Que voleu que us expliqui. No tinc paraules. Avui estic mega
Em trobava bé, amb ganes, i amb els consells de molts de vosaltres que teniu més experiència, em vaig venir a dalt.
Les 4*2000m de dimarts van sortir més ràpides que les de la setmana anterior (tot i els 26kms de diumenge).
Així que avui tocava baixar de la 1h39'30" que tenia com MMP en la Mitja Marató.
El Jorfer i el Jaume86 em deien que ho faria, però no les tenia totes amb mi.
Només em va faltar sapiguer que una de les llebres de 1h40' era el Manolo (un rellotge amb dues cames). Així que calia provar-lo.
Vaig pensar com fer-lo, i vaig decidir que faria com a Terrassa. Deixa uns metres (avui bastants) a les llebres d'1h40' i recuperar el temps fins agafar-les (sobre el km 6 -
, després continuar amb ells, i els 3 últims intentar baixar alguna cosa.
Però una cosa és la tàctica, i l'altra la realitat.
He sortit uns 400 metres darrera de les llebres, i tot que al principi era dificil posar-se a ritme, he trobat una esclexa al lateral que m'ha deixat anar a ritme ràpid. (Comentari: Està molt bé fer calaixos i controlar-los, però caldria controlar al calaix que s'apunta la gent, hi ha gent que passes pels primers kilòmetres que no porten el ritme per la marca a fer, i això fa que a vegades algú perdi segons que després no pot recuperar. Aquí ho deixo).
He anat tant bé, que a mig Paral·lel ja he agafat al Manolo. Ja havia guanyat uns 30' al rellotge, per tant, si continuava amb ells ho tenia fet.
M'ha anat molt bé sapiguer que cada 5kms haviem de fer 23'40" (ho deia el Manolo entre acudit i acudit
).
Així al kilòmetre 10, ja guanya 40' segons al crono.
He seguit amb les llebres fins al kilòmetre 12. La baixada, el gel, i tot, ha fet que em poses davant i mica en mica deixès d'escoltar-les.
Em trobava bé, i avui podia ser el dia D.
A la part de Diagonal (la més pesada per mi (avui i a la Marató)), he trobat una distracció. Mirar cap l'altra costat per veure com a anava el meu germà i els altres companys. Al meu germà l'he vist amb la llebre d'1h30' i feia molt bona cara. Després he continuat mirant i he pogut saludar a la barqueta del Jorfer, Rubgyman i companyia. A dalt hem girat, i he fet el mateix buscant a una companya de l'equip de Los Martes (Sandra Moriana), i així, fins al final d'aquest carrer.
Sobre el kilòmetre 15, el meu company Fede, em diu que va justet de forces. Li dic que jo continuo. Em trobo bé, i ja porto més d'1' per sota de la hora i quaranta minuts.
Sense apretar massa, arribo a la pujadeta del km 18. És una espineta clavada de les 3 Maratons de Barcelona que he fet. Avui, afluixo i la passo força bé. Crec recordar que en aquest punt he avançat al Polgi.
Recupero una mica, i continuo. Queden 4 i sembla que avui el cos es troba amb forces.
Sense tornar-me boig, vaig passant corredors i corredores, i arriba el 19 i la penúltima corba. Un corredor (un tal Enric) no para de crida i animar. No sé si ho fa per ell (al final m'ha dit que si), però a mi m'ha donat moltes forces.
Arribem al 20, i al poc, gir cap a la recta final.
Lo bo de llegir al David del blogmaldito, és que saps que queden 600m per arribar i que cal controlar-se.
És quan miro el crono i veig que avui era el dia. Si tot va bé, baixaré de l'1h38'.
Mica en mica, el cos, el cap i tot fa que donis una mica més, per arribar i cridant com un boig, entro amb un temps de 1h37'39".
He baixat quasi 2' la meva anterior millor marca, i avui tinc "subidón" de moral de cara a la Maratest i la Marató que he tingut que fer més gran la porta de casa
El que més em sorpren és que les cames estàn perfectes, sense cap molestia, i això és una bona senyal.
Res, sento el rotllo, però avui tocava explicar-lo.
A continuar amb els entrenos per la Marató, i el meu repte solidari per ajudar a la Fundació Miquel Valls i els afectats per l'ELA i les seves families. Aquesta medalla és per ells, i espero que no sigui l'última.
SOM-HI!
I molt content per totes les bones marques que heu fet molts de vosaltres, i sobretot pels temps i MMP del Jaume86 i del RugbyMan.
PD: JRDi69, ja t'ho vaig avisar que et guanyaria