LA MARATÓ “QUASI” PERFECTA
Durant aquesta preparació he tingut algún entrebanc, per primer cop en la meva vida he tingut un trencament fibrilar: per sort era petit però hem va deixar 3 setmanes sense còrrer. Aixó no va ser impediment per a seguir entrenant amb el rodet a casa però de l'objectiu inicial de 4`40”/km vaig passar a 4`45 fins finalment al test de Gavela deixar-ho a 4`50 perqué , si be la base aeròbica la he mantingut, a les sèries he perdut bastant..
LA CURSA
L'hotel de l'organització no és gran cosa però està aprop de la sortida, tè late check out i esmorzar matiner, suficient per a trobar-me a gust. Per allà hi ronden els africans i algun corredor important local (Yago, Rojo, la segona classificada Elena Garcia). Durant l'esmorzar però jo amb els rituals de sempre: torrades amb mantega i melmelada, suc de prèssec i un cafè sol mitja hora abans de començar.
Al carrer tenim 0ºC i vent força suau, condicions que em semblen bones. A sota els tirants porto una samarreta de maniga curta i a sobre una maniga llarga de cotó per a tirar i un txubasquero de plàstic de la marató de Barcelona, a més de guants de llana. Just a l'entrar al calaix em trec les dues capes i la sensació de fred es tolerable.
0-5km: 24:23(4:49) Bona sortida, veig que vaig més ràpid del que toca i deseguida regulo. Veig molts dorsals del campionat d'Espanya i la majoria tiren endavant, al final d'aquest bloc em prenc ja el primer gel, només hi ha avituallaments als multiples de 5 i he descartat portar hidrogels
5-10km 24:20 (4:49) Ritme còmode però no massa lent no vull anar més ràpid tot i que l'objectiu dels parcials era de 24:10. prefereixo reservar que a les dos últimes maratons he patit
10-15km 24:31 (4:51) Tot just estem tornant al centre de Saragossa i m'agafa la llebre de 3h30. Just quan passen devant meu li dic que va massa ràpid però lògicament no em fa cas. Es va incòmode al grup perquè els carrers ara són més estrets i és una barqueta habitualment molt concorreguda, a més no van regulars, a estones van a 4,50 i de vegades a 5. Just al final d'aquest bloc em començo a agobiar i surto per fora dels cons per a adelantar al grup, poder prende el gel i agafar aigua amb comoditat. Tot passant al grup veig un home gran que va força còmode, quan passo pel seu costat veig que és M75, deunido!
15-20km 23:45 (4:44) Aquest gel és de cafeina i em dona ales, ja em va be per a allunyar-me del grup. Ara ve un tram també que ve vent de cara i som menys aixi que alternativament em poso darrera d'alguns corredors alternativament sense cap tipus de vergonya. En aquest tram es va bastant be en quant a volum de gent
20-25km 23:46 (4:50) Passo la mitja marató en 1h42 baixos, calculo 3h24 si doblo i ho comento amb un company de fatigues que diu és d'Osca, “yo soy de Barcelona” i contesta “hombre, el enemigo” m'imagino referint-se als jocs olimpics d'hivern juas juas, jo ni cas. Ell espera fer sobre 3h22-23 i te de marca 3h27 però li dic que còrrer en negatiu és molt difícil i més amb la “pujadeta” DEL KM 30 I ESCAIG.
De fet al cab d'una estona es queda enrera i ara tornem a travessar el riu en busca del centre de nou.
25-30km 24:39 (4:50) Un nou gel que toca prendre i aquesta part és la més feixuga: pocs corredors, poca animació, força insolació (el fred ja m'anava be) i es un anada-tornada paral.lels al riu. Estic desitjant tornar a l'ombra i endinsar-me al casc antic per a aixoplugar-me del vent.
30-35km(24:31) 4:53 Ara definitivament deixem el riu a la nostre esquena i enfilem una avinguda peatonal ombrívola amb lleu pujada i amb força animació, està aprop de la meta. Deseguida desemboca a una ampla autovia que fem una lleu anada tornada en pla per a enfilar la pujada al Parque Grande: un desnivell constant de 40 metres en 2 kilometres que en el fons no es gran cosa però Agafa a les cames una mica tocades,ja es comença a veure gent caminant. Apreto per a intentar mantenir el ritme i pel rellotge veig que no perdo gaires segons, aquí per sort també hi ha força animació. Un cop arribat al parque i amb forta presència de policia nacional (?) li donem una volta per camins asfaltats majoritariament plans i em prenc el ultim gel (que es de cafeina) per a encarar la baixada.
M'ajunto amb un corredor que porta una samarreta d'Organyà amb estil muntanyero: gambada ampla i poc econòmica i que fa una mica la goma. Al final es queda enrera perque para a fer un piss-stop jaja
35-40km 24:22 (4:49) Els dos primers km`s tornem a baixar el que em pujat i aci adelanto a bastanta gent (uns 25 calculo), suposo que em fan menys mal les cames que a la resta. Les sensacions són força bones i els peus no fan mal amb les Boston 10 que estan funcionant de maravella. Arribem de nou a l'autovia que planeja amb lleu tendencia a baixar i em passa disparat un amb la samarreta de la guardia civil amb dibuixos de paracaigudes, aquí també es veu força gent caminant un cop s'ha suavitzat la baixada.
40-42,195km 10:39 (4:48) Continua la baixada suau, les cames ja fan més mal però els carrers peatonals estan plens de gent animant. Començo a dibuixar un somriure, les coses estan surtint be. “Ya lo tienes!” em criden, m`han adivinat el pensament. S'acaba la baixada i girem per a encarar la recta final, que veig molt aprop. Devant meu un pare agafa la seva criatura de la mà i tot just comencen a esprintar devant meu.
Jo aixeco els braços amb senyal de... victòria? No! De 22 que són les maratons “oficials” d'asfalt que porto fetes i al passar per l'arribada faig el meu crit de ràbia/satisfacció que faig quan les coses surten be.
Final: 3h24,53 (1h42,11/1h42,42)
477 General
25 Categoria
I un somriure de banda a banda...