42K 6:11 153/169 (4h20:56 - 1h49:57 + 2h30:58) PMP
Crònica avall; aniré editant per adornar amb emoticones i negreta més endavant
Aprofitant la preparació de Chicago i les ganes de debutar en una nova marató de “casa” hem plantava a la marató de Lleida. Aquí lluitar per MMP no té sentit, són massa properes i ja vaig comprovar Diumenge passat a la mitja de Vila-seca que no estic recuperat al 100%, però potser si que puc treure’m l’espineta d’una marató força dolenta a nivell estratègic i competitiu i fer un millor paper. Si més no en no cometre errades de “novell” e improvisacions innecessàries serà suficient.
D’entrada no hem poso pressió i penso en baixar de 4h, però com sempre hem “sembla poc” i crec que millor intenti un subChicago es a dir sub3h45. Ara sí segueixo les rutines habituals de sopar i esmorzar i amb l’hora extra de son pel canvi d’hora sembla que ho tenim tot a punt per no cometre les mateixes errades que a Chicago.
Arribo amb 1h de temps per recollir el dorsal, he aparcat en la zona del pavelló per després dutxar-me sense problemes i vaig caminant tranquil cap a la zona d’arribada/sortida. No veig cap indicació ni cartell, no sento speaker ni res. Vaig veient alguns corredors aïllats en cotxes i penso que serem poquets o que potser no he entès quelcom. Finalment arribo al suposat parc i just pregunto als corredors del cotxe que estan aparcant i preparant-se. Comenten que sí que es per allí, així que anem junts. Casualitats o destí he anat a petar amb la llebre de 3h45, a la web no posava que hi hagués, així que no tinc excusa; reafirmo l’objectiu sub3h45.
Recollim dorsal, samarreta i un parell de gels i torno al cotxe per esperar tranquil. Falten urinaris de peu, però de moment no hi ha cua als lavabos i aprofito per fer una pixera. Veig que on he aparcat estan muntant un avituallament i que sembla que serà en ampolla; perfecte, començo a estar tip de glopets ridículs en gots de cartró tot i que amb els meus bidons i avituallament no crec hem calgui massa. El dia es presenta més fresquet que l’habitual, però per les dates una temperatura més que ideal, espero que no s’enfili massa amb el pas de les hores i el sol.
Surto del cotxe i faig l’últim riu tot just arribant a la sortida. Busco la llebre de 3h45, aquí si que porten unes bones banderes indicant el ritme i comencen les sorpreses. Una samarreta CoRReCaT; en
Jorge, hem presento i xarrem breument. La llebre de 3h30 és el gran
Rafa Pérez, el crido de l’emoció en veure’l i es para tot just quan començava una recta per treure els nervis. Xerrem breument i de seguida el reclamen per altres fotos i converses. Quina llàstima no estar en condicions de seguir la banderola de 3h30, però no hem puc flipar més i busco el meu objectiu de 3h45. Anant cap al calaix l’última sorpresa; en
Luisito, ens saludem i acomiadem ràpidament i es que veig que totes les banderoles a excepció de la de 4h es situen a la línia de sortida. No té sentit, que no tenim xip per tenir el temps oficial, potser estaran fent la foto i després es situaran. Doncs no, només en
Rafa Pérez de 3h30 es col·loca una mica enrere i la ja comentada llebre de 4h segueix per la part de darrera. M’entren els dubtes de si seguir la llebre de 3h45 o que fer. Hem quedo al costat d’en
Rafa Pérez i sortim.
La diferencia amb Chicago es notable, som ben poquets; tenim els afegit del 10K que compartirem cursa fins el Km9, però l’avinguda i conos ja donen problemes ens els primers metres i costar anar còmode sense mirar el crono ni la gent del voltant.
Finalment atrapo la llebre i l’hi dic que ja soc aquí que quina estratègia de cursa té. Porta els auriculars i triga en respondre i l’únic que hem diu es que serà dura i que anar en el grup estarà bé. Ens passa en
Rafa Pérez i ja veig que això es un descontrol; faré la meva, ja que anar en el grup no em dona seguretat ni confiança. Hem poso davant i vaig deixant marxar en
Rafa Pérez. El grup de 3h45 frena més que jo i es queden encara més enredera.
No he vist ni un cartell de quilòmetres, suposo que serà pel caos inicial de la sortida, però intento buscar-los i només veig alguna marca a terra amb spray del número de quilòmetre. Definitivament consulto amb el company que porto al costat i diu que ell tampoc a vist cartells. Com es habitual en marató faré laps manuals als 5K i aniré consultant l’autolap del GPS cada quilòmetre a mode informatiu.
Arribem al Km5 en 25:02 (5:00), ens hem passat un pel massa, però amb el caos inicial tampoc està tan malament. Continuo afluixant. Avui hem noto força bé i confiat, però no per tant.
En les anades i tornades esperono els coneguts i caps de cursa.
El parcial del Km10 el fem en 25:42 (5:08) així que estem frenant, però encara no prou, i portem de cursa 50:44. Ara ja ens hem separat només els de la marató i es veu que serà solitari. El tema alimentació vaig fent amb els meus bidons/avituallaments i agafant alguna ampolla extra d’aigua de l’organització (no sembla que estiguin en tots els punts que comentaven a la web, sembla que també hi ha contradiccions com amb les llebres disponibles) sobretot per remullar-me i es que ja comença a fer calor.
El parcial del Km15 el fem en 27:02 (5:24) així que potser ara hem frenat un pel massa, però es que se m’ha caigut el bidó i ja començo a notar que no tinc aquella alegria inicial. Tinc pastilles de sals que vaig prenent abans de començar i cada 10K, també tinc un gel amb cafeïna que el reservo pel Km32 o similar. Aquí es fa difícil trobar algú al meu ritme i tot i que les sensacions no són com d’estar en el Km30 tampoc són com del Km15.
No he vist el pas del Km20 i arribo al de la mitja així que el marco, passant clavant-ho en 1h49:57 amb un parcial de 32:55 (5:23/5:12); el ritme ha baixat una mica, però res greu. Moralment hem veig obligat a seguir lluitant, però no tinc gens clar poder doblar. Ja m’ha atrapat la llebre de 3h45 i no ho encaixo bé.
Intento mantenir-me en el grup, però no puc i es massa d’hora per cremar totes les energies. Torno a perdre el pas del Km25 i la cosa sembla anar cada vegada pitjor, definitivament no doblaré i si no acaba sent pitjor que Chicago ja podré estar content. Una pujada al voltant del Km25 m’acaba de deixar mort. Perquè l’hi diuen el “Pla de Lleida”? Entre el circuit revirat i els puja/baixes la marató s’he m’està fent bola. Tampoc tenim animació ni gent als voltants per refer-se, però no crec estar molt pitjor que a Chicago.
El parcial del Km30 el fem en 55:39 (6:15/5:31) i portem 2h45:36 de cursa. Definitivament sí que estic tocat. Al no tenir la sensació d’avançament continu de corredors sembla que vagi millor, però clarament estic pitjor (això no vaig ser capaç de reflexionar-ho en cursa). Hem passa en
Luisito com una fletxa; el crido per no saludar, i m’explica que va recuperant el temps que ha cedit en algun contratemps deixant marxar en Paco i que la de trobar.
Arribo a la conclusió que els puja i baixes i la no recuperació de la marató anterior hem passen factura i decideixo prendrem el gel amb cafeïna en el Km32. Confio que serà l’estimulant necessari post l’avançament de la llebre de 4h per no anar perdent més temps.
El parcial del Km35 el fem en 38:43 (7:44/5:50) i portem 3h24:19 de cursa. Definitivament tornem a lluitar una marató amb l’únic objectiu de no caminar. Intento fer càlculs per saber si marxaré per sobre de les 4h, però aquests ritmes i amb contats cartells de quilometres no soc capaç. Potser no ho vull fer pales, però la intuïció hem diu que clarament sí faré més de 4h.
Per fi arribem al Km40 amb un parcial de 40:03 (8:00/6:06) el que vol dir que portem de cursa 4h04:22 i ja segur que no baixem de les 4h. Realment el que ara començo a pensar es que crec que faré PMP i hem ric per no plorar. Sabent que no queda gaire i ja tornant a terreny conegut intento anar accelerant per acabar amb aquest calvari.
Finalment ja només queda la recta de meta i no tinc ni forces per “esprintant”, alço la mirada al cel i assaboreixo els ànims de meta fent el parcial a meta en 16:33 (7:32/6:11) el que suposa aturar el crono en 4h20:55. Hem penjen la medalla i vaig a recuperar-me amb els avituallaments i menjars que m’ofereixen.
Torno a repetir que ara seguides les rutines habituals ja només queda l'excusa de que eren massa seguides. Content per no tornar a caminar, però no puc/vull quedar-me amb fer maratons només per ser finisher sense caminar, encara crec poder donar guerra. Descansarem de maratons i triarem bé quan i on tornar
Passo pel massatge i veig la llebre de 3h45 amb entrepà i coca-cola. Pregunto si l’hi ha donat sense més o si ha pagat, perquè no m’ha quedat clar si entrava en l’avituallament final o no. Hem confirma que sí i comentem la jugada de les nostres maratons, ell ha complert amb el temps previst.
Amb el massatge ja fet reclamo l’entrepà i la coca-cola. Hem dona l’entrepà i hem diu que coca-cola 2€. Reclamo si els que hem corregut no tenim dret a una beguda/refresc i hem diu que una Fanta; l’hi comento que m’estimo més una coca-cola i hem diu que zero, l’hi dic que sí i me la dona sense més. No he entès res, però ja tinc la meva poció per començar a recuperar-me, perquè no he vist isotònic ni res semblant, només aigua. Sec a les cadires de l’arribada per veure com arriben els últims mentre menjo, bec i recupero forces per anar al cotxe i dutxar-me.
Hem dutxo i aviso la família de que ja he acabat i començo la tornada en cotxe, que transcorre sense incidents i en la que ja vaig pensant en passar pàgina i en quin es el següent “compromís”/competició que tinc: Behobia!!!!
Salut!
Jordi