Cosmo-Barça

WWW.FCBARCELONA.CAT 06/03/2015
“Una eixordadora ovació, amb coets inclosos, com poques vegades s’ha escoltat en el grandiós estadi blaugrana, ahir a la nit ple a vessar, acollí la presència d’Antoni Ramallets en el centre del terreny de joc. Una ovació que es mantingué ininterrompuda mentre el gran ídol del futbol espanyol i extraordinari porter saludava amb els braços enlaire i visiblement emocionat, al nombrós públic que hi va anar a donar-li un entusiasmat i càlid comiat”.

Així va descriure Mario Durán, a ‘El Mundo Deportivo’, el que es va viure aquella nit en el coliseu barcelonista, on el mític Gat de Maracaná va dir adéu als seguidors del FC Barcelona jugant contra l’Hamburg, que va ser golejat (5-1). Ramallets va sortir imbatut (el gol alemany el va encaixar Sadurní) del terreny de joc, després de fer una gran aturada. “Tot ha estat tan sublim, tan meravellós, que mai ho podré oblidar”, va dir el porter, que s’havia incorporat a la disciplina del Club el 1947 i era tota una llegenda.

WWW.FCBARCELONA.CAT 07/03/2015
Va ser una nit extraordinària, amb una golejada històrica del Barça davant el Bayer Leverkusen (7-1) i una sublim exhibició de Leo Messi, autor de cinc dels set gols de l’equip blaugrana. Davant d’un equip alemany derrotat per endavant pel desavantatge de dos gols que tenia del partit d’anada de vuitens de final de la Champions League (1-3), l’escenari era ideal perquè l’equip de Guardiola oferís les seves millors virtuts, com el toc subtil, la pressió i la verticalitat. I el dia perfecte per a les ànsies golejadores de Messi, que, amb dos gols gràcies a sengles assistències de Xavi i Iniesta, va possibilitar el 2-0 del descans.

Després va ser Cesc qui va habilitar l’argentí per al tercer gol poc abans que Guardiola donés un descans merescut a Xavi i Iniesta. Un dels incorporats, Tello, es va sumar a la festa amb la seva habitual desimboltura en aconseguir dos gols gairebé idèntics, de trets rasos des de dins de l’àrea. Els gols del jugador del planter es van intercalar amb dos més de Messi, la voracitat del qual no semblava tenir límits. El gol de Bellarabi, ja en el descompte, va ser pura anècdota. Enlluernat davant el que havia vist, el tècnic barcelonista Josep Guardiola no va escatimar elogis a l’estrella del seu equip: “Messi és el millor. No n’hi ha un altre com ell, i jo sóc molt afortunat d’entrenar aquest jugador. El tron li pertany i només ell decidirà quan ho deixarà”.

WWW.FCBARCELONA.CAT 08/03/2015
En els prolegòmens del Barça-Sparta Hradec Kralové, corresponent als quarts de final (anada) de la Copa d’Europa, el jugador barcelonista Luis Suárez va rebre la preuada Pilota d’Or que des del 1956 atorgava la revista ‘France Football’. Ferenc Puskas (Reial Madrid) fou Pilota de Plata i Uwe Seeler (Hamburg), Pilota de Bronze.

El davanter gallec, d’aquesta manera, es convertia en el primer jugador del FC Barcelona a assolir aquest valuós guardó atorgat al millor jugador europeu. Suárez va oferir la conquesta al públic. Després va jugar un gran partit, tot i que no va poder materialitzar cap dels gols aconseguits pel seu equip, que van ser obra de Tejada (2), Evaristo i Kubala (de penal).

WWW.FCBARCELONA.CAT 09/03/2015

Entre el gener i l’abril del 1901 s’havia disputat la primera edició de la Copa Macaya, competició creada per Alfonso Macaya, mecenes i fundador de l’Hispania Athletic Club, un dels equips més potents quan va néixer el futbol a Barcelona i que va veure llum el maig del 1900 després de fusionar-se jugadors del nomenat Team Rojo i dissidents del Català Sport Club i el FC Barcelona. La primera edició del torneig, embrió del Campionat de Catalunya, se la va adjudicar l’Hispania AC, però en la segona es va imposar el FC Barcelona, que, d’aquesta manera, va conquerir el seu primer títol oficial. La competició va arrancar el desembre del 1901 i el Barça va començar amb una golejada davant el Club Español de Foot-ball per 7-0 el 22 de desembre.

L’equip, liderat per Gamper, es va imposar en els vuit partits de la lligueta, i es va proclamar campió en la penúltima jornada al camp de la carretera d’Horta després de derrotar el llavors vigent campió, l’Hispania SC, per un solitari gol de l’alemany Udo Steinberg, a passada de Green, quan faltaven només deu minuts per al final. El FC Barcelona va alinear Reig; Witty, Maier, Terrades; Meyer, Valdés; Parsons, Steinberg, Gamper, Green i Albéniz. Deia ‘Los Deportes’ en la seva edició del 16 de març, pàgina 152: “L’assistència va ser en conjunt d’unes tres o quatre mil persones, tot i que hi ha qui diu que serien de cinc a sis mil ànimes allà congregades”.

El Barça va acabar la competició golejant el Català SC per 0-15 el 23 de març, i el dia 30, al Gimnasio Solé, va tenir lloc el lliurament de premis. La Copa Macaya va ser el primer dels molts trofeus del FC Barcelona que al llarg de la seva dilatada història han anat acompanyant l’equip. Amb dos anys i mig de vida, l’Entitat iniciava una trajectòria plena d’èxits.

WWW.FCBARCELONA.CAT 10/03/2015
Un Camp Nou de gom a gom, amb 98.000 espectadors a les grades, va retre tribut a Johan Cruyff i al Dream Team, que va disputar un partit contra el Barça d’aquella temporada 1998/99, en una jornada inoblidable. El partit el van guanyar els jugadors de Van Gaal per 2-0, amb gols de Kluivert i Giovanni. El Dream Team de Cruyff es va reforçar amb figures com Cantona, Jardel, Campos, Nilis, Joao Pinto o Blind. Van jugar gairebé tots els deixebles de l’holandès dels anys gloriosos: Zubizarreta, Juan Carlos, Koeman, Witschge, Soler, Laudrup, Bakero, Begiristain, Goikoetxea, Salinas, Stóitxkov, Alexanco, De la Peña, Aloísio, Serna i Carreras.

Nombroses pancartes van rebre amb estimació al Flaco, que va parlar al principi i al final del partit des del centre del camp. “No hi ha paraules... L’emoció m’ha tocat molt”, va dir, per llançar un missatge d’optimisme i unitat: “Tots junts podem formar un sol club... Fins a sempre!”. La festa va acabar amb el Dream Team fent una volta d’honor. No ho va poder fer Eusebio, que anava amb crosses i havia fet el xut d’honor, ja que estava lesionat. La recaptació de l’homenatge va ser destinada a fins benèfics.

www.fcbarcelona.cat   11/03/2015

Fou la Supercopa d’Europa, aconseguida davant el Borussia de Dortmund. El partit d’anada , celebrat al Camp Nou el 8 de gener, el  el Barça va guanyar per 2-0, amb gols de l’actual tècnic Luis Enrique i de Rivaldo, donant una passa gairebé definitiva per aconseguir el títol. Dos  mesos després, en el Westfalen Stadion, l’equip blaugrana va certificar la seva condició de favorit arrencant un empat (1-1), resultat que li donaria el segon títol en aquesta competició, que enfrontava al campió de la Champions amb el de la Recopa i que, llavors, es jugava a doble partit. Giovanni, en el minut 7, avançà al Barça i Heinrich, en el 65, anivellà el resultat.

El Barça va formar amb Hesp; Ferrer, Nadal, Bogarde; Luís Enrique (Ciric, m. 89), Celades (Amor, m. 79), Sergi; Figo, Giovanni, Rivaldo; i Anderson (Òscar, m. 71).  El tècnic holandès, en acabar el partit, comentà que “estic molt feliç i espero celebrar aquest trofeu a Barcelona amb tots els aficionats. Ens donarà moral i fortalesa pel futur”. Afegí que “és un triomf de l’equip, del president, dels socis, de tot el club”.

WWW.FCBARCELONA.CAT   12/03/2015

L’argentí César Luis Menotti, que havia portat l’Argentina a conquerir el Mundial del 1978, va dirigir per primera vegada el FC Barcelona en partit oficial. El Flaco va debutar al Camp Nou, enfrontant-se al Betis en duel corresponent a la 28a jornada. Menotti va agafar el relleu de l’alemany Udo Lattek i del tècnic interí Jose Luis Romero, que havia dirigit el darrer duel a Salamanca (1-1).

L’equip barcelonista no va poder passar de l’empat davant els andalusos (1-1), tot i el matiner gol de Carrasco (minut 3). “Tanta urgència i tanta desesperació no porten enlloc”, va dir en acabar el duel. “La meva responsabilitat no està a guanyar la Lliga –va recordar-. Ja ho vaig dir en arribar: vaig venir a crear un estil, asserenar un equip amb tensions”.

WWW.FCBARCELONA.CAT   13/03/2015

Al local social del Club va tenir lloc la primera reunió de la nova junta directiva, presidida pel qui era el nou president del Barça, Enrique Piñeyro, el Marqués de la Mesa de Asta, aristòcrata i figura afí al règim franquista. Va ser elegit en el càrrec per representants de la Federación Española i el Consejo Nacional de Deportes.

Molt aviat, malgrat la seva ideologia política, el Marqués va adonar-se del que representava el Barça i va saber envoltar-se de directius sincerament barcelonistes, alhora que simpatitzants del règim, ja que d’una altra manera no hauria pogut accedir al càrrec. Amb el pas del temps va demostrar ser un personatge honrat i es va guanyar la simpatia de l’afició blaugrana.

WWW.FCBARCCELONA.CAT 14/03/2015
En els primers deu anys de vida del Club es va jugar en quatre camps diferents, fins que el 1909 es va fer un salt qualitatiu amb la inauguració del camp del carrer de la Indústria, que va ser utilitzat durant tretze anys, fins que el 1922 es va inaugurar el camp de Les Corts. El camp de la Indústria certifica la consolidació del Club. Estava situat en l’espai delimitat pels carrers Villarroel, París (aleshores Indústria) i Urgell, i va ser el primer a Barcelona que va disposar d’una tribuna de dos pisos, que era el seu element més significatiu i que realment causava admiració a tota la ciutat. Es diu que hi cabien 6.000 persones, tot i que les xifres de l’època no eren gaire primmirades. Curiosament, la seva inauguració no va ser espectacular. La prioritat era que comencés a funcionar, i això va succeir en un partit del Campionat de Catalunya que el Barça va empatar a dos gols amb el Català.

El primer gol el va marcar Romà Forns i el segon Carlos Wallace. En el segon partit disputat en el nou estadi el Barça va guanyar i es va proclamar campió de Catalunya. El camp del carrer de la Indústria també es coneixia com L’Escopidora i més endavant també se’l va anomenar Camp Vell. Va ser el camp que va viure l’ascens esportiu i social del Barça, on va viure uns anys d’una enorme empenta, on van jugar Alcántara i va debutar Samitier, per posar dos exemples. Va ser el primer camp que els barcelonistes van sentir com a propi, i per això, el 1924 el cronista Daniel Carbó s’hi referia dient “evoquem-lo, encara, amb el fervor i enyorança que deixen les coses que van ser volgudes”.

www.fcbarcelona.cat   15/03/2015

Ho fa en l’homenatge que el Milan va oferir a Demetrio Albertini, que també va jugar mitja temporada al FC Barcelona. Johan Cruyff va dirigir durant 40 minuts Zubizarreta; Goikoetxea, Nadal, Alexanco, Sergi; Eusebio, Amor, Rijkaard (entrenador del Barça en aquell moment); Laudrup, Salinas i Stóitxkov.

La primera meitat va acabar 3-1 a favor del quadre llombard, que també va alinear velles glòries com Papin, Van Basten, Baresi i Desailly. La segona meitat la van jugar els equips actuals dels dos clubs contendents, i es va arribar al final del duel amb triomf local (3-2).

www.fcbarcelona.cat   16/03/2015

Barcelona, al març del 1938, va patir diversos cruels i indiscriminats bombardejos. Guerra, mort i destrucció mostraven la seva cara més fosca i dramàtica... Una de les bombes va afectar la seu social del FC Barcelona, ubicada al carrer Consell de Cent, 331, principal.

Albert Maluquer, en el seu llibre ‘Història del Club de Futbol Barcelona’, precisa que la destrucció de les oficines va ser “a les 23 hores i 45 minuts. Sonaren les sirenes d’alarma i el conserge José Cubells contemplava les evolucions de l’aviació nacional, quan esquinçà l’aire un agut i penetrant xiulet, amb un ensordidor soroll que augmentava ràpidament... I no recorda res més. És ben poc. La bomba havia enderrocat la part davantera de la finca (...) Despertà del somni gairebé nu, masegat, entre la paret i un munt de mobles i fitxes. Mitja finca estava reduïda a runes i damunt d’aquella immensa pila, hi lluïen a desenes les copes del Club, banderins i papers (...).

L’arxiu, llibres d’actes i la resta de la documentació no va patir cap mal, com tampoc la secretaria i tot el que allà hi havia”. La mudança era una obligació i el Club es va traslladar a la que seria la seva nova seu a la Ronda de Sant Pere, 2 (en aquells moments Ronda de Fermín Salvochea). Una altra patacada de la guerra al FC Barcelona...

www.fcbarcelona.cat   17/03/2015
Una expedició del FC Barcelona es va desplaçar a Tarragona en tren per jugar-hi un partit vàlid per a la Copa Macaya. Va guanyar el quadre barcelonista per 0-18 i Gamper es va permetre el luxe de marcar nou gols, la meitat dels anotats pel seu equip. Com s’explicava a ‘Los Deportes’, “la lluita no resultà interessant, com no pot resultar-ho en matxs en què els ‘teams’ compten amb desproporció de forces i més encara en matxs de concursos en què es faci presentar llista prèvia de jugadors, i com que cada club col·loca els més avantatjats, no es fa difícil preveure els resultats”.

Afegia que “el temps no va permetre una assistència tan nombrosa com altres vegades, fent acte de presència uns 600 espectadors, que van aplaudir les combinacions dels ‘forwards’ i els excel·lents ‘kicks’ dels ‘backs’, apuntant-se al final del joc el FC Barcelona 18 gols, per cap el Tarragona, havent-ne realitzat dels primers, nou el senyor Gamper, tres el senyor Back, dos cadascun dels senyors Parsons i Witty i els altres dos els senyors Terrades i Manchan, corresponent-ne nou a la primera part i nou a la segona”. També s’apunta que “nombrosos consocis dels expedicionaris els van anar a rebre a la seva tornada, llançant a l’aire entusiastes hurres”.

Cal tenir present, que Joan Gamper és el jugador del Club que ha aconseguit marcar més gols en un partit oficial, després de marcar-ne nou fins a tres ocasions: Franco-Español 0-13 FC Barcelona (Copa Macaya 1901); Tarragona 0-18 FC Barcelona (Copa Macaya 1901); FC Barcelona 13-0 Club X (Copa Barcelona 1903).

excelente información, me gustó mucho el historial que vais armando

WWW.FCBARCELONA.CAT 18/03/2015

El Barça va guanyar a Màlaga la final de la Copa del Rei de bàsquet imposant-se al Reial Madrid per tres punts de diferència (80-77). Un gran Pau Gasol va liderar la victòria després que l’equip d’Aíto García Reneses estigués 10 punts per sota del de Sergio Scariolo. Però, a partir d’allà, i després de tocar fons el Barça, va començar a redreçar-se fins a superar el seu adversari amb un bàsquet d’alta escola. Gasol, escollit el jugador més valuós de la final (25 punts, 6 rebots, 3 assistències, 3 recuperacions, 1 tap, 2 mats i 8 faltes forçades), estava destinat a acabar de jugador de l’NBA, fet que es va produir la temporada següent. La seva projecció era imparable, malgrat la seva joventut.

La del Barça va ser una lliçó d’entrega i superació. No és gens estrany que Aíto assegurés al final del partit que estava “molt orgullós” dels seus jugadors. Van entrar a la glòria Rodríguez, Hawkins, De la Fuente, Savic, Elson, Digbeu, Navarro, Dueñas, Jasikevicius, Gasol i Karnisovas.

WWW.FCBARCELONA.CAT 19/03/2015 El Barça havia arribat abans a tres finals europees, però no havia assolit la victòria. El 19 de març del 1985 s’obria una nova oportunitat en la final contra el Zalgiris Kaunas disputada a Grenoble. L’expectació entre els aficionats blaugrana era enorme, i més de cinc mil es van desplaçar per viure en directe la final, amb profusió de senyeres i banderes blaugrana. Però el rival era un equip de gran nivell en què jugaven, per exemple, Kurtinaitis i Sabonis. L’equip barcelonista, amb els Sibilio, Epi, Solozábal, De la Cruz i companyia, dirigits des de la banqueta per Manolo Flores, va fer una molta bona primera part que va acabar amb un clar avantatge, 51-36.

A la segona part els rivals van posar el partit més difícil, i es va arribar a marcadors amb diferències mínimes que als últims moments eren de només dos punts, però finalment es va aconseguir la victòria per 77-73, amb una darrera esmaixada de De la Cruz. Amb aquesta emocionant final el bàsquet blaugrana inaugurava el seu palmarès continental, que en els anys posteriors ha anat ampliant notablement.
 
Vaig anar, juntament amb la meva dona. Vam ser dels 5.000 que varem ser-hi a Grenoble en aquesta final. Després de la derrota l'any anterior a Ginebra, a  mans del Banco di Roma, una nova oportunitat de, per fi, guanyar un títol europeu de Bàsquet. Al principi tot va ser fantàstic, una primera part que feia somiar amb un triomf fàcil. Però en la segona, els fantasmes de Ginebra van venir ràpidament a veure'ns. Un final d'infart, i al final una victòria merescuda, però sobretot necessària.
Guardo un grat record de tot el viatge, l'ambient, de la ciutat, del partit, com no, amb 25 anys ... a tope. Ja fa 30  :beurk:

www.fcbarcelona.cat   20-03-2015

El jugador argentí va signar un nou hat-trick
El partit contra el Granada tenia l’al·licient de la possible elevació de Messi com a nou màxim golejador blaugrana en partits oficials per damunt del mític César Rodríguez. Tot semblava anar segons el guió establert, perquè als 16 minuts el Barça ja guanyava per 2-0 i Messi ja havia igualat els 232 gols de César en marcar el segon gràcies a una centrada de Cuenca. El jugador del planter també havia fabricat el primer, materialitzat per Xavi. Però la inquietud va aparèixer amb el gol de cap de Mainz al minut 54, i es va convertir en nervis generalitzats quan al minut 61 Siqueira va empatar en transformar un penal. Per sort, el Barça va reaccionar aviat i Messi va desequilibrar la balança aprofitant una assistència d’Alves.

Ja era la festa del crac argentí, que va ser felicitat als videomarcadors del Camp Nou en convertir-se en el màxim golejador en partits oficials de la història del Club. Però encara faltava el gol de la definitiva tranquil·litat. El va aconseguir Tello al minut 81, amb un rebló d’un rebuig de Julio César disparat per Messi. I això no era tot, ja que “la Pulga” va consumar la seva gran nit marcant el cinquè gol després de rebre’l d’Alves i regatejar el porter. Com a colofó inesperat, al minut 89 Siqueira va marcar el tercer gol del Granada, també de penal. Acabat el partit, el tècnic Josep Guardiola va improvisar una afortunada comparació: “El dia que en Leo supera en César, hem fet un partit d’aquella època. Aquest 5-3 és un homenatge al Barça de les Cinc Copes”.

www.fcbarcelona.cat   21-03-2015
A Zaandam, una petita població holandesa, va néixer Ronald Koeman, el segon fill del matrimoni format per Martin i Marijke. El pare va inculcar a Ronald i a Erwin, el primogènit, la passió pel futbol. Havia estat jugador i havia arribat a internacional per al seu país, i després de penjar les botes va continuar vinculat a aquest món. Diríem sense cap dubte que tant Erwin com Ronald van néixer amb una pilota sota el braç. En aquest cas, enganxada al peu... Ronald té el privilegi de ser el primer jugador del FC Barcelona a donar a l’Entitat una Copa d’Europa, la que va obtenir el Club el 20 de maig del 1992 a l’estadi de Wembley en derrotar la Sampdoria de Gènova a la pròrroga per 1-0. Seu va ser el gol, en transformar una falta. En aquell moment el nom de Ronald Koeman va entrar a la llegenda del club català i ho va fer, per sempre, amb lletres d’or.

El jugador holandès, fitxat pel Barça al PSV Eindhoven l’estiu del 1989, en la segona temporada de Johann Cruyff a la banqueta barcelonista, té també el rècord de ser el defensa més realitzador de l’Entitat. Ronald va explicar les raons que el van portar a fitxar pel Barça el dia de la seva presentació: “M’he decidit pel Barcelona i no per altres equips per l’ambient i les possibilitats que veig en aquest club. He disputat diverses vegades el torneig Gamper i he comprovat l’expectació que hi ha al Camp Nou. També valoro la campanya que ha realitzat l’equip, la seva forma de jugar, l’esquema, que es correspon amb la meva manera d’entendre el futbol i s’adapta perfectament a les meves característiques”.

I el gol amb la veu de Joaquin Maria Puyal: "Xuta Koeman ......"

www.fcbarcelona.cat 22-03-2015

Un dels partits inoblidables en la primera temporada de Josep Guardiola com a entrenador del FC Barcelona. El quadre català, líder a la Lliga i classificat per a la final de la Copa del Rei i per als quarts de final de la Champions League, encarava la recta final de la temporada amb molt bones sensacions. I en va donar una prova més passant per damunt del Màlaga, el qual va golejar per 6-0 al Camp Nou en 25 minuts, temps en què va marcar-li quatre gols: Xavi (min 18), Messi (min 25), Henry (min 32) i Eto’o (min 43). Després, a la segona meitat, n’arribarien dos més, obra d’Alves (min 50) i Eto’o (min 56). El Barça va jugar un futbol espectacular, amb criteri, seguretat i una efectivitat altíssima.

Un futbol de conjunt, solidari, en què s’imposava l’interès col·lectiu per damunt de l’individual. Guardiola, al final del partit, va confessar: “És un motiu d’orgull que el públic s’ho passi bé amb nosaltres”. I va afegir: “Tot és mèrit dels jugadors”. L’afició, com no podia ser de cap altra manera, en va gaudir molt i va acomiadar l’equip amb una sostinguda i sonora ovació. Havia vist futbol d’alta qualitat i una brillant victòria que acostava una mica més l’equip als seus objectius.

www.fcbarcelona.cat 23-03-2015

Va ser una final del campionat d’Espanya jugat amb la Reial Societat que no es va poder resoldre fins al tercer partit. Els dies 16 i 17 de març el marcador havia acabat amb empats a dos gols i a zero. Per això el tercer partit era encara més emocionant, atesa la igualtat entre els contendents. El partit va començar malament per al Barça, ja que la Reial Societat es va avançar amb un gol de penal força protestat.

Segons la crònica de Daniel Carbó una part del públic va envair el camp per evitar el llançament del penal, però la directiva blaugrana es va acostar a aquell sector i els va convèncer “del respecte que es deu a les decisions de l’àrbitre”. Després del gol donostiarra la reacció dels jugadors blaugrana va ser espectacular, i van aconseguir la remuntada, amb gols de Berdié i Apolinario. Amb la victòria per 2 a 1 l’equip aconseguia el campionat, que es va celebrar a la nit en un sopar amb els jugadors de tots dos equips al Restaurant Royal.