ING LUXEMBOURG NIGHT MARATHON– 28/MAIG/2022

El Gran Ducat de Luxemburg, un dels països fundadors de la Unió Europea, i que en el segle XVII era cinc vegades més gran que en l'actualitat. Entre els segles XVII i XIX va perdre quatre cinquenes parts del seu territori, fruit de guerres i tractats, a favor dels seus veïns, Bèlgica, França i Alemanya. No és estrany, doncs, que els idiomes oficials del país siguin el luxemburguès (llengua pròpia germànica), el francès i l'alemany.
Així, el país té actualment una extensió equivalent als dos Pallars (Sobirà i Jussà), amb només 650.000 habitants, i amb una capital, ciutat de Luxemburg, que tan sols en té 125.000.
Situada estratègicament en el mateix cor d'Europa, és seu del Tribunal Europeu de Justícia, i destaca la seva potència en la Indústria Financera, principal motor econòmic del país. Es tracta, certament, d'un dels països més rics del món.
La ciutat de Luxemburg, on se celebra aquesta marató, és una ciutat agradable per visitar. Travessada pel riu Alzette, acull el "Chemin de la Corniche", que és considerat el balcó més bonic d'Europa, un passeig per a vianants de 600 metres que recorre les muralles del s. XVII, amb vistes sobre el canó en direcció a les fortificacions del Wenzelsmauer (mur de Wenceslao). Un fet extremadament destacable de la ciutat (i per extensió, del país), és que des de març de 2020 el transport públic és gratuït. Sens dubte és una mesura que altres ciutats hauran d'anar adoptant en un futur immediat si realment es vol avançar en la lluita contra el canvi climàtic i en la lluita contra les desigualtats socials.

La primera edició d'aquesta marató es va celebrar l'any 2006, sempre esponsoritzada per ING, i sempre ha estat guanyada per atletes africans, en les dues categories (excepte en la primera edició, categoria femenina, guanyada per una atleta local). Els records de la prova estan en 2h12 (m) i 2h34' (f), dades que ja donen pistes que no és un circuit ràpid. De fet, L'ING Night Marathon Luxembourg és considerada una de les maratons urbanes més difícils de tota Europa. El recorregut porta els corredors per Kirchberg, Limpertsberg, Belair, Merl, Hollerich, el districte de Gare i el centre de la ciutat, i després de tornada al punt de partida. No deu ser cap casualitat que l'Organització no mostri el perfil de la cursa en la seva web. Potser si ho fes, no s'hi inscriuria tanta gent. Jo mateix, sense anar més lluny, no me'n vaig assabentar de la duresa de la prova fins al dia abans de la cursa, a la fira del corredor, quan em van dir que em preparés..., amb un tram final de cursa, del quilòmetre 31 fins a meta, tot en pendent positiu.



El centre neuràlgic de la cursa és la LuxExpo, un Palau de Fires, que allotja la fira del corredor, i amb sortida i arribada de la cursa. Com molts altres esdeveniments esportius populars, fusionen diverses curses per donar més volum de participants a la prova. Marató, marató per relleus i mitja marató, per un costat, sortint tots junts a les 19:00 h del dissabte, i curses de distàncies inferiors, per a totes les edats, en horaris posteriors.
Vam anar a la fira del corredor el dia anterior a la cursa, just obrir. Pavellons molt grans, amb diferents entrades i sortides, molt enrevessat internament, difícil orientació. Ja vam veure, tot i preguntar, que no seria fàcil trobar-nos l'endemà després de la cursa. Força publicitat i informació d'altres maratons europees, i mostra i venda de diferents productes relacionats amb el running. No ens hi vam quedar més estona de la necessària, i vam marxar.
El dia de la cursa va ser complicat per a mi, i per extensió, per a la Tere. Jo sempre estic nerviós el dia d'una marató, però si és al matí, el mal tràngol passa aviat. En canvi, sent la cursa a les 19 h, són un munt d'hores pre-marató que has de gestionar d'alguna manera. El tema de l'esmorzar i dinar va ser un altre variable. Ja havia corregut maratons a primera hora de la tarda, o mitges maratons nocturnes, però mai una marató tan tard. La càrrega forta d'hidrats l'havia fet al dinar del dia anterior, no pas per sopar. En fi, vaig esmorzar el mateix que cada dia, i fins a l'hora de la cursa només vaig menjar un plàtan i dues barres energètiques, sense dinar res més.
Esperant fins a tres hores en el pàrquing descobert on havíem aparcat el cotxe - hi havia altres corredors i corredores amb el mateix plantejament-, va arribar el moment de posar-se en moviment. Estàvem només a quinze minuts de la sortida, caminant, fet que a la tornada, després de la cursa, em va anar molt bé per recuperar, caminant una estona.
Tota l'àrea de sortida era un formiguer, molta gent (unes deu mil persones), megafonia sorollosa, i molts, molts supporters. Calaixos de sortida per lletres, en funció d'un temps estimat i reportat prèviament i que no requeria comprovació. Tampoc hi va haver controls per assegurar que tothom estigués en el calaix que li corresponia. Els de la marató, els relleus i mitja, tothom barrejat. Vaig veure bastantes lletres (en el dorsal) que no es corresponien amb el calaix correcte. Diferents grups de llebres, tant per marató com per mitja. Per donar una idea de com estava el pati, pel que fa a perspectives de dificultat, dir que les llebres de la marató començaven en 3h29' i acabaven en 5h29' (separades cada 15') i les llebres de la mitja des de 1h29' fins a 2h59', també cada quinze minuts). Cronometratge amb Championchip. Podies portar el teu propi xip, o llogar-ne un .
Sortida puntual, i calaixos que van anar avançant ordenadament, fins a passar per l'arc de sortida. Bogeria d'animació. Bona temperatura per a córrer, uns 13 °C, lleugera brisa, i mig ennuvolat. Vaig arrancar amb les tres llebres de 3h59', que suposadament havien de marcar un ritme al voltant dels 5′ 38″/km, i vaig anar amb aquest grup els primers vuit-nou quilòmetres, amb la intenció de deixar-los després, i baixar el ritme fins a 6'/km. Em vaig equivocar. Les llebres anaven bastant més ràpides que el que els hi corresponia (seria per compensar el que preveien perdre en els darrers 11 quilòmetres de pujada?), i a més jo no estava per portar aquell ritme. Ja en el km 9 i posterior vaig afegir segons als parcials. En tots aquests quilòmetres van ser nombroses les ocasions en què l'ample del carrer, reduït, no engolia el flux de corredors, encara barrejats els de la marató i els de la mitja, fins al quilòmetre quinze, quan els de la mitja ja van girar per enfilar el camí de tornada. Infinitat de girs i ziga-zagues per tots els carrers de la ciutat, amb unes retallades descarades a cada gir per part de gairebé tothom, sense tanques per obligar a seguir el recorregut marcat per una línia blanca a terra, ni cap voluntari que indiqués el correcte.
Més o menys em vaig anar defensant fins al pas per la mitja, en 2h04'. Creia que estava per fer al voltant de 4h20', com en les darreres maratons, i ja m'anava bé.
De la mitja fins al quilòmetre 30 vaig anar fent, de més a menys, amb molta sensació de cansament, amb poques ganes de córrer, i afegint inexorablement segons a cada parcial.
Al voltant del quilòmetre 30-31 van confluir uns quants factors que van fer que fins al 35-36 allò fos un calvari. En primer lloc, el conegut mur, que per a mi sempre és més mental que no pas físic. En segon lloc, la foscor, després de més de tres hores corrent, eren ja les 22 h passades, i moltíssims trams de la cursa, en aquests quilòmetres, es van haver de travessar en la més absoluta penombra, si no foscor. Tot un perill. Algun tram de llambordes molt grans, per exemple, sense poder veure on posaves els peus. En tercer lloc, camins estrets per la part baixa de la ciutat, entre molts locals d'oci nocturn, amb gran quantitat de gent "marxosa" que es creuaven i obstaculitzaven el pas dels corredors/res, posant-se a córrer al costat nostre (quin perill!!), i que entufaven tot l'ambient amb una pudor insuportable de porro, poc adient per respirar quan portes més de trenta quilòmetres corrent, amb manca d'oxigen, i a 140 ppm. La guinda va ser, òbviament, que començava la part final de la cursa, amb una pujada, de pendent variable, que ja no ens va deixar fins a l'entrada a meta. No va ser fins al quilòmetre 37, més o menys, que vam deixar tota la gent enrere i vam encarar les avingudes, carrers i caminets que ens havien de portar a meta.
I en un revolt en la penombra, just al costat del cartell de km 38, un ensurt que m'hagués pogut sortir molt car. Amb les cames anant amb el pilot automàtic, sense forces, i poca llum, vaig ensopegar amb un obstacle en forma de protector de cables que hi havia a terra, no vaig tenir la capacitat de poder evitar anar per a terra, amb contusions a mans, colze i maluc, però afortunadíssimament sense impedir-me poder seguir fins al final. Això sí, en tornar a arrancar, després de comprovar que no sagnava, em van venir un parell d'estrebades musculars, en forma de contractura, que no vaig poder ofegar fins al cap d'un parell de minuts.
Darrers quatre quilòmetres sense tornar a parar, intensos, per camins foscos, avançant a altres participants, i ensumant la línia d'arribada. Els darrers 200 metres, ja era sabut, i esperat, entrant dins el pavelló de la Fira, amb catifa blava, llums, ara sí, megafonia i molta gent, animant i gaudint de l'espectacle. El millor moment de la cursa, sens dubte, però efímer... Vaig sentir a la Tere que em cridava, estratègicament situada, al costat d'una de les tanques, a pocs metres abans de l'arribada.
Vaig acabar amb més pena que glòria, però sencer, 43a marató al sac, amb un dels pitjors cronos en el meu currículum, però és que aquest cop els obstacles i inhibidors van estar concloents. A més, els anys també van sumant. Encara me'n vaig sortir prou bé. Medalla al coll, i camí per dins el pavelló, inacabable, recuperant-me amb líquids i sòlids, fins a arribar a l'única sortida disponible, on els parents i amics esperaven als finishers. I allà va aparèixer la Tere, afortunadament, perquè jo ja estava tremolant i necessitava canviar-me i abrigar-me urgentment.
Avituallaments regulars, cada 2,5 quilòmetres, amb aigua i beguda isotònica, amb gots petits, a mig omplir. No s'entén. Necessitaves agafar dos o tres gots cada vegada. Bastants punts d'animació musical, i encara que bastants voluntaris, el seu nombre va ser del tot insuficient. Circuit trenca-cames, constants pujades i baixades, a més dels quilòmetres finals en pujada. Poca il·luminació per córrer més enllà de les 22 h. Animació variada, depenent dels llocs per on passaves. Poca protecció per als corredors.
Decebut de la cursa. No em va agradar. Massa coses negatives, la majoria ja comentades. No la recomanaria.
Pel que fa a les xifres, vaig entrar en 4h31'03", 775/1160 en la general i 26/52 en la meva categoria.
Guanyador, de Kènia, amb 2h15'44". El segon classificat, també de Kènia.
Guanyadora, de Kènia, amb 2h43'34". La segona classificada, també de Kènia.
Tots quatre pertanyents al mateix club.
972 homes acabats i 188 dones. Molts abandonaments.

Gràcies josep80!!

Molt bona crònica
Potser si estàs molt fort després de 35 kms fins i tot podries gaudir de l'ambient festiu dels "porerus"... Si ja vas fos, amb el mur, la pujada i la foscor... potser no tant.

De totes maneres, tot i les crítiques teves, em sembla una marató interessant!!
I fàcil d'arribar al km 30 amb aquest perfil... després ja veurem

Espero josep80 que el cop no hagi anat més. Felicitats per la teva 43a! Que ja és dir