Des de setembre, a Ostrava/Txèquia, que no corria els 42,195 km. Una mitja presencial a Sofia/Bulgària, i fins a una dotzena de mitges virtuals era el bagatge des d'aleshores. M'havia estat preparant per córrer una marató el gener (Madeira), o el febrer (Nicòsia) o el març (Girona vies verdes), però totes ajornades o cancel·lades, i mentrestant anar allargant una preparació setmanes i més setmanes, fins a arribar al sobreentrenament, amb cansament acumulat i manca de pistonada. A més, i per acabar-ho d'adobar, tota la sèrie de mesures restrictives que cada país imposa per lluitar contra la Covid-19.
En fi, que es va presentar aquesta oportunitat, i no la vaig desaprofitar, fent la inscripció i la reserva de vols i allotjament tot just una setmana abans.
No es tracta de la marató de Kíev, que es fa cada any el mes d'octubre, sinó la Euro marató de Kíev, que amb aquesta ja porta 5 edicions, i que enguany ha aprofitat per ajuntar-la amb el campionat de marató dels Balcans, en el que hi han participats corredors d'elit d'alguns països de la zona (Ucraïna, Bulgària, Romània, Turquia, Israel, Macedònia del Nord...).
Kíev, la capital d'un país que ja fa més de trenta anys va deixar de formar part de l'antiga URSS, però que, inevitablement, es veu emmirallada en Rússia, amb un alt grau d'influència, i amb una sèrie de conflictes prou vius, per què no dir-ho, entre els dos països (a Crimea i a la regió del Donbàs). Kíev, banyada pel riu Dnièper, amb uns 3 milions d'habitants, amb mitja dotzena de reclams turístics locals, força interessants, i amb un altre, no local (cal desplaçar-s'hi), poc convencional: visita a la central de Txernòbil (visita guiada). Sense comentaris.
Esdeveniment celebrat en plenes restriccions a la ciutat de Kíev per lluitar contra la covid-19, les més dures del país: només botigues essencials obertes, la resta tancades. Hostaleria només oberta per menjar per emportar. Prohibits tota mena d'actes col·lectius. Servei de transport públic només disponible per treballadors essencials. Prova PCR negativa per entrar en el país, i pels visitants, obligada contractació d'una assegurança mèdica feta amb una companyia local. I en mig de tot això, la celebració d'aquesta cursa, que volia ser un intent de començar a tornar a la normalitat en l'àmbit esportiu, aprofitant poca assistència, i aprofitant el campionat de la marató dels Balcans.
339 inscrits a la marató, 80 a la marató per relleus, 720 a la mitja marató, 308 als 10k, 119 als 5k, 15 inscrits als 21km marxa nòrdica, 45 en els 10k de marxa nòrdica, i finalment 115 en els 5k de marxa nòrdica, afegint-hi la dotzena de corredors d'elit del campionat dels Balcans.
48 hores abans de l'esdeveniment l'organització va comunicar als participants que les autoritats sanitàries es tiraven enrere pel que fa a autoritzar la celebració de la prova, i que només autoritzaven la marató. Aquest fet va generar molt enrenou, pel que fa a les maneres i a les contradiccions dels responsables, i al cap de poques hores van haver de rectificar, autoritzant finalment totes les proves, això sí, amb l'obligatorietat de complir amb tota una sèrie de normes preventives.
Recollida del dorsal a les taquilles de l'estadi del Dinamo de Kíev, punt on la cursa tenia la sortida i l'arribada. Cada taquilla una cursa, per evitar aglomeracions. Ni fira del corredor ni res semblant. Circuit molt diferent del circuit de la marató de la ciutat (Wizz Air Kyiv city marathon), el qual sí que passa pels llocs emblemàtics de la ciutat. En aquest cas, la marató constava de 4 voltes a un circuit, que anava a buscar descaradament la sortida de la ciutat per l'oest, circulant 3 quilòmetres d'anada + tres de tornada (per volta) per una autovia amb pendent, una de les mitjaneres de la qual estava tallada per nosaltres (en l'altre sentit de l'autovia els cotxes circulaven a més de 100 km/h). En fi, recorregut trencacames, atès que Kíev és una ciutat plena, plena, plena de turons, i "turonassos". Asfalt bastant irregular en alguns trams, així com esporàdiques llambordes.
La cursa va començar a les 9:00, amb un dia solejat i amb 3 °C de temperatura. No vaig haver de matinar, perquè a més, l'aparthotel on ens allotjàvem estava a 10 minuts caminant. Després de la sortida dels participants en el campionat dels Balcans, vam sortir els de la marató (9:05). Mesures anti covid-19 per accedir al calaix de sortida: mascareta, control de temperatura, distància de 1'5m entre corredors a la sortida (esquerra, dreta, davant, darrere). Sortida de corredors de tres en tres, i cada cinc segons. Fred de collons, quan estaves a l'ombra, i aturat. Un cop corrent, mascareta fora, i endavant. Recorregut lleig amb ganes. Animació inexistent, llevat dels pocs voluntaris i voluntàries que no escatimaven esforços. Cap banda musical. Avituallaments en dos punts del circuit a base d'aigua i plàtans, i d'aigua i plàtans. Això sí, l'aigua en ampolles de 750ml, que anaven llançades quasi plenes.
I de punts quilomètrics,... Cap ni un! Per tant, a fiar-te del GPS, que sempre marca de més.
La intenció era fer Galloway (14'+1'), tant pel sobreentrenament, com per la cursa d'aquí a dues setmanes, però vist el perfil del recorregut, vaig decidir adequar el Galloway al traçat del circuit.
Vaig passar els parcials de cada volta en 1:01:02, 1:02:21, 1:04:12 i 1:07:36, la primera mitja en 2:03:23 i la segona en 2:11:48. Intentant ser regular, la veritat és que els pendents van anant passant factura a mesura que passaven els quilòmetres. Per contra, cap a mitja cursa el cel es va tapar, el Sol ja no escalfava, i es va agrair. Les dues primeres voltes van ser més o menys entretingudes, ja que sempre tenies corredors a prop, de qualsevol distància. A partir de la tercera volta, i especialment la quarta i última, vaig córrer sol, ja que ja quedàvem molt pocs corrent.
Crono total 4:15:11, posició 214/271 acabats i posició 3/5 en categoria 60-65. En realitat jo era el segon més vellet de la cursa, darrere d'un altre corredor de 64 anys. (36 dones i 235 homes acabats). Un corredor turc va guanyar entre els homes (2:18:26) i una corredora croata entre les dones (2:36:26), ambdós participants en el campionat dels Balcans.
En fi, 38a marató al sac. Marató poc recomanable, lleixa. Però que ha complert el seu objectiu per a mi: tornar-hi!!!