Caloreta
Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- Em vaig plantejar fer un ½ ironman. Vaig entrenar moltíssim i anava molt justa per passar el tall. Més ben dit: mai vaig fer els temps per poder passar el tall. Però jo vaig voler estar a la línia de sortida.
Vaig sortir dels últims de l’aigua i vaig pujar a la bici i vaig anar fent amb un vent “de collons”. Controlava el temps i observava que era impossible, però en cap moment em vaig plantejar retirar-me. Quan vaig veure les 5h al crono, recordo estar sobre la bici i no parar de dir que no, que jo acabava. La gent plegava sense arribar, els veia que llençaven la tovallola i afluixaven. Però com més parava la gent més ràpid intentava anar. Vaig arribar a la transició de la bici i uns segons després de passar, van tallar. Em van dir que havien donat l’ordre que degut a les fortes ventades havien ampliat el marge de tall. Quan em vaig adonar que només em quedava una mitja marató i que havia complert un dels reptes més difícils que m’he proposat mai em vaig posar a plorar. Els voluntaris em deien que encara em quedava el tram de córrer i jo, plorant sense parar. Sabia que ho tenia.
Quan em vaig calmar, vaig fer la transició i vaig agafar un ritme còmode. Cansada, però molt feliç i sense defallir, vaig fer una mitja marató, adelantant a gent i acabant orgullosa de saber que sóc capaç d’assolir el repte que em proposi.
