Ni un camí (sigui el que sigui), ni un viatge, ni una aventura comencen quan dones el primer dels seus passos. Són les "prèvies" les que començen a fer girar les turbines, a escalfar motors... un "començar a viure'l en boxes", fent que tot estigui a punt per, llavors sí, fer aquest primer pas.
"... ella va ser la que es va emportar una de les dues gorres que sempre porto en cada camí, i que prèviament he personalitzat amb el seu logo, que inclou el #hashtag de cada Camí.
I és que el primer que faig una vegada ja he decidit quin Camí faré, és pensar en un #hashtag i dissenyar un logo per imprimir a les gorres i a la motxilla. De gorras sempre en porto dos, perquè una d'elles se l'emporti allá d'on vingués algú dels que m'ha acompanyat.
La gorra vermella del Camí Francès se'n va anar amb en David cap a Pittsburg (USA).
La blava del Camí Portuguès correteja per les muntanyes de Castelló amb en Fernando.
El trajecte Finisterre-Santiago va ser un trajecte no inicialment previst; per tant, no tenia ni #hashtag, ni gorra ni ideat un logo, així que tot això va haver de fer-se "a posterior"; de gorra només n'hi ha una de personalitzada: la històrica blanca d'Adidas del Campionat del Món Junior d'Atletisme. I la conservo per a mi.
La gorra negra del Camí Primitiu se'n va anar cap a Florència amb la Sabrina.
De tornada d'aquest l'últim dels Camins, del "Primitiu" (i perquè creia que l'ocasió ho mereixia: 3 Camins i un trajecte històric en poc més de 15 mesos) em vaig estampar en aquesta samarreta el logo de cada trajecte, com una mena de patides i merescudes "condecoracions"... samarreta que portaré a cadascun dels possibles Caminos que d'ara en endavant pugui acabar fent.
Així doncs, en el meu cas, les meves prèvies (#hashtag, gorra, samarreta, estampació en motxilla, elaboració de mapes de les etapes) i el meu post (asseure't a escriure després sobre tot això en acabar) són part molt important en Camí, viatge o aventura.
Perquè ni un Camí, ni un viatge ni una aventura tampoc finalitzen quan dones l'últim pas en ells.