Al 2010 feia la meva primera cursa, com molts altres han fet abans o després debutava a la cursa del corte Ingles, acabant amb 57 minuts i unes fortes agulletes que mai més he tingut tant doloroses com el dia després d’aquella cursa.
Després d’aquesta vaig repetir a la maquinista, i després d’un Erasmus per Holanda ja vaig començar amb això de la dèria per les curses fent les típiques de Nassos, Bombers o la cursa del barri. Coneixia al raulgv i al luispf del futbol on feia d’entrenador i a les curses me’ls trobava amb unes samarretes taronges que duia molta gent i em van explicar que eren d’una associació de corredors, que si volia podia entrar a la web a tafanejar i veuria un munt de curses que es feien, etc. Primer tafanejava informació de curses, veia les fotografies, llegia entrenaments o cròniques de curses, fins que es va fer un repte per preparar la cursa dels Nassos amb el Pol Guillen. Degut a això, em vaig associar, vaig començar a escriure més i a conèixer-vos a alguns de vosaltres.
Durant els últims anys ha estat un orgull dur la samarreta correcat, poder compartir barquetes amb vosaltres (en aquest cas, vull tenir un especial record pel Zenon amb qui vaig compartir curses en els meus inicis i algun entrenament per Can Dragó, que sempre tenia un somriure en carrera que mai oblidaré), comentar la jugada després d’alguna cursa (ara veig que n’he fet 102, 60 d’elles diferents a 38 indrets diferents, però crec que sempre m’he trobat en totes elles a algun correcat), compartir entrenaments o reptes (el de la Marató amb la Maria Luisa em va permetre conèixer-vos a molts de vosaltres) o poder fer de llebre en alguna cursa (gracias Manolo, Oscar y Jordi por la confianza!).
Però com a alguns ja us he comentat en alguna cursa, d’aquí pocs dies marxo a Nova Zelanda per una oportunitat laboral que m’ha sorgit així que deixaré enrere tots aquests moments que m’ha anat aportant l’associació al llarg dels anys com per exemple les 24 hores en les que no podré compartir kms amb els companys del ELAskamot, gaudir del final o estar ajudant a recollir-ho tot. Tot i que seguiré corrents amb la samarreta correcat per aquells indrets.
Tot i la distància, seguiré vinculat amb el fòrum, us aniré seguint en les vostres curses i preparacions i intentaré fer alguna crònica (Arcadi42, et dec la de la marató d’Auckland, espero que un cop feta puguis comparar-la a la teva)!
Com diu el títol, això no es una despedida sinó un fins aviat! I si algú s’anima a córrer allà baix ja ho sap!!
Moltes gràcies a tots per ser com sou! :love: :love: Sort i kms per tots!