klureta,.. jo en tinc dues de millors.. em falten les fotos de la resta de la gent,.. (
Tortugueta,.. ja trigues!!!,.. i per mi pots obviar les fotos del macizorro aquell :rofl:). Arribar a meta per aconseguir l'abraçada de tots vosaltres és el millor premi que un pot esperar. Us admiro i us estimo amb bogeria
lh5.googleusercontent.com/-NFUVVzTc9HE/T...W4/s720/DSC_0287.JPG
lh4.googleusercontent.com/-jjigNZxYH7A/T...Zc/s720/DSC_0288.JPG
tinc la millor claca del mon!!!! Sou els millors. Sóc conscient del cap de setmana que us he donat,.. i com heu arribat a respondre amb les crisis que vaig tenir dissabte per què estava mentalment destrossat. La pancarta,.. les rialles, les abraçades, els moments tendres,... ha sigut especial,.. no ho oblidaré mai.
,... i tot va començar un dia de juliol del 1973 en un camping al costat de
Sant Antoni de Calonge,... segurament aquella nit bufava tramuntana; els cucs de llum, la barreja d'olors dels pins i els eucaliptos de la zona juntament amb el soroll del mar de fons propiciaven nits de tendresa en aquell petit indret del Baix Empordà...
[...]
,... uns quants anys més tard,... :beurk:
Superat Balaguer l'any passat, vaig decidir el repte del 2011 :he:,.. era hora de fer el salt,.. i tot propiciava al Extreme Man,.. dins les meves lògiques,.. el meu estreno en triatló va ser Barcelona (sprint), Olimpic a Tossa, Half a Balaguer,.. em quedava Tarragona,... i Salou em quadrava. De la petita quantitat de triatlons que havia fet fins aquell moment, sempre havia quedat molt emganxat d'aquelles que tenien perfil de muntanya i volia continuar per aquí,... i després d'insistir molt, la
klureta va accedir a les meves súpliques de tornar a fer equip :happy:.
klureta.. no tinc paralues... :love:
per arribar a aquí hem anat passant altres fites,.. no menys importants. Amb el
Cari (Albert75), i acompanyats en algunes d'en
Serju16 , en
Barcelona92 i en
korfbaler hem fet bogeries a l'aigua i ens ho hem passat teta (baixada del Renaixament, les dues Marnatons,.. les tirades llargues en el mar,.. Amb en
Juan, el dragan, Carles i Perill vam fer els Cavalls del Vent sub 24,... Castelló on vam coincidir amb en
Huck i acompanyat de tota la familia CEAC,.. Barcelona,.. Hem fet la Behòbia i hem sigut espectadors de luxe del estreno en mitja de la
Tortugueta :happy:
Vam superar Remences amb en
dragan,... i veient com en
nemo, la klureta i l'Albert75 feien els seus objectius i sortint tots molt contents,.. he viscut 3 caps de setmana molt intensos, veient l'alegria del
xino xano com un nen petit per sortir de l'aigua viu i fer una gran triatló a sant Feliu,.. com en
nemo s'estrenava amb un parell de nassos en el Half,... i aquest em tocava a mi. Tenia molts dubtes,.. i sobretot
un acolloniment molt de respecte. Sincerament, he patit molt més en els moments previs que en la prova en si,... por a no arribar,... a no saber regular, fins i tot dubtava si sabria nedar... ho repetiria mil cops i no em cansaria,.. sii no arriba a ser per el recolzament que he tingut durant tot aquest temps... no fico els peus a l'aigua. Us mereixeu aquesta fita més que jo.
Els missatges del
squash, els ànims del
didi, en
Carles, el
vicenç, :oh:... no acabaria mai :love:
,.. i arriba diumenge,...
aconseguexo dormir en tota la nit una hora,.. poc a poc em vaig tranquilitzant,... un cop arribo a la zona de boxes me'n vaig al vestuari i poc a poc em tranquilitzo i em començo a concentrar en la natació. Escolto les darreres instruccions en la platja (sense treure els ulls de sobre de la meva claca)
....i sona el tret de sortida.
Decideixo entrar una miqueta avançat per veure clar a partir d'on he de començar a nedar. La platja de Salou al principi és poc fonda i pot ser una estratègia erronia llençar-se abans o massa lluny enfonsat. A la linia on els cracks comencen jo m'hi llenço i vaig per feina,.. els primers metres em trobo molt accelerat, però poc a poc em vaig ficant a lloc, busco per el costat un nedador "referent" i m'adapto al seu ritme,.. a partir d'allà el cos dirà si puc avançar o he de recular el ritme,.. poc a poc m'adapto, i un cop les mans toquen sorra al nedar, m'aixeco i dono la primera volta (1550mts) amb el rellotge marcant un temps que em sopren,.. faig la volta al pivot i al entrar en la segona volta em marejo una miqueta i m'ho prenc en calma alhora d'entrar i tornar a nedar. Al cap d'uns instants torno a començar i poc a poc el cos es torna a situar i torno a trobar el meu ritme,... a 4 boies oer arribar la meva ma topa amb el que crec que és feix de cordes i un nus,.. trec la mà ràpidament i miro i veig una medusa (per sort just abans del tret de sortida m'havia impregnat de crema antimeduses i no em va fer rés,.. tot i així el sobresalt em fa venir una rampa i em quedo flotant una estona parat intentant estirar,.. al veure que no se'n va intento continuar amb el peu a 90º i al tornar a la seva posició la rampa es va esvaient i aconsegueixo acabar sense més problemes. Arribo a la platja, i quedo content del temps marcat,.. vaig a boxes (les transicions no són lo meu)
poc a poc em canvio em desespero perquè els manguitos no m'entren per que la pell està mullada,.. i al final aconsegueixo sortir,.. començo a pedalar i intento mantenir un ritme que no m'apreti gaire pero sense anar de passeig. Arribo a la Musara amb un temps correcte i vaig fent,.. En una corba, després de la baixada m'espera la meva injecció de moral,... és impressionant el seguiment que em fan,.. tinc els ànims a tope,.. i continuo. Malauradament uns deu km més tard comença un calvari que tenia oblidat,.. les rampes als abductors. Em veig obligat a baixar de la bici, estirar i començar a pedalar molt suaument per tornar a ficar les coses a lloc,.. puc continuar i començo a ficar un altre cop el meu ritme,.. vaig fent fins al Lloar i el Molar on em venen un altre parell en relativament molt poc temps... em començo a desesperar,.. m'esperava Gratallops i una rampa enmig de la pujada podria ser nefasta... per sort aqui me'n vaig enlliurar,... semblava que les coses tornaven a funcionar, em torno a trobar als amics que m'han recolzat durant tot el cap de setmana i veig que s'han afegit més,.. la claca ha augmentat de volum :happy:,.. m'oblido dels mals moments, però a la pujada abans d'arribar a Fontaubella (el darrer port m'agafa una altra),.. i la darrera a 15 km de l'arribada,.. aquesta darrera psicològicament em va tocar una miqueta la fibra,.. durant un temps ja no volia continuar,... Balaguer em va cascar el correr a partir del 15,.. i ara portava molts més km a les cames,... ho veia molt negre,.. però vaig arribar al final de la bici, vaig sentir veus d'anims, vaig ficar els peus a terra i soprenentment podia trotar,... encara quedava molt de temps perquè em fotessin fora,.. tenia 7 hores per acabar una marató,.. s'havia de fer com fós... els moments durs de Cavalls del Vent van ser pitjors,.. ho havia de fer,... per ells :love:
vaig començar a trotar i anava parant als avituallaments sense despreciar platans ni taronges,... era bàsic,.. les rampes tornarien,.. estava clar. Intento correr concentrant-me amb no alterar el ritme i em trobo una parelleta que m'anima,.. són l'
Oriol i la Mei uqe s'han passat per alla,.. moltes gràcies per venir!!!! :love: Aquest cop les cames em van aguantar f