100% a Figueres.
Dues edicions de la mitja, dues participacions.
Organització de 10. Enguany i l'any passat. Si repesqueu el fil de l'any passat comprovareu com em desfeia en elogis de la I mitja marató de la capital de l'Alt Empordà.
Aquest any venia a fer de llebre de l'1h30'
Equipàs (ja que no les hem posat abans):
- 1h25'
fandes
- 1h30'
guissona
- 1h35'
Dani
- 1h40'
tonivet
- 1h45'
Joan33
- 1h50'
entramuntanat
- 1h55'
Champi
- 2h00'
xevifisio
Capitanejats per l'anfitrió adoptat
XAVI_NAD
Animats i cuidats per tota l'organització amb els dos caps visibles correcats
Francesc Pous i
Jaume Baraut
.
Abans de fer una croniqueta voldria deixar una frase: "em cago amb la tramuntana i la mare que la va parir"
Coneguts i saludats ilustres correcats abans de la sortida, a l'entrega de dorsals, guardabosses, ...
rafiki,
Hansi,
gorka,
DION,
David_C...
Les previsions del dia anterior eren de molt fred, potser neu, i tramuntana forta.
Però una vegada allà, a diferència de dissabte, ahir, la cosa havia afluixat. 5 graus, no gaire vent i un solet esperançador.
Una frase que no he donat importància i que a mitja cursa he recordat ha sigut la de l'
entramuntanat Guillem, indígena de la zona, que ens ha dit que el moment complicat seria sortint de Peralada, a partir del km13, que la tramuntana allà fa estralls. He pensat: "exagerat!..."
Sortida, 1r km llençat en baixada forta i aire que vol dir vent.
Passem el km 5 perfecte, on time, grupet nombrós, zones amb aire, normal, però tot correcte.
Primera anècdota. Sobre el km5.7 en un gir de 180 graus, a la que faig el gir un tap de plàstic a terra fa que només tocar-lo caiguem tots 3 a terra (la banderola, la vergonya i jo). M'aixeco de seguida i amunt i crits cap a buscar el km6.
Abans d'arribar al km10, prop del Castell de Peralada, primeres galetes de la tramuntana. Assumibles. Venen de costat i no és difícil portar el ritme objectiu (4'15). Però, tal i com vaig comprovar al Prat, amb la banderola, amb el vent de costat, tens la sensació com si el maleït vent et vulgués tombar.
Passem el 10 en 42:21 (42:30 ritme objectiu). Devem anar en grup unes 6 unitats, no més.
Entrem a Peralada, donem la volta al Casino, km 11 en pujada, km 12 en baixada i sortim.
Gir a la dreta, canvi de carretera i comença el calvari. Estem a la zona on l'
entramuntanat havia dit que aquí la tramuntana era
malaputa. Fem el km13 a 4'22 i l'aire comença a venir en contra. I just començar el km14 se m'ha presentat la senyora tramuntana. M'he quedat sol, bé amb dos corredors que aguantaven com uns autèntics gladiadors. Corria tant com podia però no avançava. L'aire de cara era descomunal. I quan anava de costat et volia tombar. La banderola feia de mi el que volia. La motxilla volia marxar de la meva esquena. Estem encara al km14. Hi ha un moment que un dels dos corredors que encara venen amb mi puja literalment sobre la banderola perquè veu que el vent me la vol fer caure i me la torna a clavar dins de la motxilla. És una odissea continuar corrent. Veus com la mitjana del km es va aproximant a 5' i no ets capaç de córrer més ràpid. I passa el que fa una estona ja semblava que podia passar: cop d'aire fort i banderola al sembrat. Para,, gira i ves a buscar la banderola. Ja no me la col.loco. Gairebé 7kms amb la banderola als dit. Arribem al km14: 5'07 (la meva mitjana era 4'15). Això si continua no ho salva ni
Cristo. Una veu em diu que d'aquí 200m, torna a girar la carretera i el vent anirà a favor.
Canvi de carretera, 14.5km, i ja vaig sol. Vent a favor. Però vent a favor de veritat. Com que vaig sol i ja no puc trencar el ritme del grup decideixo que ara el que cal és salvar la feina de llebre i intentar rebaixar la mitjana per poder fer l'1h30 que per això m'havia compromés. Cal recordar que en un km havia perdut gairebé un minut.
Passo el km 15 amb 49" de desavantatge sobre la mitjana de 4'15. Toca apretar. Banderola a la mà i km15: 4'05, km16:3'52 i km17: 3'58 i mitjana recuperada.
A partir de llavors pregar al déu Eolo que es comporti i tornar a córrer a ritme de llebre sub1'30. Entrem a Figueres, tendència a pujar, vent en contra però cap cosa. La satisfacció la tinc al km20 quan veig que el rellotge em marca 1:25:00, el temps clavat a 4'15. Últim km a ritme i recta d'arribada, sol com un mussol, onejant la banderola que encara porto a les mans i, entre aplaudiments de la gent i elogis del
Jaume Baraut amb el micròfon, entro en 1:29:51 oficials (1:29:45 reals -a 4'15 clavats).
Molt dur. Molt xulo. Genial.