Coi Enric quanta raó en el teu text i quanta nostàlgia, jo no he viscut la meva infantesa a bcn, però a Montcada vaig viure les mateixes experiències ..... em veig corrent en pantalons curts i bambes tortola darrera o davant dels enemics mocosos, amb pedres en la mà o fins i tot arrels de plantes del descampat .... Kollons si érem lliures de petits ... Gràcies granota sàvia..
Érem molt lliures, Agus. I jo diria que no estàvem hens desprotegits. Malgrat fer la nostra voluntat, els límits estaven molt marcats. Potser estàvem un pèl asilvestrats, però no érem uns sonats.