Mitges Maratons en els Estats Units d'Amèrica

Mitges Maratons en els Estats Units d'Amèrica

22 Jun 2019 13:23 - 22 Oct 2019 09:06 #21 per Josep80 (Associat/da)
Drop13 Half Marathon (Salt Lake City-Utah-USA)-8 de juny de 2019 - (11 de 50+1)


El territori d'Utah va prendre el seu nom dels indis Ute, que, amb els paiute i els navajo, poblaven aquelles terres quan hi van arribar els mormons a finals de la dècada dels 1840's, fugint cap a l'oest de la persecució que patien a tot l'est, primer a Nova York, i després a Missouri i Illinois. Els mormons van poblar tot el territori d'Utah, fins el darrer racó, expulsant els indis, i practicant la poligàmia, la qual cosa va impedir, durant més de 50 anys, que Utah esdevingués un estat, atès que la pràctica de la poligàmia era il·legal als Estats Units. Finalment l'any 1896 Utah passava a ser el 45é estat d'USA, després que el nou líder mormó suspengués oficialment la pràctica.

Les seves mides són com unes 7 vegades la superfície de Catalunya. És un dels Estats que acullen les Muntanyes Rocalloses (amb Colorado, Idaho, Montana, Wyoming i Nou Mèxic, a més de les regions canadenques de Columbia Britànica i Alberta).

Utah va ser testimoni, l'any 1869, de la interconnexió del ferrocarril transcontinental, gràcies a una llei del Congrés, que obligava a la Central Pacífic des de l'oest i a la Union Pacífic des de l'est, a unir-se en un punt. Milers de xinesos per la Central, i milers d'italians i d'irlandesos per la Union, ho van fer possible.

Utah va ser font d'Urani durant la guerra freda, fins que la contaminació d'una part dels treballadors involucrats en la seva extracció, així com la del riu Colorado, va fer aturar tot el programa, deixant durant anys unes cicatrius importants en l'entorn. Encara actualment milers de tones són evacuades setmanalment cap una zona fortificada d'eliminació de residus, i és preveu que això s'allargui fins el 2025.

La seva capital, Salt Lake city, és la capital mundial de la fe mormona, i una bona part de la població d'Utah la practica.
Salt Lake, de fet la seva veïna i antiga població minera, Park city, va organitzar la XIX edició dels Jocs Olímpics d'hivern, l'any 2002. Vonetta Flores (USA) va ser la primera afroamericana de la història en guanyar l'or olímpic d'hivern.

Utah té una joia coneguda com “The Mighty Five” (els cinc magnífics), el conjunt de cinc Parcs Nacionals espectaculars, un al costat de l'altra, i cadascun amb les seves pròpies senyes identitat. Estem parlant de Zion, Bryce Canyon, Capítol Reef, Canyonlands y Arches. S'ha de veure. una passada. Hi vam dedicar 5 dies ver visitar-los, un per cada parc.

La Drop13 Half Marathon té l'arribada en el barri de Cottonwood, en la perifèria de Salt Lake City (SLC). Aquesta mitja té una característica que la fa molt particular, i és la de que té un desnivell negatiu de 930 metres, començant la cursa a una altura de 2300 metres, al centre d'esquí de Solitude, i acabant a 1370 metres, a Cottonwood.

El dia de la cursa uns autobusos ens van recollir en un parking proper a la línia d'arribada, a les 4:40 del matí en el meu cas. Estaven carregant gent des de les 4:00 del matí, portant-la carretera amunt, per recórrer tot el trajecte que, una estona més tard, desferíem els corredors carretera avall. Quan vam arribar a dalt de tot, el Sol tot despuntant, feia francament fred. Tant fred que mentre caminàvem els 700-800 metres des de l'autobús fins l'arc de sortida, va començar a caure una mica d'aigua neu. Afortunadament portava una bossa d'escombraries XL per fer perfectament les funcions d'escalfador, fins que comencés la cursa.
Sortida sense cap mena de glamour, ni himnes, ni cants, ni speaker.

La cursa, amb aquest desnivell, va ser òbviament correguda a un ritme bastant o molt superior al que hauria estat una cursa similar sense desnivell. Una autèntica experiència, mai havia corregut una mitja com aquesta, amb un desnivell tant exagerat (recordo els darrers quilòmetres de la desapareguda mitja de Castellbisbal, però crec recordar que eren uns 7 quilòmetres, no tota la cursa. Alguns trams planers, pocs, per recuperar. Si el pendent era 'suportable' tu mateix imprimies velocitat al teu cos, i la sensació era extraordinària. En canvi, en els trams en els que el pendent picava, l'esforç en frenar era important, i isquios, genolls i altres parts del tren inferior que vaig descobrir en aquesta cursa treballaven de valent.
Va ser curiosa la sensació d'anar descobrint, mentre corria carretera avall, com a mesura que perdia altitud, respirava millor i augmentava la temperatura ambient.
Vaig patir una mica per les conseqüències negatives que pogués tenir sobre els genolls, però això a part, vaig disfrutar.
La cursa, en milles, va tenir voluntaris cada 2 milles, ben marcades i mesurades, amb gots d'aigua i gatorade.
El paisatge molt atractiu, en molts trams corrent al costat del riu, que amb aquests pendents, baixava molt viu.
A meta, a Cottonwood, arribada força animada, amb speaker inclòs. Avituallaments post-cursa bastant notables. Feia bastant fred, i la Tere em va donar ràpidament roba de recanvi. Havíem d'esperar els resultats, per si sonava novament la flauta. Aquesta vegada no va ser possible: cinquè en la categoria (5/19), amb un crono de 1:43:24, i posició 151/705 en la general. Guanyadora en cat femenina amb 1:11:26, i guanyador en cat masculina amb 1:08:24. Total dones acabades:485, Total homes acabats:220.

Sencer i sense molèsties, encara que els dos/tres dies següents vaig tenir força tiretes.

I amb aquesta ja sumem 11 mitges en 11 estats de USA. Ja només en queden 39 (+DC).


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

28 Jun 2019 17:44 #22 per fandes (Associat/da)
Flipant el nombre d'acabats, de llarg el doble de dones que homes! Gràcies Josep per la crònica. Aquesta mitja sembla ben interessant.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

04 Jul 2019 13:04 #23 per jaume86 (Associat/da)
Hola!

Feia setmanes que volia trobar un moment tranquil per posar-me el dia d'aquest fil i avui l'he trobat! I caram quina passada!!!

M'encanta les introduccions que fas de cada estat i ciutat, els meus pares han anat uns quants cops a Estats Units de vacances i algunes ciutats que anomenes em sonen que hi van estar, aixi com Salt Lake City pel jocs. De fet ells van fer la ruta 66, entre d'altres, pero ni sabia que aquesta carretera ja no existeix i ara buscant els llocs que cites al google maps me n'he adonat :coldsweat: :coldsweat:

Trobo molt curioses algunes dades que es van repetint en totes les mitges com la participacio femenina, les marques amb que es guanyen les mitges o les bones posicions que quedes rondant l'1h50'!!

Per ultim, tindrem croniques de les primeres mitges del repte?? I la de Rio!!

PS1: Disculpeu l'ortografia pero estic treballant uns dies a Anglaterra i els teclats no tenen accents!
PS2: Diguem xafarder... viatges tant frequentment a Estats Units per treball o per plaer? Suposo que anant amb la dona es la segona opcio aixi que encara mes enveja infinita!

2h55'28"; marató Barcelona  2019 (17)
1h22'14" mitja  Barcelona 2019 (44...)
37'21";   10km   Pineda 2018 (42...)
19'13";  5km Horta 2013 (1)

Properament: 24h (diumenge a Can Dragó!)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

04 Jul 2019 15:32 - 04 Jul 2019 15:33 #24 per Josep80 (Associat/da)

jaume86 va escriure:
Per ultim, tindrem croniques de les primeres mitges del repte?? I la de Rio!!

PS2: Diguem xafarder... viatges tant frequentment a Estats Units per treball o per plaer?


jaume86

Haig de rescatar les cròniques del repte i veure si les puc posar al principi, per respectar l'ordre cronològic, encara que no sé cóm fer-ho (lo de posar les primeres en el fil).
La crònica de la marató de Rio, en breu en el fil de marató.
I pel que fa als meus viatges a USA, tots són per plaer, m'encanta la geografia Nord-americana, i per això m'he tret de la màniga els reptes de mitges a USA i Canadà, per tenir una escusa per recòrrer tots dos països.

total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

04 Jul 2019 17:22 #25 per jordi mas (Associat/da)
El fil comença per la mitja número 6. Quines són les primeres?

10 k : 38:51 Bombers 2018
Mitja Marató: 1:28 28 Logroño 2018
Marató: 3:23: 07 Berlin 2017

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

04 Jul 2019 18:33 #26 per jaume86 (Associat/da)
Envia un privat al Barceruel o l'esrafiki que són els que en saben més de la web actual crec

2h55'28"; marató Barcelona  2019 (17)
1h22'14" mitja  Barcelona 2019 (44...)
37'21";   10km   Pineda 2018 (42...)
19'13";  5km Horta 2013 (1)

Properament: 24h (diumenge a Can Dragó!)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

05 Jul 2019 12:49 #27 per jordi mas (Associat/da)
Tampoc passaria res si es repeteixen les 6 o 7 que s'han posat per poder tenir-les totes ordenades. No crec que valgui la pena complicar-se amb modificacions informàtiques.

10 k : 38:51 Bombers 2018
Mitja Marató: 1:28 28 Logroño 2018
Marató: 3:23: 07 Berlin 2017

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

05 Jul 2019 13:33 #28 per jaume86 (Associat/da)
Potser editar el primer post i afegint-les alla abans de la primera que hi ha actualment seria una opcio rapida i facil?

2h55'28"; marató Barcelona  2019 (17)
1h22'14" mitja  Barcelona 2019 (44...)
37'21";   10km   Pineda 2018 (42...)
19'13";  5km Horta 2013 (1)

Properament: 24h (diumenge a Can Dragó!)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

09 Jul 2019 17:05 - 09 Jul 2019 17:06 #29 per Josep80 (Associat/da)

jaume86 va escriure: Potser editar el primer post i afegint-les alla abans de la primera que hi ha actualment seria una opcio rapida i facil?


em sembla una bona idea, Jaume, ho intentaré, a estones. Encara que les cròniques de les primeres curses del repte són una mica més "simplones".B)
Gràcies! :thumbup:

total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

09 Jul 2019 20:52 #30 per jaume86 (Associat/da)
Gràcies a tu! És un fil molt xulo

2h55'28"; marató Barcelona  2019 (17)
1h22'14" mitja  Barcelona 2019 (44...)
37'21";   10km   Pineda 2018 (42...)
19'13";  5km Horta 2013 (1)

Properament: 24h (diumenge a Can Dragó!)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Jul 2019 11:56 - 22 Jul 2019 11:59 #31 per Josep80 (Associat/da)
Doncs afegides les 5 primeres curses del repte, al principi del fil, i editant el primer post, com va suggerir en jaume86.:thumbup:
He fet un copy-paste de les petites cròniques que ja havia fet en el seu dia, després de les curses.
Com que cada post només permet 4 imatges, les dues primeres mitges s'han quedat sense la part "visual".

total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Oct 2019 09:09 - 22 Oct 2019 09:24 #32 per Josep80 (Associat/da)
FirstEnergy Akron Half Marathon (Akron-Ohio-USA)-28 de setembre de 2019 - (12 de 50+1)

Al segle XVII els indígenes que habitaven la zona dels grans llacs del nord-est de nord-americà anomenaven “ohi yo” (“gran riu” en la seva llengua) al gran cabal fluvial que recorria les seves terres. D'aquí va agafar el nom d'Ohio el gran riu que, recorrent més de 1500 quilòmetres, neix a Pennsilvània i acaba desembocant en el riu Mississippi. Ja abans de la guerra de la independència dels Estats Units, el riu Ohio representava la frontera entre els assentaments europeus (sur del riu) i les terres indígenes (nord del riu). Després de la guerra, el nou congrés dels Estats Units va declarar com “territori nou” tota la franja al nord-oest del riu Ohio, i incloïa el territori format actualment pels estats de Wisconsin, Illinois, Indiana, Michigan i Ohio, encara que a finals del segle XVIII simplement s'anomenava “territori del Nord-Oest”. L'any 1788 es va crear el primer assentament en el nous territoris, a la vora del riu Ohio, i a partir d'aquí, els nous territoris es van començar a ocupar per colons que venien de l'oest. En el 1803, i amb 45000 habitants en els nous assentaments de la part més oriental del “territori del nord-Oest”, aquell territori va a passar a ser un nou estat de la Unió, com estat lliure, i no pas com estat esclavista, encara que els estats veïns de Kentucky i Virgínia sí ho eren. Durant les següents dècades, el riu Ohio va ser escenari de nombrosos intents per assolir la llibertat per part d'esclaus que intentaven creuar-lo per arribar a l'estat d'Ohio, procedents de Kentucky o de West Virgínia.
Ohio, amb una superfície quasi quatre vegades superior a la de Catalunya, i amb 12 milions d'habitants, és el bressol de l'aviació, atès que va ser a Ohio, el 1905, on els germans Wright van poder volar durant 39 minuts, desprès de molts intents. Al cap de 5 anys van fabricar el primer avió en sèrie del Món, dels quals se'n van fer 100 exemplars.
També Ohio va veure néixer un altre il·lustre “aviador”, un tal Neil Armstrong...
El mític Jesse Owens va sortir dels camps d'entrenament de la Universitat Estatal d'Ohio, i Lebron James, nascut a Akron/Ohio, i líder durant molts anys dels Cavaliers de Cleveland/Ohio, és probablement, junt a Michael Jordan, el millor jugador de la història de la NBA.
La distribució ètnica de l'estat d'Ohio és aclaparadorament majoritària pels blancs (85%), seguida pels afroamericans (11,5%), hispans (2%), i la resta formada per nadius i asiàtics.

Akron, la cinquena ciutat més gran de l'estat, després de Columbus (la capital), Cleveland, Cincinnati i Toledo, va ser la localitat on vaig córrer aquesta Mitja Marató. “Akron”, que en grec significa “punt elevat”, va agafar aquest nom per la seva situació geogràfica, punt més alt de l'estratègic canal Ohio-Eyre(llac)- Durant un bon grapat d'anys de finals del segle XIX i bona part del segle XX aquesta ciutat va créixer i es va desenvolupar al voltant de la industria del cautxú, i per extensió, del pneumàtic, i era coneguda com a la capital americana d'aquesta matèria primera. Les fàbriques de Firestone, Goodyear, GoodRich,... van monopolitzar el paisatge, donant feina a la majoria de la població. Però això es va acabar quan en els anys 70's es van posar de moda els pneumàtics radials d'Europa, el negoci se'n va ressentir, i només en quinze anys la majoria d'empreses van ser adquirides per empreses estrangeres, i quasi totes les fàbriques van haver de tancar.

La “Akron Marathon Race Series” és un esdeveniment esportiu que inclou marató, mitja marató i marató per relleus, i totes tres proves es celebraven el mateix dissabte 28. Està organitzat per la Akron Marathon Charitable Corporation, amb la col·laboració d'altres entitats, i per donar bàsicament suport a l'hospital infantil d'Akron, de molt renom i rellevància a Ohio. Dir que l'ambaixadora esportiva per aquesta edició va ser Desi Linden (guanyadora marató Boston 2018), que va estar signant autògrafs a la Fira del Corredor. La Fira del corredor va tenir lloc al Centre de Convencions, en el downtown d'Akron. Va ser una fira força completa, moltes marques publicitàries, de tota mena, molts estands amb productes esportius, energètics, i també relacionats amb la salut, així com un parell o tres que tenien a veure amb altres maratons d'Ohio. Vaig poder consultar les llistes de participants en les diferents proves, en uns taulers a l'entrada, comprovant que seriem quasi 1000 participants a la marató, 3300 participants a la mitja marató, i 900 equips a la marató per relleus, amb 5 corredors/equip.
L'hora de la sortida, el dissabte, era les 7:30, la mateixa per totes les disciplines. Com no es tractava d'un circuït en el que coincidissin línies de sortida i arribada, sinó point-to-point, hi havia un servei d'autobusos que et portaven a la línia de sortida, amb un horari establert, segons et tocava. En el meu cas, bus a les 6:30, i per tant vam haver de sortir de l'hotel, a uns quants quilòmetres, a les 5:30. Ja a aquella hora, les condicions atmosfèriques eren dures: 26ºC i 79% d'humitat. Dos dies abans l'organització havia enviat un email dient que s'havia activat els sistema d'alerta climatològica, passant de color verd a color groc, de cara a la cursa (el color verd es quan no hi ha risc), especialment pels corredors que havien de córrer la marató, ja que molts d'ells encara estarien corrent més enllà de les 11:30-12h, i per aquelles hores ja es pronosticaven temperatures d'entre 30ºC i 35ºC.
Organització modèlica per poder aparcar els cotxes en el downtown d'Akron, per poder agafar tot seguit el bus. Parkings oberts per a l'ocasió, i voluntaris amb indicacions.
L'autobús ens va portar a una zona que, pel que he vist en fotos, deu ser molt maca, grans jardins i extensions de gespa, amb cases senyorials, però el cert és que en la foscor no vaig poder-ho veure.
Gran desplegament de mitjans a la zona de sortida, érem un bon grapat de corredors (uns 5000), i no hi faltava de res. Molt bona il·luminació, menjar, beguda, camions per recollir les bosses, WC's a dojo, bona música, correctes indicacions, i sortides per calaixos (fins a 6). Llebres per tots els ritmes. En el meu cas, tant em feia anar amb llebres de marató com de mitja marató, ja que el circuït coincidia fins la milla 12,5, a menys d'un quilòmetre de meta.
Abans de començar, i ja dins els calaixos, diferents parlaments per megafonia, entre ells el de la Desi Linsen. Himne ianqui cantat a capela, i sortida. Juntament en aquell moment va a començar a ploure lleugerament, encara que la pluja no va durar massa estona.
Va fer molta xafogor durant tota la cursa, i en els avituallaments ens van donar uns gots bastant grans i plens d'aigua. També sòlids. Circuït amb força tobogans, no massa llargs. Asfalt en pèssimes condicions, en alguns trams vam haver de vigilar de valent.
Carrers i trams molt animats, ja que el fet que hi hagués relleus, va arrossegar a molta gent entre el públic. Molts voluntaris, de totes les edats (no oblidem la causa de la cursa), i tothom molt col·laborador. La temperatura, durant l'estona que jo vaig està corrent, es va enfilar fins els 30ºC. Pels maratonians, deuria pujar un parell o tres més de graus, pel cap baix.
A la darrera milla, i abans que els de la marató ens deixessin, per seguir amb la seva cursa, se'm va posar al costat un altre corredor, i al reconèixer l'estelada de la samarreta, em va dir que havia estat a Barcelona l'1 d'Octubre del 2017, que seguia el conflicte, i que ens desitjava el millor. Era un maratonià d'Ohio, amb 110 maratons a les cames. Ens vam desitjar sort.
Arribada al Canal Park Stadium, en el downtown d'Akron, estadi de l'equip local de beisbol, que juga a les lligues inferiors, i és filial dels Indis de Cleveland. Molta gent a les grades, molta animació, pantalles gegants, megafonia, i molts controls de seguretat per entrar i sortir (públic).
Un cop creuada la línia de meta, i sobre la gespa, i amb la medalla penjada al coll, ens vam poder avituallar de valent: fruites, productes energètics, begudes, cerveses, pizzes, tot abundant. Molt bona organització, impecable.
Personalment, la cursa em va anar segons el previst, a dues setmanes de la marató de Chicago. Vaig fer una cursa de menys a més, avançant corredors en els darrers quilòmetres, i sense arriscar ni cansar-me massa. Temps final de 1h53'37'', posició 518/3224 en la general, i posició 9/68 en la categoria M6064. Dels 3224 finishers, 1809 van ser dones (56%) i 1415 van ser homes (44%).
Els guanyadors, tots dos d'Ohio, van fer 1h07'09'' (cat. masculina) i 1h18'30'' (cat femenina).
Valoració notable de l'experiència, en el seu conjunt, encara que haver de pagar 100 US$ per la inscripció a una mitja marató em va semblar del tot exagerat, tot i la causa benèfica que hi havia al darrera.
I amb aquesta ja són 12 (de 50+1) les mitges corregudes als EE.UU.


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 Oct 2019 14:36 - 27 Oct 2019 14:38 #33 per Josep80 (Associat/da)
Indy Half Marathon at Fort Ben- Indianapolis (Indiana-USA)-5 d'octubre de 2019-(13 de 50+1)

El territori de l'actual estat d'Indiana era part de la nova regió dels “Territoris del Nord-Oest”, juntament amb els territori que actualment pertanyen als estats de Wisconsin, Illinois, Michigan i Ohio. Desprès de que Ohio esdevingués el 17è estat membre dels Estats Units el 1803, la colonització del territori veí d'Indiana madurà definitivament, amb batalles i compra de terres als indis, i així anys més tard, el 1816, passà a formar part dels Estats Units com a 19è estat.
“Indiana”, o “terra dels indis”, encara que actualment els nadius amerindis no representin ni tan sols un 1% de la població d'aquest estat.
Amb una extensió de terreny equivalent a 3 vegades la de Catalunya, la població d'Indiana no arriba als 7 milions d'habitants.
Als habitants d'Indiana se'ls coneix com els “hoosiers”, probablement així els hi deien als primers tenaços homes i dones que van arribar a aquelles terres per colonitzar-les.
D'Indiana en diuen “la cruïlla dels Estats Units”. Fins a catorze carreteres interestatals travessen Indiana, més que en qualsevol altre estat, essent el centre de la xarxa d'autopistes de tota la nació. És per això que un 65% dels nord-americans viuen a només un dia de cotxe d'Indiana.
El 60% de l'estat està destinat a l'agricultura, bàsicament al cultiu de soja i blat de moro. Indiana és el principal proveïdor de crispetes per tot el mercat ianqui, exportant també aquest producte a molts altre països.
I pel que fa a l'esport, Indiana és l'estat capital de l'esport amateur, competint els seus equips al màxim nivell en les lligues universitàries.

La gent acostuma a associar el mot “Indianapolis” a la velocitat, encara que no sàpiga que és una ciutat, i molt menys la capital de l'estat d'Indiana. I és que el “Indianapolis Motor Speedway” és mundialment famós per les seves “500 milles”, una competició anual de la qual ja s'han celebrat 103 edicions. Es tracta d'una cursa que té lloc en un circuït oval de 2'5 milles, amb corbes peraltades, construït l'any 1909, i en el qual els pilots hi han de donar 200 voltes en sentit contrari al de les agulles del rellotge.

Fort Harrison és un parc estatal, en el mateix comtat de Marion, del qual n'és la seu Indianapolis. El parc ocupa part de l'antic territori del Fort Benjamin Harrison, també conegut com a Fort Ben. Una petita part del parc, va ser base militar en el passat, camp d'entrenament militar per a civils, i actualment algunes forces militars encara hi tenen presència, en un àrea tancada al públic.

Vam anar a recollir el dorsal el divendres, dia anterior a la cursa. L'hotel era a 30 quilòmetres de Fort Ben, i vam gravar en el GPS tot el recorregut, de cara a anar a “pinyó fixe” el dia següent de bon matí. Moltes obres a la Interestatal, amb moltes retencions. Vam fer reconeixement sobre el terreny del gran parking on hauríem d'aparcar el dia següent, així com dels talls de carrers previstos en l'àrea pròxima a la sortida de la cursa. Va ser una entrega de dorsal molt senzilla, 4 taules ben disposades dins del recinte de visitants que hi ha a l'entrada del parc. No massa gent (encara era divendres al migdia), i ràpida recollida de la documentació i de la samarreta. El programa de l'esdeveniment esportiu incloïa una mitja marató, una cursa de 5K, i una cursa d'1 milla pels més menuts. Al voltant d'uns 1800 corredors inscrits a la Mitja, hora de sortida 8:00h.

A les 6:45h del dissabte ja érem a la carretera. Encara fosc, amb 10ºC de temperatura i 80% d'humitat. Gràcies al GPS i al recorregut gravat el dia anterior no vam tenir problemes ni dubtes. En la foscor no teníem referències, i els talls i desviaments a l'autopista feien el trajecte més complicat.
Afortunadament en aquella hora, i sent dissabte, la circulació era molt baixa, i vam arribar a destí segons el previst, i sense problemes. Moltíssims cotxes, però molts voluntaris per gestionar eficientment l'entrada a les grans extensions del parking, i a les 7:15h ja havíem aparcat el cotxe, a uns minuts caminant de l'àrea de sortida.
Gran extensió de gespa, moltes carpes, amb diferents missions i objectius, una d'elles encara entregant dorsals. Diverses fogueres repartides aquí i allà, al voltant de les quals s'hi van anar apropant els corredors, a mesura que anaven arribant. Feia fred, i una mica de vent, però potser ho vaig trobar una mica exagerat. Ja clarejava i cel sense núvols. Un dia excel·lent per córrer.
Vaig veure un bon grapat de nois joves, amb uniforme militar. Molts d'ells entre els voluntaris, i d'altres per animar a companys seus que correrien en la cursa de 5K, i que començava mitja hora més tard.
La sortida va ser per calaixos (A,B,C,D), amb sortides espaiades cada 2 minuts, i amb llebres que anaven des de 1h30' fins a 2h10'. A 8dies de la marató de Chicago, volia anar més lent de lo habitual, i vaig buscar la llebre de 1h55', per així deixar-me portar tota la cursa. Em vaig posar en el calaix B, segons indicava el meu dorsal, i quan me'n vaig adonar que estava al costat de la llebre de 1h45', vaig buscar amb la mirada la de 1h55', comprovant que s'havia col·locat en el calaix C. Ja havien cantat, a capella, l'himne americà (aquest cop un home), i s'estava donant la sortida al primer calaix, i no em va donar temps de fer canvi de calaix. Per tant, ho vaig deixar córrer.
Circuït força interessant, tot dins del Fort Harmonista State Park, amb combinació d'alguns trams de carretera asfaltada (pocs) amb un munt de camins asfaltats que anaven travessant boscos i prats. Alguns trams trenca-cames, que em van agafar per sorpresa, perquè els pendents eren força pronunciats.
Cada dues milles hi va haver avituallaments d'aigua i de Gatorade, amb gots força generosos, i a la milla 8 alguns sòlids (barretes i fruites). Bastants cruïlles en el circuït, però a totes elles hi va haver voluntaris, de vegades amb uniforme militar, per indicar el camí correcte. Paisatge molt maco, molt agradable per corre-hi.
Sense cap altre referència que el GPS, vaig anar intentant portar un ritme descansat, encara que els parcials em van anar donant uns resultats més ràpids d'els que hagués volgut. Vaig córrer a un ritme molt regular durant tota la cursa, i sense fer cap sobre-esforç, potser llevat del darrer quilòmetre, quan vaig prémer l'accelerador.
I arribada a meta, situada en el mateix punt en el que havia tingut lloc la sortida. Una medalla de finisher molt original, representava una fulla d'auró, molt típica de la tardor. Tota l'esplanada amb els corredors descansant damunt de la gespa, avituallant-se, escoltant la música que sonava pels altaveus, i prenent el Sol. Molt comú en els finals de cursa als Estats Units. Dins d'una de les carpes, la més gran, van servir pizzes i unes hamburgueses boníssimes, típiques hamburgueses ianquis. Cerveses 0.0, tota mena de begudes i barretes i productes energètics. Vam anar a la carpa on donaven els resultats:
Josep M. Morera: temps net de 1h52'48”, posició 419/1726 en la general i posició 5/44 en la cat. M6064.
La cursa l'ha van guanyar dos atletes d'Indianapolis, amb 1h10'06” (categoria masculina) i 1h19'13” (categoria femenina).
Pel que fa a la participació, 876 homes i 850 dones entre els acabats, essent la categoria 30-39 anys la de més participació, de llarg. En totes les categories lleugera major participació d'homes respecte a dones, excepte en la franja 20-29 anys, on la participació de dones va ser superior a la d'homes.

Experiència positiva, potser una mica agosarada a només 8 dies d'haver de córrer la marató de Chicago, però satisfet, amb 13 estats al sarró en el meu repte de Mitges a tots els estats ianquis.


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 Oct 2019 20:03 #34 per aurelian (Associat/da)
Moltes gràcies Josep80 per compartir amb nosaltres aquestes experiencies i el teu repte.

10000: 38:43 - Sant Antoni 02.2016
Mitja: 1:23:49 - Oxford Half Marathon, 10.2018
Marató: 2:56:26 - Maratona di Pisa, 12.2018

strava

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

30 Oct 2019 17:48 #35 per Tiny (Associat/da)
Moltes gràcies per les cròniques Josep80 ... i endavant amb el repte :party:

10 km. Sant Antoni 2011  42'37"
Mitja marató. BCN 2015  1h 34' 27"
Marató. Munic2015  3h.27'26"

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

21 febrer 2022 19:25 - 21 febrer 2022 19:26 #36 per Josep80 (Associat/da)
Des d'octubre/2019 que tenia aquest repte a la nevera, per raons òbvies.
Ara toca escalfar motors novament, i esperar que no es torcin els plans...:pray: :pray: :pray:
Aviat hi tornem... :thumbup:

total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

05 Mai 2022 12:30 - 06 Mai 2022 07:03 #37 per Josep80 (Associat/da)
Golden Driller Half Marathon (Tulsa-Oklahoma)-16/abril/2022
Topcity Half Marathon (Topeka-Kansas)-23/abril/2022
Drake Races Half Marathon (des Moines-Iowa)-24/abril/2022
Clinton Historic Half Marathon (Clinton-Missouri)-30/abril/2022
Lincoln Half Marathon (Lincoln-Nebraska)-1/maig/2022

Aquest repte havia quedat arraconat aquests dos darrers anys, per raons òbvies. Intentant optimitzar el viatge, pel que fa al repte, aquesta vegada el vam enfocar pensant més en les curses que no pas en el turisme, ja que la majoria dels estats visitats aquest cop ja els coneixíem de viatges anteriors.

Oklahoma, Kansas, Iowa, Nebraska i Missouri. Cinc estats del Midwest dels Estats Units que tenen força coses en comú. Començant pel fet que formen part del temut corredor dels tornados, que va des del Canadà fins el Golf de Mèxic, travessant tot el centre dels Estats Units. Extensions infinites que en altre temps van ser fantàstiques praderies, llar de bisons i de les nacions índies, i que en l'actualitat representen, en la seva gran majoria, el principal graner del país. Diferents tipus de cereals, per especialització segons l'estat, configuren el paisatge d'aquestes terres. Camps de cereals, i tota mena de sitges per emmagatzemar-los. Des de les més rudimentàries i bàsiques, en explotacions familiars, fins a les construccions mastodòntiques de les empreses industrials que, en fileres, són capaces d'alinear en centenars de metres dipòsits de metres i metres d'altura, i gestionats per ascensors.
Cereals,...i ramaderia, per descomptat. Força bestiar, pasturant aquí i allà. Es tracta d'un dels altres motors econòmics de la zona. La vedella de Nebraska és reconeguda internacionalment. La investigació agroalimentària complementa el teixit productiu de la regió. També esmentar extensos parcs eòlics repartits en hectàrees i més hectàrees. I és que quan el vent bufa en el Midwest, bufa de veritat. De fet, en els 19 dies que hem estat per aquests estats en aquest viatge, el vent no ha parat de bufar, amb diferents graus d'intensitat...

A esmentar Missouri, en general, i St. Louis, la seva principal ciutat, en particular, per tractar-se d'una potència mundial en la indústria cervesera. (Anheuser-Busch, per citar-ne una).
També Wichita, la principal ciutat de Kansas, considerada la capital mundial de l'aire, per ser la seu de moltes famoses companyies aèries, com ara Cessna o Beechcraft.
O la població de Cushing, a Oklahoma, anomenada "Pipeline crossroads of the world" (El major creuament d'oleoductes del món), i considerada el km 0 en la xarxa de distribució de cru per tots els Estats Units.

Afortunadament, però, encara queden "racons" de praderia autòctona, protegida, i poblada per espècies autòctones, com els ramats de bisons. I la sensació de pau i tranquil·litat en el mig de la praderia, envoltat de no res, és immensa!! Em va recordar diferents episodis de la pel·lícula "Ballant amb llops".
Aquí la natura no és espectacular, com ho és en altres estats, però saps que el terra que trepitges ha estat testimoni, fa només menys de dos segles, de l'expansió cap d'oest de tota la colonització de la Unió en el seu afany d'ocupar noves terres, que primer formaven territoris, i després de determinat grau de desenvolupament es convertien en estats. Llargues migracions forçoses de les poblacions autòctones, els nadius, amb extermini i posterior reclusió dels supervivents. I esperit aventurer de moltes comunitats vingudes de l'est que, només amb una carreta i un cavall o un parell de bous, i un sarró ple d'esperança i il·lusions, creuaven aquestes terres per crear nous assentaments. La famosa carretera 66, que travessa alguns d'aquests estats en el seu recorregut des de Chicago fins a Califòrnia, conserva alguns trams originals que recorden com van ser determinades èpoques.
Cada un d'aquests cinc estats, de similar superfície, és tan gran com la Gran Bretanya, però, en canvi, tots ells tenen una població que tan sols va dels 2 milions als 3,5 milions d'habitants, exceptuant Missouri, que en té 6 milions.
Gent de l'Amèrica profunda, amb idees molt conservadores, tot són ranxeres 4x4 i gorres amb visera/caps.

Resumint una mica les curses, sense entrar en massa detalls, dir que el denominador comú en totes elles va ser el vent, especialment en la de Topeka/Kansas, en la que la darrera milla, en pujada, va ser terrible, amb vent intens de cara. No en va vaig fer el pitjor dels cinc cronos. Pluja en dues de les curses, i temperatures per a tots els gustos, des de 5 °C fins a 23 °C.
Com el calendari era una mica comprimit, no vaig voler córrer riscos, i simplement em vaig proposar fer sub-2h a les cinc curses. Ho vaig assolir en quatre de les cinc, i no va ser possible a la de Topeka/Kansas, per la ja comentada darrera milla. Com es pot veure en el quadre resum, varietat de participació pel que fa a nombre de finishers, i percentatges de participació bastant semblants en dones/homes. En totes elles i va haver un post-race generós de begudes i menjar, i els avituallaments van ser correctes. Recorreguts atractius en totes elles, tant el circuit per la riba del riu Arkansas (Tulsa), com els barris residencials de Clinton, com el park Holmes a Lincoln. Engrescadora l'arribada dins l'estadi de football americà de Drake, a Des Moines.
Molt bones senyalitzacions en totes les curses, especialment en les més petites, gràcies a indicadors i voluntaris. Mirant les classificacions de les cinc curses m'ha semblat que d'entre tots els participants només vam ser dos que érem no ianquis, l'altre britànic. De fet, en dues de les curses els organitzadors es van voler fer una foto amb un paio que venia a córrer la seva cursa des de Barcelona.

Cal destacar el fet que la cursa de Lincoln la vaig haver de córrer quatre dies abans que la seva data oficial, per problemes logístics. La companyia aèria em va avançar el vol 24h, i si corria a Lincoln el diumenge/1 a les 7:30 (data i hora oficials) representava que havia de córrer, passar per l'hotel, dutxa i carretera cap a Chicago, en un viatge de 820km, per intentar agafar l'avió de les 22:00h cap a Barcelona. No vaig voler córrer riscos, qualsevol imprevist ens deixava a terra, i vaig parlar amb l'Organització. Molt col·laboradors, em van proposar circuits alternatius a l'oficial per poder córrer pel meu compte entre setmana (el circuit oficial no era viable en dies feiners), em van facilitar el dorsal per poder lluir-lo en la meva prova, i els vaig facilitar el meu registre en fitxer GPX-del Polar. Vaig triar el Park Holmes, que inclou un llac, en un dels districtes de la ciutat, amb una pista de terra d'uns 4 quilòmetres, havent de fer 5 voltes per completar la Mitja Marató. Em va saber greu no poder ser-hi el diumenge.
Els 820km cap a Chicago no ens els va treure ningú, això sí, però fets el dia anterior, i sabent que si arribàvem tard no havíem de patir, perquè teníem un hotel que ens esperava... Així i tot, van ser uns quilòmetres cap a Chicago molt complicats a partir de la meitat del trajecte. Tempesta brutal de pluja, pedra i vent, en plena autopista. Cotxes parats a la vorera i/o sota els ponts, els més agosarats tirant endavant amb llums d'emergència i a no més de 50km/h. No es veia res a dos pams, i de sobte, tant la Tere com jo vam rebre als nostres respectius mòbils un missatge d'alerta extrema de Tornado, amb instruccions de cercar refugi l'abans possible. Sobren els comentaris. Refugi? On? Allà les àrees de descans són cada 50/60 quilòmetres, i precisament una que vam passar estava tancada per obres. Mai havia viscut una tensió tan forta al volant. Vam anar avançant com vam poder, però l'episodi va durar més d'una hora. Al final, afortunadament, la intensitat va anar a menys, i almenys per on nosaltres vam transitar no hi va haver tornados. Si vàrem veure després que a Kansas hi havia hagut episodi de Tornado amb víctimes i destrosses.
El darrer dia, abans de tornar, volteta per Chicago, ja ens el coneixem una mica, però trobem que és una ciutat bastant atractiva. Estava "a petar" de gent, potser perquè era diumenge.

En fi, sumant aquestes cinc mitges ja en fem 18. I a planificar el següent viatge...







total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

05 Mai 2022 12:32 #38 per Josep80 (Associat/da)

total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

05 Mai 2022 13:46 #39 per gorka (Associat/da)
Cinc d'una tacada!
Si senyor, Josep80. :clap: :clap: :clap:


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

05 Mai 2022 16:55 #40 per fandes (Associat/da)
Brutal!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.