bernaus

Hola Correcats!!

Soc “lo” Ramón Bernaus Queralt. Tinc 69 anys, casat i amb tres fills i tres nets
(tots son xicots, espero que el proper sigui una neta).

Vaig nèixer a Ivars d´Urgell, però des d´els 17 anys visc a Barcelona, al vindre a estudiar a la Universitat. Mentre estudiava, per les vacances sempre cap al poble.

He treballat a dues grans empreses com a enginyer industrial en les àreas de manteniment, producció i enginyeria.
Per descomptat, la més esclava es la de manteniment, però és de la que més satisfet vaig quedar, ja que et permet aplicar a la pràctica els coneixements teórics de la carrera.

Quan a les aficions, m'agrada veure quasi tots els esports i sempre n'he practicat algún amb més o menys intensitat.
M'encanta la música, des de la clàssica fins al rock, passant pel flamenc, el jazz, etc. També m'agrada molt llegir, sobretot novel·la.
Amb la meva dona anem al cine quasi un cop per setmana.
Finalment m´ho passo molt bé jugant a cartes a la butifarra, tant al poble com a Barcelona.

 

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

- Als 15 anys,estudiant batxillerat, va vindre al col-legi de Lleida un professor de música i ens va fer escoltar la composició El Moldau, del txec Bedrich Smetana. Crec que d'aquella audició em ve l´afició a la música clàssica.
 

Per què corres? 

- Als anys 80 teníem una casa llogada a la provincia de Tarragona. Llavors anava molt amb bicicleta de carretera. Els diumenges acostumavem a fer tirades de 100 - 120 km. Quan el fills es van fer grans, ja no els agradava anar-hi i ho vam deixar.

Vaig provar de fer sortides prop de Barcelona, però veia que amb tants cotxes era un perill. Llavors vaig provar d'anar a córrer a la Carretera de les Aigües i em va agradar, sobretot perquè amb ½ hora em trobava tan cansat i a gust com amb 1h i ½ de bicicleta. Allí va començar tot.

Més endavant, em vaig adonar que corrent i pensant solucionava problemes de la feina, o personals. En fí, que córrer era un xollo i l´entrenament era molt agraït amb la posada a punt de tot el cos.  

Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- De jovenet, amb 12 o 13 anys, vaig fer una cursa de 1000 metres a uns campionats escolars a Lleida. Jugava a futbol i bàsquet, però no havia preparat la cursa i vaig acabar destrossat. Trenta anys més tard (1989), com no, vaig debutar a Barcelona, a la Cursa del Corte Inglés.

Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?

- Tinc un parell d´anècdotes que ara recordi...

- Corrent per la Carretera de les Aigües a un ritme força ràpid s´em va possar al meu costat un gos que anava al meu ritme i, de sobte, va fer un gir de 90º, possant-se entre les meves cames i, és clar: jo, cap a terra.

- L´altra va ser en un creuer. Com que no m´agrada córrer amb màquina a un lloc tancat, vaig sortir a una coberta, a fer un circuit a l´aire lliure. Com es el meu costum, corria amb el Garmin, amb GPS, i no hi havia manera de mantenir un ritme regular. Tan aviat anava a 3 min/km com a 9 min/km. Pensava que el Garmin era afectat per interferències de les màquines del vaixell. En realitat, quan corria en la mateixa direcció del vaixell se sumava la seva velocitat i la meva i al donar la volta es produia l'efecte contrari.

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- Efectivament. Feia tres o quatre anys que anava a veure l'arribada de la marató a Montjuich, i veient la cara de satisfacció de la majoria dels que arribaven, pensava que jo també ho podria aconseguir. L´any 2000 es va fer realitat el meu somni com a corredor. 10 km abans d´acabar la primera marató tenia clar que el somni era al meu abast i en el temps previst. Va ser un dels moments més feliços de la meva vida.

Un altre somni que també vaig aconseguir va ser acabar la primera Trailwalker al costat del Raimon, del David i del gran Zenón, amb el suport de la Llum i de la Raquel. Vam gaudir molt dels entrenaments en equip i de la marxa de 100 km, malgrat passar algunes dificultats.

Realment, em queden somnis pendents, com fer el camí de Sant Jaume d´una tirada i córrer una marató al continent australià, però soc conscient de la impossibilitat d'aquestes fites, degut a una lesió de llarga durada al cartílag del peu. El metge em diu que haig de deixar de córrer. Intentaré fer tirades curtes de menys de 10 km i practicar d´altres esports sense impacte. 

Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?

- No tinc cap frase motivadora. Més aviat penso que si m´he preparat per un determinat repte, he d´arribar fins el final.

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- Sempre em poso els mitjons i les sabatilles començant pel peu dret.

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- Soc poc extrovertit manifestant sensacions. De tota manera, sento un benestar interior al conseguir l´objectiu. En cas contrari, em conformo, ja que el fracàs, la majoria de vegades, és degut a una mala preparació o planificació, i penso que a la propera anirà millor. 

Per què creus que té tant d'èxit l´associació Corredors.cat?

- Pel bon “rotllo” entre els associats, que es transmet a les curses, a la vista d´un tercer. 

- Pel bon paper que fan les llebres Correcats, que claven els temps de pas pràcticament sempre.

- S´ha d´agrair la dedicació i la feina ben feta en tots els esdeveniments que organitza Corredors, com 24 Hores d´Atletisme, Cronoescalada Solidària, Sabatilles Solidàries, Servei de Llebres, Lliga Corredors.cat, Grups d´entrenament, Equipacions, 1000 m en pista, Organització de curses, etc.

 

Comentaris