Com veureu a la crónica, gaire bé sobre la marxa vaig decidir "tirar-me de cap" i començar el Camino Francés.
I per fer bo el nom, calia començar-lo desde... França, és clar.
Amb l'ajut impagable d'en Mario vaig poder decidir, només uns quants dies abans, quina moxilla em convenia portar, quin sac de dormir... i la llista de tot el que calía-convindria portar.
Després, les coses van anar com van anar.
Aquí adjunta trobareu la crónica.
La de l'etapa 1 i la de l'etapa 16 son d'alló més especials.