Bones!
Ja fa quasi bé 4 anys que vaig aparéixer per aquí amb las sonada idea de correr una marató! I renoi,
ho vaig aconseguir uns mesos més tard, a Barcelona al 2014, amb 17 anys i en 3h:59':08''
! Però no ho vaig fer sol. Creuar la meta d'aquells 42,195km va ser possible gràcies a tots vosaltres, els que em veu ajudar durant mesos, amb consells impagables, rialles i ànims! I el que va venir després, també.
Com molts recordareu, vaig tenir, diguem-ne una crisi existencial després d'haver conquerit la mítica distància en tant poc temps. Recordo que alguns em recomanàveu que provés la ultradistància o m'iniciés en triatló... pero no n'estava convençut. Per sort una altra crisi existencial, aquest cop de vida i que tots em tingut en algun moment de la nostra joventut, em va venir en aquella època: Estudiar o treballar? :arf:
Tants anys estudiant havien de servir per alguna cosa, així que em vaig enfocar en la primera opció. La carrera periodística era la que més m'atreïa, però alhora la que més rebutjava, perquè un bon periodista mai podrà informar sobre un món tan gran havent-se format únicament amb llibres i sense haver-lo viscut. Per sort, i gràcies a Google, vaig descobrir la manera de combinar la meva passió per l'esport al mateix temps que podria viatjar, descobrir el món, i preparar-me per a la meva propera gran etapa de vida.
Així que, dit i fet, vaig decidir-me a comprar una bici, una càméra, un llibre de fotografia, calçotets d'hivern i al cap d'uns mesos
en Ferrantxo cicloturista va néixer per començar a explorar el món.
Vaig creuar Europa, l'Àsia, 18 mesos, 16.000km i 35 països després vaig arribar a la Xina. Després de tanta pluja, neu, sol, desert i alta muntanya vaig pensar de quedar-m'hi una temporadeta, per descansar, per organitzar les fotos, per fer cal·lers, per preparar-me per tot alló que m'esperava un cop creués el mar, des dels óssos a Alaska a la Malària africana... però no, de moment no, perquè tot just
fa 1 any que no m'he mogut ni un centímetre d'aquí!
Doncs sí, la Xina em té enamorat i no em deixa anar-me'n! Des-del menjar picant, la feina, la llibertat de poder fer el que et roti, o la companyia de qui, cada cop més, deixa de ser un nòvia i es converteix en esposa. Ai, el drama, que em poso vermell!
:rofl: Així que aquí estem, amb una vida d'allò més normal a l'altra punta del món.
Però, d'alguna manera trobo alguna cosa a faltar, una motivació que em permeti mantindre'm concentrat en certs aspectes d'aquesta nova vida, una motivació prou gran, com aquella que em va fer patir, suar i va acabar portant-me on sóc ara. Una motivació que em permeti anar més enllà. I, com he descobert avui mateix, no cal anar gaire lluny per trobar-la.
La marató de Pequín d'aquest any, d'aquí uns 9 mesos, al costat de casa (2000km en avió de no res
) i encarada amb una forma física similar a la que tenia l'any 2013, tot i els grans episodis de contaminació que ho faran tot molt més complicat! Tornem als inicis, doncs, i que millor que fer-ho que amb la vostra companyia altra cop i
creuant la meta amb la mítica samarreta de Corredors.cat!
Així que res, tornem-hi amb el format de fa uns anys, les cròniques mensuals d'entrenaments i les curses amb nervis i parades extres al lavabo
:rofl::
- Edat, alçada i pes: 21 anys, 173cm i 67kg.
- Alimentació i vicis: dieta molt poc equilibrada, altes dosis de menjar picant, oliós i de dubtosa qualitat. Per sort segureixo sense fumar ni bec cap tipus de substància... perillosa, eh,
danili
- Descans: entre 7 i 8h diàries com a mínim.
- Dies d'entrenament setmanals: 2 dies. uns 6-7km per sortida, a uns 5:30min/km. Hi ha fondo per molts més, però no gaires ganes fins ara
- Marques, a data de mitjans de 2014:
> 10km - 47'19" (Cursa dels Nassos 2013)
> Mitja - 1h44'11" (Terrassa 2014)
> Marató - 3h59'08'' (Barcelona 2014)
- Objectiu de cara a la marató: 2:30... Millor 3:45 intello. Gaudir, acabar-la i plorar d'alegria al final.
Doncs res més! Amb aquesta trilionèssima vegada on passo a demanar la vostra incommensurable ajuda, dono per inaugurat l
'Objectiu marató: Pequín 2017.
I com sempre, estic obert a tot, podeu criticar i apedregar-me.
Moltíssimes gràcies (com sempre)!
:yes: :yipi:
:love: