"Tossa no és una postal". Aquest cartell ens l'hem trobat aquesta tarda quan passejàvem pel casc antic de la població, un grapat d'amics (uns quants dels quals pastanagues) i no podem estar més d'acord. Tossa és molt més i Tossa té una de les mitges maratons més boniques (i exigents) que us trobareu en territori català.
A les 9h del matí ens hem trobat
el Dabit, l'Alba, el David C, la Therci i la Patri a Tossa, 1 hora abans de l'inici de la cursa. Veníem de recollir els dorsals (poc volum d'inscrits perfectament salvat pel gran número de voluntaris, la majoria d'ells molt joves) i tocava fer el cafetó previ! Allà hi hem trobat corredors de tota mena, i és que resulta que la Mitja de Tossa que ha evolucionat en l'actual RunFestival presenta fins a cinc curses diferents: 5k, 10k, mitja, 8k trail i 15k trail.
Nosaltres les anàvem a tastar quasi totes, sols ens faltava algun inscrit en els 8k (on per gran alegria nostra hem vist un munt de caminadors!). Ja escalfant ens hem creuat amb
el Danistal amb el que hem parlat les previsions de cursa i el baix número de dorsals... Sembla que haver-se avançat en l'horari a l'ombra de la Marató de Barcelona els pot haver afectat.
Sigui com sigui, el Dani em posava el primer neguit al cos... Una predicció que no volia creure'm, però s'ha acabat complint.
Si avui no guanyes aquí, de poc anirà...
I bingo! Ja puc dir que sé el que és guanyar una mitja marató! Però això és el de menys, el de més és que QUINA MITJA, bonica i exigent a parts iguals, si sou capaços d'oblidar-vos del rellotge, aquí teniu el vostre paradís. Nosaltres hi tornarem!
Per cert... No soc l'únic que ha pillat cacho!
L'Alba ha quedat la segona dona. I el dinar ha estat d'aúpa! Gràcies
Dabit per ser tan generós i humil com sempre.
Danistal pels ànims i consells.
David, ets la canya, el que has ajudat avui a
la Patri i a nosaltres no té preu! Imagineu-vos si ho hem passat bé que, ara que me'n vaig a dormir, me n'adono que arribar el primer a linia de meta ha estat el menys emocionant de tot el que ens ha passat avui.
I sí, no ho oblideu que malgrat les vistes que mostra la primera foto (gràcies Dabit per ambdues) , Tossa no és una postal, és quelcom més i paga la pena aturar's-hi!