Vam arribar a Rio la matinada de dimecres a dijous, quan el pla era d'arribar-hi el dimarts a primera hora del matí. Primer ens havien endarrerit 24h el primer vol, de Denver a Houston, i desprès havíem perdut la connexió a Houston, per inclemències meteorològiques, el que va provocar que haguéssim de lluitar per un vol pel dia següent, atès que ens volien fer estar a Houston 48h per haver-hi overbooking en el vol del dimecres a Rio. Finalment, i després de insistir, ens van col·locar en un vol a Panamà, per fer-hi una breu escala, i seguir cap a Rio.
Enrere quedaven 3 setmanes i 7000 quilòmetres al volant, voltant per 3 estats dels Estats Units, visitant fins a 7 parcs nacionals, i completant 3 mitges més pel repte nord-americà, i amb 2 podis dins la meva categoria.
www.corredors.cat/forum/97-mitja/959648-...rica?start=20#986297
I ara Rio, que havia de ser la cirereta del viatge, tant a nivell turístic, com a nivell esportiu, ja que amb aquesta ja serien 22 de 23 les maratons olímpiques acabades, i assoliria el primer del meus reptes, el d'haver corregut una marató a tots els continents (6 de 6, Europa, Àfrica, Àsia, Oceania, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud), atès que darrerament vaig decidir no córrer a l'Antàrtida. Potser si el repte m'hagués agafat de més jove...
No les teníem totes quan van començar a sortir maletes per la cinta, un cop passat el control de passaports, però val a dir que van aparèixer, sense problemes, malgrat les darreres 48 hores havien estat donant més voltes que un ventilador, ..., com nosaltres...
Vam contractar un taxi dins mateix de l'aeroport, com ens havien recomanat, i al sortir amb les maletes ja ens esperaven. Des de l'aeroport fins a l'hotel deuríem trigar uns 20-25 minuts, un trajecte que normalment es fa entre una i dues hores, depenent de l'hora del dia. Però és clar, era l'1 de la matinada, carretera i carrers vuits, i semàfors invisibles, atès que verd o vermell, el taxista mai parava (entenc que per seguretat).
Hotel molt ben situat, al barri de Catete, barri tranquil i segur,, i al costat de Flamengo, el barri on hi havia la línia d'arribada de la marató, ..., i també la línia de sortida, fet aquest no previst inicialment, quan vaig reservar l'hotel. I és que pocs dies abans de la marató, estant nosaltres als Estats Units, els participants de la marató de Rio vàrem rebre un email en el que se'ns comunicava que l'Organització de la marató havia decidit canviar el recorregut de la cursa, ja que determinat punt del traçat podia tenir perill d'esllavissades. Així doncs, una cursa point-to-point que hauria hagut de ser pràcticament lineal, correguda en sentit Oest-Est, amb sortida a Praia do Portal, a Recreio dos Bandeirantes, i final a Flamengo, es va convertir en un loop, que sortia i acabava a Flamengo, anant primer a buscar els barris de Catete, Gloria, Centro i Gamboa, per desprès desfer el camí per tornar cap a Flamengo (km 17) i seguir cap a Botafogo, Copacabana, Ipanema i Leblon (km 29), on tornava a girar per tornar a passar per Ipanema, Copacabana i Botafogo, acabant a Flamengo. L'hora de sortida de la marató també canviava, originalment l'hora de sortida era les 6:30 am (amb autobusos Flamengo-Recreio dos Bandeirantes fins a les 4:30 am) i la nova hora de sortida era les 5:30 am (amb autobusos Recreio dos Bandeirantes-Flamengo fins les 3:30 am). I pel que feia al perfil del recorregut, doncs també canviava. En lloc de ser una cursa sense cap ensurt ni desnivell important, el nou traçat deixava entre-veure dos pics preocupants, segons un dibuix de l'altimetria que ens van passar, equivocat, però això no ho vaig saber fins el dia de la cursa.
cicuit inicial
circuit definitiu
El dijous el vàrem dedicar a visitar el barri Centro, pel matí. Bastant decebedor, era dia festiu (Corpus), comerços tancats, poca gent pel carrer, molta brutícia, i força carrers amb establiments i locals abandonats. Lamentablement no ens vam apropar a la part marítima del barri, que van fer nova pels jocs olímpics de 2016, i que era la que valia la pena, com vaig comprovar quan hi vaig passar corrent el dia de la marató. Per la tarda vam anar a la Fira del Corredor, al Centre de Convencions. El metro ens va deixar força aprop, parada “Estácio”. Malgrat encara faltaven 3 dies per la marató, ja hi havia molta gent per recollir dorsals i pack de la cursa. I és que, a part de la marató, el cap de setmana acollia unes quantes curses: Mitja Marató el dissabte, i 5K, 10K i marató el diumenge, a més d'una “maratoninha” pels més petits. I sense oblidar la prova “Desafio Cidade Maravilhosa”, per corredors que volguessin córrer la mitja el dissabte i la marató el diumenge. Tot plegat molt ben organitzat, amb representació de moltes marques comercials relacionades amb l'esport, xarrades tècniques, demostració i tast de productes, etc... En canvi no hi havia publicitat de cap cursa internacional, sí en canvi d'algunes del Brasil. Zona reservada per als participants que havien optat, com jo, per la inscripció VIP. Rebuda personalitzada, amb entrega del pack diferencial que incloïa productes que la inscripció estàndard no portava.
El divendres al matí el vam dedicar a visitar el Pao de Açúcar, una de les dues icones de la ciutat de Rio de Janeiro. Ja havia comprat les entrades des de Barcelona, i només havíem de bescanviar els bouchers per les entrades a les taquilles (que no “guixetes”). Hi vam anar a peu des de l'hotel (barri de Catete), passant per Flamengo i Botafogo. Un bon passeig, però així vam tenir oportunitat de “patejar” una altra part de la ciutat, i contemplar el passeig per vianants i ciclistes que va recorrent tot el litoral, magnífic per córrer. Pao de Açúcar és força atractiu, especialment si no hi ha massa gent, com va ser el cas (Juny no és temporada alta a Rio, i, a diferència d'altres èpoques de l'any, no hi ha massificació de turistes). Hi ha dos telefèrics, un primer que et porta a Morro de Urca (un promontori intermedi), i el segon, que et puja a Pao de Açúcar. Vistes impressionants, 360 graus.
Després de Pao de Açúcar, vam seguir caminant, direcció Copacabana, passant abans, de camí, pel principal centre comercial de la ciutat (Shopping Rio Sul), al que li vam dedicar una estona. Pràcticament calcat als que puguem veure a casa nostra. Finalment, i després de creuar un dels freqüents túnels que hi havia a la ciutat (aquest mixt vehicles-vianants), entràrem a Copacabana, la tan idolatrada Copacabana. I que a nosaltres no ens va fer el pes, francament. Seria que no era temporada alta, seria que els darrers anys el “glamour” s'ha desplaçat a Ipanema, però el fet és que no la vam trobar ni més ni menys atractiva que algunes de les nostres platges. Per cert, el passeig per vianants i ciclistes continuava, i seguia fin a Ipanema, Leblon, i més enllà. Fantàstic. Vam anar a buscar el metro a una parada propera, i cap a l'hotel, per seguidament dinar.
Dissabte al matí va tocar estirar les cames, i vam sortir a córrer, després d'esmorzar, pel passeig marítim, direcció Botafogo. Era un paisatge que ja ens era familiar, del dia anterior, i vam quedar en un punt determinat, atès que la Tere volia córrer 1 hora, i jo solament 20 minuts. En 20 minuts vaig tenir l'oportunitat de comprovar què m'esperava el dia següent. Caloreta sí, uns 22-24ºC a les 9 del matí, però suportable. En canvi la humitat era molt elevada, i això que amb el Sol ja havia marxat una mica la xafogor. Vam veure el final de la Mitja Marató, i tot Flamengo era ple de corredors que ja havien acabat la cursa, i es reunien en grups, sovint d'un mateix club, sota unes carpes muntades a prop de la línia d'arribada. Vam poder reconèixer el terreny, de cara al dia següent. Vam anar a la zona VIP, que seria on jo em dirigiria al acabar la cursa, per poder fixar un punt de trobada amb la Tere. Va ser fàcil, just al costat de la línia de meta. I molt, molt ambient. En fi, la resta del dia, acabant de carregar hidrats, líquids, i sals. I a descansar aviat, ja que em vaig posar el despertador perquè sonés a les 03:15 AM.
Diumenge vaig sortir de l'hotel a les 4:45, amb un quants corredors més. Uns 20ºC, fosc negre nit, i una humitat molt alta, notaves la pell enganxosa. Samarreta màniga curta, i una simple bossa d'escombraries com a escalfador, per si un cas. De l'hotel del costat un altre grup de corredors. A mida que caminàvem anaven sortint més corredors d'altres carrers. En uns 20-25 minuts, estava a la línia de sortida. Vaig deixar la Tere dormint, havíem quedat que calculés que, si tot anava bé, trigaria al voltant d'unes quatre hores, és a dir, 5:35h+4h arribaria al voltant de les 9:35, per la qual cosa ella estaria a la zona VIP al voltant de les 9h.
Zona VIP ben equipada. Podies esmorzar perfectament, amb una varietat sorprenent. Em vaig preguntar qui seria el valent que es posaria a esmorzar just 15-20 minuts abans de córrer una marató. De fet, els pocs corredors que hi vaig veure només estaven agafant aigües. Zona per deixar la bossa amb objectes personals i muda post-cursa. Zona reservada de WC's, i una tribuna que ens va permetre veure a pocs metres la sortida, a les 5:30, del participants en la categoria especial per discapacitats, i 5 minuts més tard, la categoria elit. I tot seguit, vam sortir els del grup VIP. Calculo que deuríem ser uns 500. Finalment, al cap de 5 minuts més, va sortir el gruix de corredors, uns 7500-8000, els quals no recordo que estiguessin separats per calaixos.
La cursa va començar en la foscor de la nit, i així va seguir uns quants quilòmetres, fins que va començar a clarejar, quan ja portàvem més d'una hora llarga de cursa. Només la llum dels fanals.
Al cap de pocs minuts d'estar corrent ja ens van començar a avançar els corredors més ràpids que havien sortit darrera nostra. Cap problema. Avingudes i carrers amples (tota la cursa), espai per tothom, ningú molestava a ningú, especialment si deixaves l'esquerra lliure. Molts fotògrafs de l'organització, durant tot el recorregut. Dotzenes i dotzenes.
Al barri de Glória portàvem només 2km, i ja estava xop. La cursa “prometia...”. Ben aviat van començar a aparèixer els punts d'avituallament, que es van sovintejar força. Aigua i begudes isotòniques, i sòlids i fruites cap els darrers quilòmetres. Aigua en petites bossetes de plàstic, fàcils d'obrir, i molt pràctiques, atès que en podies agafar més d'una sense problemes. I a més, estaven dins de grans palanganes amb gel, damunt de les taules, o sigui, molt fresquetes!!!.
En aquelles hores, òbviament, ningú animant al carrer. Un cop al barri Centro, i abans d'arribar al km6, la gran sorpresa de la cursa, al menys per a mi, i que ho seria per partida doble. Vam entrar en un túnel, el Túnel Rio450, inaugurat l'any 2015, de 1480 metres de longitud. Només entrar en el túnel, la temperatura ja va pujar, i a mesura que t'hi endinsaves, la sensació de manca d'aire augmentava. Allò va començar a baixar, i a baixar. I amb un pendent força pronunciat. I un cop acabada la baixada, i sense cap tram pla, va arribar la pujada. Dura, molt dura. Portàvem 7 quilòmetres i ja hi va haver qui, a la pujada, va posar peus a terra. Entre la duresa de la pujada, i la temperatura i humitat de dins el túnel, la gent sortia del mateix mig destrossada. Probablement perquè, a més, tots érem conscients de que, al cap d'una estona, després d'haver cobert uns 3 quilòmetres més pel barri Centro, hauríem de tornar a enfonsar-nos dins el túnel, per desfer el camí.
A la meitat de la segona pujada en el túnel ja no vaig poder més. Vaig caminar la meitat de la pujada, com jo, molta gent. Aquell canvi de recorregut a darrera hora ens havia matat.
En definitiva, pel km17 la cursa tornava a passar per Flamengo (línia de sortida/arribada), amb el Sol ja havent sortit, i amb gent al carrer, no massa encara, i animant. Peró el que no anava massa animat era jo. No havíem arribat ni a la meitat de la cursa, i ja anava força tocat. M'hidratava molt, també sals, aprofitava els avituallaments per caminar uns metres i recuperar, peró els que em coneixeu ja ho sabeu, suar molt em consumeix. El protocol que segueixo cada cursa de gels, Recuperation, i força hidratació era el mateix, peró no hi havia manera.
Flamengo, Botafogo, Copacabana. Cada vegada hi havia més gent al carrer, passàvem per les zones més turístiques, Sol i platja. Més calor, però menys humitat, i ho vaig agrair. Però ja era massa tard. En arribar a Leblon, més enllà de Ipanema, en el km29, la cursa tocava el seu extrem per l'Oest, per girar 180º i tornar a passar, per segon cop, per Ipanema i Copacabana. I va ser aleshores, al km31, de tornada, i en plena Ipanema, quan el cos i el cap em van dir prou. Vaig parar. Vaig intentar caminar, i quasi no podia. Lo bo del cas és que no em feia mal res, ni tan sols molèsties. Però no em podia ni moure. Quedaven 11 quilòmetres, i allò seria etern. Vaig arribar com vaig poder al següent punt d'avituallament, em vaig hiper-hidratar, un altre gel, i vaig començar a intentar imprimir un ritme per caminar. El Sol començava a escalfar (no eren ni les 9 del matí), però com he dit abans, potser ja no feia tanta humitat, i això crec que em va ajudar. Mica en mica vaig anar allargant la petjada , i vaig anar notant cóm em tornaven les forces. No em vaig voler precipitar. Al dia següent havíem d'agafar un avió cap a casa, i no volia acabar sent atès pels serveis mèdics. Per tant vaig seguir caminant una estona més, fins que en el km36, i creuant els dits, vaig provar de tornar a córrer. En un principi la idea era córrer una estona, caminar una estona, córrer una estona, caminar una estona... Però vet aquí que vaig començar a córrer, i allò anava bé, tenia forces, i em vaig anar animant. És més, vaig començar a avançar corredors/res i a anar cada vegada més ràpid (sense exagerar, eh). Això em va donar molta moral, un “subidón”. Km37, Km38, Km39, em vaig dir que ja no parava fins a meta. Podeu imaginar-vos com vaig sortir a les fotos dels darrers quilòmetres de la cursa. Tot alegria, la moral pels núvols. Em vaig fer un fart d'avançar corredors/res a Botafogo i ja a la part final de Flamengo, amb tot el public animant.
Vaig creuar la meta, amb la 22ena marató olímpica i el sisè continent al sac. Ja era una realitat.
Moltíssima gent a l'arribada. Sort que havia quedat amb la Tere en un punt concret, perquè un cop arribat a meta, allò era complicat. Vaig seguir el circuït per sortir de l'àrea d'arribada, i vaig anar a buscar l'entrada de la zona VIP, havent de fer una llarga volta. I si, allà hi era, esperant-me, feliç i somrient. Vam entrar a la zona VIP (amb ella van mirar cap un altra costat), i allà dins em vaig poder canviar i recuperar-me, líquids i sólids. Qui volia massatge, no va ser el meu cas.
Dades de la cursa:
el meu temps, el pitjor dels meus cronos en marató, 4h41'08”
posició 4248 de 7463 en la general
posició 3393 de 5420 en homes
posició 88 de 201 en categoria homes 60-64
finishers homes: 5420
finishers dones: 2043
temps guanyador masculí: 2h18'47” (brasiler)
temps guanyadora femenina: 2h50'20” (brasilera)
Era tan d'hora, que encara ens va donar temps de tornar a l'hotel, i quasi fer un segon esmorzar. Descansar la resta del matí, dinar, i per la tarda..., i seguint les tradicions i recomanacions de que la tarda d'un mati maratonià ha de servir per caminar, doncs vam anar a visitar el Cristo de Corcovado, l'altra icona de Rio. Vam anar caminant des de l'hotel fins el “trem de Corcovado”, a Laranjeiras, el funicular que et pujava fins el Cristo, una avinguda, la de Laranjeiras, d'uns 3 quilòmetres, amb desnivell positiu. Ni un minut de cua, un plaer, potser per l'hora (les 6 de la tarda), potser per ser diumenge, potser per no ser temporada alta, el fet és que un cop a dalt, vam poder fer totes les fotos del Mon sense pràcticament problemes, i això que els miradors no són molt grans. Impressionants les vistes. Tots els Morros, totes les platges, faveles, Maracanà, i molt important, en un dia clar. Vam ser afortunats! Pel que fa a la figura del Crist, es diu que té els braços oberts perquè està pregant pels brasilers, i que només els tancarà els dia que la gent del Brasil es posi a treballar.
Al dia següent per la tarda vam agafar avió cap a casa, escala a Lisboa. No coneixíem l'aeroport de Lisboa, i certament que ens va decebre. Vam arribar a Barcelona el dimarts al matí, acabant així una aventura de 28 dies per terres americanes.