat 1 de febrer de 2019

Moltes felicitats als organitzadors pel sopar d'ahir. El menjar per a mi va estar millor que anys enrere. Els canvis van estar positius en espacial les votacions.

Gràcies Debutante per la teva gran feina amb el micròfon, sense tu no seria el mateix.

Felicitar a tos els guanyadors de la Lliga i Premis Pastanaga.

Espero mes vídeos per l'any vinent !

Un altre que s'ho va passar d'allo mes be.

Moltes felicitats a la comissió organizadora i als premiats dels premis pastanaga i de la lliga correcat.

Una agradable estona sopant amb la colla correcat que penso tornar l'any que ve. Moltissima gent coneguda, amics i gent que vaig coneixer ahir... Una gran nit vaja.

I l'endema, sense dormir res, entreno amb el gran Fandes i company.

Fins la propera

Sóc la nova " Conxa "
Us felicito per aquest sopar tan ben organitzat i acollidor. Em vaig sentir molt bé amb tots/es vosaltres.
Ens veiem a les properes curses!!!
Fins aviat !!!

CRONICA D’UNA NIT INOBLIDABLE
Próleg: Encara resonen al meu cap tota la colla de belles paraules que ahir vaig poder escoltar; quan vaig sortir amb en Victor que em va donar el premi, i en Juan – Debutante hauría volgut dir moltes coses mes i poder expresar els meus sentiments, pero em va semblar que sería abusar de la paciencia i amabilitat sde tots els presents, així amb aquest format, em permet no deixar-me res al tinter, i que ningún hagi d’aguantar el rotllo ( m’agrada mes la paraula castellana “perorata” la trobo mes contundent), vaig endavant donç amb la perorata, i ja sabeu, quan us en canseu, ho deixeu.

Vaig trovar la gala molt ben organitzada, tant el pica-pica com la votación pel codi QR van ser un encert a la meva manera d’entendre; també els colors per identificar el plat de taula, millor la cartolina, molt mes visible que el gomet al nom, era mes visible i rápid per als cambrers.
Com cada any, vaig poder saludar a molts coneguts i conegudes, i a d’altres que no coneixía perque ara no vaig a curses ni com espectador, pero tots persones encantadores, el bo i millor de cada casa.
La gala va anar a bon ritme, tant sols amb el paréntesi del café que en alguna de les taules es va retardar, pero per la resta bé de ritme i amenitat. Si que vaig trovar a faltar mes videos, han estat sempre un dels plats forts, i enguany, no van desentonar en qualitat, encara que si en quantitat. Deures per a la propera edición.
Felicitar a tots els nominats I nominades amb menció especial als mes votats, que es van endur acasa la pastanaga d’enguany.
Llavors varem asistir a un vídeo que em va emocionar en que tots els companys de la comissió de les 24 hores (Belén i Danistal, Dani, Meep, Juan-Debu, Jaume, Mona i Esrafiki) es van desfer en elogis cap a la meva persona, jo se que ho van dir de cor, pero vaig sentirme aclaparat, menció especial a l’intervenció d’en Pau, el nostre primer president amb qui vaig compartir entre altres l’empenta fundadora de Corredors.cat; la del Toni Korfbaler, també membre de la primera junta, i ánima de la cursa de Vacarisses, i la mes emotiva, la del Nacho Rovira, amb ell, en Toni i l’Albert Morera de l’Ajuntament de S. Quirze varem posar en marxa la cursa de S. Quirze, Memorial David Rovira.
Pero básicament crec que el premi va ser per la tasca que he vingut desenvolupant dins de la organització de les 24 hores d’ultrafons. Es una prova a la que tinc una estima especial, vaig tindre una responsabilitat especial en la seva creació l’any 2004, amb mes optimismo que Mitjans, comptant amb la bona voluntat de 8 persones meravelloses que es van atrevir a tancarse a les pistes del Club Universitari i girar amb fé i amb forces fins l’endemá. Ara vist en perspectiva, s’ha de dir que van ser uns herois i heroines, donç l’avituallament era escarransit, si ho comparem amb els que tenen el darrers anys, cadascú es portava la vianda i la organització, a part de Coca cola, aigua i fruits secs, poca cosa mes els hi varem donar. L’any seguent, em van operar de prótesi de maluc esquerra, i no vaig poder organitzarles, i gracies a l’empenta d’en Joan Compte d’Igualada es va mantindre viva la flama, per cert vaig fer que la Mª Angels, la meva esposa m’acompanyés a Igualada, i amb croses encar vai anar a veure els herois; val a dir que a les 11 del dematí una part de la pista encara estaba glaçada de la nit, o sigui que ja podeu pensar com ho devíen pasar.
Després van vindre dos anys mes a l’Universitari i després cap al Serrahima. He de dir que aquests anys la sort no ens va abandonar, no varem tindre cap percanç, i la gent hi posava tota la bona voluntat del mon comptava amb el recolzament a part de la Mª Angels, del Ramón Barreda, la Lluisa Artés, en Josep Fábregas, l’Ascen Julve, en Joan Coletes i la Rosalia Rivas, que conformaven un equip de suport espectacular. Tot i aixó en un momento de lucidesa, vaig entendre que la criatura s’havia fet tant gran que ja no la podía gestionar amb garanties i que no podía posar en risc ni la organització ni els corredors i corredores.
Llavors em vaig adreçar a Corredors.cat I els hi vaig oferir que es fessin cárrec del projecte, allí vaig trovar un altre equip impressionant que es va llençar de cap al projecte que l’han cuidat, mimat, fet creixer fins al que es avui dia.
Al llarg d’aquests anys he tingut dos paréntesis, la col.locació de la segona prótesi a l maluc dret, i darrerament la meva malaltia poc frequent (es veu que ja lo de les prótesis eren poca cosa) Breument us diré que he patit amiloidosis, un mal funcionament del sistema inmunitari que fabrica uns corpuscles que en lloc de fer la feina de eliminar els microbis, i ser reciclats posteriormente, aquests a mes de no fer feina s’acumulen a diferente parts del cos. En el meu cas darrera de l’ull dret em van extirpar unes acumulacions d’aquest material, amb el resultat de limitació de la visió d’aquest ull de carácter irreversible (bé encara em queda l’esquerra) aixó ha comportat un período de fluixedat tant física com d’anims, després de la operació vaig començar un tractament de quimio al llarg de 12 messos, amb resultats molt possitius, i ja des de l’abril passat estic sense medicació, amb controls periódics. Pel camí em vaig deixar 12 quilos en 12 messos, que vaig recuperant (be espero que no tots, amb el que costa perdre pes).
Durant tot aquest període, en els moments difícils, la il.lusió de poder ser present a les 24h ha mantingut viva la flama de l’esperança i m’ha fet de crosa. Com va dir en Juan-Debu, quan l’any 2017 en plena recuperació vaig estar moltes hores (no vaig poder ser-hi totes) i resulta que els tenía preocupats per si m’agafava un yuyu, en acabar ell va parlar amb la Mª Angels i li va preguntar si no m’hauríen apretat massa a la vista del meu estat, ella li va contestar unes paraules per en marcar “vosaltres li doneu la vida” i es ben cert, jo no n’era conscient fins a quin punt era veritat aquesta frase.
Enguany ja he pogut estar tot el temps amb bona prestació física, i tot i haver estat una edició amb mes dificultats previes de les esperades, al final ha esdevingut un esglaó mes per seguir creixent.
Arriva el final, vull que aquesta crónica, quan (espero que d’ací a molt temps) l’alzheimer em rosegui les neurones, pugui rellegir-la i m’ajudi a recordar-vos.
Gracies per formar part de la meva vida!!
Gracies per deixar-me formar part de la vostra vida!!
Us estimo!!

pepnaus va escriure: CRONICA D’UNA NIT INOBLIDABLE
Próleg: Encara resonen al meu cap tota la colla de belles paraules que ahir vaig poder escoltar; quan vaig sortir amb en Victor que em va donar el premi, i en Juan – Debutante hauría volgut dir moltes coses mes i poder expresar els meus sentiments, pero em va semblar que sería abusar de la paciencia i amabilitat sde tots els presents, així amb aquest format, em permet no deixar-me res al tinter, i que ningún hagi d’aguantar el rotllo ( m’agrada mes la paraula castellana “perorata” la trobo mes contundent), vaig endavant donç amb la perorata, i ja sabeu, quan us en canseu, ho deixeu.

Vaig trovar la gala molt ben organitzada, tant el pica-pica com la votación pel codi QR van ser un encert a la meva manera d’entendre; també els colors per identificar el plat de taula, millor la cartolina, molt mes visible que el gomet al nom, era mes visible i rápid per als cambrers.
Com cada any, vaig poder saludar a molts coneguts i conegudes, i a d’altres que no coneixía perque ara no vaig a curses ni com espectador, pero tots persones encantadores, el bo i millor de cada casa.
La gala va anar a bon ritme, tant sols amb el paréntesi del café que en alguna de les taules es va retardar, pero per la resta bé de ritme i amenitat. Si que vaig trovar a faltar mes videos, han estat sempre un dels plats forts, i enguany, no van desentonar en qualitat, encara que si en quantitat. Deures per a la propera edición.
Felicitar a tots els nominats I nominades amb menció especial als mes votats, que es van endur acasa la pastanaga d’enguany.
Llavors varem asistir a un vídeo que em va emocionar en que tots els companys de la comissió de les 24 hores (Belén i Danistal, Dani, Meep, Juan-Debu, Jaume, Mona i Esrafiki) es van desfer en elogis cap a la meva persona, jo se que ho van dir de cor, pero vaig sentirme aclaparat, menció especial a l’intervenció d’en Pau, el nostre primer president amb qui vaig compartir entre altres l’empenta fundadora de Corredors.cat; la del Toni Korfbaler, també membre de la primera junta, i ánima de la cursa de Vacarisses, i la mes emotiva, la del Nacho Rovira, amb ell, en Toni i l’Albert Morera de l’Ajuntament de S. Quirze varem posar en marxa la cursa de S. Quirze, Memorial David Rovira.
Pero básicament crec que el premi va ser per la tasca que he vingut desenvolupant dins de la organització de les 24 hores d’ultrafons. Es una prova a la que tinc una estima especial, vaig tindre una responsabilitat especial en la seva creació l’any 2004, amb mes optimismo que Mitjans, comptant amb la bona voluntat de 8 persones meravelloses que es van atrevir a tancarse a les pistes del Club Universitari i girar amb fé i amb forces fins l’endemá. Ara vist en perspectiva, s’ha de dir que van ser uns herois i heroines, donç l’avituallament era escarransit, si ho comparem amb els que tenen el darrers anys, cadascú es portava la vianda i la organització, a part de Coca cola, aigua i fruits secs, poca cosa mes els hi varem donar. L’any seguent, em van operar de prótesi de maluc esquerra, i no vaig poder organitzarles, i gracies a l’empenta d’en Joan Compte d’Igualada es va mantindre viva la flama, per cert vaig fer que la Mª Angels, la meva esposa m’acompanyés a Igualada, i amb croses encar vai anar a veure els herois; val a dir que a les 11 del dematí una part de la pista encara estaba glaçada de la nit, o sigui que ja podeu pensar com ho devíen pasar.
Després van vindre dos anys mes a l’Universitari i després cap al Serrahima. He de dir que aquests anys la sort no ens va abandonar, no varem tindre cap percanç, i la gent hi posava tota la bona voluntat del mon comptava amb el recolzament a part de la Mª Angels, del Ramón Barreda, la Lluisa Artés, en Josep Fábregas, l’Ascen Julve, en Joan Coletes i la Rosalia Rivas, que conformaven un equip de suport espectacular. Tot i aixó en un momento de lucidesa, vaig entendre que la criatura s’havia fet tant gran que ja no la podía gestionar amb garanties i que no podía posar en risc ni la organització ni els corredors i corredores.
Llavors em vaig adreçar a Corredors.cat I els hi vaig oferir que es fessin cárrec del projecte, allí vaig trovar un altre equip impressionant que es va llençar de cap al projecte que l’han cuidat, mimat, fet creixer fins al que es avui dia.
Al llarg d’aquests anys he tingut dos paréntesis, la col.locació de la segona prótesi a l maluc dret, i darrerament la meva malaltia poc frequent (es veu que ja lo de les prótesis eren poca cosa) Breument us diré que he patit amiloidosis, un mal funcionament del sistema inmunitari que fabrica uns corpuscles que en lloc de fer la feina de eliminar els microbis, i ser reciclats posteriormente, aquests a mes de no fer feina s’acumulen a diferente parts del cos. En el meu cas darrera de l’ull dret em van extirpar unes acumulacions d’aquest material, amb el resultat de limitació de la visió d’aquest ull de carácter irreversible (bé encara em queda l’esquerra) aixó ha comportat un período de fluixedat tant física com d’anims, després de la operació vaig començar un tractament de quimio al llarg de 12 messos, amb resultats molt possitius, i ja des de l’abril passat estic sense medicació, amb controls periódics. Pel camí em vaig deixar 12 quilos en 12 messos, que vaig recuperant (be espero que no tots, amb el que costa perdre pes).
Durant tot aquest període, en els moments difícils, la il.lusió de poder ser present a les 24h ha mantingut viva la flama de l’esperança i m’ha fet de crosa. Com va dir en Juan-Debu, quan l’any 2017 en plena recuperació vaig estar moltes hores (no vaig poder ser-hi totes) i resulta que els tenía preocupats per si m’agafava un yuyu, en acabar ell va parlar amb la Mª Angels i li va preguntar si no m’hauríen apretat massa a la vista del meu estat, ella li va contestar unes paraules per en marcar “vosaltres li doneu la vida” i es ben cert, jo no n’era conscient fins a quin punt era veritat aquesta frase.
Enguany ja he pogut estar tot el temps amb bona prestació física, i tot i haver estat una edició amb mes dificultats previes de les esperades, al final ha esdevingut un esglaó mes per seguir creixent.
Arriva el final, vull que aquesta crónica, quan (espero que d’ací a molt temps) l’alzheimer em rosegui les neurones, pugui rellegir-la i m’ajudi a recordar-vos.
Gracies per formar part de la meva vida!!
Gracies per deixar-me formar part de la vostra vida!!
Us estimo!!

Sense paraules Josep. Segueix així. Nosaltres també t'estimem !!!!

Primer de tot felicitar els organitzadors del "SoparCorrecat"

Com sempre, gaudint del retrovament amb els companys correcats i de coneixer els nous associats.

El "pica - pica", crec que es un gran encert, molt millor que el primer plant que teniem en altres sopars.

En quan al segon plat, jo tenia vadella, estava prou bé. Péro, els tres que teniem aquest plat, ens varem esperar a que tots tinguesin el seu segon plat, varem esperar força estona.

Desde aquí, felicitar a tots els guanyadors dels Premis Pastanaga i de la LLiga Correcat. Tal com ja han dit, en un altre post, jo també faria un Premi Pastanaga al millor video.

Per últim felicitar al "pepnaus"

pepnaus, gran crònica ¡¡¡, moltes felicitats i enhorabona per aquest merescut reconeixement

Bona tarda .
Profe intento entrar al Facebook per veure totes les imatges del sopar pero no em deixa.Que tinc que fer?

Debutante ets la ostia amb un micro a les mans!!!
Passen els anys peró el teu nivell encara creix.
Que segueixi així !!!
Enhorabona a tota l organització .Tota feina ben feta te la seva recompensa.Moltes felicitats !!!

jospon va escriure: Bona tarda .
Profe intento entrar al Facebook per veure totes les imatges del sopar pero no em deixa.Que tinc que fer?

Suposo que ja ets usuari de facebook...
CoRReDoRS.CaT és un grup tancat. Potser li hauras de demanar entrar a en Xeix, que és un dels dos administradors.

Josep Bernaus, només amb aquesta crònica, que ens ha tocat al cor a tots, ets el clar mereixedor del premi especial.

Ets molt gran!!!
Molts ànims amb aquesta malaltia

Josep Bernaus

Amic Josep Bernaus

Quina crònica més maca. De les millors que he llegit. Estic encara emocionat pel fet que et donguéssin el premi com a correcat d'honor, i van pasar 48 hores.

Evidentment, com sabràs, fa dos mesos vaig anar a les 6 hores de pista, però realment em recordo el 2006, quan havia anat amb quatre gats del fòrum a les pistes Universitari. Jo feia 10.000m i lluïa un ritme bó llavors (57'28"). Aqui va començar la meva andadura a les 24 hores.

I les successives edicions que feia a Can Dragó (un 10.000, varies de 5.000 i una hora...) van ser, també, un luxe. Pero com deia, el plat fort m'he l'endut fa poc a les 6h. I van estar totes elles molt bones experiencies, tot i ser jo més de ruta.

Acabo dient que puguis tenir salut, que jo sóc un dels que et conec des que es va fundar corredors.cat, juntament amb el Pau, el Pluvinet, klopbafer etc.....), i abans la desapareguda web 10de1000.

Ara, l'anècdota que vam tenir un any als 1.000m de la prova Olimpic per un dia fa 12 anys: quasi arribem junts per la cua a la ultima sèrie, tot i ser una paradoxa, serà molt recordada per mi.

Gràcies Josep Bernaus per tota la teva tasca organitzativa, personal i també de comissionat. Ets i seràs un referent per a mi.

Cándido F.

Poc es pot afegir al que ja s'ha dit per aquí. Som una gran família, a la que m'estimo molt, tot i haver arribat gairebé l'últim i haver de marxar segurament el primer

A la següent espero ser-hi més temps...

el sopar va ser el passat divendres? Ostres aixó em pasa per no mirar l'agenda ni entrar al foro.

Bé, espero que la meva absencia hagi donat la possibilitat a mes gent per obtar a una pastanaga.....no volia ser el "Bohemian Rapsody" d'aquesta edició.

A veure si el proper any miro millor l'agenda...tot i que per lo que he llegit no vaig ser l'unic q va pagar i no va anar

A la resta, moltes felicitats pels vostres merescuts premis i ens veiem a les properes curses.

Una gran "perorata" Josep Bernaus. Eres clar mereixedor del premi especial de Corredors.

Per molts anys puguem gaudir de la teva amistat.

La primera cosa, felicitar a la comissió organitzadora i demés gent implicada perquè el sopar de CoRReDoRS fos un èxit, com tots els anteriors, sincerament.

El nou format del pica-pica em va agradar molt ja que permet parlar amb més gent a més de la teva taula. El menjar era bo i amb bastant quantitat, sobretot pels vegetarians.

La també innovadora votació amb el sistema en línia facilita molt la tasca i la feina feixuga del recompte. És un gran encert.

Sobre la proposta de millora del Jorfer per entregar pastanaga al millor vídeo. Doncs ho trobo perfecte, faria falta delimitar quins vídeos. Tots o els d'aquell any concret? Penso que haurien de ser tots els vídeos fets fins ara perquè hi han molts correcats que s'ho han treballat molt durant molts anys per tal de fer-nos riure i gaudir amb les seves gravacions, com per exemple el Chute. Tot un crack en la matèria.

Tema cafès, sembla que van anar lents, encara que a la meva taula no va haver cap problema.

El temps entre el postre i el cafè penso que si a l'any vinent fem uns quants vídeos ho solucionem, no? L'eskamot vallesà almenys ho tornarà a intentar. El llistó de Grease és alt, però espero que es pugui superar.

Tot un encert el premi pastanaga d'honor, al Josep Bernaus, a tots els anteriors i als creadors d'aquesta pastanaga, la més emotiva i merescuda.

Sobre l'hotel, penso que amb els anys ells també han evolucionat positivament. Tenim totes les instal·lacions i mitjans que necessitem, el menjar està bé i podem aparcar amb facilitat, encara que sigui zona verda/blava ja que a partir de les 20h. ja no compta. Tot i no viure a BCN, em sembla bé que és faci a la capital perquè entenc que la gran majoria de correcats són de Barcelona.

Estic d'acord amb el que diu el Jorfer i el piri.

Hem pogut gaudir de molts vídeos molt bons durant molts anys, i més d'1 es mereix una pastanaga per la bona feina.
Chute, Chute & Barceroel, Cachi, l'Eskamot...

Pepnaus m'ha encantat llegir la teva "peporata" !

Respecte el que diu en Jorfer i en Biel54 jo també havia pensat el mateix respecte al premi als vídeos, així potser augmenta la creació per al sopar. Respecte al delimitar quins, com diu en piri, doncs crec que els que es presentin al sopar d'aquell any. Sempre hi ha la possibilitat de fer "remakes"...

I ja per acabar, destacar l'encert del pica pica encara que el podíem haver fet primer de tot i més estona, no? Em vaig quedar amb les ganes de xerrar amb més gent. I l'única cosa que vaig trobar a faltar van ser els balls del fandes. Gràcies a tots els que veu fer possible el sopar i felicitats a tots els premiats, tant de la lliga com dels premis.

Hola

Crec que tot es millorable, però no tant senzill de fer-ho. Trobar un local millor, amb més facilitats, amb un preu ajustat al menjar, i serveis que donen com pantalla, micro, etc ... no és fàcil de trobar. Aparcar també no és complicat i hi ha una parada de metro a pocs metres del hotel.

Felicitar als premiats i especialment al Pepnaus. El coneixia de fa molts anys, però no tot el que fa per l'associació.
Em sembla que l'any vinent té possibilitats d'obtenir a la millor crònica. Especialment, per el tamany de la mateixa. Clar i català.

Ens veiem aviat i endavant amb tot el que feu i més. Jo, haig d'ajudar a tirar més del carro, com altres associats ja ho fan.

Moltes gràcies a la comissió organitzadora per la seva dedicació i el seu temps.

Josep Bernaus bona crònica i reconeixement i premi ben merescut

Bona proposta la del premi als videos. Hem rigut molt al llarg dels sopars veient l'originalitat i als companys. Ho passes bé fent-los i gaudeixes molt veient-los.
Com diu el piri, la intenció del eskamot vallesà és fer-ne un altre l'any que bé.