Hansi
Explica'ns el teu nick: per què Hansi?
- Per fer 5è. d’EGB, els pares em van canviar d’escola, al Pins del Vallès de Sant Cugat. Sóc del Barça, i en aquella època sovint anava al col·le vestit amb la samarreta blaugrana, amb el 9 a l’esquena (que llavors el portava l’austríac Hansi Krankl, màxim golejador de la lliga anterior). Un dels primers dies de curs, quan els altres nens encara no em coneixien, al pati jugàvem el típic partit de 20 contra 20 en què gairebé ningú toca pilota, i marcar un gol és tan improbable que fer-ho et converteix en llegenda. Hi havia nens de la meva edat i fins a dos i tres anys més que jo (mític 8è. d’EGB). De sobte, en pocs minuts vaig tenir la sort de marcar tres gols seguits. Qui més flipava era jo, però els altres, ni te cuento. Com que no sabien qui era, van començar a dir “este es Hansi”, “este es Hansi”...i per la meva sorpresa, des d’aquell dia, em va quedar el sobrenom. Tothom em reconeixia com el Hansi dels tres gols! Em va agradar, perquè evitava la confusió amb el meu pare, que també es deia Jaume, i sempre més, m’ha dit Hansi tothom que em coneix mínimament bé, fins i tot a la feina.
Els correcats més antics recordaran que al 2007 em vaig registrar amb el nick Pipiolo, perquè em sentia com un novato ignorant entre tants corredors més experimentats, però al cap de pocs anys, la majoria d’amics m’insistien tant que ja no era un pipiolo i que em posés el meu nom com a nick, que vaig fer-los cas.
Tens algun record com corredor que estimis de manera especial?
- Tinc tres grans records d’entrenaments com a correcat: en primer lloc, les tirades llargues en diumenges d’hivern al litoral. Allà vaig anar aprenent de companys experimentats (ManoloM, Jorfer, curat i molts altres) quan era principiant, alhora que, fins al moment actual, es gaudeix de les converses, les bromes i els reptes, i d’ajudar els que comencen.
En segon lloc, els entrenaments amb l’A poc a Poc Team a Cerdanyola, al Guiera els divendres a la tarda de primavera i estiu, fa anys, quan corríem amb molta gent meravellosa que ja no sovinteja el món de les curses, dels quals només n’anomenaré un, per homenatjar-lo amb tot l’afecte: el Zenón.
En tercer lloc, els entrenaments amb els gasosa, esporàdicament arreu de Catalunya, durant una època els dijous a Can Mercader, i posteriorment amb el grupet que ens anomenem els Diables de la Mar Bella, una colla d’enamorats de les maratons i la cervesa, on un abstemi com jo, en contra del que semblaria lògic, es troba com a casa.
Pel que fa a curses, les més especials per a mi no són aquelles en què he fet marca personal o grans marques (que també les recordo molt, eh?), sinó les que m'han proporcionat vivències amb la gent que estimo, com les curses i maratons que he viatjat amb la Núria (que ja he dit que en vull moltes més!) i amb els GPT&Friends (Berlín, Donosti, Castelló, Rotterdam, Edinburgh, Budapest, Londres...). La cursa de Sant Quirze mereix capítol a part. Em resulta sempre molt intensa, pel significat que té pel Natxo i la seva família.
Ens pots explicar l’origen d’aquest grup d’amics correcats que sou els Gasosa?
- L’any 2007, en Miquel Pucurull va tenir la bona idea de fomentar a Corredors.cat una competició per equips de quatre corredors que es duria a terme en la marató de Barcelona de 2008. Consistia a sumar els punts obtinguts amb les marques de cada membre de l’equip, ponderades segons una taula per edats. El Dani ens va proposar al Krlos, al meep i a mi (que llavors encara tenia el nick “Pipiolo”) formar equip, i tots quatre encantats. Vam decidir anomenar-nos Gasosa Power Team (GPT) i de seguida ens vam engrescar amb el projecte... tant, que vam obrir un fil només per parlar entre nosaltres, i convidant que hi entrés tothom que fos, o volgués ser, amic nostre. Una de les primeres persones que hi va entrar sovint a escriure i s’hi va implicar molt va ser en gàltix, de manera que als pocs dies el vam considerar membre fundador del GPT.
Per la nostra sorpresa, més i més correcats que tenien bon rotllo amb nosaltres, i altres a qui gairebé no coneixíem, van anar afegint-se i fent-se habituals als nostres fils, fins al punt que vam tenir alguns anys d’activitat frenètica en els quals en un parell o tres de mesos hi havia 2000, 3000, 4000 respostes als fils gasoses (parlo de quan encara no hi havia Facebook ni Twitter ni encara menys WhatsApp). D’aquesta complicitat han anat naixent moltes grans amistats, inclús parelles que s’han casat o ajuntat, entrenaments, viatges, àpats... i ja fa anys que tots ens anomenem “gasoses” o “GPT” sense distingir qui era membre a l’inici, perquè el que compta és la gran amistat i les moltes vivències fantàstiques que hem passat (i passem) junts/es.
