Llibres de córrer

Doncs aquesta nit m'acabaré "Road To Sparta" de "Dean Karnazes" només apte per frikis  :he:

Algun dia recupero tot el que tinc a la meva biblioteca sobre córrer (alguns ja els heu comentat per aquí) i els comento, que hi ha prou teca

Dean Karnazes... parlant de "egos", oi?

Doncs, ens faries un favor Krlos, tot i que siguin llibres escrits per frikis i per a frikis  :sarcastic:

Dean Karnazes... parlant de "egos", oi?

Doncs, ens faries un favor Krlos, tot i que siguin llibres escrits per frikis i per a frikis  :sarcastic:

Si, la veritat es que havia llegit Ultramarathon Man i tot i alguna frikada, em va agradar prou. Aquest l'he comprat per llegir sobre l'spartathlon i be, es pot llegir però no el recomanaria gaire.
Tot sigui dit que aquest Karnazes no es un Ajram. Es un tio que ha guanyat Badwater i que gairebé sempre munta frikades tipus córrer 250 km nonstop per recaptar fons per causes benèfiques i això ja mereix tot el meu respecte
En un moment us passo llista.

Doncs aquí la meva llista. Aquests son els que tinc a casa sobre temàtica córrer/triatlon

Albert Jorquera; Corrent cap a l'impossible
Alex Calabuig y Alberto Hernandez; El Método Abel Antón (prescindible)
Arcadi Alibés; Corre per ser feliç
Dean Karnazes; Ultramaratón (not too bad)
Dean Karnazes; Road To Spartha
Don Fink; Atletas de Hierro (Sagrat pe a qualsevol que prepari un IM)
Ed Furtaw; Tales from out there (Només per a frikis)
Hal Koerner; Field guide to ultrarunning
Haruki Murakami; What I talk about when I talk about running (M'encanta com escriu Murakami. No busqueu running aquí. Es autobiogràfic)
Ole Petersen; Ironman. Desde el principio hasta el final (Prescindible)

He de dir que soc molt lector. A casa hi ha més de mil llibres, així que crec que tinc un mínim criteri. Pot o no pot agradar el meu criteri, però quan el meu escriptor de capçalera es Saramago i el meu llibre preferit es Las Uvas de la Ira d'Steinbeck, com a mínim quan llegeixo un llibre sobre córrer busco alguna cosa més que plans d'entrenament. Hi ha alguns llibres que es critiquen automàticament segons qui els hagi escrit (com per exemple els del Kilian i el de la Nuria Picas. Us he de dir que tant els d'ell com el d'ella, son del millor que he llegit sobre córrer sense necessitat de parlar de pulsacions, ritmes ni mandangues)

Després hi ha molts que he llegit traient-los de la biblioteca, com aquest dels Tarahumara i altres. A mi personalment Nascuts per Correr em va semblar massa fantasiós. Tindrà la seva part de veritat però s'ha demostrat que els "idolatrats" tarahumara son corredors del pilot a nivell mundial. Massa bombo a ells, a altres personatges i al llibre en general.
I el Correr, Comer, Vivir...be, millor escrit però les receptes de menjar per a conills que hi ha a cada capítol me les vaig saltar. Em sobrava totalment.

D'altra banda, aprofito ja que hi som, sempre m'he preguntat quin llibre utilitzeu l'Aurelian i tu o el Ken (segur que molts d'altres que desconec!) per preparar les maratons. Crec que vareu comentar fa un any que tu seguies la versio de mes kms i el Ken i l'Aurelian la de menys (potser podria aspirar a aquesta, ja saps que soc de poc volum en comparacio a tu).

Ostres Jaume86 acabo de veure la teva pregunta  :grrrrrr:

Les meves tres maratóns fins ara le vaig preparar amb els plans de Hansons Marathon Method , primera amb el beginner i la dues amb el advanced.
En el meu cas crec que he tingut els resultas que volia. Aixó si, vaig fer un parell de camvis (tirades llargues una mica mes llargues...).
Personalment crec que els plans de Hansons no encaixan amb algu que vol fer cursas cada cap de setmana o voll aconseguir marcas en distancies mes cortes. No hi han mitjas de test ni ritmes molts alts però si molt volumen i moooolt volumen al ritme de marató.
Té dos plans (beginner/advanced) de 18 setmanas amb l'única diferencia de volumen / setmana. Hi han 6 setmanas de base, 6 de speed on tocas ritmes de 5k-10k, acaba amb 6 setmanas strength amb ritmes de mitja-10k. El volum és cada setmana mes alt, jo vaig tindre 2-3 setmanas de 100km.
Els claus: tirades suaus a ritme suau (que moltes vagades ens pasem)  :glasses:

Advanced Marathoning de Pete Pfitzinger, o Pfitz pels amics
No vaig probar, potser la propera despres de Boston?
És una mica contrari als Hansons: cursas de control (10k, mitjas), tirades llargues amb secions a ritme de marató (molt més divertit...), té molt més plans (per setmanas / volumen).
Guiri í danili van fer plans de marató del Pfitz.

El mateix Pfitz té Faster Road Racing amb plans per distancies més corrrttes, í vaig usar el de mitja per preparar la mitja de BCN de l'any passat. Esta bé però molt més facil comparat amb els Hansons.

Per últim ...encara que té plans per mi és un llibre de referencia Daniels' Running Formula de Jack Daniels

Ja us aniré informant de les diferents presentacions, sense donar massa la tabarra, però el mes que ve surt el meu quart llibre, "La volta el món en 80 maratons", que és una mena de guia de totes les maratons que he corregut des que vaig començar fa 33 anys.

Abans que ningú s'estranyi que siguin 80, quan fa 7 anys que vaig celebrar la marató número 100, us precisaré que fins ara he completat 130 maratons en total, però en 80 escenaris, ja que moltes, lògicament, les he repetit. Les maratons diferents que he conegut fins ara són exactament 80, i el títol de la novel.la de Jules Verne em venia com l'anell al dit...

Estarem attents per quant sortir ja pots prepara la dedicació 

Doncs aquí la meva llista. Aquests son els que tinc a casa sobre temàtica córrer/triatlon

Albert Jorquera; Corrent cap a l'impossible
Alex Calabuig y Alberto Hernandez; El Método Abel Antón (prescindible)
Arcadi Alibés; Corre per ser feliç
Dean Karnazes; Ultramaratón (not too bad)
Dean Karnazes; Road To Spartha
Don Fink; Atletas de Hierro (Sagrat pe a qualsevol que prepari un IM)
Ed Furtaw; Tales from out there (Només per a frikis)
Hal Koerner; Field guide to ultrarunning
Haruki Murakami; What I talk about when I talk about running (M'encanta com escriu Murakami. No busqueu running aquí. Es autobiogràfic)
Ole Petersen; Ironman. Desde el principio hasta el final (Prescindible)

He de dir que soc molt lector. A casa hi ha més de mil llibres, així que crec que tinc un mínim criteri. Pot o no pot agradar el meu criteri, però quan el meu escriptor de capçalera es Saramago i el meu llibre preferit es Las Uvas de la Ira d'Steinbeck, com a mínim quan llegeixo un llibre sobre córrer busco alguna cosa més que plans d'entrenament. Hi ha alguns llibres que es critiquen automàticament segons qui els hagi escrit (com per exemple els del Kilian i el de la Nuria Picas. Us he de dir que tant els d'ell com el d'ella, son del millor que he llegit sobre córrer sense necessitat de parlar de pulsacions, ritmes ni mandangues)

Després hi ha molts que he llegit traient-los de la biblioteca, com aquest dels Tarahumara i altres. A mi personalment Nascuts per Correr em va semblar massa fantasiós. Tindrà la seva part de veritat però s'ha demostrat que els "idolatrats" tarahumara son corredors del pilot a nivell mundial. Massa bombo a ells, a altres personatges i al llibre en general.
I el Correr, Comer, Vivir...be, millor escrit però les receptes de menjar per a conills que hi ha a cada capítol me les vaig saltar. Em sobrava totalment.

Amb retard... moltes gràcies Carles (krlos) per les teves recomanacions!!
Tot i que a alguns pot semblar molt "hardcore", confío molt en la teva "proesa"  :love:

Gràcies per aportar el teu granet 

Aurelian tú saps que sóc més bé ràpid, que no corredor de fons!!

Però si amb prou feines he baixat de 3h05 i tu ja has baixat de 3h.... hem de donar-te un mínim de crèdit  :sarcastic:

Gràcies per la teva aportació, i potser "Hanson" o "Pfitz" (pels àmics) o com a mínim "Jack Daniels  " (amb coca-cola millor) em podría donar la clau per baixar de les 3 hores!!

No vull morir sense haver baixat d'aquesta marca, i estic segur que m'ajudaré  :love:

Arcadi, pensava que esperaries fins a una setmana abans de St. Jordi :sarcastic:

Espero que tinguis molt èxit amb aquest llibre

Un llibre que segur que li agradarà a Danili, i ho dic perque sé que té el llistó molt alt, és:

Runaway Comrade de Bob de la Motte.
Sóc Holandés, però és clar que em dóna vergonya que fins fa poc els "blancs" de Surafrica van matxacar als "negres" de Surafrica com si fossin esclaus...

Aquest llibre és molt recomanable, escrit per un "blanc", però amb sang vermell, escribint les seves heroicitats amb el Bruce Fordyce (9x Winner), i llegint-ho, sembla que lo més normal és fer un "negative-split" fent una cursa de 90 kms  :oh: :oh:

La veritat que em va agradar molt, que a més de parlar de córrer, també ens donava una bona impressió de com estava el país surafricà abans de Mandela. Val la pena llegir-hi

I ara que estic en ratxa

Sé que molts de vosaltres teniu una mica de tiria als super-herois americans.

Doncs, tinc un llibre que és, més bé 'anti americà... i és molt sincer, i molt real:

From Last to First de Charlie Spedding !!

Es un llibre que no et deixarà  igual.

Un noi, anglès, que va nèixer en un lloc d'Anglaterra sense res més.
A la seva primera cursa del cole, va acabar últim (un sprint), però sent el número 40 de 42 alumnes a l'escola, i un desastre en tot, va voler ser mensy "mindundi" en alguna cosa, i va trobar el "Running".

Amb molt sarcasme, i molta humiltat, va demostrar que ell no tenia cap aventatge genètic, però amb el la seva manera de voler ser el millor (Focused) va arribar tant lluny... que va arriba tercer als llocs Olímpics de Los Angeles 1984.

Dona gust llegir aquest llibre, doncs no és el típic heroi americà que es menjava el món... tot lo contrari.
Era un mindundi, que feia l'únic que no li deixava com desastre.

Una tarda, es va sentar un un Pub, amb una bona cerveza i una llibreta en blanc, i va posar els seus dessitjos, les seves metes.
Volia aconseguir una medalla als Jocs Olímpics a la marató...i va viure acord amb això fins a aconseguir el seu dessitg.
(Estem parlant de la era dels millors maratonians: Carlos López de Portugal, de Castella, Alberto Salazar, el japoneses Seko i els bessons Show, John Treacy, i tots els africans)

Agrada molt llegir aquest llibre, perque ho escriu amb un estil molt amè, amb molta humiltat, i a més ens dona un parell de lliçons que són molt important per nosaltres:

Diu:

If I, or any of my contemperaries, were running now we would have fewer serious injuries thanks to the progress in treatment.
.... With all these benefits, I believe that most, if not all, the British runners I competed against would have produced faster times if they were running NOW, than they did in the 1980.

So why, why, why, are today's best British runners running slower time than we did 20 years ago?

Mal traducido: Por qué, si hoy en día ha avanzado tanto la medicina, si ha avanzado tanto el conocimiento del Running, como es que los corredores británicos (como también los españoles, catalanes, y holandeses) de hoy en día, corren tanto más lento que los de hace 30 años.

Doncs... dona una resposta molt interessant a aquesta pregunta, i a més ens dona una advertència.
(que només és vàlid si seguiexes els seus consells) "Be careful what you dream"!!!

Val la pena llegir aquest llibre... dels millors que he llegit!

Si enteneu l'anglès, em podeu demanar el llibre, i us ho deixaré  :yipi:

Bona nit :sarcastic:

Segueixo el monòleg 

Aurelian, he demanat el llibre "Hansons Method" (demà m'ho lluiraran) però també he comprat dos llibres que potser són interessants o coneguts... per 100 contraris:

* Run Less, Run Faster (máx. 3 entrenaments a la setmana, però ràpids)
* 80/20 Running. Run Stronger and Race Faster by Training Slower

Veurem quin dels 2 mètodes em convenç més  :sarcastic: :sarcastic:

Ja us aniré informant !!

No deixeu de recomanar altres llibres  :yes:

¡Hola Dennis!

A mi m'agrada molt el tema i per això soc auto-didacte (ara no tant..), sota el metodo de Hansons hi ha moltes opinions, crec que en el meu cas ha sigut una combinacio de sort el dia D i experiencia de fer camvis en el plan.
Ej. el la marató de Munic em vaig quedar sense G A S al km 34-35 (és normal), pero per preparar Rotterdam vaig fer tirada llargas més llargas de els 26km que marca el plan, encara que anaba petat en el 34-35 (i és normal) vaig aguantar el ritme molt millior

En fin... Run Less, Run Faster vaig probar abans de Hansons i no m'ha convençut, molta kanya í no em donava temps per recuperar. Hi ha gent que li functiona pero crec que es esencial fer 2 días més amb enternaments creuats.

Estic d'acord am el 80/20 i em sembla que l'autor dona molts ekemplu d'atelas d'elit que entrenan amb 80% del temps fent tirades suaus i el 20% amb tirades a ritme de competicio o més alt.
El problema és el autor.. que posa molt marketing i llenguaje amb molts americanismes ..no ho sé si m'explicó, per un costat la seva intenció és de vendre el producte pero a vegades em sembla molt forçat.
Cada vegada que hi ha un punt que genera una mica de controversia el tíu saca un libre...
Del mateix autor (que m'agradaria llegir): Racing Weight  í How bad do you want it?

Science of Running | <-- NO hi ha molt molt í molt hype amb aquest llibre. Fare uns dos centims altre día.

Gràcies Aurelian

Sí, vaig llegir "Running by Feel", i era molt 'cult a la ment'. De totes maneres, és bo tenir diferents opinions!!

Gràcies, que ara llegiré encara amb més ganes els llibres... que ja tinc 44 anys, i he de baixar de les 3h ja 

I ara que estic en ratxa

Sé que molts de vosaltres teniu una mica de tiria als super-herois americans.

Doncs, tinc un llibre que és, més bé 'anti americà... i és molt sincer, i molt real:

From Last to First de Charlie Spedding !!

Es un llibre que no et deixarà  igual.

Un noi, anglès, que va nèixer en un lloc d'Anglaterra sense res més.
A la seva primera cursa del cole, va acabar últim (un sprint), però sent el número 40 de 42 alumnes a l'escola, i un desastre en tot, va voler ser mensy "mindundi" en alguna cosa, i va trobar el "Running".

Amb molt sarcasme, i molta humiltat, va demostrar que ell no tenia cap aventatge genètic, però amb el la seva manera de voler ser el millor (Focused) va arribar tant lluny... que va arriba tercer als llocs Olímpics de Los Angeles 1984.

Dona gust llegir aquest llibre, doncs no és el típic heroi americà que es menjava el món... tot lo contrari.
Era un mindundi, que feia l'únic que no li deixava com desastre.

Una tarda, es va sentar un un Pub, amb una bona cerveza i una llibreta en blanc, i va posar els seus dessitjos, les seves metes.
Volia aconseguir una medalla als Jocs Olímpics a la marató...i va viure acord amb això fins a aconseguir el seu dessitg.
(Estem parlant de la era dels millors maratonians: Carlos López de Portugal, de Castella, Alberto Salazar, el japoneses Seko i els bessons Show, John Treacy, i tots els africans)

Agrada molt llegir aquest llibre, perque ho escriu amb un estil molt amè, amb molta humiltat, i a més ens dona un parell de lliçons que són molt important per nosaltres:

Diu:

If I, or any of my contemperaries, were running now we would have fewer serious injuries thanks to the progress in treatment.
.... With all these benefits, I believe that most, if not all, the British runners I competed against would have produced faster times if they were running NOW, than they did in the 1980.

So why, why, why, are today's best British runners running slower time than we did 20 years ago?

Mal traducido: Por qué, si hoy en día ha avanzado tanto la medicina, si ha avanzado tanto el conocimiento del Running, como es que los corredores británicos (como también los españoles, catalanes, y holandeses) de hoy en día, corren tanto más lento que los de hace 30 años.

Doncs... dona una resposta molt interessant a aquesta pregunta, i a més ens dona una advertència.
(que només és vàlid si seguiexes els seus consells) "Be careful what you dream"!!!

Val la pena llegir aquest llibre... dels millors que he llegit!

Si enteneu l'anglès, em podeu demanar el llibre, i us ho deixaré  :yipi:

Bona nit :sarcastic:

Dennis Teuling,

Fa estona que t'estic buscant una entrevista al germà de Charles Spedding! Era del finals dels anys 80 però no trobo la revista. Era bo perquè ell també es feia preguntes de com és que son germà era més ràpid que ell. Sabies que Charles Spedding va perdre la medalla de plata a la marató de LA'84 per només dos segons?

Tampoc no es pot dir que aquella època tingués els millors maratonians de sempre (nota: és Lopes i Soh) sinó que simplement tendim, crec jo, a elogiar molt l'època de domini occidental (i japonès) amb noms fàcils de recordar i no pas a fer-ho amb èpoques més recents, amb maratonians etíops i kenyans boníssims, però molts d'ells efímers i en especial, pels primers, amb noms difícils de memoritzar. Bé, és la meva teoria.

De llibres. M'he llegit 'First ladies of running' d'Amby Burfoot que fa sortir publicat fa uns mesos. Tracta de les biografies de 22 dones, totes menys una nord-americanes, que d'alguna manera van lluitar per poder córrer. Hi ha noms coneguts: Kathrine Switzer, Grete Waitz, Joan Benoit, Oprah Winfrey; però són molt interessants els apunts a grans pioneres dels període de finals dels 50 - principis dels 70 com Julia Chase, Merry Lepper, Bobbi Gibb, Nina Kuscsik, Jackie Hansen o Miki Gorman, que són noms aquí coneguts per molt poquets. Està molt ben escrit, Burfoot ha estat editor de Runner's World a més de molt bon maratonià (PB 2:14 i guanyador a Boston'68) però trobo a faltar que el treball no s'ampliés a Europa (maratons de Waldniel promogudes pel Dr van Aaken) o a altres èpoques (Ledru 1917, Piercy 1926, Binova 1952, Greig 1964), però entenc que això trencava l'esquema del llibre.   

Au, la portada!

Un llibre que segur que li agradarà a Danili, i ho dic perque sé que té el llistó molt alt, és:

Runaway Comrade de Bob de la Motte.
Sóc Holandés, però és clar que em dóna vergonya que fins fa poc els "blancs" de Surafrica van matxacar als "negres" de Surafrica com si fossin esclaus...

Aquest llibre és molt recomanable, escrit per un "blanc", però amb sang vermell, escribint les seves heroicitats amb el Bruce Fordyce (9x Winner), i llegint-ho, sembla que lo més normal és fer un "negative-split" fent una cursa de 90 kms  :oh: :oh:

La veritat que em va agradar molt, que a més de parlar de córrer, també ens donava una bona impressió de com estava el país surafricà abans de Mandela. Val la pena llegir-hi

Conec la Comrades. Tinc un parell de fotos de la meva col·lecció de la Frances Hayward que el 1923 la va córrer. Investigaré sobre aquest llibre. Hi surten fotos?

Bon dia Danili,

Sí, surten 16 fotos (blanc i negre) al mig, amb Vincent Gabashane Rakabaele, Alan Robb, Hoseah Tjale, Mark Plaatjes, i evidentment fotos sevas.
Espero no haver-me equivocat de noms  :sarcastic:

A mi em va sobrar el terç de llibre sobre la seva feina de comtable, però el terç de Surafrica i el terç de Comrades molt bé 


Charlie Spedding (no Speeding ) parla poc sobre el seu germà al llibre. Sí molt sobre els 2 segons amb Treacy.

I tens raó... jo crec que apart dels noms, lo més important per nosaltres és poder-nos identificar amb els maratonians.
Jo podria tenir un net com Spedding que descriu la seva vida.... però no com Abshero...
Però abans feien molt bon temps sense tanta tecnologia, ni vambes, ni Zero Gravity, ni...

Estava a punt de quedar-me amb el llibre de Burfoot, però finalment vaig agafar el "Runner's Guide to the Meaning of Life".

Gràcies!!

Charlie Spedding (no Speeding )

:he:

Doncs, he llegit "Hansons Marathon Method" de Luke Humphrey, i la veritat que ho explica de manera molt entenedora, i amb molta precisió.

Es el típic llibre-pla-d'entrenaments, i de fet, sembla que només llegint aquest llibre, ja no cal entrenador.

Jo sempre he entrenat 3 cops a la setmana, i tots els entrenaments més ràpid que el ritme dessitjat de marató.
Aquest llibre diu que és un greu error, i pot ser que tenen raó...

De fet, tant pels principiants com per als avançats el pla d'entrenament és de 6 dies.

dilluns: very easy (i parlo de 5'12"/km esquema marató 3h, extremadament tranquil)
dimarts: sèries / sèries llargues
dimecres: descans
dijous: 10÷16 kms ritme marató (tempo run)
divendres: very easy
dissabte: easy (potser max 4'50"/km per esquema 3h)
diumenge: tirada llarga (intercanviant setmanes de 16km i 26 km) a ritme 4'39".

Diu que com a màxim s'han de fer tirades llargues de 26 kms, i un cop cada 2 setmanes.
Es relativament suau, però volen que ho fas amb fatiga acumulada, per això has de córrer el dia abans i el dia després.

No aconsella gaire fer altres curses més curtes, sino deixar-ho tot per la marató del dia D.

Bé, només per saber si és cert o no, m'agradaria probar-ho, i després donar una opinió (però serà molt complicat, doncs ni m'agrada córrer tants dies, ni tan lent, ni estar 18 setmanes sense fer curses )

Però és interessant el llibre, i es llegeix molt ràpid.