Cosmo-Barça

www.blaugranas.com   31-07-2015

El FC Barcelona de Johan Cruyff havia debutat el 25 de juliol davant el Varsseveld com una còmode per 1-6. Des d’aleshores havia jugat un partit diari perquè el procés de conjunció i compenetració entre els jugadors (hi havia moltes cares noves) fos el més ràpid possible. El Flaco havia programat un stage de pretemporada molt exigent perquè, des de bon principi, tothom estigués concentrat i tingués assumits i adquirits els mecanismes que pretenia inculcar. L’equip responia i va resoldre el partit amb comoditat: 0-10 (Wierden), 0-4 (TEVV), 0-16 (Veloc), 1-2 (Rijnsburgse Boys), 0-3 (PEC Zwolle)... Fins que va caure davant d’un segona divisió holandès. I de manera inequívoca: 3-0 contra el Helmond Sport. Cruyff es mostrà impassible. No era, de cap de les maneres, uns pas enrere. “Perdre estava previst”, va dir, per afegir que “ara tinc la feina més fàcil, ja que he pogut veure defectes clars a corregir i, per descomptat, no hi ha cabuda a les excuses quan es cedeix per aquesta diferència. Vam venir aquí a preparar-nos, a conjuntar un equip. Jo sabia que abans o després perdríem. És pura anècdota”.

www.fcbarcelona.cat   1-08-2015

Després d’unes llargues negociacions, ben entrada la nit es va segellar a les oficines de l’Entitat l’acord per a la continuïtat de Rivaldo. Feia tres temporades que el jugador estava al Barça, i era una peça important. El Milan havia fet una suculenta oferta al brasiler, que tenia contracte fins al 2003, però demanava una millora de contracte. Les negociacions amb Rivaldo es feien sota l’efecte recent de la marxa de Figo al Madrid, i per això la seva continuïtat era especialment important.

Josep Maria Minguella, representant del jugador, va ser qui va tancar el tracte amb el president Joan Gaspart, que va suposar doblar la fitxa del golejador. Una despesa ben invertida si tenim en compte, entre altres coses, el decisiu gol que va marcar a la darrera jornada de la Lliga, la cèlebre xilena que va suposar la classificació per disputar la Champions.

www.fcbarcelona.cat   2-8-15

Tot i que l’estada de pretemporada d’aquell any no estava donant els resultats esperats, Romário va marcar el seu primer gol amb la samarreta del Barça en el tercer partit de la gira. Va ser contra el modest Heerenveen, que va acabar imposant-se als blaugranes per 5-4. L’equip de Cruyff seguia generant molts dubtes, sobretot en defensa.

Al minut 20 Koeman va fer una passada a Romário, que va saber fer un bon control amb el pit per xutar després amb l’exterior del peu dret. Era un gol irrellevant en un partit amistós de pretemporada, però mostrava l’enorme habilitat del jugador brasiler i el seu olfacte golejador, que es va materialitzar al llarg de la temporada, durant la qual va arribar als 30 gols a la Lliga.

www.fcbarcelona.cat   3-8-15

Era el darrer dia de la Minigira asiàtica d’aquell any, i el Barça s’havia d’enfrontar al Shenzhen Jianlibao a l’estadi de Macau. Futbolísticament el partit no va tenir gaire història, ja que la superioritat blaugrana sobre el campió xinès era exagerada. El marcador així ho va reflectir: 0-9, amb dobles dianes d’Eto’o i Messi, i gols també d’Iniesta, Giuly, Gio, Deco i Larsson.

Més enllà de la superioritat del Barça, la notícia estava precisament en l’estrena d’una segona equipació molt moderna i atrevida, consistent en una samarreta de color groc fluorescent, combinada amb pantalons blaus. Sens dubte la llampant samarreta era una proposta agosarada, però va ser molt ben acollida pels seguidors, especialment pels més joves. La modernitat del Club, doncs, també a la samarreta.

www.fcbarcelona.cat   4-8-15

Denis Marconato i Gianluca Basile, dos jugadors de bàsquet italians, van fitxar pel FC Barcelona de Dusko Ivanovic, que estava armat amb un gran equip. Després de passar la preceptiva revisió mèdica i de firmar el contracte va arribar l’hora de la veritat per a ambdós. El president Laporta va assegurar: “S’està formant un equip que il·lusionarà l’afició, i amb Marconato i Basile, dos jugadors de prestigi i que no ha estat fàcil de portar-los en tenim la prova”.

Per a Marconato el fitxatge suposava “un somni”: “Estic en un dels grans clubs del món. A Treviso vaig guanyar títols i he vingut al Barça perquè vull guanyar-ne més”, va afirmar. Basile, per part seva, va destacar: “No vaig tenir dubtes, perquè aquest tren només passa una vegada a la vida. Em va costar deixar Bolonya, però estic content per haver arribat a Barcelona”.

www.fcbarcelona.cat   5-8-15

Al matí van començar els entrenaments sota la batuta del nou entrenador, Marinus Michels, que era la nova aposta a la banqueta del FC Barcelona, després del pas de Vic Buckingham.  El tècnic holandès, conegut com ‘Míster Mármol’ per la seva fama de dur i treballador, aterrava al Camp Nou després de guanyar-ho tot amb l’Ajax d’Amsterdam. El dia anterior s’havia fet la presentació protocol·lària, però el matí del 5 d’agost, sota un sol de justícia i sense aficionats a les graderies, començaven els veritables entrenaments.

L’holandès va programar activitats de preparació física junt amb d’altres amb la pilota, amb proves específiques per a cada jugador, per poder calibrar quin era el potencial de cadascun. I a la tarda, cap a Olot, on estava previst tenir l’equip concentrat per entrenar-se i anar guanyant forma. Els jugadors trobaven que aquells entrenaments eren durs, sobretot al principi de temporada, però acollien bé els nous mètodes de l’holandès. Aquella temporada Michels no va aconseguir la Lliga, però va començar a cimentar un equip que, amb l’arribada de Cruyff, assoliria l’èxit anhelat tres temporades més tard.

Tot i que "Dicen" ho va publicar en el 78 per les primeres eleccions, la foto és de la temporada 71 o 72, segur que amb Rinus Michels a la banqueta.
Si mireu sota de la lletra "C" de "DICEN" surto ... amb 11 anys.
Es tracta de General dempeus, Gol Sud, molt abans que per alli estigueren els Boixos Nois

www.fcbarcelona.cat   6-8-2015
Avui fa 79 anys que va ser afusellat Josep Suñol i Garriga, 29è president de la història del FC Barcelona. Va accedir al càrrec el 27 de juliol del 1935, després de ser elegit en una assemblea de socis, i va estar al front de l’Entitat fins el 6 d’agost del 1936, dia en què va ser afusellat a la Sierra de Guadarrama (Madrid) per les tropes franquistes.

Suñol era aleshores parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les Corts espanyoles i president del Barça. Durant les primeres setmanes de la Guerra Civil ell estava de viatge pel front de Madrid, quan sense adonar-se’n el seu cotxe va entrar en una zona controlada per l’exèrcit franquista. Quan va ser identificat el van afusellar sense judici previ, igual que els seus acompanyants. Suñol, amant de l’esport i catalanista, va esdevenir així el president màrtir del FC Barcelona.

Els dos presidents (del Barça i de la Generalitat) afusellats pels avis dels governants actuals d'Espanya.
Amb quin gust tornarien a fer-ho els seus nets.

www.fcbarcelona.cat   7-8-15

Aquell vespre baixaven les escales de l’avió al Prat els components de l’expedició que s’havia desplaçat a Veneçuela per participar en el Torneig Internacional de Caracas, que es disputava des del 16 de juliol. Havien estat cinc partits jugats amb la selecció de Caracas, el Corinthians brasiler i la Roma. Amb els amfitrions hi va haver una victòria (3-2) i una derrota (2-3), i amb els brasilers es van perdre tots dos partits (2-3 i 0-1). Amb la Roma es va guanyar per 1-0 i es va perdre per 4-2. Abans del retorn a Europa, l’expedició encara va jugar un partit amistós a Willemstadt, la capital de Curaçao, on es va empatar a un gol amb la selecció del país.

Malgrat que el balanç de la gira no era gens favorable, un grup important de seguidors es va acostar a l’aeroport a rebre els jugadors, i van esperar-los tot i que l’avió va arribar amb quatre hores de retard. Entre aquests, uns duien una pancarta que deia: “Els que no et vénen a rebre quan guanyes es recorden de tu quan perds. Visca el Barça”. Una afició persistent malgrat els resultats.

www.fcbarcelona.cat   8-8-15

Nicolau Casaus de la Fuente i Jané va morir als 94 anys al Portamar Residencial de Castelldefels, a dos quarts de vuit del vespre. Va ser vicepresident del FC Barcelona entre el 1978 i el 2000, sempre sota la presidència de Josep Lluís Núñez, i una persona molt estimada per les penyes, a les quals va dedicar-se en cos i ànima durant la seva etapa com a directiu. La seva labor social va deixar empremta, per això se’l considera el pare del moviment penyístic.

Hi va entrar en contacte el 1947, quan va ser nomenat vicepresident de la Penya Solera, la degana. La vida de Casaus, argentí de naixement i a qui es recorda sempre pel cigar, va estar plena de vicissituds, entre les quals haver estat condemnat a mort per un tribunal militar el 1940. Les seves cites, que repetia assíduament, eren les següents: “Per damunt del Barça, sols Déu i la família”, o “a mi no m’agrada el futbol, sols m’agrada el Barça. Un partit que no és del Barça no m’interessa”.

El dissabte 11, en el primer partit que l’equip de futbol va jugar després de la seva mort, els jugadors van guardar un minut de silenci i van lluir braçalets negres en memòria seva. Aquell dia el Barça va disputar un amistós a Hong Kong davant el Mission Hills que va guanyar per 0-4.

www.fcbarcelona.cat   9-8-15

L’equip de Terry Venables es va emportar el trofeu Ciutat de Palma en derrotar a la final el quadre amfitrió per un ajustat 1-2 a la pròrroga. Magdaleno havia avançat l’equip de Serra Ferrer, i Julio Alberto, a deu minuts del final, va forçar el temps extra. El gal·lès Hughes, una de les noves cares d’aquella temporada, va anotar el gol del triomf al minut 98. Van jugar aquell partit Zubizarreta; Gerardo, Fradera, Salva, Julio Alberto, Víctor, Nayim, Calderé, Pedraza, Lineker i Hughes, als quals es van afegir a la segona part Urbano i Carrasco.

L’equip, que la temporada anterior, després de perdre la final de la Copa d’Europa davant l’Steaua, havia guanyat la Copa de la Lliga davant el Betis, sumava ara un nou èxit. El fantasma semblava allunyar-se, però res més diferent de la realitat, ja que s’havia patit molt per aconseguir la victòria. La temporada acabaria en blanc...

www.fcbarcelona.cat   10-08-2015
El Barça tornava a la ciutat dels gratacels. La gira de la pretemporada l’havia portat a Monterrey (Mèxic), Los Angeles, Houston i la quarta escala era la Gran Poma, on es jugaria el 12 d’agost el darrer amistós davant els New York Red Bulls al Giants Stadium (1-4). L’expectació que havia generat la presència del Barça a la cosmopolita metròpoli va portar l’alcalde Micheael Bloomberg a declarar la jornada com el Dia del Barça a Nova York.

L’expedició barcelonista va ser rebuda amb pluja però amb molta estima per part de l’organització, que va portar l’equip a fer voltes per Manhattan en un bus descapotable, experiència que va fer reviure el recents records de l’equip amb ocasió de la rua a Barcelona, en un vehicle semblant, festejant la Champions League. Després, seguint amb l’organització de Nike, l’actriu Julia Stiles, coneguda pels seus papers en pel·lícules com ‘La profecía’ o ‘El mito de Bourne’, va fer de mestra de cerimònies.

www.fcbarcelona.cat   11-08-2015


L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va nomenar el crac del FC Barcelona ambaixador per la pau i l’esport al món. L’acte va tenir lloc a l’emblemàtic edifici de l’ONU de Nova York i Ronaldinho va arribar acompanyat a la seu pel president de la gestora del Club, Xavier Sala i Martín, juntament amb el també futbolista Lilian Thuram. La roda de premsa es va transmetre en directe des de la pàgina web oficial de l’ONU, i el senyal televisiu arribava a cadenes de tot el món.

Aquest era l’enorme impacte de la notícia protagonitzada pel jugador blaugrana, que es comprometia a fer d’ambaixador de l’ONU durant dos anys amb un salari d’un euro. El brasiler, que recentment s’havia proclamat campió de la Champions amb el FC Barcelona, era una cara molt coneguda, que irradiava sempre felicitat pels quatre costats. “Per a mi és tot un honor donar el meu suport i me’n sento molt feliç. Estic obligat a tornar a la societat tot el que he rebut i m’il·lusiona contribuir al fet que la gent pugui complir els seus somnis”, va dir.

www.fcbarcelona.cat   12-08-2015


Les autoritats franquistes de l’esport van nomenar president del FC Barcelona Josep Antoni de Albert i Muntadas, un important industrial català que va ser president de l’España Industrial, empresa del sector tèxtil a Barcelona que havia fundat el seu besavi. El pas d’aquest dirigent que reemplaçava el Maqués de la Mesa de Asta va ser efímer, 35 dies, temps en el qual no va fer pràcticament res més que presidir diversos amistosos jugats a Les Corts. Va tenir problemes, fins i tot, per formar una junta amb vuit directius, i va deixar el càrrec en ser nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Futbol.

Al Barça el va substituir a la presidència el coronel Josep Vendrell. Eren temps en què les autoritats feien i desfeien en l’administració i la direcció del Club, un poder que actuava sense haver de retre comptes davant dels socis. I també un poder que, d’altra banda, mai va poder esborrar l’essència ni els orígens de l’Entitat, valors tan arrelats a la massa social que es van mantenir íntimament vius, tot esperant esclatar novament amb l’arribada de temps millors.

www.fcbarcelona.cat   13-08-2015

Al Consell de Ministres celebrat a Pazos de Meiras (la Corunya) es va aprovar el dictamen que havia presentat sis mesos abans la Direcció General d’Urbanisme, i que permetria que una part dels terrenys –aproximadament un terç de la superfície– del camp de Les Corts es convertís en edificable. Era la fi del malson. El Barça, que havia inaugurat el Camp Nou el 1957, havia necessitat gairebé vuit anys per aconseguir treure rendiment econòmic a una instal·lació que ja no utilitzava i que ara podria vendre i pagar així els deutes que arrossegava per la construcció del Camp Nou.

Cal tenir en compte que per fer el Camp Nou s’havia fet l’operació inversa: comprar terrenys que tenien la qualificació d’edificables i convertir-los en zona verda i d’equipaments. Per a això el Barça no estava demanant cap tracte de favor, però tot i així va tardar molt a aconseguir el canvi urbanístic. El maig del 1966 el Barça acceptava la segona oferta que havia rebut pels terrenys, de 226 milions de pessetes, i els va vendre al grup immobiliari Habitat, representat per l’advocat José M. Figueras Bassols.

www.fcbarcelona.cat   14-08-2015

La temporada 2002/2003 va començar en competició oficial amb la participació en la fase prèvia de la Champions League. Al Barça li va tocar jugar amb el Legia de Varsòvia, amb el primer partit al Camp Nou. Era el del retorn de Van Gaal a la banqueta, però també el del debut d’un migcampista creatiu que el Club seguia de feia temps. L’argentí Juan Román Riquelme va disputar aquell dia el seu primer partit oficial amb la samarreta blaugrana, i la seva actuació no va decebre els barcelonistes.

L’argentí va entrar a la segona part, substituint Luis Enrique, i va marcar el segon gol blaugrana a deu minuts del final, el qual encarrilava la victòria, completada per Cocu al descompte. Riquelme va animar l’afició, ja que va marcar un golàs amb un potent xut des de 40 metres. I ho va celebrar d’una manera particular, fent un gest que recordava la mascota preferida de la seva filla, el ratolí Topo Gigio.

www.fcbarcelona.cat   15-08-2015

El fracàs del cop militar de Franco va desencadenar l’esclat de la Guerra Civil. A Barcelona la participació de civils en l’esclafament de la revolta va tenir com a conseqüència l’inici d’un procés revolucionari que va col·lectivitzar moltes empreses. En aquest context alguns membres del sindicat anarcosindicalista CNT volien controlar el FC Barcelona. Per evitar-ho, els 15 treballadors que tenia aleshores l’Entitat van reaccionar creant un Comitè d’Empleats que es va fer càrrec de la direcció del Barça, substituint la junta directiva.

El matí del 15 d’agost es van reunir a les oficines del Club, al carrer Consell de Cent, els empleats de les oficines, i van triar un Comitè format per Rossend Calvet, Josep Farré i Josep Pujol. Havien actuat amb urgència, sense poder contactar amb els treballadors que es cuidaven del camp de Les Corts i les pistes de tennis. Uns dies més tard ho van fer, i van crear un nou comitè, format per Pere Ballarín, Manuel Bassols, Àngel Mur, Rossend Calvet i Àngel Sánchez.

El comitè va actuar amb el vistiplau tàcit de la junta directiva, tot i que aquesta formalment va cessar. La mostra evident és que el 31 d’agost es va fer una ampliació del comitè amb tres representants dels socis, que eren membres de la darrera junta directiva. El Barça havia evitat caure en mans alienes. Temps convulsos per a l’entitat blaugrana des d’un punt de vista polític, i també econòmic i social, i una solució imaginativa per mantenir-ne el control.