Cosmo-Barça

Cosmo-Barça

22 Jun 2015 21:58 #501 per Sancho (Associat/da)
21 de juny del 1959: Copa i doblet
www.fcbarcelona.cat   21-06-2015
“Aquest és un dia prolífic en títols pel FC Barcelona, que va cantar tres alirons en la Copa del Dictador”
Kocsis remata al fons de la xarxa un dels dos gols que va fer a la final de Copa / ALFREDO ANGUITA

Aquest és un dia prolífic en títols pel FC Barcelona, que va cantar tres alirons en la Copa del Dictador. El primer el 1942, a Chamartín, on l’equip de Pepe Nogués derrotà a l’Athletic per 4-3 en un duel que va necessitar pròrroga. La final va passar a la història pel gol del triomf, obra de Martín. El Barça va arribar a la cita amb la inquietud d’haver de jugar la promoció davant el Murcia a la setmana següent, però va demostrar una gran serenitat i malgrat tenir un desfavorable 3-1 en contra, aconseguí l’empat i, després apuntar-se la victòria en el temps afegit. Van marcar els gols a parells, Escolà i Martín. El Barça va alinear: Miró; Zabala, Benito; Raich, Rosalench, Llácer; Sospedra, Escolà, Martín, Balmanya i Bravo. Fou la novena conquesta. El 1953 va caure el títol número 12, també a Chamartín i també davant l’Athletic (2-1). Kubala i Manchón van ser els autors dels gols en la segona meitat. El quadre de Daucik, que s’havia proclamat campió de Lliga, també es va imposar a la Copa. L’equip d’aleshores era una màquina. Van sortir a jugar: Ramallets; Seguer, Biosca, Segarra; Flotats, Gonzalvo III; Basora, Bosch, Kubala, Moreno i Manchon. I el 1959, ja sota la batuta d’Helenio Herrera, va caure el 14è títol, també en el camp del Real Madrid. Va ser la final més còmode de les tres. El Barça derrotà al Granada 4-1, amb gols d’Eulogio Martínez, Kocsis (2) i Tejada. El Mago va fer jugar a Estrems; Olivella, Rodri, Gràcia; Gensana, Segarra, Tejada, Kocsis, Eulogio Martínez, Suáres i Villaverde.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jun 2015 22:02 #502 per Sancho (Associat/da)
22 de juny del 1999: Vintè aniversari de la Masia
www.fcbarcelona.cat   22-06-2015
L'orla amb tots els residents de La Masia entre el 1979 i el 1999 / ALEX CAPARRÓS

Coincidint amb el Centenari, el FC Barcelona va celebrar el vintè aniversari de la inauguració de La Masia com a residència per a joves jugadors de l’Entitat. El Club va convidar tots els que, en un moment o un altre, hi havien passat: 275 joves, dels quals 247 eren futbolistes. D’aquests, 28 van arribar a jugar al primer equip, i 49 van debutar a Primera Divisió. La feina de formació integral portada a terme a La Masia havia donat els seus fruits.

El Barça, a més de formar futbolistes excel·lents, com és el cas de De la Peña, Amor, Guardiola, Sergi, Celades i Milla, per citar-ne alguns, va fer una labor pedagògica que va ser i és molt reconeguda per la societat. A més d’ensenyar-los a jugar futbol, als residents se’ls ensenya els valors que sempre ha defensat l’Entitat, com la solidaritat, la companyonia o el joc net. A més, se’ls facilita el camí de la seva passió compaginada amb els estudis. D’aquesta manera, a més de sortir-ne grans professionals, en surten grans persones.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 16:48 #503 per Sancho (Associat/da)
23 de juny del 1963: Final de Copa al Camp Nou
www.fcbarcelona.cat   23-6-15
Els futbolistes del Barça, amb Segarra i Gonzalvo al capdavant, fent la volta d'honor / J.A. SÁENZ-GUERRERO

Després d’una Copa complicada, en què el FC Barcelona va necessitar dos partits de desempat –un a vuitens per eliminar l’Elx, i l’altre a les semifinals per superar el València–, l’equip de Josep Gonzalvo va arribar a la final que es disputaria al Camp Nou davant la presència del dictador Francisco Franco. El dictador va aprofitar que era a la Ciutat Comtal per assistir al partit. 

L’equip blaugrana va derrotar el Saragossa per 3-1 en una final dominada des del començament. Els gols de Pereda (minut 9) i Kocsis (minut 18) van donar via lliure al conjunt de Gonzalvo, que ja va cantar victòria quan Zaldúa va fer el tercer al minut 58. El quadre aragonès, dirigit per un mite del barcelonisme com César Rodríguez, no va poder fer res davant un Barça superior i necessitat de títols.

Amb el xiulet final, el capità Segarra –que penjava les botes– va rebre el trofeu de les mans del infam dictador, enmig d’una sorollosa ovació. El títol de Copa va servir per treure’s el mal gust de la Lliga, amb deu derrotes en trenta jornades, i la cruel eliminació en la Copa de Fires, en un partit de desempat jugat a Niça contra l’Estrella Roja. La Copa d’Espanya va ser una bona manera de tancar la temporada 1962/63.

Aquell dia el Barça va jugar amb els onze futbolistes següents: Pesudo; Rodri, Olivella, Gràcia; Segarra, Garay; Zaballa, Vergés, Zaldúa, Kocsis i Pereda.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 16:55 #504 per Sancho (Associat/da)
24 de juny del 1981: Som una Nació!
www.fcbarcelona.cat   24-6-15
Manifestació catalanista al Camp Nou
Les graderies del Camp Nou van tenyir-se amb els colors de la Senyera / FCB

Unes 80.000 persones van assistir a l’acte organitzat per la 'Crida en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana', entitat nascuda tres mesos abans com a resposta a la involució autonòmica després de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981. El coliseu barcelonista, en plena fase d’ampliació, es va convertir en un fòrum en què l’eslògan més repetit va ser 'som una nació'. Milers de senyeres van donar a l’Estadi un colorit espectacular.

Els moments culminants de la tarda els van protagonitzar l’entrada de la Flama del Canigó, portada per diversos atletes al costat d’una immensa senyera, la reivindicació d’una ràdio i televisió catalanes, el 'Cant de la Senyera', la interpretació de 'La Santa Espina' i les actuacions de La Trinca, Marina Rosell, Al Tall i Lluís Llach, que es va endur un dels aplaudiments més grans en interpretar un del temes amb més intencionalitat política: 'L’Estaca'. Amb un altre cant emotiu, 'Els Segadors', himne nacional de Catalunya, va caure el teló d’una jornada reivindicativa que el Barça va acollir a casa seva.

Tot i estar fent el servei militar, aquesta setmana estava de permís, i no vaig dubtar en assistir a aquest emocionant acte. En tornar a la mili, i com sabien de la meva passió pel Barça, em van preguntar si havia anat, i els vaig dir que no havia anat per estar fent el servei militar ....

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 16:56 #505 per Sancho (Associat/da)
25 de juny del 2007: Presentació d’Henry
www.fcbarcelona.cat 25-6-15

Thierry Henry, estrella de la selecció francesa campiona de l’Eurocopa i el Mundial, va fitxar pel FC Barcelona el 22 de juny del 2007. El Barça va pagar 24 milions d’euros a l’Arsenal i Henry es va comprometre per a quatre temporades, amb una clàusula de rescissió de 125 milions. Tres dies després, el 25 de juny, va ser presentat al Camp Nou sota una gran expectació. Unes 32.000 persones van acudir al coliseu barcelonista per veure el francès vestir-se per primera vegada amb els colors del Barça. El seu dorsal seria el 14, un dels més emblemàtics perquè era el preferit de Johan Cruyff.

Durant la seva presentació, Henry va assegurar: “Vull guanyar molts títols aquí i treballaré dur, donaré el cent per cent”. També va demanar als que portaven més temps al Club que li ensenyessin el camí, ja que el seu objectiu era el mateix que el d’ells i el del Club: “Guanyar títols”. El president Laporta va confirmar que fitxar Thierry era un desig llunyà. “Cruyff ja el volia. Aportarà compromís, qualitat i experiència”, va assegurar. Tot i la seva edat, propera als 30 anys, el Barça fitxava un futbolista extraordinari que donaria tardes de glòria a l’Entitat. 

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 16:59 #506 per Sancho (Associat/da)
26 de juny del 1998: Comiat de Guillermo Amor
www.fcbarcelona.cat 26-6-15
Guillermo Amor, durant el seu últim partit amb la samarreta del Barça / HORACI SEGUÍ

Guillermo Amor, un jugador format al planter del FC Barcelona, va posar punt final a una exitosa carrera al seu club de tota la vida. El migcampista havia pujat al primer equip la temporada 1988/89 de la mà de Johan Cruyff, i després de 19 anys vestint els colors blaugrana va firmar la quitança per marxar a la lliga italiana. Va ser un dia trist per a qui havia estat un dels estendards del planter barcelonista, un dels primers residents de la Masia i un exemple dins i fora del camp, ja que el Barça va caure per 1-4 contra el Salamanca. 

“Mai vaig pensar que podria arribar aquest dia. M’hauria agradat penjar les botes al Camp Nou, però me’n vaig feliç, satisfet, de tot el que he fet al Barça. I amb moltes ganes de continuar la meva carrera”. Aquestes van ser algunes de les paraules del comiat d’Amor, que, tot i que acabava de firmar per la Fiorentina, tenia clar que mai deixaria de ser culer: “Aquí és casa meva i segur que tornaré algun dia”, va assegurar. El migcampista marxava amb l’esperança que algú altre del planter, com Xavi, ocupés el seu lloc.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:02 #507 per Sancho (Associat/da)
27 de juny del 2012: Ple de Copes al Museu
www.fcbarcelona.cat   27-6-15
Les seccions professionals del Barça van assolir 17 trofeus aquella temporada, tot un rècord en la història del Club
Tots els trofeus aconseguits per les seccions professionals del club / ÀLEX CAPARRÓS

Aquell matí el Museu del FC Barcelona va disposar un espai perquè tots els aficionats poguessin contemplar tots els trofeus aconseguits per les seccions professionals del Club. Es tractava de 17 copes, que significaven un rècord mai assolit fins aleshores en tota la història de l’Entitat. Entre aquestes hi havia les dues Supercopes, d’Espanya i d’Europa, assolides pel primer equip de futbol, juntament amb la Copa del Rei i el Mundial de Clubs. També hi havia els trofeus aconseguits pel bàsquet, l’hoquei, l’handbol i el futbol sala -la secció professional més jove-, que justament va aportar el dissetè títol, amb la consecució de la Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS) per part del Barça Alusport. Veure tots els trofeus junts realment impressionava, i era la millor manera de mostrar el potencial poliesportiu del Club.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:05 #508 per Sancho (Associat/da)
28 de juny del 1942: Promoció contra el Múrcia
www.fcbarcelona.cat   28-6-15
El Barça va aconseguir mantenir-se a Primera Divisió en derrotar els murcians per 5-1 a Chamartín
Mariano Martín aconsegueix un dels quatre gols que va marcar-li aquell dia al Múrcia / FCB

El FC Barcelona va protagonitzar un cas insòlit la temporada 1941/42. Una setmana després de proclamar-se campions de Copa els blaugranes van veure’s obligats a jugar-se la permanència a Primera Divisió en un partit de promoció contra el Múrcia. El Barça havia quedat en 12a posició, amb només l'Hèrcules i la Reial Societat per darrere, i es jugaria la permanència a un sol partit en el pitjor dels escenaris: l’Estadi de Chamartín. Com no podia ser d’altra manera, el Barça tenia l’afició amb l’ai al cor. Tot i això, l’equip va treure casta per tots els costats i va deixar clar que no llançaria per la borda el prestigi i la imatge que havia aconseguit al llarg de la seva densa i dilatada història.

El duel amb el Múrcia, però, va començar amb esglai, ja que els murcians van avançar-se ben aviat en transformar un cop franc. El segon gol va estar a punt de caure pocs instants després, i va ser llavors que Mariano Martín, que ja havia estat l’heroi de la final de Copa, va poder anivellar el partit amb un xut potent amb l’esquerra per arribar al descans amb l’1-1.

A la represa els murcians van començar a donar senyals de cansament per l’enorme desgast físic del primer temps, situació que va aprofitar el Barça per sentenciar el partit i mantenir-se a Primera Divisió. Martín va fer tres gols més i Sospedra, el 5-1. La parròquia barcelonista, que havia viscut una de les setmanes més mogudes esportivament parlant, se sentia alleugerida. Els herois d’aquella fita van ser Miró; Zabala, Benito; Raich, Rosalench, Franco; Sospedra, Escolà, Martín, Balmanya i Valle.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:08 #509 per Sancho (Associat/da)
29 de juny del 1952: Campions de la Copa Llatina
www.fcbarcelona.cat   29-6-15
La cirereta de l’equip de les Cinc Copes, una de les temporades més glorioses de la història del FC Barcelona
L'equip campió de la Copa Llatina del 1952 / A. BIENVENU

El FC Barcelona va proclamar-se campió de la Copa Llatina per segona vegada a la seva història a la final disputada al Parc dels Prínceps contra el Niça (1-0). Aquesta era una competició que disputaven els campions de les lligues espanyola, italiana, francesa i portuguesa, i va ser la culminació d’una temporada –la de 1951-52– de rècord, batejada com la de les Cinc Copes.

L’equip de Daucik s’havia desfet de la Juventus de Torí a la semifinal (4-1), i a la final va trobar-se amb més oposició de l’esperada per part del Niça. Però César Rodríguez, al minut 79, va marcar el gol que donava el títol i la glòria al Barcelona. Aquell dia, al Parc dels Prínceps, Daucik va alinear els onze futbolistes següents: Ramallets; Martín, Biosca, Seguer; Bosch, Escudero; Basora, César, Kubala, Aldecoa i Manchón.

La tornada a Barcelona va ser apoteòsica: des de la frontera de Portbou fins a la capital catalana es va formar una caravana de cotxes, de motos i de la resta de mitjans de transport dels quals es disposava a l’època per donar la benvinguda als campions. Catalunya va vibrar com mai, i l’afició estava orgullosa d’un equip que havia guanyat tot el que tenia al seu abast: Lliga, Copa i Copa Llatina, a més del Trofeu Martini&Rossi com a equip amb major diferència de gols a favor, i la Copa Eva Duarte (sense haver de jugar per haver fet el doblet). El FC Barcelona ja no tornaria a jugar mai més la Copa Llatina, que va desaparèixer l’any 1957 davant la nova Copa d’Europa, que començava a tenir cada vegada major protagonisme.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:10 #510 per Sancho (Associat/da)
30 de juny del 1929: La primera Lliga
www,fcbarcelona.cat  30-9-15
L'equip que va proclamar-se campió de la primera edició de la Lliga l'any 1929 / FCB

El FC Barcelona va proclamar-se campió de la primera edició del Campionat de Lliga en vèncer per 0-2 a Ibaiondo contra l’Arenas Club de Getxo. El nou torneig havia vist la llum al mes de febrer, i el Barça va adjudicar-se’l sumant 25 punts, dos més que el Reial Madrid. El duel contra l’equip basc corresponia a la 13a jornada i havia estat ajornat en el seu moment per la celebració de la Fira de Mostres de Barcelona, i els dos equips no havien tingut la possibilitat de jugar fins que ja havia finalitzat el campionat.

D’aquesta manera, l’equip dirigit per Bellamy visitava l’Arenas de Getxo sabent que si aconseguia guanyar seria campió de Lliga, ja que el Madrid ja havia acabat la competició. Els blaugranes no van fallar i dos gols de Parera van segellar el triomf i el primer títol de la regularitat. L’equip va arribar a Barcelona el dimarts següent, i una gran multitud esperava els seus herois a l’estació. D’allà van anar fins a les oficines del Club, al Passeig de Gràcia núm. 30, on els futbolistes van continuar sent ovacionats i van sortir a saludar des del balcó. L’equip que va aconseguir el títol a Ibaiondo estava format per Platko, Arocha, Saura, Pedrol, Castillo, Guzmán, Piera, Sastre, Samitier, García i Parera.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:15 #511 per Sancho (Associat/da)
1 de juliol del 1934: El Brasil, a Les Corts
www.fcbarcelona.cat   1-7-15
L'equip del FC Barcelona del 1934, a Les Corts / ARXIU - FCB

El FC Barcelona va contractat un amistós internacional de luxe amb la selecció del Brasil, recentment eliminada del Mundial de França del 1934, i els aficionats van poder gaudir d’un partit amb molts gols a Les Corts (4-4). El Brasil va exhibir el seu clàssic joc de regat i passades curtes i rases, al peu. El Barça, per la seva part, estava en plena fase de proves i inclús va haver de jugar amb dos futbolistes del Deportivo (Chacho i Diz) per tal de potenciar l’equip, que va anar de menys a més.

Els blaugranes van aixecar un 0-3 i un 2-4 per acabar firmant un honrós empat, tot i que, en honor a la veritat, l’àrbitre va anular el gol que hauria significat el 4-5 per al Brasil. Un gol que era totalment legal però que el col·legiat va assenyalar com a fora de joc. El partit va acabar amb alguns incidents entre els jugadors d’un i altre equip, i fins i tot va haver d’intervenir la força pública per aplacar una mica els ànims. I és que el Brasil s’hi jugava molt, ja que de la imatge que donés a Les Corts en depenien futurs amistosos arreu d’Europa que ja tenien emparaulats, però no firmats.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:17 #512 per Sancho (Associat/da)
2 de juliol del 1998: Adéu a ‘Lo Pelat’
www.fcbarcelona.cat   2-7-15
Iván de la Peña, en una acció sobre la gespa del Camp Nou / HORACIO SEGUÍ - FCB

Iván de la Peña, la gran esperança del barcelonisme, centrecampista ofensiu i estendard del joc preciosista, deixava de pertànyer a la disciplina del FC Barcelona. La seva presència havia estat molt de temps esperada per l’afició, que el va idolatrà des del primer dia, però en tres anys al primer equip, en què va tenir tres entrenadors, no va acabar d’explotar. Cruyff el lligà molt curt, Robson no tenia més opció que tirar dels més experimentats i Van Gaal mai va creure en ell...  Via lliure al traspàs.

Barça i Lazio van arribar a un acord per 2.500 milions de pessetes i De la Peña va emigrar a Roma. La negociació, portada per Gaspart, va ser duríssima, però a falta de la firma, el càntabre ja era futbolista de la Lazio. En el contracte de traspàs el Barça es va assegurar l’opció de que Iván no podria tornar al futbol espanyol per jugar amb el Real Madrid ni amb l’Atlético. Un adéu dolorós.

Conegut com ‘Lo Pelat’, perquè sempre va jugar el cap rapat, va arribar a La Masia amb 14 anys i en poc temps es va convertir en la joia de la corona.  Va tornar en qualitat de cedit temps després, però llavors van ser les lesions les que no li van permetre demostrar tot el talent que acumulava.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:36 - 22 Jul 2015 17:45 #513 per Sancho (Associat/da)
3 de Juliol del 1949 : Campions de la Copa Latina
www.blaugranas.com   3-7-2015
Sempre humil el bo d’Estanislau... “Vaig fer la meva feina, res més. Si dic que he estat bé diran que són un fanfarró””


El Barça en la seva primera participació en la Copa Latina, va conquerir el títol a Chamartín derrotant en la final al Sporting Club de Portugal (2-1). En la semifinal s’havia desfet del Stade de Reïms (5-0) amb gols de Seguer, Nicolau, César (2) i Canal. El Barça va jugar amb Velasco; Calvet, Curta, Calo; Gonzalvo III, Golzalvo II; Basora, Seguer, Canal, César i Navarro. Seguer va inaugurar el marcador als 10 minuts, després de rematar un centre de cap de Basora. Després empatà l’equip portuguès per mediació de Correira i, en la segona meitat (minut 49), Basora firmà el triomf blaugrana. Podria haver ampliat el marcador l’equip d’Enrique Fernández, però un obús de Gonzalvo III s’estavellà en el travesser. L’anècdota és que el Barça, com a campió, va donar la volta olímpica... en el camp del seu enemic esportiu número ú. Basora, l’heroi de la final, es tragué mèrits. Sempre humil el bo d’Estanislau... “Vaig fer la meva feina, res més. Si dic que he estat bé diran que són un fanfarró” argumentà.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:39 #514 per Sancho (Associat/da)
4 de juliol del 1971: La gran nit d’Alfonseda
www.fcbarcelona.cat   4-7-15
Una final de Copa disputadíssima contra el València a Chamartín que va decidir-se a la pròrroga
Alfonseda remata al fons de la xarxa el gol de la victòria contra el València / HORACIO SEGUÍ

El dissetè títol de Copa també es va guanyar a l’estadi del Reial Madrid. En aquesta ocasió, el Barça de Vic Buckingham va derrotar el València, dirigit aleshores per Alfredo Di Stéfano, en una final molt patida que no va decidir-se fins la pròrroga. Al final del temps reglamentari es va acabar amb empat a dos, amb gols de Claramunt i Paquito (València) i dels blaugranes Fusté i Zabalza, que els va permetre neutralitzar un 0-2 desfavorable al quadre català. El mateix Zabalza va ser l’encarregat de marcar el 3-2 en la pròrroga, però Valdez va tornar a anivellar el marcador.

Va ser llavors quan Ramon Alfonseda –l’actual president de l’Agrupació Barça Jugadors- va rebre una extraordinària passada de Fusté per regatejar el porter dins l’àrea i marcar a plaer el 4-3 definitiu (minut 112). En cas que la pròrroga hagués acabat també en empat, i al no estar contemplats els llançaments de penal, la final s’hauria repetit el dimarts 6 de juliol. Però els homes de Vic Buckingham van acabar alçant un nou títol de Copa gràcies al 4-3 de la pròrroga. En aquella emotiva final van jugar: Reina; Rifé, Gallego, Eladio; Torres, Costas; Rexach, Marcial (Fusté m. 31), Dueñas (Alfonseda m. 65), Zabalza i Asensi. Finalment, el capità Joaquim Rifé va poder aixecar la Copa i l’endemà l’equip va ser rebut de manera clamorosa a Barcelona.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:41 #515 per Sancho (Associat/da)
5 de juliol del 1983: Mor Weisweiler
www.fcbarcelona.cat   5-7-15
L’entrenador alemany va tenir un pas fugaç per la banqueta del FC Barcelona
L'exentrenador del FC Barcelona, l'alemany Hennes Weisweiler, a la banqueta / HORACIO SEGUÍ

’exentrenador del FC Barcelona de la temporada 1975/76, l’alemany Hennes Weisweiler, va morir als 63 anys, víctima d’un infart al seu domicili d'Aesch (Suïssa). La mort li va arribar quan era el tècnic del Grasshopper, equip amb el qual havia guanyat un doblet a l’exercici 1982/1983 i amb el qual la tarda anterior havia dirigit una rutinària sessió d’entrenament. En aquella època Weisweiler era un dels professionals amb més prestigi i un gran descobridor de talents, com ara Schuster, Simonsen, Stielike i Netzer. Va arribar al Camp Nou a l’estiu del 1975 per agafar el relleu de l’holandès Marinus Michels, timoner de l’equip en les darreres quatre temporades.

Podríem dir que va estar-hi de passada, ja que al final de la campanya, com a conseqüència d’un enfrontament amb Johan Cruyff, es va veure obligat a dimitir. Weisweiler pensava en Cruyff com a davanter centre, ariet, mentre que l’holandès era partidari de jugar més enrere, repartint joc. A més, quan es va assabentar que la intenció de la directiva era renovar Cruyff, va veure que l’única sortida era deixar el càrrec. De totes maneres, va deixar empremta per la seva personalitat i pel tracte amb els jugadors. Enrique Orizaola passaria a ocupar la seva vacant a l’abril i fins a final de temporada.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:44 #516 per Sancho (Associat/da)
6 de juliol del 1980: Krankl torna al Barça
www.fcbarcelona.cat   6-7-15
El golejador austríac encetava la seva segona etapa com a jugador del FC Barcelona
El davanter austríac, Hansi Krankl, amb la samarreta del Barça / HORACIO SEGUÍ

Hansi Krankl havia estat un golejador molt eficaç en la seva primera temporada al FC Barceloan, la 1978/79, la de la Recopa de Basilea. La segona temporada va començar-la sent molt més irregular i va marxar cedit al First de Viena. Tot i això, l’austríac continuava sent un davanter amb instint golejador, i amb la incorporació a la banqueta de Ladislau Kubala es va posar en marxa l’operació pel seu retorn al primer equip. El jugador tenia sobre la taula altres opcions fermes, com la de la Juventus o l’Àustria de Viena, però la plana major del Club es va abocar per reincorporar-lo.

La seva firma es va tancar la tarda del 6 de juliol del 1980 a la finca del vicepresident, Joan Gaspart, a Sant Andreu de Llavaneres. Krankl signava per dos anys i estava molt il·lusionat amb la seva nova etapa al Barça, però finalment no donaria el resultat esperat i pocs mesos després va ser traspassat al Rapid de Viena. En aquella última temporada va jugar vuit partits oficials i va marcar tres gols. En el conjunt de les tres campanyes que va fer com a blaugrana, Krankl va disputar 61 partits oficials i va marcar 45 gols. Uns registres destacables.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:51 #517 per Sancho (Associat/da)
7 de Juliol de 1997 : Nuñez, candidat
www.blaugranas.com   7-7-2015
"El dia en que Núñez es presentà com a candidat a les eleccions de 1997, les terceres en que hi prenia part, després de participar en les de 1978 i 1989, començà molt fort”

El dia en que Núñez es presentà com a candidat a les eleccions de 1997, les terceres en que hi prenia part, després de participar en les de 1978 i 1989, començà molt fort. “Els altres ho tenen malament”, va dir, per afegir que la seva candidatura estava basada “en el treball, l’experiència i la independència”, mentre que els aspirants a treure-li la presidència (no hi havia candidat oficial, però ho acabaria sent Àngel Fernández) “sols hi tenen un punt en el programa, el d’impugnar les eleccions. Varem aglutinar el cent per cent dels vots de les eleccions de 1989”, afegí, i en parlar del Barça que somniava va comentar que “cal consolidar el que s’ha aconseguit amb tant d’esforç per a guanyar al futur i créixer sense cap cost pel soci”. Aquell mateix dia Núñez presentà els nous directius que s’afegirien al seu equip en cas de victòria electoral: Josep Mª Coronas, Joan Josep Giró, Artur Mas-Sardà i Miquel Suqué.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 17:56 #518 per Sancho (Associat/da)
8 de juliol del 1973: Arriba a Barcelona la primera Copa d’Europa d’hoquei patins
www.fcbarcelona.cat   8-7-15
Gran rebuda dels campions continentals a l’Aeroport del Prat
La plantilla del Barça d'hoquei patins, amb la Copa d'Europa al Prat / HORACIO SEGUÍ

A dos quarts de deu del matí d’aquell diumenge arribava a l’Aeroport del Prat l’expedició barcelonista que havia aconseguit la primera Copa d’Europa de la secció d’hoquei patins. Tot i que no era un esport de masses, els aficionats van saber valorar aquell trofeu, i molts van anar a l’aeroport a rebre els jugadors. L’entrenador Josep Llorente va sortir alçat en braços i amb la copa a les mans, igual que altres jugadors, com el capità Chércoles, i iniciaven així una trajectòria que després s’ha vist àmpliament confirmada per la secció que ha assolit més trofeus europeus.

Portar la copa a Barcelona no havia estat fàcil. La final era a dos partits contra el potentíssim Benfica. A Barcelona els locals van guanyar per dos gols de diferència, avantatge que van defensar en un darrer partit a Lisboa, on els portuguesos confiaven en la remuntada. En un partit excel·lent, els blaugranes van assolir un empat a 7 que els va permetre assolir el preuat campionat. Van jugar aquell històric partit Pons, Vila, Brasal, Chércoles, Villacorta, Riera I, Centell i Ginesta.


Aconseguir un copa d'Europa, era un somni, fos en l'esport que fos. Aquell matí jo estava, al costat del meu pare, a l'aeroport. Llàstima no teniem mòbils per fer-nos fotos. Després també vaig saber que la meva dona també hi era. Primera copa, després han arribat més, i en més esports

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 18:00 #519 per Sancho (Associat/da)
9 de juliol del 1939: El debut de César Rodríguez
www.fcbarcelona.cat   9-7-15
El jove davanter lleonès es convertiria en un dels grans futbolistes de la història del Barça
Un jove César, amb la samarreta del Barça al Camp de Les Corts / ARXIU - FCB

El davanter lleonès César Rodríguez va marcar una època al FC Barcelona i continua sent un dels màxims realitzador de la història del Club, amb 232 gols oficials. Aquell 9 de juliol del 1939 debutava amb la samarreta blaugrana contra l’Alabès a Les Corts (2-4), i va marcar un gol. Aquell dia ja va demostrar que apuntava maneres, tal com indiquen les cròniques de l’època, que parlaven d’un davanter amb molt de futur. Tot i això, encara no era jugador del FC Barcelona, ja que a la fitxa de l’enfrontament es diu que dels 13 jugadors que van intervenir per part blaugrana, 11 eren reforços cedits puntualment per tal que l’equip pogués començar a jugar.

I és que cal tenir en compte que aquell era tot just el tercer partit des de la represa de l’activitat esportiva després de la Guerra Civil espanyola. No seria fins al 24 de setembre del 1939 que César debutaria oficialment amb el Barça, en un partit del Campionat de Catalunya contra el Granollers. En aquella ocasió, el lleonès també va veure porteria.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2015 18:03 #520 per Sancho (Associat/da)
10 de juliol del 1965: L’últim partit al Camp de les Corts
www.fcbarcelona.cat   10-7-15
Una imatge de l'antic Camp de Les Corts / ARXIU - FCB

Des de la inauguració del Camp Nou el setembre del 1957 era evident que per al Club seria molt difícil mantenir dos estadis d’alt nivell. Hi va haver tota mena de propostes, fins que es va optar per la venda d’una part dels terrenys per a l’edificació d’habitatges. Mentrestant, però, van anar passant els anys, i el Camp de les Corts encara se seguia utilitzant. S'hi van jugar partits amistosos del primer equip de futbol, i també va ser utilitzat per les seccions i els equips inferiors de futbol.

El darrer partit va ser la final del campionat de l’OAR de futbol infantil, que van disputar el Barça i el Catalònia, i que va acabar amb victòria blaugrana per 3 gols a 1. D’aquesta manera, els deixebles d’Oriol Tort van posar el punt final al vell Camp de les Corts, precisament amb les millors promeses del futur futbolístic blaugrana. Pocs mesos després, al febrer del 1966, l’estadi va ser definitivament enderrocat.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.