LEOPOLDILAUF HALF MARATHON-PRATER (VIENA/ÀUSTRIA)-17/NOVEMBRE/2019
Viena, ciutat encantadora, mai ens cansem de tornar-hi, i ja van unes quantes vegades. Aquesta ocasió fou diferent, ja que en totes les altres ocasions el dia va ser més llarg i la climatologia va ser més agradable. En canvi en aquesta visita a la capital austríaca, el cel cobert de núvols i una posta de Sol al voltant de les 16h, van representar un paisatge diferent. No massa fred, uns 10ºC.
Tot el centre de la ciutat, totes les principals atraccions turístiques, carrers per vianants, tot recordant que s'acostaven les festes nadalenques.
Vaig córrer la marató de Viena fa 10 anys, i volia córrer una mitja marató a Viena que no coincidís amb la marató. Vaig trobar per Internet que el club LCC de Viena, el club d'atletisme més important d'Àustria, organitzava una mitja marató, amb un recorregut 100% dins del famós i enorme Prater, on LCC hi té la seu, dins del Ernst Happel Stadion, un magnífic estadi. Quan m'hi vaig decidir no en tenia ni idea de que, cinc setmanes abans de la mitja que jo pretenia córrer (17/novembre), un tal Eliud Kipchoge baixaria de les dues hores en la distància de la marató (12/octubre), en el mateix escenari del Prater vienès.
El Prater, un immens bosc de sis milions de m2, antic terreny de caça dels emperadors de l'imperi austríac, i conegut pel seu parc d'atraccions, amb la sínia gegant com element principal. L'artèria principal del Prater és la Hauptallee, una llarguíssima avinguda de 4,5 quilòmetres que travessa el parc en direcció NO-SE, flanquejada a dreta i esquerra, i des de l'inici fins el final, per infinitat d'arbres.
Vol directe d'anada, a primera hora del matí del divendres, i vol directe de tornada, a darrera hora del dilluns, van possibilitar gaudir de quatre dies sencers a la ciutat del Danubi “blau”.
Molt còmode plantar-se des de l'aeroport al centre de la ciutat (Wien/Mitte) amb el CAT (city airport train), 16 minuts, 19 euros anada/tornada (per internet).
I molt fàcil i pràctic el transport públic, combinant metro i tramvia. Vam comprar passe de transport per 72 hores, i el vam aprofitar de valent.
Divendres per la tarda vam anar a recollir el dorsal a les oficines del LCC, a l'estadi Ernst Happel. Molt xulo. Negre nit a les 5 de la tarda, tot il·luminat, i estaven entrenant dins l'estadi. Sistema de cronometratge amb xip groc, jo me'l vaig portar des de casa. Cap samarreta com a obsequi amb la inscripció. Vaig consultar detalls de la cursa, alguns dels quals ja havia traduït de la web, en alemany. Tres curses en una: una cursa de 7km (una volta al circuït), una cursa de 14km (2 voltes al circuït) i una mitja marató (3 voltes al circuït + allargament del darrer gir per afegir els 98 metres necessaris). El circuït era tot ell per la Hauptallee, amunt i avall, semblant al que havia fet el Kipchoge, excepte que ell va fer tota la Hauptallee de cap a peus (4,5km x n ) i la Leopoldilauf half marathon era 3,5km x 3, sense arribar als extrems de l'avinguda.
Hi havia 244 inscrits en la cursa de 7km, 155 inscrits en la de 14km, i 274 inscrits en la mitja marató. En total el divendres hi havia 673 corredors i corredores inscrits, per sortir el diumenge a les 10h, encara que la xifra augmentaria lleugerament el dissabte, i el mateix diumenge, amb inscripcions de darrera hora. Vam tornar al centre tot caminant, per la mateixa Hauptallee, il·luminada, i així reconèixer, de nit, part del circuït. Gent passejant, corrent, anant en bici. No massa, però, ja que era fosc i feia fred. Ens van caure uns quilòmetres a les cames, ja que el mateix divendres i tot el dissabte no vam para de voltar i caminar per Viena, auxiliats pel transport públic. Tot i així vam acabar aixafats. És el que té viatjar i fer turisme havent de córrer una mitja marató en lloc d'una marató sencera: pots esprema la llimona fins la darrera hora, sabent que en la cursa el cansament et passarà una factura que no serà letal.
I diumenge a les 9:30 vam arribar a l'estadi, al costat de la Hauphallee. Força còmode arribar-hi, amb l'estació de metro Stadion a tocar. El dia va ser gris, humit, tot cobert, uns 10ºC, sense vent. Estava una mica cansat de tant voltar les 48 hores anteriors, i a més no havia dormit bé, amb mal de coll, incubant un refredat. Però el matí engrescava per córrer, i encara que amb molta humitat, feia fresca i aquelles eren les condicions climatològiques que a mi m'agraden. Amb la intenció de només escalfar els cinc minuts previs a la sortida de la cursa, vam anar caminant directament cap a l'arc de sortida/arribada, si fa o no fa en el mateix lloc on cinc setmanes abans hi havia hagut aquell arc que va creuar Kipchoge, fent una mica de història. Impressionant veure, aleshores de dia, tota la Hauptallee, cap un costat i cap l'altre. Semblava infinita, no es veien els extrems, amb unes fileres d'arbres que no s'acabaven mai. En certa forma em va recordar, salvant les distàncies, a la primera vegada que vaig córrer la marató de Nova York, en el tram final de tornada, quan des de 138th st (desprès de la milla 21) gires a l'esquerra per agafar la 5ªAvenue, i veus alineats els semàfors de més de 50 carrers, un darrera l'altre, fins on la vista no arriba. La diferència és que en el Prater aquesta sensació no la donaven els semàfors, sino els arbres.
Sé que hi ha companys i companyes als qui no agrada aquest tipus de circuïts, amb rectes que no s'acaben mai. A mi no m'importa, francament, inclús els prefereixo als circuïts amb massa girs. Aquest circuït, a més, tenia bons padrins, no en va l'havien triat per intentar baixar de dues hores en marató. Molt pla, sense vent (sembla que sovinteja l'absència de vent dins el Prater)
A les 10 del matí va començar puntualment la cursa, les tres curses de fet, ja que les tres es van córrer plegades. Just abans un grup de batucaires va tocar un parell de peces, per desprès situar-se en un lateral del circuït i tocar durant tot l'esdeveniment. L'arc de sortida/arribada no estava situat en un dels extrems del loop de 7km, sinó que havies de córrer Hauptallee sentit SE uns 1'5km des de l'arc (i tornar), per aleshores anar a buscar l'altre extrem del circuït, Hauptallee sentit NO, 2km més enllà de l'arc (i tornar). L'únic punt d'avituallament estava situat a uns 200 metres de l'arc de sortida/arribada, molt aprop dels batucaires. Allà hi va haver també l'únic punt d'animació de tota la cursa, ja que els corredors van passar per aquell punt dues vegades per loop (sis vegades en total els de la mitja marató). I allà vaig poder veure la Tere, la meva supporter, fins a sis cops.
El canvi de sentit en la part inferior del loop va ser molt oberta, de fet es tornava per un passeig tocant a Hauptallee, i no va representar alteració de ritme. En canvi el gir en la part superior del circuït va ser el típic d'arribar a un cono i haver de vorejar-lo, per girar 180ª, res a veure a com li van preparar a Kipchoge. I així tres vegades, una per loop. Òbviament a cada volta em vaig anar trobant menys corredors, després que acabessin les seves curses els companys i companyes de 7km i 14km, respectivament. Els avituallaments, dos per volta (anada+tornada) van ser d'aigua i de beguda isotònica CALENTA, crec que no m'hi havia trobat mai, i plàtans en la tercera volta. Pels vorals de Hauptallee van anar apareixen vienesos que aprofitaven el matí dominical per passejar o fer esport.
Al creuar la línia de meta un speaker va dir el meu nom (cognom, de fet) i un voluntari em va penjar una medalla. Ja no hi havia molta gent, comparat amb el començament de cursa. En unes carpes hi havia els avituallaments: el mateix, aigua, beguda isotònica calenta, fruita i galetes. En el LCC vam poder anar a consultar els resultats oficials de la cursa. Allà hi havia, també, vestidors i dutxes, per qui volgués.
Malgrat els 10ºC de temperatura, vaig suar de valent, la qual cosa em fa pensar que la humitat va ser moooolt elevada. Vaig córrer les 3 voltes (la tercera 98 metres més llarga) en 37:58, 38:36 i 37:52, amb un temps final de 1:54:26, posició 177/274 en la general i posició 9/17 en la categoria M60. 221 homes i 53 dones.
En resum, cursa sense glamour, poca gent, circuït ràpid i correcte, bon tracte, fantàstic entorn, preu correcte (20 euros), i ciutat fantàstica.
I setè país (Àustria) pel repte de Mitges europees.
Un cop vaig tornar a casa, vaig buscar per youtube la cursa sencera d'en Kipchoge, i així visualitzar els mateixos llocs per on jo havia corregut poques hores abans. Increïble!!!. És més: IN-CRE-Ï-BLE!!! Cada detall és important. Heu vist com fan els relleus els equips de llebres? I com van situades les llebres per protegir-lo, optimitzar el seu esforç, i facilitar la tasca de la bici? I lo “de cul” que va el tio de la bici (el seu manager) quan li porta el bidó o li ha de donar instruccions, en alguns trams de cursa? I de com han d'escalfar les llebres que han de sortir a rellevar, per passar de 0 a 2'50”/km en un parell de segons, sense entorpir el ritme d'en Kipchoge? I què me'n dieu de la cara de “patiment” d'en Kipchoge, en qualsevol moment de la cursa
? I dels serveis de neteja que abans que passin els corredors escombren i escombren per no deixar ni una fulla a l'asfalt? I dels darrers 400 metres, quan aquest fora de sèrie avança les llebres, i fot uns 400 metres finals espectaculars? En fi, serà una prova no homologable, i un registre que tampoc ho ha estat, òbviament, però és per gaudir de valent!!!