La meva 42a marató havia d'haver estat a Croàcia. Estava inscrit per córrer la marató de Split el 27 de febrer, amb vols, hotels i lloguer de cotxe, tot reservat, des del mes d'octubre. A finals de desembre els senyors de Vueling van decidir cancel·lar el meu vol d'anada, que era directe, i les alternatives eren totes amb escales que no em convenien, ni per dates ni per preu.
Així doncs, i després d'aconseguir de la marató de Split la convalidació de la meva inscripció per 2023, vouchers de vol, i cancel·lació d'hotels i cotxe sense càrrecs, vaig canviar de plans. Vaig trobar que una setmana després, el 6 de març, es feia la marató de Malta, que ja coneixia prou bé per haver-hi corregut la mitja marató fa dos anys. Vol directe, també amb Vueling, inscripció a la marató, i reserva d'hotel.
A finals de gener els senyors de Vueling, una altra vegada, van tornar a decidir cancel·lar un vol, en aquest cas el de tornada a Barcelona, i vaig haver de comprar un vol de tornada amb una altra companyia, i sol·licitar l'abonament del vol cancel·lat, i que a hores d'ara encara no he cobrat.
A principis de la setmana passada, i a menys de dues setmanes de la marató, i després d'haver fet el dia anterior la mitja de Balaguer a un ritme exigent (a dues setmanes de la marató), vaig accedir a la web de la marató de Malta per repassar el circuit. El primer que vaig veure, amb lletres ben grans, va ser CANCELLED. Glaçat!! Em vaig quedar GLAÇAT!! I no per un tema de Covid, no. Simplement, perquè l'Organització de la marató i les Autoritats no s'havien posat d'acord en el circuit. La nota explicativa datava del 15 de febrer (a tres setmanes de la cursa), i jo no havia rebut cap e-mail comunicant-ho.
Contactada l'Organització de la marató, em van dir que havien tingut problemes a l'hora d'avisar els afectats, i que em tornaven els diners de la inscripció. En aquest cas, he perdut els diners del vol de tornada amb Ryanair, i en el cas del vol d'anada amb Vueling, un voucher.
Així doncs, i buscant una altra opció a la desesperada, vaig anar a parar a la marató De Castelló, a sis dies vista. Sabia que l'Arcadi hi anava, vaig parlar amb ell, i em va dir que també hi anava en Xavi B. Evidentment haver de pagar la inscripció i hotel la darrera setmana va representar pagar al voltant del doble respecte de si ho hagués fet poques setmanes abans.
Acostumat a viatjar en avió per anar a córrer, especialment maratons, en aquest cas el viatge va ser tiradeta en cotxe el dissabte per una AP7 sense peatge, dormir a Castelló el dissabte, córrer el diumenge, i un entranyable dinar paeller, després de la marató, amb companyia d'amics, i tornada cap a casa.
Bona organització de la cursa. Recollida de dorsal a la Pèrgola, en el parc Ribalta, centre neuràlgic de la cursa, amb sortida i arribada de les curses de 10K (9:00 h diumenge), marató (9:15 diumenge) i curses per categories infantils el dissabte al matí.
Força corredors pels carrers i per l'hotel, que estava a uns 500 metres del parc Ribalta. Vaig deduir que l'Organització disposava d'un bon pressupost (bastant espònsors importants), ja que la presència de corredors i corredores de Kènia i Etiòpia era notable.
La marató, que amb aquesta ja porta dotze edicions, ha canviat darrerament el circuit, fent-lo passar més quilòmetres pel mig de la ciutat, encara que segueixen sent inevitables els tretze quilòmetres d'anar i tornar al Grau, solitaris entre el 16 i el 30.
Participació d'uns 1500 corredors/res en el 10k i d'uns 1000 en la marató. Temperatura de 10 °C a l'hora de la sortida, que aniria pujant fins als 22 °C, amb una suada brutal en els quilòmetres del Grau. Globus per objectius separats per 15', fins a arribar al de 4h30'.
L'Arcadi, en Xavi i jo ens vam situar just darrere del globus de 4h15'. Els tres coneixem bé les nostres possibilitats, ja són uns quants anyets d'experiència, i un ritme sostingut de 6'/km és el més realista al que podem optar actualment, per acabar entre 4h15' i 4h20', si tot va bé.
Un cop va arrancar la cursa, de seguida vam veure que les llebres de 4h15' anaven una mica massa ràpides, i de mica en mica, metre a metre, van anar marxant, mentre nosaltres, els primers quilòmetres tots tres junts, vam anar mantenint un ritme constant algun segon per sota de 6'/km.
A partir del quilòmetre cinc l'Arcadi i en Xavi van seguir junts, i jo vaig començar a fer la goma, voluntàriament, fent coincidir els punts d'avituallament amb caminar uns pocs segons i hidratar-me bé, per tornar-los a agafar poc després. I així crec recordar que fins al km 16, just abans d'enfilar la llarga avinguda que porta al Grau, quan els meus dos companys van haver d'aturar-se per fer una parada tècnica. Van quedar enrere, i vaig haver de fer l'anada i la tornada al Grau, del km 16 al 30, gairebé sol, amb algun company solitari al voltant, amb força calor, i molta soledat. Va ser la pitjor part de la cursa.
Un cop entrats de nou en el nucli urbà, i en l'avituallament del km 32,5 segons crec recordar, en Xavi i l'Arcadi em van agafar. Anaven separats uns metres, primer en Xavi, que semblava portar una marxa més, i una mica més enrere l'Arcadi. Em vaig posar just a roda de l'Arcadi, fins que al cap d'un parell de revolts vam arribar on era el nostre grup d'animació. En Xavi va saludar a càmera i va seguir, però l'Arcadi es va aturar a parlar amb la Cristina, preguntar-li com li havia anat la cursa de 10k, i a avituallar-se, i jo vaig seguir. A partir d'aquell moment l'escenari ja no va canviar fins a meta, arribant tots tres de forma esgraonada en 4h17', 4h19' i 4h22'.
Al final de la cursa tovallola de record, medalla, fruita, aigua, isotònics, i cervesa AMB ALCOHOL. No ho entenc.
Bastant animació pels carrers del centre de la ciutat, especialment els darrers quilòmetres. Punts d'avituallament cada 2,5 quilòmetres a partir del km10 (amb un previ en el km5), molt complets (aigua, isotònics, fruita, gels...). Molts voluntaris per assegurar que el corredor/a (sobre tot el corredor/a solitari) seguís el camí correcte, especialment en el centre de la ciutat, quan en girar d'un carrer a un altre era una constant. Fins a 21 punts d'animació musical repartits per tot el circuit, força participació i notorietat en aquest aspecte.
Perfil de cursa bàsicament pla, amb alguns trams de pendent suau, llevat dels darrers 300-400 metres finals que et porten a meta, dins el parc Ribalta, que piquen una mica. Massa ziga-zaga dins la ciutat, encara que és el preu que s'ha de pagar per evitar més quilòmetres per l'extraradi.
Finalment, com dic, una altra marató al sac, 4h19'14', posició 831/957 en la classificació general i 31/47 de la categoria M60-64.
Finals molt disputades tant en la categoria masculina com a la femenina. En homes el podi va ser per corredors de Kènia (2h09'25''), Kènia (2h09'28'') i Etiòpia (2h09'34''), i en dones per corredores de Kènia (2h28'05''), Etiòpia (2h28'14'') i Kènia (2h28'20'').
Dels 957 finishers a la marató, 859 homes i 98 dones.