Mitges Maratons Europees d'un corredor viatger

Mitges Maratons Europees d'un corredor viatger

22 Des 2018 18:04 - 16 Set 2019 20:04 #1 per Josep80 (Associat/da)
Corro maratons i forma part de la meva vida, però sempre he dit que la distància que més m'agrada és la mitja marató. Per a mi, acabar la marató és un repte, però córrer una mitja marató és un plaer, i em fa gaudir.
És per això - i per buscar-me algun repte que tingués recorregut amb el pas dels anys - que fa ja 4 anys vaig iniciar la meva aventura de mitges maratons nord-americanes. I és per això igualment, que començo, amb la mitja marató de Pisa, l'aventura de mitges maratons europees, més enllà de Catalunya (finalitzades ja unes 80), i més enllà d'Espanya (Benasque 2005).
El propòsit, com sempre, és combinar running i turisme, amb l'avantatge que si la cursa és una mitja en comptes d'una marató, el fet d'haver de córrer no distorsiona els teus plans de Turisme (en canvi els dissabtes previs al dia de una marató acostumen a ser força "tranquils", encara que estiguis en un altre país).
En el cas d'Europa, algunes escapades seran viatges llampec, com aquell qui diu de cap de setmana, i amb un pressupost bastant assequible, en funció del país.
I així ho plantejo, i així ho explicaré, per si d'altres s'animen.

MITJA MARATÓ DE PISA (ITÀLIA) – 16/DESEMBRE/2018

Vol directe des de Barcelona a Pisa, si t'encaixen les dates. També pots anar-hi via Florència, com vam fer nosaltres, i així pots visitar també Florència, ciutat propera a Pisa, amb un notable atractiu artístic. La comunicació entre Pisa i Florència en tren és ràpida i senzilla, igualment la comunicació de les respectives estacions ferroviaries centrals amb els respectius aeroports.

A Pisa, ciutat emmurallada, tot és a prop, el centre històric no és gran, i el més interessant de veure, des d'un punt de vista turístic - la Piazza dei Miracoli (amb duomo, torre, baptisteri i cementiri) - està intramurs. Oferta suficient d'hotels, i econòmics. Només hem hagut de caminar una mica per anar a recollir el dorsal, ja que la Fira del Corredor té lloc en unes instal·lacions extramurs una mica allunyades del centre. Fira del Corredor, pert cert, hiper-modesta, on a mès de recollir dorsal i samarreta, pots voltar per una dotzena d'expositors de material esportiu i de productes energètics/isotònics, peró poca cosa mès.

La mitja marató de Pisa té lloc conjuntament amb la marató de Pisa, compartint hora de sortida (9: 00h), punts de sortida i meta (Piazza dei Miracoli) i també part del recorregut. Uns 1700 participants en la marató, i uns 1500 a la mitja marató, el que significa uns 3.200-3.300 participants en l'edició d'aquest any, xifra poc "engoixant". És un nombre de participants que a mi m'agrada, atès que et permet córrer al teu ritme gairebé des del primer moment. En fer la inscripció (43 euros amb xip propi) demanen un certificat mèdic. Suposadament hi ha calaixos, en funció de la marca que has posat en la inscripció, encara que jo no en vaig veure cap.

El dia de la cursa va està amb el cel cobert, a 4ºC en la línia de sortida. Vaig buscar amb la mirada a Aurelian per la Piazza dei Miracoli, contigua a la Sortida, on la gent escalfava, però sense èxit. I 10 minuts abans de les 9h ja em vaig instal·lar dins les tanques, sense veure, com he dit, cap calaix.
El recorregut de la Mitja constaba d'uns primers 5 km de vagareig pel centre de Pisa, per sortir després de la ciutat en direcció SO, seguint a certa distància el curs del riu Arno, fins arribar al km 12,6 en què els participants de la mitja marató realitzàvem un gir de gairebé 180º per tornar en un traçat pràcticament recte cap al centre de Pisa, mentre que els maratonians seguien en direcció a la costa de la mar Tirrena, per passar per les localitats de Tirrenia i Marina de Pisa, i tornada cap a Pisa. Va ser en aquest llarg tram de més de 5 km en sentit NE, després del gir del km 12,6, quan ens vam trobar de sobte amb un vent en contra de notable intensitat. I finalment, arribada de nou a la Piazza dei Miracoli, al costat de la Torre inclinada, per creuar sota l'arc d'arribada. Fotos, medalla, i borsa post-cursa d'ampolla d'aigua i pasta industrial. Parlant d'aigua, és gairebé l'únic que vaig veure als abituallaments (almenys en els km 's que jo vaig recórrer, a més d'alguna fruita), aigua en petits gots a mig omplir, i amb tan pocs voluntaris que de vegades havies d'esperar que omplissin el got. I per cert, malgrat estar a Itàlia, i ja se sap, tota Pisa plena de llambordes molt perilloses, amb vores sobresortides, val a dir que el recorregut de la cursa les va evitar amb habilitat!!!

La cursa em va servir com a entrenament de qualitat a 6 setmanes de la meva propera marató, a finals de gener, amb un registre de 1h51'10 '', per la meitat de la classificació, En definitiva, una altra mitja al sac, tercer país europeu en el meu repte personal de mitges maratons europees, i satisfet doblement per haver tornat a la preciosa Toscana, després d'una mica més de 40 llargs anys ...


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

23 Des 2018 13:50 #2 per cachirulo (Associat/da)
Josep80 podrías incluirla en el tema que ya está abierto de medias en el extranjero.
Y eso me recuerda que tengo que poner la crónica de la media de Munich.

www.corredors.cat/forum/97-mitja/713822-...nes-en-el-extranjero

Para correr rapido primero hay que hacerlo despacio.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

02 Gen 2019 11:57 #3 per aurelian (Associat/da)
Molt bé gestionada aquesta mitja Josep80.

La mateixa sensació amb els avituallaments: massa corts i pocs voluntaris, no he vist begudes iso, pero si té i crec que cafè. M'han fet gracia els que donavan esponges a 4°C.

Mateix preu que BCN, però la bossa de corredor molt pobre (un audio CD en 2019) i la de finisher amb una mandarina, una botella d'aigua i un pastis "industrial".

Endevant amb aquest repte!

10000: 38:43 - Sant Antoni 02.2016
Mitja: 1:23:49 - Oxford Half Marathon, 10.2018
Marató: 2:56:26 - Maratona di Pisa, 12.2018

strava

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

26 Mar 2019 06:57 #4 per Josep80 (Associat/da)
MITJA MARATÓ DE MONTPELLIER (FRANÇA) – 24/MARÇ/2019

Montpellier, destinació bastant còmode per anar-hi en cotxe, des de Catalunya. En el nostre cas, menys de 400 quilòmetres, podent fer tot el trajecte, de cap a peus, per vies ràpides. Un cap de setmana llarg, sortint divendres i tornant diumenge, dona per conèixer la població, i córrer la cursa.

Montpellier, setena ciutat més gran de França, en termes de població, més de 500.000 persones en la seva àrea metropolitana. Capital del departament d'Hérault, és dins de la regió de l'Occitània. Es comença a parlar de Montpellier en el segle X, a la època medieval, antiga ciutat emmurallada. Centre històric força atractiu, amb la Place de la Comédie com a nucli central. Bona part de la població “flotant” són estudiants, atès que hi ha tres universitats a l'àrea.

La mitja marató de Montpellier té lloc conjuntament amb la marató de Montpellier, compartint hora de sortida (8:30h), punts de sortida i meta (Place du nombre d'Or-Antigone) i també part del recorregut. Uns 800 participants en la marató, i uns 1500 a la mitja marató, el que significa uns 2.300 participants en l'edició d'aquest any (novena edició), xifra poc "angoixant". Com ja he dit en altres ocasions, és un nombre de participants que a mi m'agrada, atès que et permet córrer al teu ritme gairebé des del primer moment. En fer la inscripció (24 euros) demanen un certificat mèdic. Hi ha calaixos, en funció de la marca que has posat en la inscripció. El dorsal i la samarreta es recullen en el mateix lloc on surt i acaba la cursa (Place du nombre d'Or), a tocar del Centre Comercial Le Polygone, i a 10 minuts caminant de la Place de la Comédie. Si pots allotjar-te en un hotel dels voltants, és molt còmode.

Vam arribar el divendres al migdia, reconeixement a peu dels voltants, i per la tarda recollida de dorsal i samarreta. Dissabte dedicat bàsicament a “patejar” el casc antic de la ciutat (Arc del triomf, aqüeducte, prefectura, Catedral, Teatre de l'Opera,...). Per la tarda, als voltants de la Place de la Comédie, sessió d'Armilles Grogues. Desplegament molt important de forces antiavalots.

I diumenge, el dia de la cursa. Força calor, encara que amb una humitat moderada. N'hi va haver prou de sortir de l'hotel a les 8:00h, 30 minuts abans del tret de sortida. Just al costat, 10 minuts d'escalfament, i posicionament en el calaix 2 (molt endavant, massa endavant). Una sortida molt estreta, massa estreta, en un carrer en pendent favorable. No vaig voler estar en risc de que gent molt ràpida em passés pel damunt en els primers metres, i vaig recular en el calaix fins trobar la llebre de 5'/quilòmetre, per prendre-la com a referència “on top”.
Cursa de traçat relativament ràpid, amb alguns tobogans. No passa en cap moment pel centre històric, antigament emmurallat, sinó que surt a l'àrea metropolitana, incloent-hi els municipis de Castelnau-le-Lez i Lattes. Per tant, cap atractiu des d'aquest punt de vista.
Fins el quilòmetre 16 vam compartir traçat amb els maratonians, peró abans del 17, els de la Mitja vam girar i vam tornar cap a Meta, mentre els maratonians anaven a recórrer altres indrets... Els avituallaments justets, cada 5 quilòmetres (també pels maratonians), i self-service (damunt les taules, i tu t'ho has d'agafar), en un dia de molta calor. Gots d'aigua i fruita. Alguns punts d'animació musical. Pocs voluntaris
Arribada amb pujada (la baixada que vam fer a la sortida), d'uns 300-400 metres. Avituallament final amb aigua, fruites, i bolleria. Cap líquid isotònic o calòric.
Resumint, cursa més aviat modesta, encara amb poques edicions, que ha de madurar si vol optar a entrar en el calendari de les importants. Per donar-vos idea del nivell de la cursa:
Temps del guanyador masculí de la Mitja: 1h09'56” (guanyador de la marató: 2h25'54”)
Temps de la guanyadora femenina de la Mitja: 1h22'10” (guanyadora de la marató; 3h08'54”)
Tots plegats, de França.

En el meu cas, estrenava categoria de 60-65 anys, i entrava en la primera setmana de preparació per la meva propera marató, a finals de Juny. Des del primer moment vaig agafar un ritme de 5'15”, i el vaig anar reduint lleugerament, fins arribar a un temps final de 1h48'56”, ritme global de 5'10”, i fent un 428é lloc a la general (de 1367 acabats), i un 12é lloc en la categoria (de 50 acabats). Sense problemes físics, cansat, però satisfet.

Així doncs, quart país europeu per el repte de Mitges Maratons Europees a tots els països d'Europa.


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

29 Mar 2019 20:16 #5 per gorka (Associat/da)
Bon rendiment, Josep80, en una Mitja Marató "sense ànima".

Enhorabona!


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

26 Abr 2019 21:46 #6 per Josep80 (Associat/da)
WHITE NIGHTS HALF MARATHON-ST PETERSBURG (FEDERACIÓ RUSSA) –21/ABRIL/2019

St. Petersburg, segona ciutat més poblada de la Federació Russa, després de Moscou. Va se fundada per Pere I el Gran (un gegant de 2 metres) l'any 1703, per commemorar la victòria sobre els Suecs en les guerres del Bàltic. L'emplaçament (una basta terra pantanosa en el delta del riu Neva) va ser transformat dramàticament, dessecant immenses extensions de pantans i omplir aiguamolls, aixecant palissades i obrin canals, la qual cosa va significar una obra faraònica amb quantitats ingents de vides sacrificades. Enamorat del major desenvolupament d'Occident, i especialment d'Holanda, Pere I es va envoltar d'arquitectes i artistes occidentals per construir una ciutat creuada per canals (alguns d'ells, els més petits, tapats i desapareguts en l'època soviètica), la qual cosa li ha valgut a la ciutat el nom de “Venècia del Nord”, malgrat la ciutat seguís el model holandès. St Petersburg va ser la capital de l'imperi Rus durant dos segles (XVIII i XIX), fins que Lenin va tornar la capitalitat a Moscou l'any 1918. L'any 1914, arran de la guerra contra Alemanya, la ciutat canvià de nom, passant a dir-se Petrogrado, nom que conservà fins la mort de Lenin (1924), dient-se aleshores Leningrado, en homenatge al líder bolxevic. L'any 1991, amb la dissolució de la URSS, i desprès d'un referèndum entre els habitants de la ciutat, la ciutat tornà al nom dels seus orígens: St. Petersburg.
La Mitja Marató va tenir lloc a l'illa de Krestovsky, una de les illes de l'arxipèlag que conformen la ciutat, i seu de l'estadi del Zenit, l'equip local de futbol. L'illa és un immens parc on els petersburguesos van a gaudir de la natura els dies festius, parc d'atraccions inclòs, una veritable meravella per fugir dels sorolls i neguits del centre metropolità.
El dissabte vam anar a recollir el dorsal i la samarreta tan punt van obrir, a les 10h, aprofitant que teníem l'apartament a tocar del pabelló Yubileynyy (hoquei sobre gel), el lloc designat. Unes quantes taules, amb voluntaris de totes les edats atenent els inscrits. Un estand de Mizuno i un parell de taulells amb productes energètics, també publicitat d'altres curses russes. Tot en ciríl·lic, impossible d'entendre, clar.
Al retirar el dorsal, passaport en mà, em van demanar el certificat mèdic. Els vaig haver de “recordar” que les indicacions per la participació només exigien aquest document als corredors locals, quedant exempts els estrangers. Ningú parlava anglès - fet bastant habitual per aquelles contrades - però finalment van accedir a entregar-me el pack “dorsal+samarreta”. Això em va fer adonar d'un servei al corredor que no havia vist encara en cap altre lloc, i és que a la taula del costat podies fer-te una revisió mèdica “last minute”, i obtenir el certificat allà mateix, per un mòdic preu.
El diumenge 21, dia de la cursa, va fer un dia radiant, com tots els 7 dies que vàrem estar a la ciutat. Fred a primera hora, fresca a mig matí, Sol, poca humitat, i quasi absència de vent. Com la cursa començava a les 11h, i només estàvem a dues estacions de metro de distància, vam poder anar cap l'illa Krestovsky, escenari de la cursa, amb molta tranquil·litat, i arribant-hi amb força antelació, al voltant de les 10. Tot el parc quasi vuit aquella hora, només els que anàvem a córrer la Mitja. Tota la setmana havia estat sense córrer, amb un dels isquiotibials a punt de contractura, només el dijous i el divendres havia fet minuts intercalats de caminar-córrer-caminar-córrer, al costat del riu Neva, a primera hora del matí, per comprovar sensacions. I abans de la cursa, vaig rodar 10 minuts, mentre la gent havia anat arribant, i la música ja sonava feia una estona. Érem uns quants centenars de corredors. Temperatura de 12°C de temperatura. I pocs minuts abans de començar la cursa, uns exercicis d'activació pels addictes a les classes dirigides, a càrrec d'un parell de monitores damunt d'un escenari. Per megafonia van donar la relació dels 26 països representats en la cursa: Rússia , Bielorússia, Ucraïna, Tajikistan, Kazakhstan, Kyrgyzstan, Lituània,... i Andorra, el meu país d'adopció per les curses internacionals. I la cursa va començar sense més històries. Una volta de 6,098 km al parc, + 3 voltes de 5 km, passant per la línia d'arribada 4 vegades, on estava situat l'únic punt d'avituallament, pel qual passaves a cada volta. A cada volta la quantitat de public augmentava, gent concentrada en determinants llocs cèntrics del parc. Durant la cursa vàries persones, entre corredors i public, em van cridar comentaris agradables, quan van reconèixer la meva samarreta.
Òbviament els doblaments de corredors més ràpids a corredors més lents van ser nombrosos, jo mateix en vaig patir uns quants, per part dels primers classificats, i jo mateix en vaig fer alguns a la darrera volta. Vaig corre la cursa de menys a més, cada volta més ràpida que l'anterior, conforme vaig anar comprovant que podia forçar l'isquiotibial sense massa risc. Arribada a meta, i medalla i avituallament amb aigua, cervesa “Baltika” sense alcohol, i sòlids a base de fruites i cereals.
Al marxar, ja més tard de les 13:00h, vam haver de travessar tot el parc per anar a l'estació del Metro, i ens vam adonar de tota l'esplendor de les atraccions, ara obertes, paradetes de menjar i begudes, lloguer de bicicletes, patinets, patins, ..., i molta gent passant el matí (o el dia) en un lloc tan agradable.
Els guanyadors de la cursa tots dos de la Federació Russa, amb uns temps de 1:07:47 (homes) i 1:18:41 (dones).
1523 corredors inscrits, 1091 homes/432 dones, (1462 de la Federació Russa i 61 d'altres 25 països)
1346 corredors finishers, sense distinció de categories per edat. En el meu cas, posició 791/1346.
Valoració de la cursa força positiva, si l'objectiu no és que el recorregut passi pels llocs emblemàtics de la ciutat, sinó el de fer un entrenament interessant i potencialment de qualitat, en un entorn allunyat dels sorolls.
Valoració del viatge igualment positiva, St Petersburg és una ciutat força atractiva, amb molts llocs interessants, especialment si t'agraden la història i/o l'art. Ens hi vam estar 7 dies, i encara ens van quedar algunes coses per veure, malgrat ja hi havíem estat fa 9 anys. Bé de preu, i encara que molt poca gent parla o entén l'anglès, les informacions rellevants estan en més d'una llengua. Vol directe des de Barcelona, encara que pels horaris, nosaltres vam preferir vols amb escala a Alemanya. Diferència horària de 1 hora amb nosaltres, i clavilles pel corrent elèctric les mateixes que les nostres. Necessari visat, que en el nostre cas, igual com vàrem fer per anar a Moscou, ho vam tramitar a l'oficina que la “Central de Visados Rusos” té a Barcelona.

total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

26 Abr 2019 21:54 #7 per gorka (Associat/da)
Una mitja interessant, encara que la ciutat té vies prou boniques al centre per fer una cursa més cèntrica, plana i de qualitat.
Per les condicions de meteo i el circuit que expliques deu ser una proposta interessant per a fer bons registres.


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 Abr 2019 14:52 #8 per jaume86 (Associat/da)
Ostres quina descoberta!! Quin fil més xulo!

Precisament anava a obrir un fil sobre la mitja de Gotteborg, del proper dissabte 18 de maig, no en sabreu pas res oi??

2h55'28"; marató Barcelona  2019 (17)
1h22'14" mitja  Barcelona 2019 (44...)
37'21";   10km   Pineda 2018 (42...)
19'13";  5km Horta 2013 (1)

Properament: 24h (diumenge a Can Dragó!)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 Mai 2019 16:22 #9 per Aloi (Associat/da)
Hola!
A mi també m'atreuen molt les mitges maratons, considero que és una bona distancia per gaudir corrent
i patir a la vegada :laughing: :whip:
A més que vas fent coco per fer el salt a les maratons (jo encara no n'he fet mai cap)
I això de correr amb l'excusa de fer turisme o fer turisme amb l'excusa de correr considero que és molt bona manera de fer escapadetes.
Interessant fil que aniré seguint de prop.

Salut!!

"penso mentre corro"

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 Set 2019 17:11 - 15 Set 2019 17:23 #10 per Josep80 (Associat/da)
VILNIUS HALF MARATHON (LITUÀNIA) –8/SETEMBRE/2019

Lituània, un país que ha tingut una història bastant moguda els darrers cent anys, amb ocupacions per part dels russos, polonesos, l'Alemanya Nazi, i els soviètics, Va formar part de la Unió Soviètica (URSS) des de 1944 fins a 1990, any en el que es va constituir com a República independent, sent la primera de les repúbliques soviètiques en independitzar-se, iniciant així la desintegració de la URSS. L'any 2004 ingressà a la Unió Europea, i mesos més tard a la OTAN. Des de Gener de 2015 també forma part de la Eurozona.
La població de Lituània és, només, de 2.800.000 habitants, amb una superfície de 65.300km2, equivalent a dues vegades la superfície de Catalunya (31.900km2). La seva capital és Vilnius, amb una població de 575.000 habitants, una cinquena part de la població del país.
Vàrem arribar a Vilnius el divendres en un vol directe des de Barcelona, unes 3 hores i mitja. No és un vol diari, i per tant és qüestió d'emmotllar-se a les dates, si es pot, i si no t'importa “hiper-matinar”. En arribar a l'aeroport de Vilnius ja vam veure les dimensions de tot plegat: aeroport petit, quasi bé tocant a la ciutat. Com aquell qui diu, baixaves de l'avió i quasi ja estaves en el carrer. En pocs minuts ja havíem agafat l'autobús 88, que per 1€/persona et porta al centre de la ciutat (4 ó 5 parades). L'apartament que vam agafar, en el centre històric, estava a uns 15 minuts caminant de la gran plaça de la Catedral, centre neuràlgic de la cursa (fira corredor, sortida cursa, arribada cursa).
El mateix divendres per la tarda vam anar a la fira del corredor, travessant tot el casc històric. A destacar alguns fets i curiositats:
-infinitat de llambordes, i algunes en mal estat, mig sortides.
-presència de troleibusos com a part de la xarxa de transport metropolità. Molts d'ells heretats de la època soviètica, bastant atrotinats, convisquen amb altres de més moderns.
- existència a la ciutat d'un sistema públic de patinets elèctrics, que clarament ha desplaçat al de les bicicletes. L'us del patinet val 50c+10c/minut, i el pots activar mitjançant la lectura des del mòbil d'un codi QR que el patinet porta al damunt. Veure patinets en qualsevol carrer, cantonada o racó de la ciutat és quelcom familiar en aquesta Vilnius actual.
L'esdeveniment esportiu d'aquell diumenge consistia en la celebració de vàries curses, de totes les distàncies, i per totes les edats: marató i mitja marató (amb sortida comú, a les 9h), i curses de 10K, 5K, 2K i 1K (aquestes dues per adolescents) i 200metres pels més menuts. En total 11568 inscripcions, de 63 països, la majoria de Lituània, evidentment, i dels països veïns: 212 Letònia, 192 Polònia, 151 Bielorússia, 72 Rússia, 48 Ucraïna, però també 211 UK, 91 Alemanya, 51 Noruega, 50 Finlàndia, ...
La fira del corredor, a la plaça de la catedral, oberta des del dimarts 3, era un conjunt de 3 carpes de grans dimensions (a les que se li van afegir un munt de carpes més petites el mateix diumenge, dia de la cursa). Una de les carpes destinada a la recollida de dorsals, resolució d'incidències, etc. Una altra carpa per Nike, patrocinador esportiu de l'esdeveniment, i la tercera carpa per la venda d'articles esportius multi-marca. Cap publicitat d'altres curses europees. Vaig recollir la meva bossa del corredor en el taulell de Mitja Marató, tots els voluntaris gent molt jove, i amb coneixements d'anglès (contràriament a la resta de la població, que no en té cap noció). Bossa del corredor amb el dorsal+xip integrat, i una barreta energètica pre-cursa, un gel energètic per la cursa, i una barreta de proteïnes post-cursa, amb una ampolla d'aigua i un tiquet per la pasta-party del dissabte. Cap samarreta de la cursa, la qual estava reservada per als corredors participants en la marató.
El dissabte, de 14h a 20h, hi va haver una pasta party en una carpa addicional a les anteriors, a la mateixa plaça. Uns macarrons a la carbonara brutals, val a dir-ho.
I diumenge vam sortir de l'apartament passats pocs minuts de les 8h, cap a l'àrea de sortida de la cursa. Volia córrer 25km com part del pla d'entrenament per la propera marató del 13/Oct (2K+Mitja+2K), i per tant arribar uns minuts previs a l'hora de sortida. Temperatura de 17ºC i humitat del 75%. Núvol, sense vent.
La Plaça de la catedral tenia un aspecte bastant diferent al dels dies anteriors. A bullir de gent, i unes 40 noves carpes, petites, representant un munt d'associacions, entitats i empreses comercials. Vaig deixar uns minuts a la Tere, i vaig anar a córrer un parell de quilòmetres en un gran parc, adjacent a la plaça. I pocs minuts després, havent fixat amb la Tere punt de trobada post-cursa, em vaig posar en el calaix de 1:50-2:00. Estàvem allà els de la Mitja i els maratonians, amb 18 quilòmetres comuns per endavant, atès que era en el km18 quan els de la Mitja havíem de deixar els maratonians, per anar drets cap a meta.
Un himne que sospito que devia ser el lituà, perquè era cantat per bona part dels corredors, i tret de sortida. Els primers 3-4 quilòmetres van ser incòmodes, amb llambordes i sense poder córrer amb llibertat. Uns 2000 corredors per unes vies no prou amples. Algunes pujadetas inicials, amb les seves baixades. La normalitat va arribar a partir del quilòmetre 4, havent desaparegut les llambordes, i amb el grup de corredors ja prou estirat com per poder córrer al ritme triat. El circuit va sortir del centre de la ciutat i va anar a parar uns quants quilòmetres per dins de boscos, molt agradable, fins al km13, per, aleshores, fer un gir, i cercar el riu Neris (que travessa la ciutat) ,seguint la llera del riu fins el km18, on els maratonians van seguir per altres parts del extraradi de Vilnius, i nosaltres vam tornar a les llambordes els darrers 3 quilòmetres de la Mitja. Va ser aleshores quan un espectador em cridà: “Visca Catalunya”, i jo que em vaig girar, i el vaig aplaudir.
Perfil de cursa irregular, pujades i baixades, primers quilòmetres amb carrers estrets. No és un circuit per fer marca. Animació quasi inexistent, llevat la línia d'arribada. Esporàdics punts musicals en el trajecte. Punts d'avituallament amb pocs voluntaris (gent jove) amb poca cultura de runner, encara que amb força voluntat. Gots d'aigua petits i quasi buits, cada 2'5 quilòmetres, i sòlids (que no vaig veure) cada 5 quilòmetres.
Vaig arribar a meta amb bones sensacions, havent anat de menys a més (en un context de “tirada” d'entrenament), però sense forçar. Força gent a l'arribada, donat que ja havien aparegut a la plaça corredors de les curses de 10k i 5K que s'havien de celebrar en una estona. Medalla penjada al coll, que vaig donar a la Tere quan ens vam trobar, unes quantes glopades per hidratar-me, i vaig anar a córrer 2 quilòmetres addicionals per completar l'entrenament de 25km.
Vaig acabar la Mitja en la posició 995 de 1819 corredors (1305 homes i 514 dones), i en la 15ena posició de 28 finishers en la meva categoria (V60), havent avançat quasi 300 posicions en tota la cursa, i havent avançat 200 posicions des del km10 fins a meta.
Pel que fa a la marató, varen acabar 861 corredors, 724 homes i 137 dones.
En resum, 6é país (Lituània) pel meu repte de Mitges maratons europees, i satisfet per l'entrenament, en una ciutat, Vilnius, força agradable de visitar. A més, malgrat està ja a la eurozona, Lituània segueix sent un país força atractiu des d'un punt de vista econòmic.


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Nov 2019 19:56 - 23 Nov 2019 14:25 #11 per Josep80 (Associat/da)
LEOPOLDILAUF HALF MARATHON-PRATER (VIENA/ÀUSTRIA)-17/NOVEMBRE/2019

Viena, ciutat encantadora, mai ens cansem de tornar-hi, i ja van unes quantes vegades. Aquesta ocasió fou diferent, ja que en totes les altres ocasions el dia va ser més llarg i la climatologia va ser més agradable. En canvi en aquesta visita a la capital austríaca, el cel cobert de núvols i una posta de Sol al voltant de les 16h, van representar un paisatge diferent. No massa fred, uns 10ºC.
Tot el centre de la ciutat, totes les principals atraccions turístiques, carrers per vianants, tot recordant que s'acostaven les festes nadalenques.

Vaig córrer la marató de Viena fa 10 anys, i volia córrer una mitja marató a Viena que no coincidís amb la marató. Vaig trobar per Internet que el club LCC de Viena, el club d'atletisme més important d'Àustria, organitzava una mitja marató, amb un recorregut 100% dins del famós i enorme Prater, on LCC hi té la seu, dins del Ernst Happel Stadion, un magnífic estadi. Quan m'hi vaig decidir no en tenia ni idea de que, cinc setmanes abans de la mitja que jo pretenia córrer (17/novembre), un tal Eliud Kipchoge baixaria de les dues hores en la distància de la marató (12/octubre), en el mateix escenari del Prater vienès.
El Prater, un immens bosc de sis milions de m2, antic terreny de caça dels emperadors de l'imperi austríac, i conegut pel seu parc d'atraccions, amb la sínia gegant com element principal. L'artèria principal del Prater és la Hauptallee, una llarguíssima avinguda de 4,5 quilòmetres que travessa el parc en direcció NO-SE, flanquejada a dreta i esquerra, i des de l'inici fins el final, per infinitat d'arbres.
Vol directe d'anada, a primera hora del matí del divendres, i vol directe de tornada, a darrera hora del dilluns, van possibilitar gaudir de quatre dies sencers a la ciutat del Danubi “blau”.
Molt còmode plantar-se des de l'aeroport al centre de la ciutat (Wien/Mitte) amb el CAT (city airport train), 16 minuts, 19 euros anada/tornada (per internet).
I molt fàcil i pràctic el transport públic, combinant metro i tramvia. Vam comprar passe de transport per 72 hores, i el vam aprofitar de valent.

Divendres per la tarda vam anar a recollir el dorsal a les oficines del LCC, a l'estadi Ernst Happel. Molt xulo. Negre nit a les 5 de la tarda, tot il·luminat, i estaven entrenant dins l'estadi. Sistema de cronometratge amb xip groc, jo me'l vaig portar des de casa. Cap samarreta com a obsequi amb la inscripció. Vaig consultar detalls de la cursa, alguns dels quals ja havia traduït de la web, en alemany. Tres curses en una: una cursa de 7km (una volta al circuït), una cursa de 14km (2 voltes al circuït) i una mitja marató (3 voltes al circuït + allargament del darrer gir per afegir els 98 metres necessaris). El circuït era tot ell per la Hauptallee, amunt i avall, semblant al que havia fet el Kipchoge, excepte que ell va fer tota la Hauptallee de cap a peus (4,5km x n ) i la Leopoldilauf half marathon era 3,5km x 3, sense arribar als extrems de l'avinguda.
Hi havia 244 inscrits en la cursa de 7km, 155 inscrits en la de 14km, i 274 inscrits en la mitja marató. En total el divendres hi havia 673 corredors i corredores inscrits, per sortir el diumenge a les 10h, encara que la xifra augmentaria lleugerament el dissabte, i el mateix diumenge, amb inscripcions de darrera hora. Vam tornar al centre tot caminant, per la mateixa Hauptallee, il·luminada, i així reconèixer, de nit, part del circuït. Gent passejant, corrent, anant en bici. No massa, però, ja que era fosc i feia fred. Ens van caure uns quilòmetres a les cames, ja que el mateix divendres i tot el dissabte no vam para de voltar i caminar per Viena, auxiliats pel transport públic. Tot i així vam acabar aixafats. És el que té viatjar i fer turisme havent de córrer una mitja marató en lloc d'una marató sencera: pots esprema la llimona fins la darrera hora, sabent que en la cursa el cansament et passarà una factura que no serà letal.

I diumenge a les 9:30 vam arribar a l'estadi, al costat de la Hauphallee. Força còmode arribar-hi, amb l'estació de metro Stadion a tocar. El dia va ser gris, humit, tot cobert, uns 10ºC, sense vent. Estava una mica cansat de tant voltar les 48 hores anteriors, i a més no havia dormit bé, amb mal de coll, incubant un refredat. Però el matí engrescava per córrer, i encara que amb molta humitat, feia fresca i aquelles eren les condicions climatològiques que a mi m'agraden. Amb la intenció de només escalfar els cinc minuts previs a la sortida de la cursa, vam anar caminant directament cap a l'arc de sortida/arribada, si fa o no fa en el mateix lloc on cinc setmanes abans hi havia hagut aquell arc que va creuar Kipchoge, fent una mica de història. Impressionant veure, aleshores de dia, tota la Hauptallee, cap un costat i cap l'altre. Semblava infinita, no es veien els extrems, amb unes fileres d'arbres que no s'acabaven mai. En certa forma em va recordar, salvant les distàncies, a la primera vegada que vaig córrer la marató de Nova York, en el tram final de tornada, quan des de 138th st (desprès de la milla 21) gires a l'esquerra per agafar la 5ªAvenue, i veus alineats els semàfors de més de 50 carrers, un darrera l'altre, fins on la vista no arriba. La diferència és que en el Prater aquesta sensació no la donaven els semàfors, sino els arbres.

Sé que hi ha companys i companyes als qui no agrada aquest tipus de circuïts, amb rectes que no s'acaben mai. A mi no m'importa, francament, inclús els prefereixo als circuïts amb massa girs. Aquest circuït, a més, tenia bons padrins, no en va l'havien triat per intentar baixar de dues hores en marató. Molt pla, sense vent (sembla que sovinteja l'absència de vent dins el Prater)

A les 10 del matí va començar puntualment la cursa, les tres curses de fet, ja que les tres es van córrer plegades. Just abans un grup de batucaires va tocar un parell de peces, per desprès situar-se en un lateral del circuït i tocar durant tot l'esdeveniment. L'arc de sortida/arribada no estava situat en un dels extrems del loop de 7km, sinó que havies de córrer Hauptallee sentit SE uns 1'5km des de l'arc (i tornar), per aleshores anar a buscar l'altre extrem del circuït, Hauptallee sentit NO, 2km més enllà de l'arc (i tornar). L'únic punt d'avituallament estava situat a uns 200 metres de l'arc de sortida/arribada, molt aprop dels batucaires. Allà hi va haver també l'únic punt d'animació de tota la cursa, ja que els corredors van passar per aquell punt dues vegades per loop (sis vegades en total els de la mitja marató). I allà vaig poder veure la Tere, la meva supporter, fins a sis cops.

El canvi de sentit en la part inferior del loop va ser molt oberta, de fet es tornava per un passeig tocant a Hauptallee, i no va representar alteració de ritme. En canvi el gir en la part superior del circuït va ser el típic d'arribar a un cono i haver de vorejar-lo, per girar 180ª, res a veure a com li van preparar a Kipchoge. I així tres vegades, una per loop. Òbviament a cada volta em vaig anar trobant menys corredors, després que acabessin les seves curses els companys i companyes de 7km i 14km, respectivament. Els avituallaments, dos per volta (anada+tornada) van ser d'aigua i de beguda isotònica CALENTA, crec que no m'hi havia trobat mai, i plàtans en la tercera volta. Pels vorals de Hauptallee van anar apareixen vienesos que aprofitaven el matí dominical per passejar o fer esport.
Al creuar la línia de meta un speaker va dir el meu nom (cognom, de fet) i un voluntari em va penjar una medalla. Ja no hi havia molta gent, comparat amb el començament de cursa. En unes carpes hi havia els avituallaments: el mateix, aigua, beguda isotònica calenta, fruita i galetes. En el LCC vam poder anar a consultar els resultats oficials de la cursa. Allà hi havia, també, vestidors i dutxes, per qui volgués.
Malgrat els 10ºC de temperatura, vaig suar de valent, la qual cosa em fa pensar que la humitat va ser moooolt elevada. Vaig córrer les 3 voltes (la tercera 98 metres més llarga) en 37:58, 38:36 i 37:52, amb un temps final de 1:54:26, posició 177/274 en la general i posició 9/17 en la categoria M60. 221 homes i 53 dones.
En resum, cursa sense glamour, poca gent, circuït ràpid i correcte, bon tracte, fantàstic entorn, preu correcte (20 euros), i ciutat fantàstica.
I setè país (Àustria) pel repte de Mitges europees.

Un cop vaig tornar a casa, vaig buscar per youtube la cursa sencera d'en Kipchoge, i així visualitzar els mateixos llocs per on jo havia corregut poques hores abans. Increïble!!!. És més: IN-CRE-Ï-BLE!!! Cada detall és important. Heu vist com fan els relleus els equips de llebres? I com van situades les llebres per protegir-lo, optimitzar el seu esforç, i facilitar la tasca de la bici? I lo “de cul” que va el tio de la bici (el seu manager) quan li porta el bidó o li ha de donar instruccions, en alguns trams de cursa? I de com han d'escalfar les llebres que han de sortir a rellevar, per passar de 0 a 2'50”/km en un parell de segons, sense entorpir el ritme d'en Kipchoge? I què me'n dieu de la cara de “patiment” d'en Kipchoge, en qualsevol moment de la cursa ;) ;) ? I dels serveis de neteja que abans que passin els corredors escombren i escombren per no deixar ni una fulla a l'asfalt? I dels darrers 400 metres, quan aquest fora de sèrie avança les llebres, i fot uns 400 metres finals espectaculars? En fi, serà una prova no homologable, i un registre que tampoc ho ha estat, òbviament, però és per gaudir de valent!!!


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

25 Nov 2019 11:18 #12 per gorka (Associat/da)
Gran experiència, Josep80. Fas una mica de sana enveja!
Respecte a l'isotònic calent, crec recordar que a alguna cursa m'hi he trobat. No recordo a on va ser, però molt possiblement a la Mitja Marató de La Haia, que per cert et recomano.


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

25 Nov 2019 19:40 - 23 Des 2019 18:31 #13 per Josep80 (Associat/da)

gorka va escriure: Gran experiència, Josep80. Fas una mica de sana enveja!
Respecte a l'isotònic calent, crec recordar que a alguna cursa m'hi he trobat. No recordo a on va ser, però molt possiblement a la Mitja Marató de La Haia, que per cert et recomano.


Prenc nota, Jordi, gràcies, Den Haag podria ser una bona candidata per una mitja en aquest repte, atès que ja he corregut tant a Amsterdam com a Rotterdam.

total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

04 Mar 2020 14:33 - 04 Mar 2020 20:51 #14 per Josep80 (Associat/da)
GIG MALTA HALF MARATHON (MALTA) – 1/MARÇ/2020

Un any després hem tornat a Malta. L'any passat, estant ja a l'illa i havent recollit el dorsal, l'organització va cancel·lar la cursa el dia anterior, per raons meteorològiques. Les pluges torrencials i especialment el vent huracanat van ser el motiu d'haver de prendre aquella decisió.
Part de l'expedició de 2019 repetíem enguany en l'intent (la Mariona/Mona, l'Arcadi/Arcadi42 i jo mateix), mentre que l'Abel/cargol i el Suso van declinar per diferents raons. L'organització ens respectava la inscripció de 2019 (no havíem de tornar a pagar dorsal), i a més l'escapadeta a Malta és francament econòmica. Igual que l'any passat, l'Arcadi inscrit per córrer la marató i la Mariona i jo per córrer la mitja.
Aquesta vegada, però, el viatge ha estat només per participar en l'esdeveniment esportiu, ja que l'apartat turístic ja va ser cobert en la visita anterior.
Malta, arxipèlag mediterrani i estat de la UE des de 2004, pertany també a la zona euro des de 2008, i va assolir la seva independència del Regne Unit l'any 1964. Conducció per l'esquerra, parla cooficial de l'anglès, endolls de tres pins, i bastants altres detalls delaten la seva pertinença a la "Commonwealth". Amb 475.000 habitants i una superfície equivalent a la comarca del Tarragonès, Malta té la densitat de població més elevada de la UE. La seva capital és La Valletta, amb una població propera als 7.000 habitants.
El divendres al matí, a l'arribada a l'aeroport de Luga/Malta, ja vam haver de fer una bona cua, i esperar una bona estona, perquè ens fessin un control de temperatura (fenomen coronavirus COVID-19). No va ser l'única cua que vam entomar aquest dia: a la tarda, quan vam anar a l'hotel Marriot a recollir el dorsal, una multitud de corredors ja ens havia pres la davantera, abans que obrissin portes a les 18:00h. Mala gestió per part de l'organització. Es van allargar tant la cua i el temps d'espera, que al final no ens van demanar ni el comprovant de la inscripció ni el document d'identificació, i això que dies enrere havien avisat per e-mail que vetaven la participació de corredors provinents de les àrees afectades pel COVID-19, havent-ho de demostrar en retirar el dorsal, amb la targeta d'embarcament. Fira del corredor inexistent, igual que l'any anterior. Simple entrega de dorsal, i una bossa de tela per deixar efectes personals a l'àrea de sortida. En aquesta edició no hi va haver ni samarreta, ja que les samarretes venien de la Xina i el COVID-19 va fer impossible que arribessin a temps. Ens van retornar 5 euros com a compensació.
Dissabte molt tranquil per part nostra, voltant per Sliema, la localitat on ens vam allotjar i on acabava la cursa. En canvi la Mariona i la seva família van aprofitar el dia fent excursions, afegint-s'hi l'Arcadi a mig matí.
A la tarda la Tere i jo vam anar a reconèixer la zona d'arribada, identificant punt de trobada per l'endemà.
Diumenge solejat i una mica ventós. Uns 15 °C a primera hora, que després van anar pujant fins a superar els 20 °C. Al voltant de les 7:30 la Mariona i jo vam agafar l'autocar que ens portaria a l'àrea de sortida, a la població de Mdina. Érem uns 3.000 corredors els que corríem la Mitja, fent cua per pujar a uns autocars que carregaven gent de forma ràpida i eficient. En pocs minuts vam arribar a destí, després d'haver remuntat part de la carretera que, una estona després, hauríem de baixar corrent. Una hora i mitja abans l'Arcadi, junt amb uns altres 900 corredors, havia fet el mateix, per sortir a córrer la marató.
La quasi una hora i mitja que va passar abans no es va donar el tret de sortida es va fer molt llarga, encara que com la Mariona i jo no ens vam separar fins poc abans de començar a córrer, vam fer petar la xarrada, tot buscant els racons on tocava el sol.
La sortida no va ser per calaixos, només es va demanar als "walkers" que ocupessin les posicions posteriors. Vaig veure que estàvem molt endavant, massa endavant, amb quasi 3.000 corredors al darrere, i a pocs metres de l'arc de sortida, i em vaig separar de la Mariona, per endarrerir la meva posició. Ni volia ser atropellat, ni fer la guitza a gent més ràpida que jo.
A les 9:15 vam començar a córrer. Sortida neta, i amb un ample de carrer suficient per poder avançar posicions. Els primers metres de la cursa van ser de pujada, i sense haver escalfat prèviament, les pulsacions van pujar ràpidament. Tot seguit una baixada amb fort pendent, i bastant llarga, va fer que tot seguit em recuperés de l'esforç inicial i intentés portar un ritme de creuer bastant homogeni, fins al quilòmetre 9, a uns 5'/km. Hi havia llebres de 1h40', 1h45', 1h50', 1h55' i 2h00'. Sempre vaig anar entre les llebres de 1h45' i 1h50', els primers quilòmetres de la cursa a prop de la primera, i a mesura que va avançar la cursa acostant-me a la segona, que venia per darrere. Abans del km5 de la mitja marató el circuit ja coincidia amb el circuit dels maratonians, que en aquell punt ja portaven uns 25 quilòmetres. De fet, en el tram final de la cursa, em va avançar la llebre de 3h30' de la marató, ja que jo anava per damunt de 5'/km en els darrers quilòmetres.
Circuit amb un desnivell acumulat de 565 metres, desnivell positiu de 185 metres i desnivell negatiu de 380 metres, amb la línia de meta a cota zero. Tot per carretera asfaltada, a camp obert, direcció Sliema, passant pel mig d'algunes petites localitats. El vent va bufar de cara en alguns trams de la cursa, i la qüestió aleshores va ser intentar formar grupets per protegir-nos els uns amb els altres. Avituallaments regulars a banda i banda de la carretera, amb petites ampolles d'aigua, beguda isotònica i algunes taronges. També esponges, ja que va fer força calor. Bona senyalització del circuit. Animació molt pobre, només quan vam arribar als darrers 2 quilòmetres, a l'avinguda Triq ix-Xatt, a la bora del mar, vam trobar grups de gent que animava. I òbviament en els darrers 200 metres i en l'arc d'arribada, on la cridòria va ser brutal.
Finalment el meu temps va ser d'1:49:32, posició 816/2991 en la general i 19/89 de la categoria M60-64. En el cas de la Mariona, posició 255/2991 en la general i 3/186 de la categoria. Impressionant! Llàstima que només van donar premis per categoria a primer i segon, però no als tercers. Participació per sexes (finishers), 1800 homes i 1191 dones.
Temps dels guanyadors de la Mitja: 1:05:50 (Malta) en categoria masculina i 1:17:41 (Malta) en categoria femenina.
Pel que fa a la marató, l'Arcadi va arribar al cap d'una estona, assolint de forma brillant el seu enèsim repte, en aquest cas el d'haver completat 6 maratons en 6 mesos consecutius, en motiu del seu seixantè aniversari.
Temps dels guanyadors de la Marató: 2:16:47 (Marroc) en categoria masculina i 3:05:06 (Malta) en categoria femenina. Total finishers a la marató: 862 (671 homes i 191 dones).
En resum, cursa sense pretensions però interessant per fer una bona marca (tant marató com mitja), encara que una mica trenca-cames. A prop de casa, pressupost econòmic. Serveis justets. Diferents opinions pel que fa a l'interès com a destinació turística.

Malta ha estat el 8è país assolit, dins el meu repte de mitges europees.


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

04 Mar 2020 20:36 #15 per gorka (Associat/da)
Enhorabona per una més, Josep80!
I també als ilustres acompanyants: Mona i Arcadi42.
Us ha costat un anyet acabar la feina. B)


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

11 Mar 2020 16:48 #16 per Josep80 (Associat/da)
NN CPC LOOP DEN HAAG HALF MARATHON (LA HAIA/PAÏSOS BAIXOS -8/MARÇ/2020

Quan mesos enrere en Jordi (gorka) em va aconsellar la mitja marató de La Haia per incloure aquesta cursa en el meu repte, no m'ho vaig pensar dues vegades. Vaig posar fil a l'agulla per inscriure-m'hi en la següent edició. Ja havia corregut les maratons de Rotterdam i d'Amsterdam, i La Haia era una població força atractiva per tornar-la a visitar, uns anys després.
Vam arribar a Amsterdam el divendres a mig matí, vol directe des de Barcelona. Al mateix aeroport vam agafar tren directe fins a La Haia, 29 minuts de rellotge. L'estació central de La Haia està situada just al costat de l'epicentre de la Mitja Marató (recollida de dorsal, sortida i arribada de la cursa), i a més havíem reservat un apartament en un hotel a uns 10 minuts caminant, just enfront del Binnenhof, el conjunt d'edificis que acullen el Parlament neerlandès. Per tant, tot a tocar.
La Haia/Den Haag és la seu del govern dels Països Baixos, malgrat no ser-ne la capital, la qual és Amsterdam. És la tercera ciutat del país en nombre d'habitants (uns 700.000), arribant al milió en tota l'àrea metropolitana. La Haia és coneguda com la llar del dret internacional i l’arbitratge. A la ciutat es troba el Tribunal Internacional de Justícia, principal òrgan judicial de les Nacions Unides, així com el Tribunal Penal Internacional, el Tribunal Permanent d'Arbitratge, l'Europol i aproximadament 200 organitzacions governamentals internacionals. El rei Guillem hi té la residència i el seu despatx, i també la majoria de les ambaixades estrangeres als Països Baixos es troben a la ciutat.

El divendres a la tarda vam voltar bàsicament pel centre de la ciutat, ja que el dorsal no es podia recollir fins a l'endemà. La majoria de botigues abaixen la persiana a les 6:00pm, i com el dia no convidava massa a passejar (fred i vent), vam a tornar cap a l'apartament, després de comprar uns quants queviures.

El dissabte al matí va fer un dia magnífic, amb fresca, i sense vent ni núvols. Així que vam aprofitar i vam fer una excursió a peu fins a Scheveningen, antic poble pesquer a la bora de l'Atlàntic, i actualment barriada de La Haia. Vam aprofitar per passar per part de la ruta de la cursa de l'endemà, recorregut molt agradable, travessant boscos i canals. Un cop arribats a Scheveningen, platges infinites, i tota una infraestructura turística escalfant motors de cara a la pròxima primavera. Ens va recordar una mica a tot el front litoral de Barcelona ciutat. I de tornada ens vam acostar al Malieveld, el gran parc d'herba on es recollien els dorsals. Després d'un matí força cansat, caminant 20 quilòmetres de GPS, i amb una tarda que meteorològicament parlant s'havia anat complicant a mesura que passaven les hores, vam decidir descansar a l'apartament fins a l'endemà.
El diumenge va ser un dia tapat, ventós, i amb plugims intermitents. Encara que la temperatura no va baixar dels 10°C, l'absència de Sol i especialment el vent van fer que la sensació de fred fos acusada. Com que la mitja marató no tenia la sortida fins a primera hora de la tarda, vam anar cap a Malieveld a copsar l'ambient, on la Tere, a més, va aprofitar per córrer uns 8K pels voltants. Tot el matí va ser un festival de curses, amb més de 20.000 de corredors participant-hi. Les riuades de gent que venien des de l'estació del tren, que era a tocar, semblava que no tinguessin fi. El fet que les comunicacions ferroviàries entre les principals poblacions holandeses siguin de qualitat, ràpides i pràctiques, va representar que corredors i corredores de tot el país s'acostessin el diumenge per córrer en alguna de les curses programades. Van començar els més menuts, amb curses d'1 quilòmetre. Després van córrer els de la categoria superior, en una distància de 2,5 quilòmetres. A les 11h va ser el torn de la cursa de 5K, amb uns 3.000 corredors. A mig matí van començar les 3 sortides dels 10K, uns 6.300 corredors repartits en 3 calaixos de 2.100 corredors, i espaiats 15 minuts entre ells. I finalment a les 14:30 van començar les 3 sortides de la mitja marató, amb uns 9.600 corredors repartits en 3 calaixos de 3.200 corredors, i espaiats 15 minuts entre ells. Jo vaig sortir en el segon d'aquests darrers tres calaixos, a les 14:45.
Quinze minuts abans del tret de sortida tots els participants ja érem dins el calaix de sortida. Com que la mitja del cap de setmana anterior, a Malta, m'havia deixat més aviat cansat tota la setmana, vaig optar per triar un ritme de cursa una mica més tranquil, i canviar la modalitat "competició" per la modalitat "entrenament de qualitat", uns 15" més lents per quilòmetre. Així que vaig buscar les llebres de 1h55', amb la intenció de tenir-les com a referència durant tota la cursa. I després d'una sortida neta, encara que lenta, vam començar a córrer pels carrers i avingudes de La Haia.
Circuit entretingut, totalment planer, érem als Països Baixos!! (si exceptuem el ridícul desnivell dels petits pots que salven els petits canals que travessa la cursa). Lamentablement molts trams del circuit passaven per carrers on hi havia cotxes aparcats, i l'ample de carrer no donava per engolir tot el grup de corredors. Afortunadament érem a Holanda, on a tot arreu hi havia carrils bici força amples, damunt de les voreres, i córrer per ells va ser l'opció de molts corredors, entre ells jo, per descongestionar la via principal i poder córrer millor. Efectivament ens vam haver d'anar incorporant al carril central, amb compte, a cada revol. Fins al Km4 vaig anar per darrere de les llebres d'1:55, que havien sortit uns 50 metres per davant meu, fruit de l'efecte embut de la sortida. Ells portaven ritme de 5'27"/km, i jo anava algun segon més ràpid, la qual cosa va fer que abans d'arribar a l'avituallament del Km5 les avancés. Del Km5 al Km10 vaig seguir a una mitja de 5'22"/km, allunyant-me de mica en mica de les llebres. I entre el Km13 i el Km14, després de travessar un dels ponts dels canals, i acostant-nos ja a la part de la cursa que toca el Mar del Nord, a Scheveningen, em va passar una cosa que no m'havia passat mai. La noia que portava al costat em va avisar que portava descordat un dels cordons de les sabatilles. (Jo, que sempre me'ls estrenyo força i que, a més, hi faig doble nus). Vaig parar a la vorera. Portava un dels guants en una mà, i l'altra mà sense guant per poder agafar millor els avituallaments, però totalment insensible pel fred. Vaig voler agafar bé el cordó, per tibar-lo i fer el nus, però no vaig poder. Em vaig atabalar, i els segons passaven. Una dona d'entre la gent que animava em va venir a auxiliar. Em va fer un nus doble, mentre vaig veure com passaven les llebres d'1:55. Li vaig agrair l'ajuda, i ràpidament em vaig posar a la persecució de les llebres, imprimint major velocitat que la portada fins aquell moment. Vaig tornar a agafar les llebres just en el passeig marítim de Scheveningen, passat el Km15, i un cop avançades ja vaig anar, de mica en mica, cap endavant. El darrer quilòmetre va ser el més ràpid, a 5'02", arribant a meta en un temps d'1:54:08 segons el meu crono.

Després dels avituallaments d'arribada i la medalla, i mentre molts dels corredors i corredores anaven a les grans carpes que feien la funció de vestuaris de campanya, jo vaig anar ràpidament a trobar la Tere per canviar-me de roba, perquè seguia fent vent fred (afortunadament, en pocs moments de la cursa vam tenir un vent de cara que ens dificultés gaire el ritme). Al cap de pocs minuts ja vam ser en l'apartament, i la cursa quedà enrere. En una estona vaig consultar els resultats per internet. Efectivament, temps oficial d'1:54:08, posició 5004/9576 en la general, i 96/289 en la categoria M60-64.

En categoria masculina, el guanyador va ser un corredor etíop (Dawit Wolde), en enfront de dos kenians, tots tres separats per 3 segons (59:56, 59:58, 59:59), amb vuit kenians entre les deu primeres posicions. En categoria femenina, la guanyadora va ser Joyline Chemutai, de Kènia, amb un temps d'1:09:43. Pel que fa a participació per sexes, 2.684 dones i 6.892 homes.
En resum, mitja amb un circuit gens exigent pel que fa al perfil, i amb massa gent pel meu gust. Força trams del circuit en els que vaig haver de córrer vigilant de no ensopegar amb altres corredors. Avituallaments d'aigua i beguda isotònica, tot en gots, llevat la línia d'arribada, que va ser en ampolles. Bon grup de voluntaris i de llebres, aquestes per tots els gustos. Públic animador a estones, segons els trams, i molta gent als darrers metres. Inscripció bastant econòmica si ho comparem amb altres mitges europees (28€), samarreta a part. Aprovat per l'Organització, si tenim present que la quantitat de proves i participants va ser considerable.

I pel que fa al repte, novè país (Països Baixos) pel repte de Mitges europees.


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Mar 2020 20:05 #17 per gorka (Associat/da)
Enhorabona! Ja en tens una més!


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

03 Jul 2020 10:36 - 03 Jul 2020 10:37 #18 per Josep80 (Associat/da)
27 STUTTGART LAUF (ALEMANYA) – VIRTUAL – 28/JUNY/2020

Una setmana abans que ens confinessin estava a Den Haag (La Haia) corrent una mitja marató. Encara que el cap de setmana anterior ja ens havien pres la temperatura en arribar a l'aeroport de Malta, en aquesta ocasió ningú als Països Baixos portava mascareta enlloc, i es va fer una cursa multitudinària sense cap mesura cautelar.

Igual que a molts de vosaltres, aquest episodi de pandèmia ha alterat considerablement les meves agendes, una d'elles l'esportiva. Sóc bastant planificador, i pel que fa a viatges i curses sempre acostumo a tenir l'agenda feta i tancada amb uns nou mesos d'anticipació. Això ha representat, amb l'aparició de la pandèmia, que m'hagin cancel·lat 4 viatges (Estats Units, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya) i cancel·lat o ajornat 5 curses (mitges de Chicago, Milwaukee, Hèlsinki i Stuttgart, i marató de Copenhaguen).

Durant les setmanes de confinament he intentat, també com la majoria de vosaltres, cremar totes les calories que he pogut, bastant aeròbic, encara que gairebé cap sessió amb un mínim de qualitat.
Tot va ser poder tornar a sortir al carrer per fer esport, com començar a fer sessions cada vegada més interessants, tant en volum com en qualitat. A primera hora del matí, al mes de maig, encara es podia entrenar amb fresqueta, no com ara...

Aprofitant que l'Organització de la Mitja marató d'Stuttgart, a Baden-Württemberg, seu de la Mercedes-Benz, que havia cancel·lat la cursa a la qual estava inscrit, va oferir la possibilitat de córrer una Mitja virtual, em vaig decidir a fer-la. Mai havia corregut cap cursa virtual, i era una nova experiència.

La setmana abans de la data de la cursa (27/28 juny, el mateix cap de setmana previst per la cursa original) vaig rebre un correu electrònic amb els detalls necessaris per enregistrar la cursa: descarregar l'aplicació "Mika:timing" en el mòbil, configuració adequada en el mòbil per habilitar permisos de geolocalització, user+pw, i poca cosa més. L'aplicació estava llesta per enregistrar la meva cursa entre els dies 27/dissabte i 28/diumenge, amb seguiment en temps real (live) per internet. En paral·lel ens havien enviat per correu postal el dorsal i la medalla de la cursa, que a mi no em van arribar fins el dilluns següent, un cop ja acabada la cursa.

I dissabte/27, a les 7:15 del matí, ja era a la Carretera de les Aigües, tocant al pont que travessa la carretera de Vallvidrera. Em va acompanyar la Tere, que també volia córrer una horeta pel seu compte, i que em va fer d'avitualladora a mitja cursa, donant-me el segon bidó de líquid.
Primer vaig escalfar un parell de quilòmetres, i quan vaig estar llest, en el punt quilomètric 5,5 de la CdlA, vaig agafar el mòbil, vaig obrir l'aplicació, vaig introduir el mòbil en el porta-mòbil braçalet que m'havia comprat per a l'ocasió, i li vaig donar al "star". En paral·lel també vaig engegar el Polar-GPS del canell (com a mesura de back-up), i a córrer, sentit Pla del Maduixers.

Vaig cobrir els 21,1 quilòmetres de cursa corrent des del punt quilomètric 5,5 fins al Pla dels Maduixers (km 0), anar i tornar (primera volta), i des del mateix punt 5,5 fins el punt quilomètric 0,5 (anar i tornar), en la segona volta. De fet l'aplicació va parar d'enregistrar la cursa una vegada va haver gravat 21,100 quilòmetres.

Francament, cursa amb poc glamur i sense emocions, recorregut que em conec des de fa anys, racó per racó, corba darrere corba, la qual cosa va representar que marqués un ritme brutalment constant d'inici a final, amb parcials cada 5 quilòmetres de 27:29, 27:13, 27:15, 27:27, i 5:27 fins al final. Calor, xafogor i no gaire gent en aquella hora. El pitjor de tot el porta-mòbil, que em va encetar la pell de sota l'aixella, degut al frec del braç a cada moviment.

Havent acabat, vaig comprovar a la web de la cursa que l'enregistrament havia estat correcte.
Un cop passat el cap de setmana, i amb tots els temps gravats dels participants que van voler córrer, vaig poder veure quina pinta tenien les classificacions. Si tenim en compte que a l'edició de 2019 van acabar la Mitja Marató de Stuttgart 5348 corredors/es (3835 homes i 1413 dones), en aquesta edició virtual la participació va ser sensiblement inferior, per circumstàncies òbvies: 2782 inscrits/es (1918 homes i 864 dones), dels quals només van participar/enregistrar un temps 1300 (897 homes i 403 dones).

Per part meva, temps final d'1:55:22, posició 419/1300 en la general i 11/38 en la categoria homes 60-64. Els guanyadors de la cursa van ser un corredor japonès en la categoria masculina, amb 1:18:27 i una corredora alemanya en la categoria femenina, amb 1:34:28.

En resum, una nova experiència, en córrer una cursa en solitari, enregistrant el temps de forma remota, i amb ganes de tornar a córrer curses ordinàries. Certament és una Mitja més pel meu repte de Mitges/països europeus (tinc diploma i medalla), encara que no per això deixaré de cercar una altra Mitja a Alemanya i poder així trepitjar asfalt teutó en la prova dels 21,097 quilòmetres.


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

16 Oct 2020 17:24 - 17 Oct 2020 06:36 #19 per Josep80 (Associat/da)
WIZZ AIR SOFIA HALF MARATHON (BULGÀRIA)-11/OCTUBRE/2020

Un cop tornat de Txèquia vaig posar fil a l'agulla per la següent cursa, en aquest cas una Mitja. Mesos complicats per viatjar i trobar curses que no haguessin estat cancel·lades i on poder-s'hi desplaçar. Un parell de setmanes abans ja li havia posat l'ull a la marató de Sofia (Bulgària), que s'organitzava a la vegada amb una mitja marató i un 10K. No les tenia totes, atès que a diferència de la marató que feia pocs dies havia corregut a Txèquia, amb poca gent, en el cas de Sofia l'esdeveniment aplegava a uns 2.500 participants i llurs acompanyants.

No vaig inscriure'm ni tancar vols i hotels fins a l'anterior cap de setmana a la cursa, per evitar el risc de cancel·lacions de darrer moment o prohibicions en el desplaçament. I efectivament, quatre dies abans de marxar cap a Bulgària (vam marxar dimarts), tot va quedar enllestit. Preus econòmics, malgrat reserves en l'últim instant (avió directe, apartament), falta de demanda, era clar.

Malgrat un ensurt en la porta d'embarcament de l'avió que bé ens hagués pogut fer la guitza d'allò més i espatllar-nos el viatge, tot va anar rodat per arribar a la destinació final, un apartament força recomanable, just en el centre de Sofia, i a dos minuts caminant del punt de sortida i arribada de la cursa.

Dimarts a la nit, i ja érem a Bulgària, país de la Unió Europea des de 2007, amb una superfície equivalent a unes 3,5 vegades la de Catalunya, i amb una població lleugerament inferior a la nostra (uns 6,9 milions d'habitants). Amb una història força interessant i moguda, que començà quan els tracis van ocupar aquelles terres en el segle VIII aC, "recentment" el país va estar alliberat dels turcs per part dels russos a la segona meitat del segle XIX, després que els primers ocupessin el territori durant cinc segles. Després d'alinear-se amb Alemanya en les dues guerres mundials del segle XX, Bulgària va caure finalment sota la influència soviètica, formant part del bloc de l'Est durant quasi quaranta anys, fins que en 1989 i 1990 es va obrir la porta a la democràcia. Sofia, la seva capital, té una població d'1,3 milions d'habitants, i compte com a principal atracció turística la Catedral d'Alexandre Nevski, una de les catedrals més grans del món ortodox.

Després de dues sortides guiades, fora de Sofia, d'un dia cadascuna, per conèixer localitats emblemàtiques de Bulgària, vam anar el divendres a recollir el dorsal i la samarreta, a unes carpes instal·lades en una plaça relativament cèntrica de Sofia. Vaig fer algunes preguntes relacionades amb la cursa, per acabar de resoldre alguns dubtes: uns 425 participants en la marató, quasi 1.000 a la mitja, i uns 1.100 al 10k. Diferents hores de començament per cada cursa (9:30 marató, 9:45 mitja marató, 10:00 10k). Sense calaixos de sortida, tothom junt i sense mascaretes ni cap altra mesura de protecció per la covid-19. (Cert que a Bulgària la incidència de la covid-19 era inferior a una desena part de l'afectació que teníem a casa nostra en aquell moment, però em va semblar excessiu no prendre cap mesura).

I així les coses, i després de dedicar el dissabte a voltar per Sofia i les seves principals atraccions, ens vam plantar el diumenge a la línia de sortida, a la plaça Battenberg, uns vint minuts abans de començar la meva cursa, i tan sols cinc minuts abans de començar la marató. El dia va ser solejat, humit, 10 °C i sense vent. Molta gent arreu, pocs corredors, molt pocs, amb mascareta o buff, entre ells jo. M'havia fixat en la llista d'inscrits, i la immensa majoria de participants eren búlgars, obviament, però també hi havia alguns corredors i corredores dels països veïns, i alguns més, pocs, que havíem vingut de l'Europa Occidental.

La sortida va ser ordenada, i aviat ens vam trobar corrent per damunt de les llambordes del centre de la ciutat. Molt empipador, això de les llambordes, igual que les vies del tramvia i els múltiples sots que hi havia a l'asfalt, un cop acabats els trams "llaborders". Circuit poc atractiu, que en els cinc primers quilòmetres passejava pel centre, i que des del quilòmetre cinc fins al quilòmetre dinou anava i tornava fins a l'extrem oriental de la ciutat, per avingudes avorrides i solitàries, sense cap mena d'encant. Una banda musical a mitjan recorregut, per la qual passaves dues vegades, d'anada i tornada del NE de la ciutat. Avituallaments cada cinc quilòmetres, correctes, amb diverses taules amb aigua, beguda isotònica, i alguns sòlids. Ningú animant durant el recorregut, i quan dic ningú, vull dir ningú, llevat de la línia d'arribada. Circuit planer, amb excepció d'un pont no pas petit que passava per damunt de l'autopista, i que s'havia de creuar dues vegades. No hi va haver llebres.

Pel que fa a la meva cursa, vaig anar força còmode, entre 5'15" i 5'30" el quilòmetre durant tota la cursa, avançant un munt de corredors i corredores en els darrers quilòmetres. Ja sabia que no hi hauria classificació per categories d'edat, i això li restava una mica d'interès a l'hora de prémer més l'accelerador. Finalment 1:55:00, posició 472 de 966 a la general. Medalla i avituallaments justets a l'arribada. Els participants a la marató anaven passant, completant la primera volta de les dues que havien de fer.
Participació a la Mitja marató: 737 homes i 229 dones. El guanyador, de Ruanda, amb 1:05:16, i la guanyadora, d'Ucraïna, amb 1:15:28.

En resum, Bulgària, onzè país europeu en el qual corro una mitja marató, i cercant ja el següent...


total maratons: 50
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 35
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

20 Oct 2020 13:02 - 20 Oct 2020 13:02 #20 per gorka (Associat/da)
Enhorabona Josep80!

Una més al sac. T'has de sentir afortunat de poder seguir corrent i competint. Molts haurem passat l'any 2020 amb zero Mitges Maratons... de Maratons ja no cal ni parlar-ne. :(


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.