Cosmo-Barça

WWW.FCBARCELONA.CAT 14/02/2015

El davanter paraguaià va anotar cinc gols en el Barça-Las Palmas corresponent a la 22a jornada del campionat de Lliga. Eulogio Martínez, que sempre va destacar per la seva elevada producció ofensiva, es va apuntar un repòquer davant el conjunt canari al Camp Nou, anant a porta als minuts 5, 14, 44, 76 i 77. Els altres golejadors van ser Suco (min 13), Vergés (min 38) i Olivella (min 58). Va ser el primer 8-0 registrat al nou coliseu barcelonista en Lliga. A Les Corts, Celta (1942) i Saragossa (1953) ja havien sofert aquest huracà de joc ofensiu. Eulogio va confessar en acabar el matx: “El quart ha estat el més bonic, per ser d’elaboració pròpia, amb ajuda d’Evaristo”. I va raonar la seva efectivitat amb ironia: “És que m’anava endarrerint en el taulell de golejadors. Ara em sembla que em poso amb 16 i em col·locaré en un bon lloc”.

Eulogio va acabar la jornada amb 16 dianes, a una d’Arieta (Athletic) i Puskas (Reial Madrid). No acabaria com a ’Pitxitxi’, sinó que ho seria Puskas, amb 24, dos de penal. Ell va acabar amb 23, però el Barça va ser campió de Lliga.

WWW.FCBARCELONA.CAT 15/02/2015

El coliseu barcelonista va obrir les portes a un matx entre un equip liderat pel llavors crac de l’equip, Ronaldinho, i un altre liderat per Shevchenko, del Milan, amb el propòsit d’ajudar les víctimes del tsunami amb l’epicentre localitzat a la costa de l’oest de Sumatra (Indonèsia). El duel, organitzat per la FIFA i la UEFA conjuntament i que va comptar amb la col·laboració de la Reial Federació Espanyola de Futbol i el FC Barcelona –que va cedir el seu estadi de manera gratuïta–, va ser batejat amb el nom de ‘Football for Hope’ (‘Futbol per a l’Esperança’). “El futbol és l’espectacle més gran de la terra. Interessa a la gent”, digué William Gaillard, director de Comunicació i Relacions Públiques de la UEFA. “Així que la millor manera de transmetre el missatge que les víctimes necessiten ajuda és que aquests grans jugadors saltin al camp i juguin un partit en què demostrin el seu suport”, va afegir.

El partit va ser un gran espectacle (va guanyar l’equip de Ronaldinho per 6-3) i, entre d’altres, hi van participar estrelles com Dida, Cafú, Márquez, Deco, Kaká, Eto’o, Casillas, Thuram, Kameni, Park, Henry, Zola, Beckham, Gerrard, Zidane, Del Piero i Raúl, a més de Ronaldinho i Shevchenko. Uns 40.000 espectadors es van trobar a les grades del Camp Nou.

WWW.FCBARCELONA.CAT 16/02/2015

Samuel Eto’o va guanyar, per tercer any consecutiu, la Pilota d’Or Africana. Va rebre la distinció a Abuja (Nigèria), i la va recollir enfundat en un vestit de l’ètnia ‘bamoun’. S’havia imposat en una ajustada votació al jugador de la Costa d’Ivori Didier Drogba, del Chelsea, per només dos vots (108 a 106). El tercer va ser el també jugador del Chelsea Michael Essien, amb 50 vots.

En els 35 anys d’història del guardó, per primera vegada un jugador l’aconseguia per tercer any. “Dedico aquest premi a tots els nens d’Àfrica, sense oblidar-me dels meus companys del Barça i del ‘presi’”, va dir el camerunès.

WWW.FCBARCELONA.CAT   17/02/2015
El Barça va aconseguir un resultat històric a l’estadi madridista

El Barça, que anava llançat vers el títol, va fer-hi un nou pas, a més de mostrar tot el seu potencial al Santiago Bernabéu (jornada 22), passant per sobre del Madrid sense compassió (0-5). Va ser en aquest moment, per si encara no estava clar, que la Lliga, salvant contratemps de qualsevol classe, seria per a l’equip de Michels. Van marcar Asensi (30’ i 54’), Cruyff (39’), Juan Carlos (65’) i Sotil (69’). Van jugar Mora; Rifé, Torres, Costas, De la Cruz; Juan Carlos, Asensi, Sotil; Rexach, Cruyff i Marcial (Tomé min 70).

Va ser un triomf apoteòsic, d’aquells que, només acabar el partit, entren en la història, com així ha passat. Fins i tot la premsa madrilenya va acabar rendida al Barça. “Campions”, títol de l’‘As’. “Un Barça admirable”, va dir l’‘ABC’. Michels va confessar que  havien jugat “el millor partit de la temporada”. Santiago Bernabéu, president blanc, no es va mossegar la llengua: “El Madrid sembla un abocador d’escombraries”. I Barcelona, de festa. I quina festa!

Sonaren cinc campanades
allà a la porta del sol
cinc cops plorà la Cibeles
Madrid estava de dol
pels carrers es comentava:
En Flandes se ha puesto el sol.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!



La cançó de la Trinca expressa clarament les sensacions després del 0-5.
Després de 14 anys, catorze, sense una lliga, per fi es veia prop el aconseguir-la. I el triomf al Bernabeu i d'aquesta forma va ser la cirereta del pastís.
Encara en guardo com a record els diaris del dia següent, "El Mundo Deportivo" i el "DICEN".
Aquest dia, i ja a la nit, es va destapar una ampolla de cava a casa. Bé, de cava precisament no, per aquell temps era "champagne", encara que en realitat era vi escumós i ..... de Cornella. El cava i l'exquisidesa vindria anys més tard, en aquell temps, encara amb el dictador viu, una ampolla de vi escumós ja era un luxe no permès sovint ..... encara que l'ocasió bé ho valia.

WWW.FCBARCELONA.CAT 18/02/2015

L’excés de públic va determinar-ne la suspensió

El duel entre ambdós equips, de cabdal importància per al Campionat de Catalunya, atès que enfrontava el primer classificat amb el segon, no va ser possible... El partit no va arribar a disputar-se el dia previst davant el perill d’alteracions d’ordre públic, ja que el terreny de joc no oferia suficients garanties. Massa expectació per l’aforament que podia acollir...Així doncs, per no haver de lamentar-ho, el governador civil de la província de Barcelona, Salvador Raventós, a instàncies del president de l’Europa, va suspendre l’esperat matx entre l’Europa i el FC Barcelona.

Deia la disposició: “Amb data d’avui (...) i accedint al sol·licitat pel president d’aquest club (Europa), he acordat suspendre la celebració d’aquest partit, en previsió d’incidents i alteracions d’ordre públic que poguessin succeir per ultrapassar els bitllets i les persones que hi poguessin concórrer, a la cabuda del local”. El partit es va jugar el 15 de març i es va registrar un empat a dos.

WWW.FCBARCELONA.CAT 19/02/2015

“A les deu ja començà a fluir nombrosa gentada a l’actual camp del Barcelona, punt de sortida fixat per a la manifestació que s’havia de traslladar a Les Corts i prendre possessió dels terrenys del nou camp. A dos quarts d’onze es posà en marxa la comitiva, que no baixaria d’unes 2.500 persones i que enfilà per la carretera de les Corts, augmentant notablement durant el recorregut”. Així va començar la crònica de tan esperat acte per part dels aficionats barcelonistes, també de la junta, que veien la necessitat d’alçar un camp amb caràcter d’urgència per tal de poder satisfer la necessitat de l’equip i la seva legió de seguidors.

A la manifestació hi va acudir tothom, des dels arquitectes als jugadors. Socis i aficionats. Després dels discursos de rigor el capellà de Les Corts, mossèn Lluís Sabaté, soci núm. 79 i gran barcelonista, va beneir el camp i es va procedir a la cerimònia de col·locació de la primera pedra, donant “les primeres paletades en representació de la ciutat el senyor Degollada i en la del club el senyor Gamper”. Va posar el punt i final Gamper, amb un discurs en català en què va parlar de l’Entitat com “aquest fill que s’ha fet tan gran i formós, que embadaleix a tot el món”. Les seves emotives paraules van ser llargament aplaudides per tots els presents. Al dia següent començaven les obres.

WWW.FCBARCELONA.CAT 20/02/2015

El FC Barcelona va posar fi a quatre anys sense conèixer la derrota al Camp Nou en partits de Lliga. Van ser un total de 68 els duels sense doblegar-se. L’última vegada, el 4 de març del 1973, en un derbi amb l’Espanyol (0-1 de penal). En aquesta ocasió va ser l’Athletic Club l’equip que va deixar KO el Barça al seu estadi, derrotant-lo per 0-2, ambdós gols firmats per Irureta.

El primer d’aquests aprofitant un error local en la tàctica del fora de joc... El Barça va perdre una gran oportunitat d’empatar a punts amb el líder, l’Atlètic de Madrid, que aquella mateixa jornada (23) havia empatat al Calderón (1-1). L’equip de Michels es va quedar amb els 30 punts que ja tenia i l’Atlètic en va sumar un més (32).

WWW.FCBARCELONA.CAT 21/02/2015

Un esplèndid marcatge de Flotats a Di Stéfano va ser una de les claus del triomf del Barça davant el Reial Madrid (5-1) a Les Corts en la jornada 22 del campionat de Lliga. Daucik, entrenador de l’equip català, va prescindir de Gonzalvo III en aquest partit, tot i la gran temporada que estava fent, i va donar entrada a Flotats, que va amargar la tarda a la figura madridista, que va passar pràcticament desapercebuda en aquesta ocasió. “Una decisió valenta que cal apreciar amb el seu valor, ja que el més còmode per a l’entrenador era no complicar-se la vida i seguir la veu de la grada”, va escriure Carlos Pardo en la crònica per a ‘El Mundo Deportivo’.

L’entrenador, al final de duel, va admetre: “Flotats ha marcat molt bé Di Stéfano, que no ha pogut fer el seu joc, però estic content amb la labor de tot l’equip”. Va alinear Velasco; Hanke, Biosca, Segarra; Flotats, Bosch; Tejada, César, Kubala, Moreno i Manchón. El Barça va caçar el Madrid a dalt de tot del taulell (30 punts), però no acabaria guanyant la Lliga.

WWW.FCBARCELONA.CAT 22/02/2015

El Barça va guanyar el Chelsea per 1-2 a Stamford Bridge en el partit d’anada dels quarts de final de la Copa d’Europa. Va ser un matx colossal en un terreny de joc molt enfangat per la pluja, que perjudicava notablement el joc del Barça. Es va avançar el Chelsea al minut 50 amb un autogol de Motta, però el Barça va remuntar amb un autogol de Terry en desviar un gran tret de Ronaldinho en falta directa. Eto’o va marcar de cap el gol de la victòria al minut 80. Era la primera vegada que un equip del nostre país sortia victoriós de l’estadi londinenc.

Van destacar les protestes de José Mourinho, entrenador del Chelsea, després de l’expulsió del seu jugador Asier del Horno per una forta entrada a Messi, a qui va clavar els tacs a la cama. L’entrenador portuguès va pronunciar al final del duel una frase que ha passat a la història: “Messi ha fet teatre. Catalunya és un país de cultura i allà saben el que és teatre del bo”. L’equip va estar format per Valdés, Motta, Márquez, Puyol, Eto’o,  Ronaldinho, Van Bronckhorst, Emilson, Deco, Oleguer i Messi.

WWW.FCBARCELONA.CAT 23/02/2015
El FC Barcelona de bàsquet es va emportar la Copa del Rei (la 19a de la seva història) en guanyar a València el TAU per 84-78. La final va ser dramàtica ja que es va resoldre a la pròrroga, però va ser la venjança que es va prendre el Barça davant el quadre de Vitòria, que l’havia derrotat en la final del 2002. Roberto Dueñas va ser el jugador clau de l’equip de Pesic, ja que va anotar 18 punts i va capturar 17 rebots.

Aquell dia jugaven Rodríguez, Alzamora, Fucka, Femerling, Bodiroga, Navarro, Dueñas, Jasikevicius i De la Fuente, el capità, que va recollir el trofeu de mans del president de la secció, Salvador Alemany, per donar-lo al president de l’entitat, Enric Reyna. Reyna va recordar Gaspart, que havia dimitit dies abans: “Va fer molt per a la secció i mereixia estar avui aquí”.

WWW.FCBARCELONA.CAT 24/02/2015

El barcelonisme estava de dol. Toni Torres, un dels centrals més solvents que han actuat al centre de la saga, moria víctima d’un càncer als 56 anys. Va destacar sempre per la seva regularitat,  la seva eficàcia i el joc net. Natural de Balaguer (Lleida), va ingressar al futbol base del FC Barcelona i va anar escalant graons fins a arribar al primer equip, prèvia cessió de dos anys a l’Hèrcules d’Alacant, on va fer el servei militar.

Va tornar al Barça la temporada 1965/1966 i va jugar-hi fins a la 1975/1976. Onze temporades al nivell més alt en les quals es va proclamar campió de Lliga, de la Copa de Fires i de la Finalíssima d’aquesta competició, com també de la Copa, en dues ocasions. Va ser internacional i també segon entrenador del primer equip.

WWW.FCBARCELONA.CAT 25/02/2015
A les pàgines de ‘La Vanguardia’ es va poder llegir, fent-hi referència: “Fa molt de temps que els futbolistes catalans eren deutors d’aquest tribut de gratitud a qui, havent estat qui va implantar fa un quart de segle aquest bell esport anglès a Catalunya, i va saber, amb inesgotables entusiasmes, les seves iniciatives felices i amb molt ferma voluntat, fer-li agafar l’increment gairebé increïble d’avui. Moltes són las grans dates que van unides i que hi aniran en el futur, al nom de Gamper, quan el recordi l’evolució d’aquest esport des dels seus principis astorats i difícils, fins a la fastuosa eflorescència actual”.

L’homenatge va començar amb un concert de la banda municipal, es van hissar les banderes catalana, suïssa i del FC Barcelona i es va jugar un partit entre el Barça i una selecció de la Federació Catalana de Futbol. Al descans es va descobrir un bust de Gamper, obra de Llimona. També l’Orfeó Català va sumar-se a l’homenatge i va oferir el concert coral anunciat. Una jornada històrica i merescuda per l’‘alma mater’ del Barça.

WWW.FCBARCELONA.CAT 26/02/2015

El llavors entrenador del FC Barcelona va patir una síndrome d’insuficiència coronària en fase aguda i va ingressar, passades les quatre de la tarda, al Centre Quirúrgic Sant Jordi, al número 273 de la Via Augusta. L’endemà l’holandès va ser intervingut quirúrgicament per espai de tres hores per l’equip del cirurgià Oriol Bonnin, que li havia realitzat un doble ‘bypass’, és a dir, un doble pont que li permetia el flux normal de la sang al cor. “Tot ha anat molt bé, no ha existit cap complicació i calculo que en vuit o deu dies podrà traslladar-se al seu domicili”, va dir Bonnin.

Tot i que no va poder driblar el quiròfan, el Flaco sortia airós d’una situació compromesa a la qual havia arribat per l’estrès i el tabac, entre altres factors. Bonnin va confessar: “La malaltia hauria pogut ser mortal, i va tenir sort perquè se li ha pogut agafar a temps, i això, sens dubte, ens ha afavorit”. Cruyff va estar allunyat de les banquetes un temps, però hi va tornar per forjar un Barça campió, el Dream Team, que ja s’estava coent.

WWW.FCBARCELONA.CAT 27/02/2015

El Barça va rebre al Camp Nou, en la jornada 22 de la Lliga, l’Atlètic de Madrid, que aspirava a guanyar el títol amb un gran equip de jugadors com el porter Marcel Domingo i el cèlebre davanter Ben Barek. Va ser un gran partit en què el Barça es va imposar per 4-0 amb doblet de gols de César i Nicolau. Va destacar, però, l’actuació brillant de Marco Aurelio, un jugador argentí que feia un mes escàs que havia debutat al FC Barcelona. Aquell any el Barça es va proclamar campió de Lliga i César en va ser el Pitxitxi, amb 28 gols.

L’alineació comptava amb Velasco, Segarra, Curta, Calo, Gonzalvo III, Gonzalvo II, Basora, Seguer, César, Marco Aurelio i Nicolau.

WWW.FCBARCELONA.CAT 28/02/2015

El futbol sempre acostuma a donar una revenja. De vegades és immediata. En altres ocasions han de passar anys, fins i tot dècades... El Barça, en aquesta ocasió, va haver d’esperar la fotesa de 67 anys per tornar a l’Espanyol el revés sofert el 1929, quan l’equip blanc-i-blau el va apartar de la final de Copa a semifinals. Ara, després de l’1-0 al Camp Nou, l’equip de Cruyff ho tenia de cara per consumar la venjança i ser ell qui deixés a la cuneta l’Espanyol estant a les portes de la final. I no va deixar escapar l’ocasió.

El Barça es va imposar a Sarrià amb gols de Kodro, Amor i Popescu després d’igualar un 1-0 i un 2-1 en contra. La lluita va ser cos a cos, sense treva, i el Barça va guanyar el partit als minuts finals. Van venjar els Platko, Arocha, Samitier, Sagi i companyia els Busquets; Ferrer, Abelardo, Sergi; Guardiola; Popescu, Bakero (Amor, min 56) Nadal; Kodro, Figo (Òscar, min 87) i Roger (Cuéllar, min  68). El Barça, no obstant, va caure en la final jugada el 10 d’abril a La Romareda de Saragossa davant l’Atlètic de Madrid (1-0) a la pròrroga.

WWW.FCBARCELONA.CAT 01/03/2015
Un Barça en estat de gràcia, havia golejat a l’Hércules en el Camp Nou (6-0). L’equip d’Helenio Herrera amb dos gols de l’ariet asturià, anava a la caça i captura del líder, l’Atlético de Madrid, que ja estava a dos punts tan sols (37-35). Però després del duel contra el quadre alacantí, el gran cop de mall... Enrique Castro Quini fou segrestat al sortir de l’estadi, abordat per dos individus que, a punta de pistola, l’obligaren a entrar dins del seu propi cotxe. Va ser la seva dona, Mari Nieves, que l’esperava a l’aeroport d’El Prat, qui va fer saltar les alarmes. Havia arribat d’Astúries i esperava que anés a recollir-la acabat el partit, però el Brujo no apareixia. Telefonà a les forces de seguretat i aviat amb la trucada d’un dels segrestadors, que demanava 100 milions de pessetes de rescat, es va saber que es tractava d’un segrest. El barcelonisme es mobilitzà, arribant a plantejar-se la possibilitat de no jugar el següent partit, precisament contra el líder, l’Atlético de Madrid, en el Vicente Calderón.

Però la Federación refusà la possibilitat i el partit es disputà. Aquell dia Andrés Ramírez no va lluir el “9” de Quini sinó el “14”, (llavors, la numeració dels jugadors era correlativa, de l’1 a l’11). Van ser dies d’angoixa i patiment, d’inquietud. Dies que van descentrar per complet al Barça, que sols va sumar 1 punt dels 8 següents. Adéu a la Lliga... La nit del 25 de març, no obstant, va arribar la notícia més esperada. Alliberat!. La notícia va córrer com una reguer de pólvora. El malson acabava. Aquell dia, 25 de març, era detingut a Ginebra el primer dels segrestadors quan intentava cobrar el rescat. El malfactor confessà el lloc on era Quini, en un soterrani d’una casa de Zaragoza. Hores més tard, la Policia alliberà al jugador del FC Barcelona i va detenir als altres dos membres de la banda.  Es tractava de delinqüents comuns, als quals Quini va perdonar el dia del judici, després de caure’ls una pena de deu anys i un dia de presó. El Brujo va reaparèixer l’1 d’abril a Vilafranca, en un amistós.

WWW.FCBARCELONA.CAT 02/03/2015
El Barça sempre s’ha significat amb el país i les seves tradicions, però també en la lluita contra les grans injustícies universals. Per aquesta raó, quan l’esport català es va unir a la lluita contra el racisme, en un acte celebrat en el Saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat de Catalunya, l’entitat barcelonista també s’hi va adherir d’immediat.

A més, estava summament sensibilitzada, ja que un dels seus jugadors (Eto’o), havia estat objecte d’expressions racistes a La Romareda, fet que el va portar a l’abandonament del camp, tot i que a darrera hora entre l’àrbitre i els seus companys el van convèncer que no ho fes. En l’acte hi va ser present el president del FC Barcelona, Joan Laporta i el del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, entre altres personalitats del món de la política. El manifest al qual s’adherí l’esport català parlava d’igualtat, tolerància, convivència i pau, entre moltes altres coses.

WWW.FCBARCELONA.CAT 03/03/2015

En una Assemblea històrica, els compromissaris del FC Barcelona van acordar l’ampliació del coliseu barcelonista. Llum verda perquè el Camp Nou pogués créixer i es modernitzés d’acord als nous temps. Les futures obres es van entendre com un pas endavant per convertir el recinte en un dels millors del món, tant per la seva estructura com pel seu aforament. El president Núñez va convèncer els presents amb aquestes paraules: “L’ampliació suposarà convertir-nos en l’entitat més gran del món. Vosaltres teniu la paraula...”.

El Barça, a partir d’aquell dia, podia donar entrada a uns milers més de fidels. L’aforament, que era de 92.751 espectadors, passaria a ser de 110.901. La junta s’hi va posar a treballar l’endemà, publicant anuncis en premsa per tal de captar nous socis i explicant-ne el pla de finançament segons la zona escollida.

WWW.FCBARCELONA.CAT 04/03/2015
Els socis van expressar així el seu rebuig a l’augment de les tarifes
L’afició barcelonista es va adherir de forma massiva a la vaga de tramvies, per l’augment de la tarifa de 50 a 70 cèntims, que els ciutadans de Barcelona mantenien des de l’1 de març. El dia 4, després d’un Barça-Racing (2-1) en què per les grades van córrer fulls volants en contra de la dictadura, els socis barcelonistes, tot i la pluja, van secundar la vaga.

El llavors governador, Eduardo Baeza Alegría, havia donat ordre que s’apropés el màxim nombre possible de vehicles als voltants de Les Corts i, així, acabar amb la vaga, però l’afició del Barça no va caure en la temptació i va optar per tornar a peu. Baeza Alegría va fracassar, i estant mal considerat pel règim, va ser rellevat del càrrec. L’augment de les tarifes també va ser anul·lat.



El 1951 ja feia 12 anys que la ciutat patia la fam, el fred i l’opressió. Els salaris no arribaven a cobrir les exigències més elementals de la vida familiar, i cada nou hivern era sinònim de sofriment. L’angoixa i la indignació popular anaven de bracet, però ningú no s’esperava un esclat. A principis d’any, la Companyia de Tramvies va aprovar una pujada considerable en el preu dels bitllets (de 0’50 a 0’70 cèntims), i, encara que s’escoltaren algunes veus crítiques, l’increment s’acceptà amb resignació. No obstant això, les notícies arribades des de Madrid ofuscaren als barcelonins: allí el bitllet mantenia el seu preu de 0’40 cèntims.

3000 vidres trencats

A mitjans de febrer algú posà en circulació un full volant que convidava a no utilitzar el tramvia. El dia 24, de manera espontània, va començar una autèntica revolta popular que, d’entrada, s’acarnissà amb els vidres dels tramvies. Aquella nit, a Gràcia, l’Eixample, Sants, Horta, Sant Martí, Gran Via, al Paral·lel i la Barceloneta, més de 3000 vidres foren esmicolats a mans de grups de ciutadans enfurismats. Després de les pedrades, alguns cotxes van ser bolcats i després incendiats. Els enfrontaments amb la policia se succeïen. Un nen de cinc anys va resultar mort. Les autoritats, sorpreses, titubejaven. La participació dels estudiants, amb la seva creativitat propagandística en forma de fulls volants, pasquins i pintades, va donar un nou impuls a la protesta. Cada cop més usuaris –per convicció o per por- es negaven a pujar al tramvia. L’1 de març el boicot ja fou total. Des de primera hora del matí, els carrers s’ompliren d’homes amb granota blava, caminant envers les fàbriques amb la carmanyola a la mà. Els tramvies circularen completament buits, amb el conductor, el cobrador i la policia com a únics passatgers. Durant la resta de la setmana, els barcelonins seguiren caminant.
El diumenge, després del partit entre el Barcelona i el Santander, les autoritats disposaren desenes de tramvies a la sortida del camp de Les Corts. La pluja no havia deixat de caure en tot el dia, però els aficionats van preferir mullar-se i tornar caminant a les seves llars.
El 6 de març, acabada una reunió d’urgència amb els poders fàctics de la ciutat, el governador civil, Eduardo Baeza, anuncià la rebaixa de les tarifes als preus anteriors.

WWW.FCBARCELONA.CAT 05/03/2015

“Falta que llança Pedraza, treu la defensa fora de l’àrea i Julio Alberto, que ve des del darrere, empalma un tret que es cola per sota de la porteria defensada per Tacconi, fregant el pal”. Així va explicar ‘Sport’ el gran gol del lateral esquerre del FC Barcelona en el duel contra la Juventus al Camp Nou, corresponent als quarts de final (anada) de la Copa d’Europa.

L’equip de Venables, d’aquesta manera, amb l’obús de Julio Alberto, amb l’esquerra, s’acostava a les semifinals... “Ha estat com un somni, una victòria merescuda”, va dir en acabar el partit. I l’endemà, després d’haver digerit el gol, va confessar sentir-se “orgullós del meu gol perquè sé que Catalunya va anar a dormir feliç aquella nit..., no em vaig tirar al fossat per por a fer-me mal, però la veritat és que em van venir ganes de fer-ho”. El Barça, dies després, deixava KO la ‘Vecchia Signora’ dels Platini, Scirea, Brio, Laudrup i companyia i es plantava a semifinals, on esperava el Göteborg, però això és una altra història...