Zurich Marató de Barcelona 19/03/2023

Lesionat fa 15 dies i dimecres anava totalment coix. Avui setena marató al sac amb 3:38:06, a 58” de la meva MMP. Estic molt content.
Ja faré crònica…que intueixo llarga 😅

Salut!

Antirco un plaer compartir el cafetó amb tu.
Bona marató segons el previst.

Adjunto la foto Correcat. Tinc la sensació que aquest anhy ha sigut la que menys correcats hem fet la nostra marató.

Per la meva banda superfeliç amb el sub 3:20 sent la 24 de 62 maratons. He fet un temps de 3:19:20 (1:38:59/1:40:21)
M'he trobat superagust i super ben escoltat per Dennis, Marc31 i Rafa Barrachina.
Ja us explicaré

RUNandWINE va escriure: Lesionat fa 15 dies i dimecres anava totalment coix. Avui setena marató al sac amb 3:38:06, a 58” de la meva MMP. Estic molt content.
Ja faré crònica…que intueixo llarga 😅

Salut!

Grande i enhorabona!!

Bé, encara que "no he fet la marató", i sobre tot que "no tocava fer cap marató" (el Mister jb està que trina ), faré una mini-crònica... o això espero.

Porto des de fa 2 meses fent sèries a tota hòstia, cada dimarts i sobretot els dijous amb els amics de jb (sobre tot amb en joan33) i estava agafant un bona velocitat per fer curses de 5K.
Cada cop millor, però fent només 3 entrenaments a la setmana, i entre 30-40 kms a la setmana.
Clarament insuficient per fer cap marató...

Però el divendres em van donar el dorsal de l'Òscar, doncs degut a lesions, ni ell, ni el seu amic XarlieOne1 podien fer la marató.
Ja m'entens... t'agrada la cervesa, entra de meravella.. però després t'ofereixen un Glenn Fiddich de 18 anys... difícil de rebutjar! Doncs... amb lo de córrer passa lo mateix. Agrada fer curses curtes, i se'm donen molt millor, però qui pot tenir somnis humits d'un 5K? Ningú, oi? Es el romanticisme de la MARATÓ que fa moure muntanyes.

De totes maneres, sabia que, encara que el ritme de Jorfer (sub 3h20) era molt fàcil d'aconseguir durant una mitja marató, sabia que després seria impossible ajudar-li més. Que de fet, tampoc calia, doncs al km 19÷20 va venir el Marc31 i va acabar la feina sense cap problema!! Moltes gràcies!!

Així ha sigut que avui a les 08:30 estàvem escoltant la cançó de Barcelona, cantat en directe!, i vam sortir des de les primeres files de la 2a onada en el calaix 3h15-3h30. Emoció a tope, al veure tants ànims, tant de gent desconeguda com de molts correcats que han vingut a donar-nos una empenta més. Primer Xarlie, després dabit, càmera en mà, i molts més.

Sortim amb molt tranquil·litat, i passem pel km 5 amb 24:01. Una mica lent, però anem per sensacions, i sabem que en breu recuperem el temps perdut. Una llarga i còmode baixada ens fa passar novament per tota la tropa d'amics que ens animen com si no hagués un demà. Com ajuden aquests ànims!! El segon parcial el fem en 23:26 i ja estem dins del temps de 3h20.
Seguim a bon ritme, i al km 12 el Jorfer agafa el seu donut de l'amic Sergi i notem com el sucre ens fa dilatar les pupil·les. Un bon xute... Potser hauríem de aplicar-ho tots a les nostres maratons!! Si ho fa el Mr. Marató serà per alguna cosa! I mai falla!

Pugem per la Meridiana, i novament els ànims de molts amics i Correcats, Mr. Door, Xarlie, Rafa, Sergi42195, Jordi , i molts que d'aqui una estona recordaré , com també dels corredors que baixen a tota hòstia en direcció contrària.
Tornem, i ara de baixada sembla que no ens costa gens córrer per aquesta gran avenida. Ens sentim molt bé, sobre tot el Jorfer que ni està suant malgrat les altes temperatures.

Passem per la mitja cursa en 1h38:59, una mica ràpid, però encara molt sencers. Fa 1 km que ens ha acompanyat el Marc31 i ja estic més tranquil. Vull aguantar fins al km 30 i així haver fet una bona tirada llarga.
Al km 25,5 arribem al tram de pujada i baixada de la Diagonal i aquí ja estic dubtant. Vaig fent la goma, i no sé què fer.
Seguir fins al km 30 i morir... o potser fer drecera, trotant uns kms, i fer els últims kms amb el Jorfer.
Però finalment m'ho penso massa, i no decideixo fer el gir avançat fins a 550 metres aprox. abans del punt de gir real.
Total, que "només" vaig retallar 1100 metres (i a sobre amb la samarreta de Corredors.cat ).
Vaig caminar 1 minut, però un càlcul ràpid em deia que només portava uns 5' d'avantatge sobre Jordi.
Havia de seguir corrents per tenir les mínimes possibilitats.

Trotant cada cop més lent arribo al km 33 després d'un parcial de 3k de 5'10".. ara només 3' de marge. Buff. Una mica abans l'Aurelian em xoca la mà i em dona molts ànims!!

Un altre minut caminant i veig el meu salvador RafaB que avui estava per tot arreu.
Corre una estona amb mi i fa que segueixo trotant, i encara que sigui molt lent arribo al km 36 amb un parcial de 3k en 17:23 (5'47") i veig que ja he perdut el marge.

I així era.. Jorfer i Marc em passen com coets, i només puc donar ànims i reconèixer l'errada del meu plantejament.
Camino 30" i després torno a trotar perquè no tinguin que esperar-me massa temps. Per sort ve la baixada de Urquinaona, en el moment propici, i tornem a ritmes de 5'15".
Km 39, el Paral·lel, ho temem des del km 1, però ja no fa tanta por i segueixo a ritme de 5'15" fins al km 42 per gaudir dels últims 195 metres com si fos un maratonià de veritat! Aixeco els braços, sabent que sóc un petit trampós, però qui ho sap? A gaudir!!
Que avui haver fet poc més de 41 kms reals ja és un regal, i més en 3h22:01... un temps inimaginable, tot i haver de afegir 6' més.

El Joan em diu el seu temps de 3h13 i el Jorfer el seu de 3h19 (no tenia cap dubte), i ens donem una abraçada molt sentida!!!
Que gran és això de la marató!

Per casualitat unes periodistes de "Cuatro" ens veuen i ens fan una mini-entrevista de poc més d'un minut.

Gràcies a tots!!

Dennis Teuling va escriure:
Ja m'entens... t'agrada la cervesa, entra de meravella.. però després t'ofereixen un Glenn Fiddich de 18 anys... difícil de rebutjar! Doncs... amb lo de córrer passa lo mateix. Agrada fer curses curtes, i se'm donen molt millor, però qui pot tenir somnis humits d'un 5K? Ningú, oi? Es el romanticisme de la MARATÓ que fa moure muntanyes.


Dennis aquesta comparació és brillant. Filòsof!

Enhorabona a tots!
Tot i haver quedat d'hora amb la Sandra, hem fet tard a la foto, bastant tard... ja només hem pogut saludar un petit grapat de gent...
Ens ha sabut greu. Allà ens hem trobat també amb un company, en David, que en teoria havia de fer tota la marató amb nosaltres (i pel com li va anar la tirada de 30k, pintava que ens hauria d'esperar, però, spoiler, al final malahuradament no li ha anat tan bé)

Hem fet un escalfament breu, tots tres, i cap al calaix.
Hem sortit bastant cómodes, es podia córrer més que altres cops, potser estàvem més endavant al calaix aquesta vegada.
Ja des del principi, el rellotge anava marcant ritmes de 5'40 o poc més lents, que pels primers km ja estaven prou bé. No portàvem, oficialment, objectiu "obligatori". Començar a ritme de sub4h, i ja veuríem... jo tenia ganes que la Sandra fes el seu primer sub4h des de la primera marató que va fer (avui ha estat la 5a, totes 5 junts). Però a la primera vam afluixar per la calor, era molt important que acabés bé, i veiés que era capaç de fer-la, ja faríem millor temps en una altra. Les següents, per anul·lació, o per no poder entrenar molt... anàvem baixant la seva marca, i ja estàvem sobre les 4h 5 min.

Del 6 al 14 recuperem temps, i fins i tot agafem uns quants segons d'avantatge. Cap al 20, el David ens diu que ha d'afluixar i que tirem. Ens oferim a baixar el ritme, però insisteix, i potser quedar-nos amb ell el faria forçar... o sigui que tirem.

Primera mitja, 1h 59' 14". Perfecta.

Seguim, mantenint un bon ritme. Al 26 veiem la Patri, ens ha acompanyat els darrers 12k en algunes tirades llargues, i avui ens espera al 26, per animar-nos, i al 30 per fer-nos de llebre. Sempre ens renova les forces córrer amb ella A més, ens cuida, ens porta l'aigua, i ens anima. Just al mateix temps, se'ns afegeix el Jordi69, i xerro una estona amb ell, fins que ens deixa uns centenars de metres més enllà. Un plaer!

La Sandra, al cap de pocs km, posa la cara seriosa "estic-molt-cansada" que coneixo bé. Sé que vol dir que ha d'apretar les dents per seguir el ritme, però que li queden piles per estona. La següent etapa seria començar a estirar-me enrere, però mentre aixó no passi (i, spoiler, no passarà avui), sé que podem seguir tirant. Li començo a dir a la Patri que sembla clar el sub4h, la Sandra ni ho sap, a quin ritme anem, està concentrada en no afluixar i no mira el rellotge.

Anem amb marge, li dic d'afluixar uns segons a les pujades, i recuperem el ritme als trams menys durs. A Sepúlveda, ja sembla segur que ho aconseguirem! Seguim animant-la, i segueix posant-li nassos, última visió de la seva família a la corba de la plaça, i recta de meta! 3h 58' 38", rebaixant 6 minuts la seva marca. Súper orgullós d'ella!

Segona mitja en 1h 59' 26", només 12 segons de diferència amb la 1a, prou bé.

El nostre company David ha acabat, al final, cap a 4h 23. No era el seu dia, però ha salvat els mobles... a veure si li va millor a Praga!


Ara, a descansar, i començar en breu la recuperació activa per Praga, el 7 de maig.

Un altre que no va fer la marató, però que va veure com d'inspiradors sou; FELICITATS!!!!

Hem va quedar un entrenament la mar de curiós (16,24K):
2,66K -Escalfar; Hem posiciono al Km11 i escaig (poc després corba en que encaràveu Mallorca)
350m -Fartlek1 (sandmannn)
3,91K -Transició a següent punt; Hem posiciono al Km25 llarg, tocant al Km26 (poc després corba en que encaràveu Diagonal)
120m -Fartlek2 (Tiny)
280m -Fartlek3 (andreugg)
280m -Fartlek4 (mario.cat)
510m -Fartlek5 (XaviCht+SandraB/extraAntirco); Passat Km30, aprofitant la banda de baixada de la Diagonal
2,34K -Transició a següent punt; Hem posiciono al Km28 (pre-corba en que encaràveu Diagonal avall)
5K -Refredar
790m -Caminar


Salut!
Jordi

PD: El que més mal hem fa son el palmell de les mans

Un altre que no va participar a la marató...però va ser-hi!.

En el meu cas, fent un seguiment al Joan33 i al mestre Jorfer (i derivats, Dennis & Marc31).
Vaig acompanyar des de primera hora al capi i vaig poder fer una café amb ell i l´Antirco (donut inclós), fer la foto (em vaig ficar de polisson..) i ajudar, en la mesura dels posibles als preparatius del capi&dennis.

En el meu cas, el recorregut va ser:

1.- Cr. Creu Coberta: Reconeixement extensiu i caretes de felicitat.
2.- Cl Tarragona (sobre el km8): Més del mateix...
3.- Meridiana (anada i tornada): aquí ja es començaven a veure alguna cara més de póker..
4.- Diagonal Mar (anada i tornada): Sorprenent com força gent ja començava a caminar a partir del 25..."els meus" anaven bé...tot i que aquí no en Dennis no va aparéixer...però ja estava en Marc31.
5.- Arc del Triomf: Cares de patiment com a normalitat....tot i que en Joan33 va passar fort i en Jorfer anava molt segur..
6.- Arribada: Felicitat absoluta pels marcotes del dos amics! i el bon fer del Marc31 i el Dennis, que van fer el que havien de fer.

Per tant, matí complert i felicitat de poder estar-hi i compartir bons moments i ànims a tots els correcats que vaig poder veure....desde la jubilació, la perspectiva d´una marató és totalment diferent...

Felicitats a tots!

Un altre que va veure la senyora Marató des de la barrera.

Abans de res, felicitar-vos a tots els que us vàreu vestir per fer 42.195 m. Sols la preparació, sigui curta o llarga, mentalment s'ha de ser molt fort. Millor el plantejament del Dennis, aprofita un pitrall.

Com espectador, pateixes igual o més que participant. Em va costar dormir dissabte, i això que no participava ... Desitges lo millor, i al aixecar-me per el matí, veure un dia gris, núvol, i fresquet per la nostra ciutat, em feia pensar lo millor. Després conforme avançava el dia, doncs com sempre, sol i més sol.

Veure-us córrer tan concentrats, i amb un objectiu tan senyalat com és Avinguda Maria Cristina, fa emocionar.

Res, felicitar-vos, enveja molt sana, i sou els que feu que la marató de BCN existeixi, malgrat els mitjans de comunicació sols mencionen els nous grans registres obtinguts per els guanyadors tan femení com masculí, sou vosaltres els campions !!!

Salut i fins aviat,

Sergi42195 va escriure: Res, felicitar-vos, enveja molt sana, i sou els que feu que la marató de BCN existeixi, malgrat els mitjans de comunicació sols mencionen els nous grans registres obtinguts per els guanyadors tan femení com masculí, sou vosaltres els campions !!!

No, els maratonians són els campions, però sou els animadors que feu que la Marató de BCN existeixi! I GOLD Label, poca broma.
Qui s'en recordarà del nom del guanyador... ningú! Però tots ens enrecordarem del RafaB acompanyant-nos en els moments més complicats (I no és el primer cop, oi?), el Dabit amb milers i milers de fotos i tota la informació de la Marató... Gratis, gratis, gratis. Mai li podem agrair prou... sense dormir i sempre està.

I tu Sergi, i Jordi i Xarlie (gràcies company per tot i totes les aparicions per tot arreu), I molts més!

Vosaltres feu especial la Marató.

Grande el sub 4h XaviCht & Sandra!!

Fer només 12" més la segona meitat és per estar molt orgullós!

XaviCht va escriure: Enhorabona a tots!
3h 58' 38", rebaixant 6 minuts la seva marca. Súper orgullós d'ella!

Segona mitja en 1h 59' 26", només 12 segons de diferència amb la 1a, prou bé.

Prou bé, diu... Heu fet una marató espectacular, amb la temperatura pujant, el sol picant cada vegada més, el cansament acumulat dels kms. Enhorabona a la lluitadora Sandra i tu

Enhorabona a tots!

En el meu cas, sensacions contraposades en relació a la cursa d'ahir.

D'una banda, trist per no haver assolit l'objectiu de baixar de 3h i deixar el crono en 3h10'42"(en especial per no haver pogut gairebé ni intentar-ho i haver patit problemes musculars que em van fer aturar-me diferents cops - vaig descobrir que els isquios es poden pujar igual que els besons!). Si bé, vaig aguantar a ritme fins el km 27-28, la resta va ser un petit calvari... Sort dels ànims i suport que et garanteix la samarreta pastanaga i que donen aquell puntet que et permet seguir cap endavant. A tots els que vàreu estar allà, MIL GRÀCIES!

D'altra banda, content i satisfet per finalitzar la meva setena marató després d'un període massa llarg sense tastar la distancia mítica (per la covid i una lesió de genoll) i assolir la meva segona millor marca, tot i trotar durants masses km amb molts problemes musculars i de panxa.

Si bé es cert que vaig passar una setmana prèvia complicada a nivell de salut que ha pogut afectar, crec que haig de ser sincer amb mi mateix i entendre que hi ha coses a millorar en la preparació feta. Sense cap mena de dubte, aquella part de gimnàs que tan poc ens agrada i, allò de que lo important és anar assimilant els entrenos i saber adaptar el pla a l'estat físic per poder recuperar bé entre sessions. Això i que la marató és així... i que, en el fons, aquesta incertessa és la que la fa tan atractiva.

Ara toca recuperar les cames (i genoll que avui es tornava a quexar dos anys després del darrer problema) i, sobretot, el cap.
No ha pogut ser, però tornarem a intentar-ho....

Oju totxo...disculpes

PRÒLEG

Marató BCN 2019: Acabo la sisena marató, totes a Barcelona i com cada any torno a fer marca: la deixo en 3:37:08, fent, per tercera vegada consecutiva, la segona mitja més ràpida que la primera i em dic a mi mateix que amb el temps he après a córrer i que la propera marató ja ha de ser sub 3:30.
Dono la temporada per acabada i vaig corrent 3-4 dies a la setmana a diferents ritmes segons em demana el cos. Noto que a nivell de càrdio vaig millorant i que quan toca apretar també responc. M'ho començo a creure una mica massa i ja penso que no només haig d'anar a buscar el sub 3:30 sinó que ha de ser un sub 3:30 "sobrat".

Tot canvia el dia 1 de setembre de 2019. Faig un entrenament correcte però quan arribo a casa i vaig cap a la dutxa noto que vaig molt coix i no puc posar el peu a terra. Sí, la temuda fascitis plantar. Haig de parar de córrer, anar al fisio, fer exercicis amb el peu...els dies passen i no acabo de fer net.

Finals octubre 2019. Han passat algunes setmanes i sembla que he deixat la fascitis enrere. Faig uns rodatges on només tinc unes molèsties i ho interpreto com que és fruit de la inactivitat. M'apunto a la cursa nocturna de Sitges per veure com estic. És una cursa curta de menys de 5 Km i no competitiva, crec que és un bon lloc per reaparèixer. Durant la cursa noto molèsties i a 500m de meta al girar un revolt noto una sensació molt estranya a la planta del peu i un mal que quasi no em deixa caminar. Resultat: m'he trencat la fàscia plantar. Unes setmanes més parat i haig de renunciar a la mitja de l'Espirall on ja estava inscrit i pateixo per si no arribo a temps per preparar la marató de Barcelona del 2020.
Em recupero i començo a entrenar gradualment. Al principi costa però al cap de 3-4 setmanes sembla que la cosa va bé. Vaig a la Mitja de Sitges 2020 i durant la cursa noto un dolor molt fort, agut, a la part de dalt del peu esquerre. Puc acabar la mitja però a un ritme lent. Quan es refreda el peu no puc caminar bé. Fractura segon metatars per estrés. Adéu marató. Apareix el Covid i la marató es va posposant. Al final es farà al novembre del 2021. Hi ha temps de sobres, puc recuperar i entrenar i podré empalmar amb la marató de Barcelona del 2022. Si ho faig bé podré fer el sub 3:30 sobrat que havia pronosticat l'any anterior.
La preparació per Barcelona 2021 va bé i a la setmana 12/16 , en un entrenament intrascendent, curt, de recuperació activa, no sé on poso el peu, me'l torço i em fracturo el cinquè metatars del peu dret. Haig d'anar 7 setmanes immobilitzat amb una fèrula, fer 2 setmanes de rehabilitació i repòs de 3 setmanes més i després tornar a l'activitat física gradualment. Em perdo la marató del novembre del 2021 i no sé si arribaré a la marató del maig del 2022 o seria massa arriscat. Estic fet caldo. Suposo que això és la solitud del corredor de fons.
Començo a buscar informació sobre aquesta lesió i els terminis de recuperació, els riscos de tornar abans d'estar curat del tot, faig preguntes a tothom que crec que pot aportar punts de vista i contacto per Instagram amb en Barceruel, a qui segueixo a les xarxes i sé que és fisio i de Corredors.cat. Perfecte tenir l'opinió d'un fisio que també és atleta.
Al cap de quinze dies m'associo a Corredors.cat. Primer, perquè penso que és just que pagui una quota per retornar el que havia après llegint al foro, després per l'amabilitat del Víctor en la resposta, i tercer, potser ja més egoístament, per no sentir tant la solitud del corredor de fons.
Decideixo renunciar a la marató del maig i encararar, ara ja sí, el gran repte per la marató de Barcelona del 2023.
Però aquesta vegada seria diferent. Potser ja havia arribat al meu sostre com atleta autodidacte i necessitava alguna cosa més per seguir reduint el risc de fer-me mal. Em poso a les ordres d'en Jordi Ballesteros.

PREPARACIÓ

El mes de maig començo a entrenar amb en jb i el mes de setembre ja faig MMP en una cursa de 5,5 Km que faig cada any. Rebaixo la marca 33 segons.
El 1 d'octubre faig la nocturna de Sitges on 3 anys abans m'havia fracturat el metatars i, tot i no ser competitiva, hi ha una classificació no-oficial que et diuen de viva veu quan vas arribant i quedo entre els 15 primers. Això pinta bé. Propera parada Mitja Espirall, on faig MMP: 1:39:41, rebaixant 1 minut i 5 segons l'anterior marca. Falten 17 setmanes per la marató. Penso que a la mitja de Sitges rebentaré el crono però m'he quedat amb la sensació que a l'Espirall podria haver apretat més. Decidim fer la mitja de Vilanova al cap de 4 setmanes. La setmana anterior a la cursa estic mig refedat i a Vilanova no em va bé. Tot i així, faig 1:40:46, que és la millor marca que tenia abans de l'Espirall. Els dies següents tinc moltes molèsties als quatriceps i ho relaciono amb l'esforç de la mitja. Però són unes molèsties que al llarg de la preparació aniran anant i venint i es transformaran en dolors, i tornaran a ser molèsties i després sembla que faig net i torno a recaure. Van passant les setmanes i vaig complint emb els entrenaments. La mitja de Sitges em deixa mosca perquè no només no faig marca sinó que empitjoro i faig 1:42:38. Molèsties al psoas/quatriceps, el canvi de recorregut, el record de les lesions que he patit a Sitges...es poden buscar les explicacions que es vulguin però que no siguin excusa, així no faré sub 3:30 ni de conya.
Em noto lent, carregat muscularment, vaig més sovint al fisio, canvio de vambes, passo pel podòleg i canvio de plantilles...no se m'acut què més fer. Faig els 10k de Vilafranca i faig 46:57, la meva segona millor marca en 10k. D'acord, no és una marca per fer sub 3:30 però he començat la cursa carregat i a mesura que avançava m'he anat trobant còmode. Em puja l'autoconfiança i les setmanes que queden ho dono tot...fins que 15 dies abans de la marató el cos diu que prou, demana treva i m'envia avisos en forma de més molèsties musculars i dolors. Haig d'avançar el tàppering. Se m'apareix a l'horitzó la idea d'haver de tornar a renunciar a la marató per lesió i no hi vull ni pensar. Readaptem els entrenaments que queden prioritzant la recuperació. Dimarts, 5 dies abans de la marató, vaig al fisio esperant que faci un miracles dels que em fa a vegades i em tortura durant una hora. Em dona uns quants exercicis de força i de mobilitat per fer a casa i també estiraments. A l'endemà vaig completament coix. I dijous semi-coix. Queden 3 dies i ho veig negre. Divendres estic millor i vaig a buscar el dorsal. Penso que correré i portaré una moneda a les malles per si haig d'abandonar i agafar el metro. Tinc l'estómac tancat dels nervis i una tensió interna que no havia tingut abans. Però quan arribo a la fira del corredor, amb l'adrenalina, noto com un "click" i tinc clar que correré, ho provaré i fins on arribi. I que no faré el sub 3:30, però que tampoc agafaré la moneda, no hauré d'agafar el metro. Si abandono serà al pas per Les Arenes. Si llavors estic bé, seguiré i ja no abandonaré, aniré fent al ritme que pugui, tot i que la intenció serà sortir a fer MMP: sub 3:37:08.

LA MARATÓ

Arribo amb temps a Barcelona però entre el cafè, el dònut (també sóc del club dels Dònuts ), anar al WC de la cafeteria, untar-me amb vaselina i tots els preparatius veig que ja he fet tard a la foto. Llàstima, em feia il·lusió
Vaig a deixar la bossa al guarda-roba i de camí saludo al Miguel.sbd. Després vaig cap al calaix a fer exercicis de mobilitat articular. Quan hi vaig em trobo amb un Correcat a qui no conec personalment. Porta una samarreta a sobre la samarreta pastanaga i em desitja sort dient-me que és company i es comença a aixecar la samarreta perquè vegi la taronja. No cal, sé que ets en Tiny...el teu esmorzar a la marató de Sevilla em va marcar i ja et poso cara
Estic al final del calaix de 3:15-3:30 i giro el cap i veig que al principi del següent calaix hi ha les llebres de 3:30. M'hi apropo i saludo al Barceruel i em presento: sóc el freaky del metatars que es va posar en contacte amb tu per instagram
La idea és sortir davant de les llebres i aguantar tant com pugui així quan em passin (sé que em passaran) poder tenir un punt de referència uns metres per davant.
Sona la cançó de Barcelona i tinc la pell de gallina. Només jo sé el que m'ha costat arribar aquí. Un via crucis de lesions. I avui no sé com anirà, potser m'estic jugant una altra lesió...però havia d'estar aquí.
Tret de sortida i surto conservador, molt conservador, però haig d'acabar d'escalfar la musculatura, fa pujada i, perquè no dir-ho, a l'inconscient noto temor a tornar-me a trencar.
Vaig de menys a més, regulant, però noto que a les baixades no acabo d'anar ràpid. Al Km 9 ja sento les llebres darrera meu però aguanto davant fins el Km 16, no està malament. Llavors ja m'absorveixen però aguanto dintre del grup fins el revolt de tornada de Meridiana. Aquest tros és favorable però em costa accelerar. Passo la mitja en 1:48:16. Si doblo, o faig la segona mitja més ràpida com les últimes vegades, faig MMP. Però ja veig que no serà el dia perquè ni a la resta de Meridiana ni a Rambla Prim puc augmentar el ritme. Em conformo en mantenir-lo i anar regulant. Diagonal Mar se'm comença a fer pesat i llarg massa aviat, no hi ha manera d'arribar a la torre Agbar. Veig en Jordi69 animant a un lateral i una mica davant meu, no gaire, en SuperCesc. Suposo que anava a la barqueta de 3:30 i s'ha despenjat. A Meridiana l'havia vist bastant tros davant meu i ara cada vegada més a prop. Segurament li passa com a mi i se li comença a fer llarg això. Penso que quan l'avanci li diré que provi d'enganxar-se a mi, a veure si anant a roda revifa i després canviem els papers. Però quan el passo vaig mort i sóc incapaç d'articular dues frases i ho deixo amb un "prova d'enganxar-te" que potser va sonar sobrat llegit ara però era amb bona intenció i ell es va limitar a animar-me, estàvem els dos igual de morts per córrer i per parlar
Tram de tornada de Diagonal Mar i propera parada l'avituallament Correcat. Estava grogui, mort, muscularment carregat i vaig sentir crits d'ànim però no vaig veure ningú, començava a preocupar-me molt la musculatura. A l'entrar al passeig marítim tinc la temptació de plegar i anar a la platja però no he arribat fins aquí per deixar-ho ara...ni per parar a caminar o estirar. Uns 100 metres davant meu veig en Hansi i els Camiseta?. Si els pogués agafar i anar a roda potser revifaria, provo d'augmentar el ritme però als 20 segons abandono la idea. Si vaig més ràpid, peto. Passo pel Km 35 i faig càlculs. Sorprenentment només porto 12 segons per sobre de la MMP. Fa calor, no puc amb l'ànima, els quàtriceps m'han de rebentar però ho lluitaré. Hem vingut a jugar! La idea està clara: no perdre més segons i que a la baixada de Via Laietana recuperi més temps del que perdi al Paral·lel. I esprintar a la línia de meta. Mentrestant provo de somriure per enganyar al cervell i si el dolor muscular va a més fins i tot em plantejo mossegar-me un dit o pessigar-me per canviar el focus de dolor. Mesures desesperades. Arribo a Via Laietana, provo de canviar el ritme i no puc. Recordava més baixada A més a més, accelerar en baixada tampoc és còmode quan en lloc de quàdriceps tens pedres. A Passeig Colom que és pla puc recuperar una mica. Km 39 i encara hi ha possibilitats. El 2019 el vaig pujar per sota de 5'/Km. Si ho faig només dependrà de l'esprint final. Ho provo i no acaba de funcionar. Sepúlveda, primer tros clavat però després l'acabo a 4:40. Miro el rellotge però és massa tard, falten pocs segons i em queda empalmar amb Paral·lel i la recta final. No faré MMP però em quedaré a prop. Temps final 3:38:06, a 58 segons de la MMP. Arribo i saludo al Hansi que ha entrat una mica per davant meu.
Estic mort, rebentat, però molt content. No he fet el sub 3:30 sobrat, ni el sub 3:30 just, ni MMP, però he lluitat com mai, em sembla que he llegit bé la cursa, no m'he rendit en cap moment i no haig d'oblidar que 4 dies abans estava completament coix. El David Bowie tenia raó quan cantava allò de we can be heroes just for one day

Després de tantes lesions em torno a sentir maratonià. I espero que coninui així durant molt de temps. Veig que vaig fer bé d'arriscar-me a córrer. I vist en perspectiva crec que no estava preparat per renunciar ni tampoc per abandonar durant la cursa.
La marató ens posa a tots a lloc i el meu actualment és aquest.
Seguiré entrenant per millorar, i faré MMP o no, faré sub 3:30 o no, però no deixaré d'intentar-ho. Al cap i a la fi, competir és això.

Hola!!

Vaig comentant al fil els vostres posts.
Jo encara tinc que fer la crònica (a veure si durant la setmana tinc estonetes i la vaig fent).

Dennis, gràcies per la teva generositat i osadia d'acceptar el capote d'acompanyar-me a darrera hora. Segur que la teva companyia m'ha donat un punt de tranquil·litat extra que m'ha ajudat a assolir la fita que tenia al cap pel dia d'ahir.

XaviCht moltes felicitats per aquest binomi maratonià que formeu tu i la Sandra. Estic convençut que has gaudit quasi tu tant com ella amb el sub4. Ajudar a alguna persona propera a assolir una MMP i que surti bé provoca una satisfacció immensa.

Sergi, Jordi, Charlie....els tres personifiqueu la quantitat de gent coneguda que surt al carrer a animar a tothom en general i, a los correcats en particular, sou la sal de la marató i nosaltres el pebre. Gràcies pel vostre temps.

Sanguita no et desanimis i fes un anàlisi curós del que ha passat i així aprendràs coses a pulir per a la següent. No sempre surt tot com tu imagines i tenim factors que s'escapen de les mans i ens poden fer passar una experiència diferenta a la prevista inicialment. Ja veig que tens ganes de tornar i, això, és important.

Avui una nova participació a la Marató de Barcelona.

Quan vaig planificar aquests darrers mesos, vaig voler posar tres maratons en quatre mesos: València al desembre, Sevilla al febrer i Barcelona al març.

València va sortir com un bunyol; Sevilla va sortir fantàsticament bé amb MMP inclosa i aquesta de Barcelona ha sortit segon el previst.

Volia sortir a gaudir-la ja que la feina ja l’havia fet a Sevilla i per tant només he buscat gaudir de la Senyora Marató a Barcelona i a no fer-me mal.

I així ha estat. Marató controlada en tot moment, acompanyat fins al quilòmetre 33 pel meu company José Montilla, frenant quan ho teníem que fer i vigilant en tot moment els ritmes per no tenir ensurts després.

Ritmes al voltant de 5,40 a 5,50 m/k fins al quilòmetre 35 aproximadament.

Subidón al passar pel avituallament Correcat del 33 i inclòs m’he parat a prendre’m una Voll-Damm amb ells.

A partir del 33, m’ha acompanyat un altre amic, en Paco Barcia i hem anat a un ritme constant un pelet mes alt ja que les cames començaven a estar cansades.

Al final he fet un temps de 4h09’42” que em deixa molt content i satisfet d’aquesta tercera marató seguida d’hivern.

Ara a descansar i a planificar nous reptes pel que resta d’any. De moment ja estem planificant una marató a Portugal. A veure si no es torcen les coses i podem ser-hi.

Moltes gràcies a tots els que m’heu esperonat al llarg de tot el circuit i molt content de xerrar una mica amb tots els Correcats que m'he anat trobant durant el dia.

La SENYORA MARATÓ te quelcom que enamora.

Continuem mentre puguem.

RUNandWINE, molt bona crònica!!

Ara sé quan el Mister jb (apart de fotre'm bronca) parla de'n Joan Vendrell... que ets tu
(Díga-li que has fet 3h38:06 en comptes de 3h39:13...)

Quin pròleg... no sabia que es podien trencar tants ossos... déu n'hi do! Només proposar-te de seguir és un repte molt gran!
Jo no sé si hagués tingut tanta força.

1h48:16 + 1h49:50 està molt bé.. només 1 minut i escaig de diferència! Pots estar molt content.
Segur que sense trencar més ossos en breu faràs un el sub 3h30!!


Mario.cat i Tiny, sou incansables! No us perdeu cap ni una. Després de la marca tocava una per gaudir. No sóc jo molt escrupolós amb les begudes... però mai seria capaç de prendre'm una Voll Damm fent una marató

Sanguita, vals molt menys, que els teus entrenaments prometien un folgat sub3.
Però això és la duresa i la "gràcia" de la marató...
Fins i tot unes quantes llebres van haver de plegar aquest diumenge. Potser la calor, potser la falta de hidratació...
Mai és pot preveure la marató (...excepte si ets el Mr. Marató )

Molt bé Joan, quin pedaç de crònica, més llarga que la marató... je je.

Ho donem per bona 3h38' . venint de la setmana que veniem, dubtosa. El ritme correcte. crec que vas fer bé inicant lent a 5'30 km i passar a a 5'20 per després si mantenir ritmes de 5'10 tota la resta de kms. Com et vaig dir si corres més ràpit per baix 10k i mitges ho podràs fer amb solvencia pel dalt. S'ha d'entrenar ritmes més vius.
A lo disesel passarà que si correrem kms. peroi mai a ritmes aprop de 5'/km.

En quan a Dennis...

Seguim.


jb

A part de les marques bones fetes pel Jaime, Joan, Jorfer, Manel Carbonell, Joan i Miquel, em quedo amb que tots van acabar i bé.

Finalitzar una prova així.

Per cert el prota va ser en Alex Sala i no l'Illa.

jb

Hola! Encara no havia dit res des de diumenge.

Soc un correcat que va còrrer la marató de Barcelona. Ho dic perquè em va semblar que eren molts més
els qui estaven animant per tot el recorregut i si afegim els voluntaris i avitualladors, guanyaven per gran majoria.
A tots ells, moltes gràcies pels ànims!

En quan a la meva marató, vaig sortir amb ganes de provar si la tirada llarga de Sevilla em donava un plus, però vaig acabar
una mica desinflat i amb un temps de 3h 54'55. Massa sol i calor per mi
Faré una crònica intentant no allargar-me massa

Antirco Felicitats per acabar una nova marató! Llástima que no ens vam veure.

Jorfer Felicitats per aconseguir el teu objectiu. No tenia cap dubte i si a sobre portes la guardia pretoriana...

Dennis Teuling Felicitats per la teva marató improvisada Potser vas retallar una mica, però pitjor va ser veure un noi que intercambiava les sabatilles amb un altre corredor vestits tots dos de forma idèntica ...
Per cert, no em possis amb el mateix sac que en mario.cat, un dels passejadors de la casa...

Xavicht Felicitats per tu i la Sandra amb objectiu complert i una regularitat que té molt mèrit amb un dia com el de diumenge.

sanguita Felicitats per acabar bé amb els problemes musculars que vas patir. La propera segur que serà sub 3h!

RUNandWINE Després de la salutació de diumenge ja et poso cara! Primer de tot, gràcies per la teva supercrònica!
Pots estar molt content de la teva marató, ja que els díes previs estaves molt pessimista.
Tenim en comú els peus delicats, sobretot amb el tema de la fascitis plantar
Cuida't perquè estic segur que faràs el sub 3h30' si no tens molèsties.

mario.cat Felicitats per una nova marató que sembla que vas gaudir! Queda pendent trobar un dia per fer-ne una plegats i si ens respecten les lesions, perquè no un sub 3h45'´?