danili

Nick: danili
Nom: Daniel Justribó
Barri: El Guinardó
Aparença: perillosa

Publicat al 10de1000 el 24 de desembre del 2006

Sempre ha estat captivador donar voltes i voltes al Parc de la Ciutadella. Quan la ment se t'escapa de debó, esdevé un viatge en el temps. Avui mentre enfosquia més i més a cada volta acumulada i coincidint que la gent es recollia aviat cap a casa, he retrobat un cop més aquesta essència.

El primer viatge temporal es produeix quan enfilo cap al museu de Zoologia. El vidre de la porta em fa de mirall i fa que pugui veure'm reflectit. En aquell moment i només per uns segons em puc veure fugaçment, miro com arribo de front i com giro cap a la dreta (l'esquerra en realitat) fins que em perdo de vista i en lloc de dos torno a ser un. Aleshores em sento completament incomplet. Quan hi torno crec que el temps s'ha aturat un cop més. Si pogués veure'm en totes les imatges de tots aquests anys m'adonaria que en realitat el temps viatja amb mi implacablement.

El segon viatge. Passant davant de la cascada que està subtilment il·luminada, una parella em fa una foto amb la digital. Crec que m'esperaven de la volta anterior i el flaix els delata. No m'aturo. A la propera volta els donaré el meu e-mail perquè m'enviïn una còpia perquè crec que la imatge haurà quedat molt maca. Quan hi torno ja han marxat. Mirar fotos és un viatge temporal. D'aquest jo no en gaudiré però ho faran uns desconeguts.

Aquest tiu avui a begut alguna cosa jejejejeje!!!!
Eiiiii!!!!! neng ets nou en el tema no ??  :mdr: :mdr:
I a sobre un copiar i pegar, es que te collons la cosa 

Aquest tiu avui a begut alguna cosa jejejejeje!!!!
Eiiiii!!!!! neng ets nou en el tema no ??  :mdr: :mdr:
I a sobre un copiar i pegar, es que te collons la cosa 

A què venen aquests comentaris, XaviPapell?

No pateixis Enric 1959. L'XP i jo hem coincidit aquest matí i ja sabem que tots dos som uns catxondos.

XP,
És una idea de l'Enric 1959 que no he explicat i que a més pensava que s'obria en un altre fil específic del Parc de la Ciutadella, i certament potser ha quedat tot plegat una mica estrany.
Aquí tens l'origen:
www.corredors.cat/index.php?option=com_j....msg186223#msg186223

Més endavant em presento.

Aparença: perillosa 

:rofl: :rofl: :rofl: :rofl: :rofl:

Fa més de deu anys que ens coneixem i puc dir que és un bon minyó.

Molta sort a Donosti.

Catorze, concretament catorze!
I sóc molt dolent, terriblement malèfic!

Reprenc la meva presentació que a més d'un haurà desconcertat. En principi havia de ser un fil de reflexions del grup dels del Parc de la Ciutadella i s'ha mogut màgicament a 'Qui és qui?' recordant-me el que volia fer de feia temps. Probablement segueixi penjant altres reflexions que es van perdre al 10de1000 o d'altres d'aquest que simplement poden haver passat desapercebudes com les del fil '5 cèntims de diumenge'.

'danili' equival des que era petit a Daniel Justribó i la meva aparença és més perillosa que la de fa alguns anys. Cabells i patilles llargues que d'alguna manera lluiten contra els imminents 40 anys (contrasteu la data que es va escriure aquest text car no estaré eternament a punt de fer-los)
De petit ja somniava amb la marató. Recordo un cop ben menut quan anava amb els meus pares cap a la platja que des de la finestra del cotxe vaig veure un home entrenant amb la calorada. Quan tornàvem hores després (a la meva mare li agradaven els llargs banys de sol) encara hi era. Als anys 70 això era excèntric i jo sempre m'hi he mogut a gust en aquests cercles. Estava decidit: jo de gran correria algun dia marató. Ho vaig aconseguir molt més ràpid del que vaig pensar. En aquella època sense antecedents familiars ni haver trepitjat una pista hauria volgut ser corredor professional però ja m'està bé on he acabat, essent popular i corrent al parc esquivant canalla boja, i és clar haver baixat de les 3 hores en la marató després d'un munt d'anys d'haver-ho intentat. Ara estic en plena fase de preparació per tornar a baixar aquesta fita.

Vaig nèixer a Barcelona, al Clot, vaig viure fins als 33 anys al Clot i vaig estudiar a una escola del Clot. Els meus records més vitals estan lligats doncs al barri. Ara visc força a prop, al Guinardó i m'hi trobo molt bé.

Em pago les bambes de córrer mirant de vendre equipaments relacionats amb la recerca biomèdica. Ho faig de dilluns a divendres. Comprar i vendre. M'hauria agradat tenir una feina més creativa però no crec que ho redreci malgrat que alguns amics de tant en tant em diuen que hauria pogut ser humorista per la meva facilitat a inventar-me infinitat de monòlegs agafant un simple fil de conversa caiguda del cel (cal compartir un univers comú, però) o bé escriptor. Aquest darrer ja veurem. Són paraules majors. Potser algun dia.

He vist com molts amics s'han ajuntat i han tingut fills. Jo no he tingut la decisió ni oportunitat de llençar-m'hi. Potser tinc una síndrome de Peter Pan. Potser passarà com allò d'escriure, morir o que un marrec decideixi mentre està assegut al seient de darrera d'un cotxe preveient un avorrit dia de platja, que ha de córrer marató. Potser algun dia.

Hola Danili:

El fil '5 cèntims de diumenge' de desaparcebut res de res. És un espai que respira calma, reflexió i sensacions, tot un referent a deudemil i a corredors.cat  Encara recordo cròniques teves simplement extraordinàries. Espero que aviat, després d'una altre marató ens regalis una crònica.

Parlant de maratons... A on serà el pròxim atac ?

Dani!

De vegades no sé si preferiu que les maratons no vagin del tot bé perquè em surten cròniques més emotives! Fora bromes, merci pel que dius.
Vaig a Donosti. Hi ha un fil obert i allà pots seguir totes les novetats. La idea és fer marca.

Recupero un escrit que vaig penjar al 10de1000 dies després d'una marató que vaig fer a Florència. Dies després de la marató el cap va sempre una mica espés i el sol començava a desemboirar-lo. Espero que us agradi.

Pubilicat a 10de1000 l'11 de desembre del 2006

Ahir diumenge feia dues setmanes, tot just sobre la mateixa hora que he entrenat, que treia
forces per arribar a la meta de la Piazza Santa Croce de Florència

La represa després d'una marató, com és habitual en mi, ha estat___l___e___n___t___a

R__________________________ACOMENÇAR
E_______________________R
C____________________A
U_________________N
P______________R
E___________O
R________T
A_____R
R__E
P

Ahir u______ot_p_______rc_del_________ardó____________________alts__
___n_tr______el Pa__________Guin_________aprofitant els punts
sobre la ciutat per buscar els
cobejats rajos
solars

Estranyament em recordaven les tardes al pati de l'escola on anava de petit. Quin plaer tornar a casa i descobrir que és present i que nous reptes m'esperen!

Molt bé, Danili.

Ara que parles del pati de l'escola, em sembla recordar que anaves a una escola del Clot. Quina era?

Danili  , que se más de ti por referncias, ya sabes que cuando nos juntamos, no muy a menudo, hablamos de ti.

Enric 1959,
Anava al Mare de Déu de Núria (abans Verge de Núria) tant al de Mallorca/Sibelius com el de preescolar al carrer Fontova. Dec ser la 7a o 8a promoció. Els veïns antics recordareu a finals dels 70 com cada estiu anaven construint un pis més degut a l'increment d'alumnat.

Zenon,
Com competeixo poc sóc car de veure i alhora el darrer cop que ens vam veure malauradament no va donar peu a conversar. Ja saps que veig molt a la Iolanda i em manté informat. Potser l'enredo perquè vingui a animar-me a Donosti.

Hola Danili jo també segueixo els 5 cèntims del diumenge des del 10 de 1000 i m'agrada molt; inclús algún cop he escrit.
El que passa és que no tinc la facilitat de paraula que tens tú, així que bàsicament em limito a llegir-lo. Espero que per molt temps segueixis escribint en aquesta secció.

A veure si coincidim alguna vegada en algun entrenament, fins aviat

Merci tonivet1!
I tens raó, a veure si coincidim. Llàstima que no et decantessis per Donosti!

Recupero la crònica de la marató relacionada al darrer post del 25 de setembre. Escullo la paraula 'post' globalitzadora perquè certament no sé definir ben bé si aquell escrit es tracta o es pot qualificar de poema visual o de simple reflexió.

Sigui com sigui espero que agradi a aquells que no la van llegir perquè no entraven al forum perdut o simplement els va passar desapercebut. Si algú la va llegir i li va agradar, merci, aquí la tens per gaudir-la de nou. 

Publicat al 10de1000 el 28 de novembre de 2006

Florència és una ciutat maquíssima. La recordava bé de les meves dues visites anteriors. La darrera registrada en un antic diari d'entrenament: 19 de febrer de 1994. 1h17' Voltant pel centre i pel Forte Belvedere. Afegeixo al final del resum d'aquell dia: 'acabant fort'. Florència té això. Baixant cap al centre i passant pel Ponte Vecchio no es concep de cap altra manera. Les vistes sobre les teulades rogenques et captiven, la torre del Palazzo Vecchio t'atrau i el Duomo impertèrit t'ampara.

A l'anada amb tren cap a l'aeroport un home toca un zimbal per demanar diners. Davant meu seu una noia que sé que és sorda perquè s'està comunicant amb un company per signes. L'instrument és molt curiós i ha reclamat la seva atenció. A manca de poder escoltar les notes imagino la noia fixant-se en les mans de l'instrumentista i en el seu ritme. Sóc testimoni d'un apropament diferent a les manifestacions. Me n'adono que enguany jo també afronto la marató d'una manera diferent i he descobert noves vessants que ignorava en mi. L'any passat vaig trencar el rellotge de les tres hores i la sorra es va escolar per fi entre els meus dits. Desafortunat aquell que assoleixi tot sense esforç. Jo vaig trigar quinze anys i afronto aquesta marató molt seré, havent entrenat com mai però sense tenir cap fal·lera. Sortirà el que hagi de sortir i fins la darrera setmana no sóc gaire conscient que he d'agafar un avió per anar a córrer una nova marató.

L'hotel és al rovell de l'ou. Tenim el Duomo a cinc passes. La Marta i jo ens hi arrelem. Ho encadenem amb un parell de dies de llargs passejos i ella a més d'entrenaments. Lloguer de bicicleta per poder seguir la cursa i fer fotos, la fira del corredor i trobades amb l'Esther, l'Artur42, en joan3 i acompanyants. Aquestes anades i vingudes em familiaritzen amb les llambordes d'algunes zones. Alguns trams seran complicats. Com aquell qui diu arriba diumenge i ja som al costat del David del Piazzale MichelAngiolo fent-nos la foto d'abans de la sortida.

Entro al calaix i torno a esperar dempeus la sortida d'una nova marató. Són les 9h, estic en tirants i no noto fred. Farà calor. Sona el tret. L'inici sempre és dubtós. Pretenc llegir el ritme i establir si és el correcte, si és el que he practicat mentalment com aquell ritme que suposadament puc aguantar 42 km. Tic, tac, tic, tac. El primer quilòmetre és fàcil per lent: 4'26'' malgrat sortir endavant doncs costa molt progressar per la gent. Tic, tac, tic, tac segueixo avançant. El perfil de la marató enreda molt. Del km 2 al 5 es baixen 50 metres fins a l'alçada del centre de la ciutat. Els quilòmetres surten a 3'50''-4'00''. Comencen els dubtes. Surt un parcial del 5 ràpid: 20'29'' (2h53') Segur que afluixaré. Tot això que ja tinc guanyat. En aquest trànsit he atrapat el grup de tres llebres sub 3 que duen uns globus grocs. Van ràpides.

Seguim progressant pels carrers de Santo Spirito. Sobre el 10 primera trobada amb la Marta. Vaig en un grup maco. Passo en 41'53'' (2h56') El ritme s'estableix en 4'15''-4'20'' al llarg d'alguns quilòmetres. Passada la Via Romana i la Piazza Pitti arribem a la vora del riu tot just on hi ha el Ponte Vecchio. Allà hi ha un munt de gent animant i cal controlar l'empenta. Les cames volen.
Resseguint el riu noto com la gent anima exageradament el meu pas -Bravi! Bravi!- Em sorprén i en pocs segons tinc la resposta quan em passen dues dones -Ragazza, ragazza- criden els espectadors.

Finalment arribem el Ponte Niccolo. Creuem el riu per únic cop.
-A què no saps en quin sentit corre l'aigua?- L'Arno no és un riu d'aigües lentes i l'evidència va ofendre el dia abans la Marta. Flaxos en la memòria que no s'extingeixen per anar enganyant el temps
Un pont i una banda de música de festa major ens regala unes notes. Malament si saps quina peça toquen doncs voldrà dir que no has passat prou ràpid!

Em desvetlla el bip bip dels parcials del rellotge. Segueixo passant per sota del ritme de 3 hores. El 15 en 1h03'12'' (2h57') El terra de sobte comença a trontollar rera meu. Ràpidament el soroll estremeix: el grup sub3 m'està atrapant i absorbint. Són moltíssims i fa por. Em sento perseguit i com a Jonàs, la balena se m'empassa. Aparèixen braços i cames. El contacte no és fàcil. M'envolten i prefereixo que lentament em passin. No és la meva batalla. Tinc un parell de minuts de marge i les llebres van a assegurar. Sóc conscient però que cada cop el benefici guanyat s'atenua més i més. Em plantejo deixar passar uns quilòmetres a ritme constant. De moment la situació queda sota control. Quilòmetres sobre 4'20'' i arriba la mitja en 1h29'50'' Un ritme pel meu estil perfecte. Avui però estic anant de més a menys. Les sensacions no són prou bones per l'alçada de cursa que estic. Hauria d'anar sobrat. Segueixo treballant. A veure què diu el km 25. La zona es complicada per ser solitària. És la zona del Campo de Marte on vam anar a recollir els pitrals. Massa lluny per haver anat a peu el dia abans penso. Ja està fet. Potser he sortit massa cansat de tant passejar. Km 25 en 1h46'43'' (3h00') Per primer cop el parcial pregravat sona abans que l'arribada del punt quilomètric. No és recomfortant però vaig tranquil. Tinc canvi de ritme. Si quedessin 5 km ho tindria al sac. A més a més encara veig els globus grocs no gaire lluny davant meu. Queden però 17 km. La marató és molt llarga i els quilòmetres desgasten.

En un moment els carrers es fan familiars i ens apropem al centre. Arribem a la Via Ricarsoli i allà al davant el Duomo. La gent que hi ha és impressionant. Sento la Marta com em crida i tinc temps de veure-la fugaçment. Pel centre el terreny és difícil però encara em trobo prou bé. Aguantar, aguantar. Els crits de la gent s'esmorteixen i comença l'hora de la veritat. L'hora de retrobar els globus grocs, de ser jo perseguidor. Enfilo el darrer terç de la cursa. El circuit ens porta a Le Cascine, un parc ja als afores. Sobre el km 32 passem per la recta més llarga de la cursa. La Marta va amb bici en la meva imaginació. No sé el motiu però no l'he tinguda al costat en cap moment. Després sé que davant la impossibilitat de transitar amb la bici ha hagut de deixar-la a l'hotel. Segueix un camí perfectament paral·lel que es manté al llarg d'alguns minuts. Potser els camins es creuin algun dia a l'infinit.
Els trucs ajuden però la distància em desborda. Les cames ja em comencen a fer mal. Les plantes dels peus noten el sever contacte amb el ciment. El km 35 en 2h30'40'' (3h01') és el darrer amb possibilitats. A partir d'aquí el calvari. Els quàdriceps responen a tongades. Queden set quilòmetres de supervivència. Passo a marcar el 36 en 4'42'' i el 37 en 4'47''. El 38 en 5'08''. Això no estava previst. Tant lent, no. Fa estona que he oblidat els globus grocs o superar la meva segona marca. Tocarà patir. Penso el motiu. Els entrenaments han anat bé. I doncs? Massa caminar per la ciutat? Desaprofitar els busos per anar a la Fira? Les llambordes? La temperatuira no gaire favorable per ser novembre? M'ofego en tants dubtes i ja només penso en seguir i acabar que a l'arribada m'esperen.

La tornada del parc m'apropa de nou al centre. Sobre el km 39 i a la Piazza de la Signoria passem prop del Palazzo de Bargello. Dins hi ha una estàtua de Mercuri En aquest punt clamaria per un sortilegi: 'un casc alat, les meves sabatilles pel teu casc alat de semidéu!'

Fa estona que em passa força gent. Segueixo anat tan ràpid com puc però el rellotge mana. Del 40 al 41
en 5'20''. Sort que acaba perquè cada cop vaig més lent i les cames em fan molt mal. Hauria d'aturar-me. El cap el tinc bé i aquests ritmes em maten. Em passa gent com en un món de fantasmes.

3h07'. Arribo finalment. La medalla i el passadís de sortida. La Marta em crida entre les altes reixes. M'hi apropo i la fisura s'esbatana i es torna esquerda. Em sento desolat i començo a plorar. Em demana d'anar uns metres més endavant on ja només hi ha tanques. Em regala una abraçada.
-Ho has fet molt bé. Ha fet molta calor!
Més val que deixi de plorar. Si segueixo així salaré l'Arno.
Millor, ja molt millor. Fora d'aquest viatge imaginari que és la marató, el temps, el real, segueix marcant els segons impertèrit. El temps, de vegades un lladre d'esperances que converteix a les filles en mares i que un dia farà que aquesta marca transiti en el buit. Tot torna al seu ordre.

Avui, tornant en avió faig una darrera ullada a la Toscana. La ment i el cos no acostumen a aterrar al mateix moment i et persuadeixen a seguir alternant somnis i realitat. Potser no acabi d'aterrar mai.

Aquesta setmana i comptant des que vaig començar a córrer, he acumulat 40.000 km que equival a la volta al món. He fet un petit video que vull compartir amb vosaltres!

la volta al món d'en danili

Danili moltes gràcies per compartir aquest moment amb nosaltres . Ja te mèrit portar aquest control tant exhaustiu de km. Jo ara si que ho vaig apuntant, però quan era més jove no apuntava absolutament res, així doncs no tinc ni la més remota idea dels kilòmetres que porto. Espero que donis més voltes a la terra, les que facin falta.

Per cert, la sensació de velocitat que dona el vídeo és espectacular. :oh:

Enhorabona Danil per ser quarenton, gràcies per compartir-ho. Mai he anat tan ràpid per CdlA.

Ves rumiant què faràs amb la cinquantena per celebrar-ho i per molts anys !

quan era més jove no apuntava absolutament res,

És curiós, en això m'assemblo amb el Chute quan era jove. No apunto res ni tinc manera de fer-ho perquè no medeixo el que corro. Sou gaires els que ho sabeu i apunteu tot ?

Enhorabona danili 

(a l'últim revolt he estat apunt de cridar-te: "oju amb l'arbre!!"  :mdr:)
Mira que som frikis!!