Entrevistem... josecarnero

Bones,

Em dic Jose Carnero, tinc 46 anys i soc nascut a Barcelona.
Soc diplomat en òptica i optometria, treballo al centre Optica 2000 de Portal del Angel (on teniu una boníssima oferta pels associats i familia).
Visc amb la meva dona, Mònica Masdeu, ex-correcat.
Entre altres afeccions, a banda de córrer per on sigui, m’agraden les visites culturals i estar aprenent continuament.

Soc una persona meticulosa i que li agrada tenir tot planejat i lligat.
Espero que em coneixeu millor arran d’aquesta entrevista.

Soc...

josecarnero

0746 Llu s Companys 53b7a

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 
Dignity, de Deacon Blue; tot un himne de la meva adolescència. 

Per què corres?
Em va animar el marit d’una companya de feina, Albert Tatje. Llavors no existia ni 10de1000 com a equip, només com a forum. Lo de l'equip per Championchip crec que va sortir d’ una ST després d’una cursa (ManoloM i jorfer et poden fer cinc cèntims…)

Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
Tret de maratons de Corte Ingles i alguna que altre Mercè més popular que seria, la primera que recordo va ser una cursa de la Barceloneta, 11 km. El recorregut, molt semblant al del Correbarri actual, sortida i arribada al mateix lloc… però pujant el pont i anant pel passeig de l’Escullera.

Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?

- Moltes curses, sí, més de 350… però guardo detalls molt macos. 

Fa un parell d’anys, em va coincidir la meva cursa número 100 de 10K amb la número 100 que feia a Barcelona ciutat (haig de dir aquí que els meus números no són tan complexes com els de l’amic Arcadi, jeje). Va ser al Correbarri 2016, i l’organització em va donar el pitrall 100 (detall del crack speaker que tenim al territori, Alberto Montenegro).

La marató 2016 de TGN, per com va transcorrer: disfrutant-la, en companyia de Boix i sense patir en cap moment. Vam entrar de la  mà i vaig fer un crono que mai m’hagués imaginat, baixar de 3:30.

 

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?

- Encara que sembli mentida, mai m’he plantejat cap somni. Córrer i disfrutar,

trobar la gent el diumenge, si puc fer una cerveseta després (o dos o tres)… en definitiva, passar una bona estona. Em plantejo fer coses diferents, provar noves rutes, i per això m’estic endinsant una mica més al trail. M’encanta la sensació de llibertat a la muntanya.

També vull repetir la pujada al coll de Pal en condicions. Quan la vaig fer, vaig arribar minvat físicament i és una prova massa dura. Aquí sí que tinc una espineta clavada.

 

Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?

- Quan passo un mal moment, intento repetir-me mentalment que el pitjor ja ha passat, buscar referències de gent, veure el got mig ple. Si és una mitja i porto 10, ja començo a descomptar quilòmetres; si és una cursa amb girs de 180 graus, intento animar als que van davant i buscar el feedback… Tot ajuda.

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer.
- L’esmorçar que faig és sagrat: torrades amb mel dues hores abans; i si puc, un cafè a la zona de sortida, mitja hora o tres quarts abans, m’agrada anar amb molt temps als llocs. 

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit? 
- Per mi és molt més gratificant ajudar a algú a conseguir una fita (fer de llebre) que buscar marques. Quan encaro línia de meta tanco el puny: repte assolit.
Aquest any m’he proposat oferir-me de llebre. Falta que trobi el ritme i el moment per fer-ho.
Porto un mes molt refredat i ara mateix no sé on soc.

 

2018 Cursa pancrees Llebre debuts e7fa9

 

Comentaris