MITJA MARATÓ DE PODGORICA (MONTENEGRO)-7/NOVEMBRE/2021
Montenegro ("Grna Gora", en montenegrí), amb una superfície equivalent a una mica més de la tercera part de la de Catalunya, i amb una població inferior a la desena part de la nostra, és un país independent des de l'any 2006, quan després d'un referèndum van decidir independitzar-se de Sèrbia, amb qui formaven una federació de dos estats. Des de finals de la Segona Guerra Mundial fins a 1992 va formar part de l'antiga Iugoslàvia, junt amb les actuals Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Macedònia del Nord, Bòsnia Hercegovina i Kosovo. Malgrat els 300 quilòmetres de costa en el mar Adriàtic, és un país molt muntanyós, com es pot deduir del seu nom.
Montenegro és candidata oficial per pertànyer a la Unió Europea. Sens dubte, quan hi entri, els fons d'ajuda de la UE li aniran força bé per modernitzar infraestructures i crear-ne de noves. Tan sols dir que les carreteres del país, per les quals vam conduir durant una setmana, permeten una velocitat màxima de 80 km/h, i a aquesta velocitat només s'hi pot anar a ben poques vies, ja que l'estat de les carreteres no ho permet.
Es tracta d'un dels països més pobres d'Europa en l'actualitat, i han trobat en el turisme una potencial font de riquesa, i que cada vegada és més una realitat, sent les platges i costes montenegrines unes de les més de moda en l'Adriàtic. D'altra banda, també disposen d'un patrimoni arquitectònic força interessant.
Com a curiositat, cal dir que no tenen moneda pròpia, i han adoptat l'euro com a moneda del país, però amb uns preus que, almenys fora de temporada alta, són molt barats per a nosaltres.
La capital de Montenegro, Podgorica (antiga "Titogrado") té, si fa o no fa, la mateixa població que Lleida, i és la localitat més gran del país, encara que, ni de bon tros, la més maca. És en aquesta ciutat on s'organitza l'esdeveniment esportiu en el qual vaig participar, i que incloïa marató, mitja marató, 10k i 5K. Si bé en anteriors edicions el circuit de la marató sempre ha estat Podgorica-Danilovgrad-Podgorica (Danilovgrad és a uns 20km de Podgorica), i la Mitja Marató començava a Danilovgrad i acabava a Podgorica, la pandèmia de la covid-19 ha forçat a canviar el recorregut de les edicions de 2020 i 2021.
L'edició del 2020, que no va ser suspesa, es va celebrar en un circuit d'1 quilòmetre de volta el·líptica (anar i tornar per un tros d'avinguda de 500 metres). Imagineu-vos fer 42 voltes per córrer la marató.
L'edició d'enguany estava anunciada, quan em vaig inscriure, per ser correguda en un circuit de 5 quilòmetres i escaig per volta, la qual cosa haurien representat 4 voltes per completar la mitja i 8 voltes per completar la marató. Quina va ser la meva sorpresa quan, passades unes quantes setmanes després d'inscriure'm, vaig comprovar que havien canviat el circuit, el qual s'havia "encongit", mutant de 5 a 2 quilòmetres per volta. En definitiva, la mitja serien 10,5 voltes, i la marató 21 voltes.
Inscripció molt econòmica, 10€ per a la marató i mitja marató, i 5€ per 10K i 5K, totes quatre incloent-hi samarreta i medalla finisher. A més, no s'havia d'abonar res en el moment de fer la inscripció, sinó que es pagava "in-situ" en el moment de recollir dorsal i samarreta. Això, que pot ser un avantatge, em va provocar una idea equivocada del nombre publicat de participants, ja que ni de bon tros es van presentar a la línia de sortida tots els que havia vist inscrits (147 inscrits a la mitja marató, i només en vam acabar 74, i 66 inscrits a la marató i només en van acabar 29). Recollida en una oficina de l'associació d'atletisme de Montenegro.
Diumenge de la cursa força calorós, sense vent i l'únic dia sense núvols dels vuit que vàrem estar en el país. Uns 24-25 °C i 70% d'humitat, i hora de començament de la marató i mitja (conjuntament) a les 11:30!!!! A les 9h i a les 10h s'havien celebrat les curses de 5K i 10K, respectivament. Ni fet expressament.
El tram d'1 quilòmetre (1+1=2km per volta) era en un boulevard del centre de Podgorica, però una mica apartat del nucli més urbà, la qual cosa va representar que ni cotxes, ni gent, ni sorolls. Tot plegat força solitari, en família, monòton i, en definitiva, poc atractiu. Els dos sentits del boulevard estaven separats per una mitjana de gespa d'uns cinc metres, amb plantes, que s'havia de travessar pel damunt a cada volta, per canviar de sentit en un dels extrems. Per l'altre extrem es podia canviar de sentit per l'asfalt. Ni cal dir que haver de canviar de sentit 180° dues vegades per volta penalitza en el ritme (multipliqueu pel nombre de voltes) i en la distància finalment recorreguda (per no frenar tant en el canvi de sentit t'obres a l'hora d'agafar la corba, i recorres més metres). Per arrodonir-ho, per un dels costats del tram de la cursa (uns 300 metres) el perfil picava cap amunt, res exagerat, però emprenyador haver-ho de fer 11 vegades i sota un sol i calor de collons. En fi, paciència.
La cursa va començar puntual, un grapat de corredors/es (menys de 100) vam sortir des de la contrameta per córrer la mitja, i un grapat encara més petit de corredors/es (menys de 50) van sortir en sentit contrari des de la línia de sortida/arribada, per córrer la marató. Òbviament, amb els minuts, ens vam barrejar tots, i tan aviat tu avançaves a algú, com tu mateix eres avançat per algú. Amb tantes voltes, però, algun avantatge hi havia d'haver, i és que veies a la gent que t'animava un munt de vegades. La Tere em va fer un grapat de fotos. Un sol punt d'avituallament, col·locat al costat de la línia d'arribada. Gots molt petits d'aigua i beguda isotònica.
Finalment, vaig acabar en 1:56:46, posició 29è de 74 a la general, i 1er de 2 a cat M60-64. Una ampolla d'aigua en acabar la cursa.
Finishers Mitja: 59 homes i 15 dones
Guanyadors: 1:12:40 (Rússia) en homes i 1:34:17 (Montenegro) en dones
A la marató van acabar 25 homes i 4 dones, temps del guanyador 2:52:36 (Montenegro), temps de la guanyadora 4:05:16 (Polònia)
Organització justeta, però molt voluntariosa. En definitiva, esdeveniment poc lluït, que en condicions normals segur que és més atractiu, tant per circuit com per participació. Però les circumstàncies van ser les que van ser, i encara gràcies.
Montenegro, quinzè país europeu en el qual corro una mitja, i seguint...