Jorfer
Em dic Jorfer.
Ja “cinquantó” des d’aquest any, però amb il·lusió per a continuar millorant com a persona i com atleta popular.
Visc en parella. He nascut a Barcelona.
Sóc mestre d’Educació Física a una escola pública de Primària de Castelldefels i, a banda de córrer, que és la meva afició principal, m’agrada llegir novel·la històrica i viatjar.
1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- A lavandeira da noite, de Noa & Carlos Núñez, i La Grange, de ZZ Top.
2. Per què corres?
- Corro per sentir-me lliure, per sentir-me viu, per veure sortir el sol per la Mediterrània, per a escoltar als ocells cantar, per a sentir la marinada a la cara, per a envellir amb salut, per a trobar-me bé i per a ser més feliç (podria posar molts més motius, eh?, però he enumerat els principals).
3. La teva primera cursa?
- Com la majoria dels barcelonins vaig debutar a la “marató” del Corte Inglés i crec que va ser l’any 1981.
4. Quines són les teves zones d’entrenament?
- Entreno en solitari pel Passeig Marítim de Castelldefels des de Port Ginesta i fins a Gavà. Alguna vegada faig alguna incursió pel Parc Natural del Garraf. Quan entreno en grup ho faig a les pistes del Prat o Cornellà i si toquen tirades llargues per a preparar alguna marató pel litoral de Barcelona o per la famosa Carretera de les Aigües.
Anècdota: A la mitja de Barcelona de fa tres o quatre anys, un botó d’un dels dos cronos es va quedar encallat i va estar xiulant fins al km 12 aproximadament, moment en que es va morir la pila. Quin descans a partir d’aquell moment!!!
5. El teu somni com a corredor?
- Poder córrer amb motivació i il·lusió fins els darrers dies de la meva vida.
6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils?
- Vinga Jordi, ara toquen les tres “ves”: “Valor, valentia i vuevos”
- 7. Manies?
- Competir amb dos rellotges, un a cada canell. Això em passa des del 2006, doncs, en fer la marató d’Amsterdam, al km 2 aproximadament, el rellotge va deixar de funcionar i ho vaig passar malament doncs vaig córrer sense referències i sense saber al ritme al que anava. En arribar a meta em vaig dir que mai més em passaria això i, per aquest motiu, sempre em veureu a les curses i/o fent sèries amb dos rellotges.
8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- Assoleixi o no l’objectiu, sempre intento fer una lectura positiva per tal de continuar motivat. Assolir una marca personal dóna una gran satisfacció, però també me la dóna fer de llebre a un grup d’amics o gent desconeguda i que en arribar a meta t’agraeixin la tasca feta. És molt gratificant.
