Alfons 99

Muy buenas palabras Alfons 99, continua con este espíritu optimista que es lo más importante 


:smile: :smile: :smile: :smile: :smile:

Running, senderisme, caminates i bicicleta. La meva recepta ideal per mantenir-me en forma, animat, amb ganes de viure. Miro de mantenir un puntet de caràcter infantil al meu esperit que em permeti cridar, riure, sorprendre’m una mica més del compte i seguir “fent el burro” quan la ocasió ho requereixi

Com m'agrada llegir això!   :yes:

Ara, vigila que és contagiós i podries encomanar-ho als que t'envolten!    :wink2:

Alfons 99, m'agrada molt aquesta filosofia teva. Felicitats i que duri.

Alfons 99 et felicito pel moment que vius. Mes o menys estem a la mateixa situació, desde els 49 gaudint d'això i als 52 encara no he trobat el meu limit.

A disfrutar company, que son 4 dies. 

Continuem.

Sant Quirze. Una llebre de Corredors.cat

I diumenge tocava Sant Quirze, una cursa d’aquelles entranyables, petita –tot i que Déu n’hi dó la colla que s’hi aplega- i rodejat de companys, amics i coneguts. A més, la organitza Corredors.cat i això sempre és una garantia.

Aquest any em vaig apuntar a fer de llebre sub-60. Curiosament, l’únic precedent en l’especialitat es va produir al 2010, també a Sant Quirze quan vaig substituir un company, el Cándido, que passava una crisi d’astènia primaveral. Però aleshores no tenia ni samarreta correcat i me’n van haver de prestar una i vaig córrer amb un globus que va petar al kilòmetre 3, o sigui que no hi havia gaire referències.
En canvi ara m’hi vaig dedicar una mica; feia dies que corria buscant el ritme desitjat (6’/km), m’havia estudiat el perfil de Sant Quirze (puja-baixa i trenca-cames) i a més tenia 4 persones (com la Teresa57 i la Luzyan54) que s’havien apuntat a la barqueta que guiava jo amb ganes d’assolir aquest temps. Això em donava un plus de responsabilitat per allò de ser el “comandant” del ritme.
Només arribar ambr el Rafa (Nesko 71) i el Damián, ja m’havien preparat una sorpresa: el Javi Ortega, company de mil i una batalles i que fa anys el mateix dia que jo va demanar que em donessin el pitrall nº 50 i ho va aconseguir! Em vaig il·lusionar tant que vaig demanar permís per no lluir-lo a la cursa i quedar-me’l com a record de la meva primera cursa de cinquantenari.
Just abans de començar la cursa, el Debu i el seu inseparable micròfon va presentar les llebres voz en grito i va afirmar que jo cumplia anys aquell mateix dia (mentida!!!) i demanant que em felicitessin. Em vaig quedar de pedra perquè ni era el dia en concret ni sabia res però em vaig passar la cursa agraint tothom que em passava perquè em felicitaven sí o sí.
La botzina de sortida em va agafar ben preparat i col.locat però una sortida sempre motiva i als pocs metres vaig haver de frenar perquè havia sortit embalat. Però un cop fet el primer gir, vaig començar a buscar el ritme adient i anava cantant una mica les característiques d’un terreny que –d’altra banda- conec una mica ja que diumenge era la meva quarta participació. Vaig mirar de regular convenientment i vaig fer el primer 5 en 30’04. Un pelet alt, però anava bé i tenia uns quats seguidors. A la meva dreta corria el Hyuste, un altre company de curses, i un pèl més enrere el Lluís95 una de les promeses pastanaga. Quan vam fer el gir de finals de pujada, en arribar al km 7 vaig adonar-me que anava endarrerit perquè el crono marcava 24 segons per sobre de la mitjana. I, com aleshores hi havia la baixada llarga i continuada, vaig posar una marxa més per mirar d’esgarrepar els segons necessaris. El problema va venir perquè vaig perdre elements de la barqueta, tot i que vaig completar el buit amb dues o tres noies que em van dir que volien seguir-me fins a l’arribada. Les pujades abans i després del km 4 van fer mal, i vaig perdre gent altre cop, però pujant cap a l’Església vaig atrapar altres dues participants que es van enganxar a mi esbufegant de valent. Jo mirava d’animar qui em seguia tant com podia i fins i tot una de les noies es va ennuegar de riure quan vaig dir allò de si algú té forces per tirar, ara és el moment faltant uns 300m, les forces anaven molt justetes. Vaig fer la última recta tot cridant i esperonant al darrere perquè apretessin amb èxit desigual. I finalment, vaig entrar força rialler amb uns 59’58” que em van fer posar molt content per la feina feta.
Realment, si vas a tope és una cursa per patir, però si vas amb una marxa menys exigent és gaudeix d’allò més.
Per acabar, botifarra (una de les claus), xerradetes amb companys i curses infantils. Tot de conya, al meu parer.
Felicitats, companys!!!  :love:

Hottia!!! lo clavaste!! enhorabuena...

A mí eso de hacer de liebre me parece de un merito enorme..  :smile:

Hottia!!! lo clavaste!! enhorabuena...

A mí eso de hacer de liebre me parece de un merito enorme..  :smile:

Gracias, compañero. Tienes que probarlos alguna vez, ya verás cómo lo disfrutas 

Saludos

Molt be Alfons, ho has fet molt be, Sant quirze no es una cursa facil i has clavat el Sub 60. 

Molt be Alfons, ho has fet molt be, Sant quirze no es una cursa facil i has clavat el Sub 60. 

Gràcies, company.  :love:

A veure si ens veiem un dia. Faràs els 1000 en pista? Jo volia anar-hi

Alfons, ara quasi no hem conecto ni tampoc entreno  :grrrrrr: , he buscat el fil i per poc que pugui alla hi seré, gràcies per recordar-m'ho 

CENTENARI

Amb la Cursa popular del Poble-sec d’avui diumenge he arribat a la xifra de cent curses competides, amb majoria de deu-mils però amb altres distancies assolides des que vaig debutar a la del Corte Inglés ara fa més de 30 anys... Sóc corredor habitual, però, només des de fa uns cinc anys, quan vaig començar a aficionar-me per això d’assitir a curses populars, la majoria d’asfalt i a fer uns entrenaments constants i variables.
La trajectòria, tot i ser molt humil, m’omple de goig pel fet d’haver estat capaç de millorar i mantenir la forma malgrat el pas dels anys. No tinc ni tipus d’atleta, ni un talent destacat, ni gaire velocitat. Les meves cames són les que són i arrosseguen problemes físics que hem anat trampejant com bonament hem pogut. Però tinc ganes, tinc esperit i he posat la voluntat necessària per pulir defectes i guanyar resistència i fiabilitat.
Tot i còrrer sempre de la meitat cap endarrere del pilot, sóc competitiu en la meva escala i categoría i m’agrada buscar reptes en cursa amb corredors similars a mi. Sempre que puc, miro d’acabar fort les curses accelerant en la mesura del posible per arribar tant ràpid i tant endavant com sigui posible.

Durant aquestes 100 curses, he passat una mica de tot; petades monumentals que et fan arribar a meta esbufegant, abatut i de mala llet, curses memorables amb millores substancials de temps, curses multitudinàries on s’han de moure els colces per poder passar i d’altres de solitàries on et trobes amb cruïlles per no saps per on tirar. Algunes on es poden treure conclusions per no caure en errors cara al futur, d’altres on el rellotge es converteix en l’enemic i l’engegaries a dida si puguessis i algunes –poques- on cada cop que es reülla el temps hi ha una sorpresa agradable. Sóc dels que pensa que encara que facis previsions respecte a què pots fer, un cop comença la cursa, les cames són les que et marquen. Però encara corro amb aquella il.lusió de fer-ho bé, de superar-me a mi mateix, de continuar buscant reptes a assolir.

Avui també acabo la temporada, una temporada molt difícil per l’estat anímic però profitosa en les metes assolides. He millorat marques (avui mateix he fet la meva MMP en 5k), he assolit un pes apropiat i mantinc les molèsties a ratlla. Faig força exercici sense matxacar massa el meu genoll i combino el córrer amb caminar i la bicicleta.

Al setembre continuarem amb la 101 i no serà la última. Malgrat tot, l’Alfons 99 continua patejant carrers, com sempre: esbufegant, a rimte i sense mirar enrere. Avui el Grampy m’ha dit: “estás que te sales”. Mirarem de seguir així

Salut

Molt be. Alfons. molt ben escrit , es nota que tens un bon cor, tanmateix el que et fa rutllar, em il.lusio d'un jove . animo valent continua fen

Felicitats per aquestes 100 curses, per aquesta MMP i per continuar gaudint del correr, cadascu al seu nivell, pero  com diu en Kilian... " Guanyar no vol dir quedar en primera posicio. No vol dir batre els altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix. Vèncer el nostre cos, els nostres límits, i les nostres pors"
Pd: frase que em va dir la Sabadellenca i que m'agrada molt! 

Com m'agrada llegir-te, Alfons!!
Enhorabona per la centena!!!
:smile: :smile: :smile: :smile:

estem a un altre nivell crissbd però ho gaudim igual que el primer, i és del que es tracta, no trobes?? :yipi:

Felicitats per aquestes 100 curses, per aquesta MMP i per continuar gaudint del correr, cadascu al seu nivell, pero  com diu en Kilian... " Guanyar no vol dir quedar en primera posicio. No vol dir batre els altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix. Vèncer el nostre cos, els nostres límits, i les nostres pors"
Pd: frase que em va dir la Sabadellenca i que m'agrada molt! 

Alfons 99 

Felicidades y a por otras tantas.

Com m'agrada llegir-te, Alfons!!
Enhorabona per la centena!!!
:smile: :smile: :smile: :smile:

Gràcies, company  :smile: :wink2:

100 carreras, ole tus huevos y encima con MMP, enhorabuena  :smile:

Puedes estar satisfecho, Alfons, muy satisfecho. Pero decir que un palmarés con 100 carreras es humilde es pecar de precisamente eso humildad.

No todo el mundo sale a correr y no todo el mundo llega a ese número (Yo no lo tengo ni de coña y tardaré en llegar a él, años) y los resultados no pueden ser humildes con 100 carreras, 100 veces te has pegado un dorsal al pecho y 100 veces has intentado hacerlo mejor que la anterior. Es imposible que algo así sea humilde.

Eso, amigo mío, es grande. Cómo tu.

Así que de nuevo enhorabuena y ole tus huevos compañero.  :smile:

100 carreras, ole tus huevos y encima con MMP, enhorabuena  :smile:

Puedes estar satisfecho, Alfons, muy satisfecho. Pero decir que un palmarés con 100 carreras es humilde es pecar de precisamente eso humildad.

No todo el mundo sale a correr y no todo el mundo llega a ese número (Yo no lo tengo ni de coña y tardaré en llegar a él, años) y los resultados no pueden ser humildes con 100 carreras, 100 veces te has pegado un dorsal al pecho y 100 veces has intentado hacerlo mejor que la anterior. Es imposible que algo así sea humilde.

Eso, amigo mío, es grande. Cómo tu.

Así que de nuevo enhorabuena y ole tus huevos compañero.  :smile:

Gallina de piel, compañero. Gracias  :yes: :smile:

Molt be Alfons, moltes felicitats !!!!  :yipi:
Segueix sempre així àmic. 
Ara descansa uns dies en les vacances, carrega piles i dintre de res torna a comencar a contar, 101, 102, 103 ......  :he:
Bon estiu.  :yes: