Genial la matinal avui a Badalona
La prèvia havia anat bé. Tot i que inquiet he descansat prou (tot i haver anat a dormir tard en sortir de torn de feina), he acoseguit buidar :beurk: convenientment al matí cosa que sempre dóna un plus de tranquil.litat i la sortida s'ha presentat ennuvolada i amb bona temperatura per córrer.
Portava tres objectius al cap. Primer, superar l'any passat i baixar de 51' (totalment abastable :yes: ); segon, apropar-me als 50' el més possible (també a l'abast però ja fregant la machada) i tercer - com sempre amb la boca petita per no gafar-la- baixar de 50' i fer marca :^^:
La idea era sortir darrere la llebre sub-50, aguantar-la fins al 9 i mig i apretar al final per superar-la. Però la llebre ha sortit uns segons darrere meu, les cames com de costum han sortit al seu aire i m'he plantat al km 3 amb un bon grapat de metres per davant d'ella (14'43" de parcial). He mirat d'agafar una bona velocitat de creuer al Passeig Marítim i he afrontat la pujada fins al parc animat perquè anava força bé. Però a la pujada ja he vist com perdia pistonada i a la sortida del parc ja he sentit la cridòria que venia pel darrere; :oh: la llebre sub-50 i el seu acompanyant anaven fotent veus a qui els seguia i al públic perquè aplaudís. Aquesta llebre és "dels meus", li agrada anar donant veus :clown: De bon principi, el fet de que m'atrapessin tant aviat, sobre el sis, m'ha tocat moralment, però m'he obligat a seguir-la si més no fins al 7. Ho he acoseguit i com del 7 al 8 és pla i pel centre i amb els ànims de llebre i públic, he pogut enganxar-me i no perdre-la. He arribat al 8 molt just de forces, però enganxat a la llebre com una paparra
Del 8 al 9 he patit moltíssim, és un tram que pica cap amunt amb una mena de gir mantingut obliquament cap a l'esquerre que no s'acaba mai :grrrrrr: i que mentalment fa mal. La llebre marxava cap endavant i jo anava amb la llengua fora. No podria aconseguir-ho :arf: La llebre femenina seguia donant veus esperonant-nos i dient que els que anàvem allà acabàvem amb ella, que ja estava fet i jo murmurava tant de bò
Però el rètol del 9 ha estat salvador; he aixecat el cap, sense saber com ni d'on han vingut han aparegut les darreres forces i allargant lleugerament la gambada a poc a poc m'he tornat a apropar a la llebre, arribant al Magic (sobre el 9,5) m'he posat a la seva alçada i finalment, la he avançat. He posat tot el que tenia, he apretat les dents i m'he concentrat en trobar el rellotge de meta, una mica desorientat per la darrera rotonda que no tenia controlada i esbufegant i fent cops de cap he entrat a meta desfondat. Ho havia donat tot i tenia la sensació d'haver-me quedat a segons de la glòria
I no, el darrer km ha estat fantàstic tenint en compte que estava matat (4'41") :surprised: i he acabat amb 49'54" oficials MMP per dos segons
Només acabar me n'he anat a felicitat la llebre, com d'altres companys perquè la seva feina ha estat esplèndida i m'ha ajudat moltíssim a aconseguir-ho. Genial la seva tasca. No només marca el ritme, sinó que està pendent que tu no el perdis, ajudant, esperonant a base de crits :yes:
D'altra banda, avui he patit, però he sabut fer-ho sense enfonsar-me anímicament ni rítmicament i, mantenir la velocitat en el tram 6-9 ha estat fonamental per poder assolir la fita desitjada.
Molt content i motivat per seguir aconseguint fites :glasses: