Hola joregar,
jo el 2016, despres marató NY, que si bé vaig sortir una mica reservant i gaudint molt la primera meitat, a la 2a meitat vaig tenir que apretar, que es durilla, doncs 3 setmanes desprès vaig fer a Donosti, el que és el meu record dels 10kms. Amb molt bones sensacions.
És la única experiència així que recordi i allí havia sentit parlar de la supercompensació, anys enrera ni coneixia el terme.
Ara mateix, no em veig ni per supercompensar aguantar un pesol, jajaja. Suposo que depen de lo trinxat que s'acabi de la marató, el tipus de prova que es vol fer despres en la supercompensació, i entrenar lo just per aprofitar-la, segur que si la setmana post-marató comencessim a fotreli tralla forta de nou, el que fariem es una mala recuperació del cos i ni supercompensació, ni histories.
Suposo que algun ultrafondista no estarà d'acord, però també he de dir que en les proves de muntanya, maratons bàsicament, perquè no en faig de més llargues, em sento recuperar molt més ràpid.
En asfalt soc dels de 2, màxim 3 maratons any, trobo que casquen molt si les fas a tope (i potser també perque no fgaig prou CORE, estiraments, i exercici físic per acondicionar la resta del cos, i al no fer-ho, el cos queda més castigat).
Salut,
Pere