Vicenç

Hola!

Em dic Vicenç Solé. Tinc 62 anys d’edat física i bastants menys d’edat mental.

Vaig néixer a Barcelona i aquí segueixo vivint, solter i, ara mateix, visc sol.

Enginyer Industrial, treballo a un laboratori químic.

Al marge del córrer, segueixo esports, especialment futbol i Basket. També escolto música.

Cada vegada soc mes rutinari: llegeixo cada dia l’Ara i difícilment em perdo el telenotícies vespre TV3.

 

vicencover

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

- Difícil triar... Potser, per ser una entrevista, País petit, de Lluis Llach. Un parell mes que m’agraden molt: You’ve got a friend (James Taylor, Carole King), Imagine (John Lennon). Sóc de fa temps (com jo ☺).

Per què corres? 

- Aquesta pregunta és una d’aquelles que a vegades fan la canalla, fàcils de fer però de difícil resposta. És un sumatori de raons... Jo acostumo a córrer al vespre desprès de treballar i al sortir a córrer és com si fos un dia diferent. Per córrer no cal reservar pista, com quan jugava a tenis, ni tampoc tens que quedar a una hora exacta. Permet flexibilitat d’esforç, tot i que miro de seguir plans d’entrenament que jo mateix marco (mai he tingut entrenador). És freqüent que un cop començo l’entrenament el modifiqui. Per exemple, surto de casa pensant: Avui faré canvis de ritme. En faig un parell i decideixo que no, i faig tirada d’hora i mitja. Podríem dir que corro perquè em permet decidir el moment i, senzillament, m’agrada.  


Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- Doncs no exactament... Vaig començar a anotar entrenaments i curses el 1991. Potser una de les primeres va ser la Vivicitta del 91. Fa uns mesos va aparèixer la samarreta. Era una cursa que es va fer un parell d’anys, el mateix dia, a diferents indrets del mon. Recordo que anava de la Plaça Espanya a Can Dragó.

p2121374s

La primera Mitja Marató la vaig fer el 19 de Gener del 97 a Granollers: 1h 39’ 55” (uns tres minuts menys que aquest any), i la primera Marató el 16 de Març del mateix 97: 3h 36’ 21”. 
No va ser una evolució de distancies gaire lògica... tot i que va anar bé, no ho recomano.

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- No en tinc cap d’especial. Potser fer la Marató de Nova York. I, sobretot, aguantar molts anys fent maratons.

Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?

- A vegades dic que tenim que aprofitar els moments dolents, perquè en poden venir de pitjors. No és una idea negativa. Al contrari. A una cursa, sobretot llargues distancies (maratons, 100 km...), quan queden pocs kilòmetres, miro de recordar l’esforç del que porto de cursa i pensar en els dies d’entrenament. Soc molt racional, no de grans frases. 

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- Una en concret: els cordons de las sabatilles. Sempre dubto de si les porto massa ajustats o fluixos. Abans d’entrar al calaix de qualsevol cursa em pots trobar lligant i deslligant las sabatilles més d’un cop.
 

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- Amb l’objectiu assolit, la sensació és de plenitud, feina feta i pensar de seguida en un nou objectiu.
Quan les coses no van com un espera, miro d’esbrinar el motiu. No sempre el trobo, però tinc prou imaginació com per trobar excuses ☺ . No acostumo a capficar-me gaire. 

Que t’agradaria canviar de las curses?

  • Que als corredors ens poséssim en el calaix corresponent sense que tinguessin que posar controls.
  • Que els corredors no deixin caure les ampolles al mig del recorregut.
  • Que tothom respecti el recorregut.

Com diu en John Lennon: “Podeu dir que somnio, però sé que no estic sol”.

img009s

 

Comentaris