La biblioteca Gasosera

Es llegeix molt ràpid i la història enganxa tot i que... (no puc dir res més)

M´el faig lllegir a finals d´any i, tot i que em va enganxar desde el primer moment, aquesta frase del Dani resumeix molt bé el que penso (sense poder dir res més  ).

Hansi, jo de l´Irving només m´he llegit "El món segons Garp". Potser que llegeixi alguna cosa més d´aquest autor ara que veig que recomanes aquests dos llibres. 

"La Carretera".... mmmmm  s´acumula la feina.  :winktongue:

M'heu fet pensar que us volia recomanar algun llibre del John Irving. N'he llegit uns quants i fa uns dies n'he acabat un, que és el que menys m'ha agradat, però no m'ha fet canviar la bona opinió que tinc d'ell.

Si n'he de triar algun, em quedo amb Una dona difícil. I després, amb Fins que et trobi. Si algú em diu que em llegeixi El món segons Garp i el trobaré millor, no és així: és el primer Irving que vaig llegir i, tot i que no em va deixar indiferent, em van agradar més els dos que he recomanat. :yes:

He vist que fa mesos vaig suggerir un Mankell, però va ser perquè com que molts lectors eren en plena febre Larssoniana esperant la publicació del tercer volum, anava bé entretenir-se amb un altre suec . Ara ja no ho faria, no em va pas entusiasmar.

Tot i que per motius que ara no venen al cas, no puc ni amb els llibres ni amb les pel·lis on moren nens, a mi també em va agradar molt "Una dona dífícil" de l'Irving. El títol és una mica tautològic.


Igual que en Hansi, també em vaig estrenar amb l'autor llegint "El mon segons Garp" quan jo era un xavalet a primers dels setanta. Me'l va suggerir l'Emili Teixidor i en aquell temps em va agradar molt, per mi era una novetat respecte del que havia llegit abans. Si el rellegeixo ara 35 anys després seria diferent.

Quan van fer la pel·li, no me la vaig voler perdre però em van caure els c.. per terra quan vaig veure que per fer de Garp havien triat en Robin Williams: El personatge literari no me l'imaginava gens fent aquelles ganyotes.

Cenando he acabado el libro que tenía entre manos: Benjamin Black. El Lémur.

Benjamin Black es el seudónimo de John Banville, un prestigioso escritor irlandés de alto nivel intelectual (dicen, yo no lo he leído más que en su vertiente Black)

Utilizando el seudónimo Black escribe novela negra pero no una novela negra totalmente obvia. Tiene una manera de escribir absolutamente precisa a la vez que poética y casi sutil. 200 páginas, con asesinato incluido, of course, muy bien escritas, elegantes y muy recomendables. (Igualmente recomendable es del mismo autor El secreto de Christine)

Cenando he acabado el libro que tenía entre manos: Benjamin Black. El Lémur.

Benjamin Black es el seudónimo de John Banville, un prestigioso escritor irlandés de alto nivel intelectual (dicen, yo no lo he leído más que en su vertiente Black)

Utilizando el seudónimo Black escribe novela negra pero no una novela negra totalmente obvia. Tiene una manera de escribir absolutamente precisa a la vez que poética y casi sutil. 200 páginas, con asesinato incluido, of course, muy bien escritas, elegantes y muy recomendables. (Igualmente recomendable es del mismo autor El secreto de Christine)

Bego, has utilitzat la paraula clau: òbvia. Una de les gràcies d'aquest autor (que em vas descobrir tu), i sobretot d'aquesta novel·la, El lémur, és la mirada que l'autor és capaç de fer sobre tot allò que es dóna com a obvi i que no ho és. Black és capaç de mirar al voltant i veure què està passant més enllà del que conforma la suposada trama de la novel·la. Black juga amb el concepte de narrador, amb el temps i amb la història. L'autor fa el·lipsis sobre aspectes que, a priori, formen part, per se, de la novel·la negra i posa la mirada sobre coses... ¿accessòries?

"Ruido de fondo" (Don DeLillo), "Los detectives salvajes" (Roberto Bolaño), "Rituales" (Cees Nooteboom)

"Ruido de fondo" (Don DeLillo), "Los detectives salvajes" (Roberto Bolaño) , "Rituales" (Cees Nooteboom)

És el que m'estic llegint ara, molt bo. Prenc nota dels altres dos, gràcies!

Tommy, ets un real visceralista 

Albert

De ná, AlbertBP, un poco de curtura, (con moderasión, que un ecseso de letra pue se perjudisial pa er sistema nerviovejetativo) va bien pa darle briyo a la carrosería y liberá tocsinas animales. Desgrasiadamente, en esta vida, las sircunstansias me han dao mucho tiempo de osio pa leer (otra cosa es que haiga entendío lo que lo escritore querían desir con sus palabras) pero de titulo i de autore me se un montón. Ya iré dejando caer, de tanto en tanto, unos cuantos a ver si al menos vusotro, que sei más jovene i con más memoria, le sacais buenamente su jugo. 

I ara començaré "Los hijos de la tierra" de Jean M. Auel. Una saga de 5 llibres ambientats a l'època paleolítica. Potser feia 10 anys que pensava que algun dia el llegiria, i ara em posaré a la feina  :intello: Algú n'ha llegit algun d'aquest ?

dani,

tot just m'acabo de llegir el 5è llibre de la saga dels fills de la terra,"Els refugis de pedra"  . De fet m'he llegit els 5, entre d'altres, en les darrers 6 mesos (el que fa estar tant temps lesionat). Te'ls recomano, quedaràs totalment enganxat. He llegit que l'escriptora: J.M. Auel està preparant el 6è i darrer de la saga  :yes: Per si t'interessa, estant tots 5 en català :yipi: a la xarxa de bilioteques.
Saga:
El Clan de l'òs de les cavernes
La vall dels cavalls
Els caçadors de mamuts
Les planes del trànsit
Els refugis de pedra

Salut!

Després de buscar en les catacumbes del fòrum per buscar aquest fil, m'autocito per comentar ( per si a algú li pot interessar) que per fi han publicat el 6è i darrer llibre de la saga dels fills de la terra de la JM Auel 'La terra de les coves pintades'. Ja me l'he començat i promet.

Salut!

Haruki Murakami. Sembla que fagi llibres impossibles d'estrenar als cinemes 

Gran autor el murakami. De Toquio Blues en breu s'estrena pelicula.
Entenc el que dius de que es un artista de fer llibres imposibles de portar a pantalla per els altres que he llegit d'ell, sobretot els contes que els te veritablement onirics.

Sí, vaig veure que el projecte ja estava engegat per Tokio Blues. Deu fer un parell d'anys que el vaig llegir i recordo que la meva impressió quan me'l vaig acabar era: "no sé què m'ha explicat, però m'ha encantat com m'ho ha explicat". És per això que comentava que no em sembla una novel·la per fer-la pel·lícula, però, clar, és una resultat de la impressió que em va causar el llibre.

Estic molt d'acord amb en Dani i en krlos que fa llibres gairebé impossibles d'estrenar als cinemes. De llibres com "Kafka a la platja" o "Crònica del pájaro que da cuerda al mundo" encara se'n podria fer una pel·lícula, però de "Tokio blues" i "Al surt de la frontera, al oeste del Sol" no crec que valgui la pena. Per mi l'interés de Murakami rau en l'atmosfera que aconsegueix crear, com utiliza el llenguatge....Plasmar això en una pel·lícula és complicadet....

Que gusto leer este Hilo.

Pues yo también soy Murakamiano desde hace ya varios años. :glasses:
Lo que Yo recomiendo en el caso de los libros de Murakami es que se lean, por muchas razones, en Catalán pero teniendo a la mano la traducción al Castellano...o al Inglés cuando sea posible. ¿Por qué o para qué? Para mi la traducción al Catalán es bastante mejor que la Castellana, pero en La edición Española al Castellano se incluyen muchas notas del traductor que considero son de bastante ayuda para entender algunos elementos de la idiosincracia y el tipo de vida en Japón.

En el caso de Tokio Blues definitivamente recomiendo la traducción Americana al Inglés ya que, hasta donde tengo conocimiento, es la única debidamente autorizada y de cierta manera revisada por el propio Murakami ... Y yo ya me la leí.

Buenas Noticias:
La Peli:Norwegian Wood (Tokio Blues) hasta donde tengo entendido ya ha sido estrenada en Japón, y desde Marzo pasado se puede obtener el DVD ( en versión Japonesa con Subtitulos al Inglés).
...Así que si ha sido posible una peli basada en alguno de los libros de Murakami .
El Trailer se puede encontrar en Youtube

M'agraden els llibres de Murakami i és una llàstima que no el pugui llegir en el seu idioma original. Amb ell tinc la sensació que és un amic que m'explica coses a cau d'orella. És molt poètic, de tant senzill que és.

21. Aipeyo "Tokio blues" de l'Haruki Murakami. Per a mi, el millor llibre que he llegit, i cada vegada que acabo un llibre, Tokio blues em sembla millor, em costa molt lleguir alguna cosa que ho millori.

Yo Tengo la misma sensación que Bego en cuanto a los libros de Murakami, sería fabuloso poder leerlos en su idioma original.
En el Caso de Norwegian Wood (Tokio Blues o Toquio Blues) recomiendo que lean la edicíon que ya he mencionado antes, la traducción Americana al Inglés, Definitivamente es otro libro a pesar de que ya se haya leido en Catalán o Castellano... y es bastante mejor.
...Así que, Bego/Aipeyo, Si no podemos leer la edición Japonesa (por lo menos yo no puedo) por lo pronto la mejor opción es leerla en Inglés.


Ferny :glasses:

Que gusto reactivar este hilo

Ara està por la mitad del último Murakami, el 1Q84 y le ha sorprendido enormemente que no parece suyo. Aparte de notarlo al leer, pareces ser que tiene una trama muy lógica sin situaciones oníricas...hasta cierto punto; hoy mientras íbamos en tren hacia BCN ella leyendo ese libro, yo "Las aventuras de Huckleberry Finn", me ha mirado y me ha dicho: "Ya ha llegado Murakami"

Bueno, espero comenzarlo dentro de un par de semanas y ya daré mi opinión.

Ferny, lo que comentas del idioma en que leerlo totalmente de acuerdo. Hace unos años fui un fanático de Stephen King, hasta el punto que dirigía una web dedicada a el que ya he dejado morir. En la web uno de los apartados era comparar las traducciones con el original y llegué a ver verdaderas aberraciones*. Ello me llevó a comenzar a leerlos en ingles con un diccionario al lado para ir ampliando vocabulario y una vez inmerso en la trama cada vez te das cuenta menos del idioma que lees (ahora mismo de los últimos no te puedo decir cuales he leído en los dos idiomas o en uno y en este caso en cual)

* Cuando hablo de aberraciones en las traducciones, no es que una misma chaqueta en el mismo libro se la llame parka, trenka, anorak, tres cuartos, abrigo, que me jode pero puedo vivir con ello, sino por ejemplo que en un libro relacionado con la saga de la torre oscura de King (7 libros directos escritos durante 20 años y varios libros "satélites" más que están relacionados con ellos), cuya Torre se encuentra soportada por unos "haces de fuerza" que se están intentando romper...pues bien, en un libro se cambia el traductor y resulta que la torre oscura que es el centro del universo se encuentra soportada por vigas, y esto lo que están intentando romper (BEAM = Haz y tambien Viga). Suena ridículo ver que algo tan poderoso como la T.O. en la saga depende de que llegue alguien con un martillo a romper unas vigas :rofl:
Llegué al punto que cuando compro un libro miro quien lo ha traducido y si el/ella está en mi lista negra (M.A. menini, por ejemplo), no lo compro.

Toc toc ?

Últimes lectures.

La Cúpula. Stephen King.  En Krlos em va posar la por el cos pel final del llibre, però ha estat molt menys patilleru del que em pensava, m'ha agradat, les 1100 pàgines 

El Factor Judas. El complot para asesinar a Malcolm X. Típic llibre de Sant Jordi que quan portes 100 pàgines penses que la persona que te l'ha regalat ho ha fet a pes  :intello:  Ben documentat però interés zero.

Solar. Ian McEwan. Llibre "Ferran Martínez" Eterna promesa, sembla que, sembla que.... I no va enlloc, fa una gasosa espectacualr tot i que és molt àgil i té moments divertits.

El sindrome de China. Per un euro a un xiringuitu del mercat de Santa Eulàlia, preu-rendiment, espectacular  :intello:  Amb el que va passar a Fukujima, no està de més fer una revisió d'aquest clàssic. La peli del 79 amb Jack Lemmon, Michael Douglas i Jane Fonda.  Diria de memòria que el llibre i la peli són clavadíssims. Haurien de tornar a fer Estrenos-TV on la feien cada dos per tres.

El joc de Déu Salvador Macip. Vaig riure moltíssim tot i que conec a gent que l'ha detestat i no li ha fet ni gota de gràcia. No ho entenc!!! Crec que és un llibre molt original i us el recomano.

Coneixeu un tal Kepler, i no parlo de l'astronom.... Tinc un per llegir i segons radio makuto és boníssississim (cosa que em fa por). Però en fi, ara ve l'estiu i amenaço amb una trilogia "friki" 

El joc de Déu Salvador Macip. Vaig riure moltíssim tot i que conec a gent que l'ha detestat i no li ha fet ni gota de gràcia. No ho entenc!!! Crec que és un llibre molt original i us el recomano.

el vaig llegir fa un parell de setmanes (d'una tirada) i em va agradar força. Té un punt d'humor molt bo. El recomano com a lectura lleugera. 

Una altra recomanació és qualsevol de la saga del Comissari Montalbano de'n Camilleri. Me n'he llegit uns 10 des de Sant Jordi cap aquí i tenen unes trames molt ben elaborades (policíaques amb temes molt actuals) amb uns tocs d'humor genials. Recomano la traducció catalana doncs el traductor adapta molt bé el parlar "sicilià". :yes:

Salut i llibres!

Endavant!!!

Doncs aquí un altre que dissortadament te més temps per llegir de l'habitual.

Jo vaig llegir alguns del montalbano i la veritat es que em van agradar el suficient com per continuar...però vaig trobar la saga de l'scarpetta de la Patricia Cornwell i aquí si que he caigut del tot. Enlloc de llegir el llibre tal...doncs estic a punt d'acabar els més o menys 20 llibres que composen la saga (inclosos els dos en angles que encara no s'han traduït i que deixo pel final)

Darrerament ho he alternat amb llibres "rarus" (es a dir, literatos de Nobel i demès) amb sort diversa.

Kenzaburo oé (divertidíssim  :rofl: :rofl: :rofl: Us recomano el Grito Silencioso, amb un inici d'un naixement d'un esser deforme al que els seus pares abandonen i tot el llibre es igual de "lluminós"  :rofl:)

Amélie Nothomb. Ordeno y mando. Ho sento. A la foguera directament 

Elfriede Jelinek. La pianista. Molt bo...però el meu nivell intelectual no arriba a interpretar tot el que diu entre linees ("Xuclada en el buit de l'absoluta inèrcia del seu cos, fa esclatar el tap de l'ampolla i penetra en les existències alienes que ha triat prèviament o que li han sortit al pas." Només us dic que no hi ha cap ampolla a aquesta escena i vaig tornar enrere a veure si m'havia perdut alguna cosa :mdr: Tot el llibre es així i en plan "Saramago" (al que adoro). No hi salts de linia, no hi ha converses, no hi ha res més que pensaments de la protagonista...

Orhan Pamuk (no recordo el títol, però em va agradar molt. Repetiré)

Parlant de Sant Joan, hauriem de fer una llista de llibres per la foguera:

- El factor Judas, el complot para asesinar a Malcolm X (Dani)
- Baudolino. Umberto Eco  :intello:  És una qüestió personal  (Dani)
- Ordeno y mando. Amélie Nothomb. (Krlos)

Llista de llibres per la foguera:

- El factor Judas, el complot para asesinar a Malcolm X (Dani)
- Baudolino. Umberto Eco  :intello:  És una qüestió personal  (Dani)
- Ordeno y mando. Amélie Nothomb. (Krlos)
- De que parlo quan escric un llibre de merda. Murakami (koldo)

Jo mai cremo un llibre  :no:





el regalo pels volts de Nadal en "l'enemic invisible" que fem amb els company@s de feina  :he:

Mmmm, tot i que sóc una bibliotecària que el primer que diu a la gent que ve al meu taller sobre com gestionar biblioteques domèstiques és "tranquils, els llibres es poden cremar, llençar, el que volgueu; no són més que pasta de paper", crec que no ens posarem d'acord en la llista de llibres per cremar.

Jo no cremaria Murakami  :no:  ni el terrorífic Kenzaburo Oé  :no: i menys la sonada vienesa de l'Elfriede (que em va regirar les tripes i no vaig poder acabar). Jo, a tots aquests, i el pobre Baudolino, els amnistiaria. Crec que  només cremaria algunes pseudomemòries, però més per motius ideològics que per una altra cosa. I clar, si ens posem ideològics tampoc ens posarem d'acord.

Així que a la foguera millor fusta, o mals records, o fins i tot mals pensaments  :clown:

Totalment d'acord en no cremar mai llibres. Tinc veritables "bodrios" per casa però com a mínim decoren  :mdr:. Era només una forma de descriure el "nivell" (desde el nostre particular punt de vista, of course)

Sobre Kenzaburo no s'ha comentat de cremar-lo ni molt menys. L'únic que em sorprèn que un escriptor amb llibres tan "foscos" fos reconegut com a Nobel. Porto pocs llegit d'ell, però no he trobat un que es pugui considerar alegre en cap pàgina :he:

I que dir-te de La Pianista de l'Elfriede. M'està costant. No el deixaré pas, però m'ha costat molt entrar a la trama. Encara em queden 80 de 270 pàgines i espero acabar-ho ràpidament per continuar amb l'atapeida tauleta de nit (avui acabo de treure 3 més de la saga de l'scarpetta  ; ho sento però se que passar d'un nobel a un "supervendes" ne te gaire sentit, però també m'agraden els llibres que no necessites un manual d'instruccions per entendre'ls  :he:)
Habitualment no deixo mai un llibre per llegir. El primer va ser Dune 3 (o 4 no ho recordo). El primer de la saga es meravellós. Els seguents son un bodri de proporcions astronómiques  :beurk:
El següent que va quedar aparcat va ser "Paula" d'Isabel Allende. No perquè fos un mal llibre ni molt menys però a aquella època, no tocava. El recuperaré qualsevol dia.
I el tercer que he deixat sense acabar de llegir, i va ser fa poc, va ser "Una Habitación con Vistas" de E.M. Forster. Em va semblar insuportablement soporífer. :sleep:

Ah, i totalment en contra amb el comentari de cremar Murakami. No es un llibre per a corredors. Es un llibre per a lectors de Murakami (tot i que s'ha de reconèixer que al ser un assaig difereix molt en el seu estil). Em va recordar al llegir-lo al On Writing (mientras escribo) de Stephen King, que fot una repassada a la seva vida amb l'excusa d'explicar com s'ha d'escriure un llibre.

Mmmm, tot i que sóc una bibliotecària que el primer que diu a la gent que ve al meu taller sobre com gestionar biblioteques domèstiques és "tranquils, els llibres es poden cremar, llençar, el que volgueu; no són més que pasta de paper", crec que no ens posarem d'acord en la llista de llibres per cremar.

Jo no cremaria Murakami  :no:  ni el terrorífic Kenzaburo Oé  :no: i menys la sonada vienesa de l'Elfriede (que em va regirar les tripes i no vaig poder acabar). Jo, a tots aquests, i el pobre Baudolino, els amnistiaria. Crec que  només cremaria algunes pseudomemòries, però més per motius ideològics que per una altra cosa. I clar, si ens posem ideològics tampoc ens posarem d'acord.

Així que a la foguera millor fusta, o mals records, o fins i tot mals pensaments  :clown:

Parlant de tot. Que es això del taller de "com gestionar biblioteques domèstiques"? M'ha sonat molt interesant 

[MODE FRIKI ON]
- Els meus llibres estan tots en ordre alfabètic per autor. Soc capaç de desplaçar 500 llibres si el nou que arriba a d'entrar a un prestatge que ja està ple 
- I es irrenunciable que els llibres han d'estar SEMPRE col·locats de manera que llegeixis els titols sempre en la mateixa direcció. Es a dir, no et pots passar tot lo puto dia girant el cap a dreta i esquerra quan vols veure els títols d'una llibreria/biblioteca :grrrrrr:
- Quan entro a casa d'algú sense adonar-me miro si hi ha llibres a casa. Si n'hi ha, i de veritat que sense adonar-me, tafanejo a veure que es el que li agrada llegir. Crec que els llibres diuen molt més d'una persona que qualsevol altra cosa que puguis trobar a dins d'una casa. No només quins llibres, sinó com estiguin des/endreçats, en quines habitacions, quants hi ha a sobre de la tauleta de nit
[MODE FRIKI OFF]

Els de la foguera podem fer una pila i donar-los a la nova biblioteca de Can Batlló Josep Pons  :love:  que estarà operativa d'aquí un mes. La meva "santa" va fer càlculs d'espai i em va dir que em sobraven uns 50 llibres  :beurk: :beurk:  Començaré pels "seus"   :intello:

Krlos: Ostia, doncs que has de pensar d'un paio que té Tom Clancy, Forshy, Allende, Best Sellers a tutti plen, literatura fantàstica per aburrir, històrics i astronòmics, incloent un d'en Brian May el guitarrista que és astrofísic.  :intello:  i alguns agafats a "boleo" I una confessió, vaig regalar al fill d'un amic meu "el zoo d'en Pitus", no vaig posar estar-me de llegir-lo d'una tirada  :intello:

I l'ordre de llibres per temàtica i autor, de forma erràtica i segurament posats de forma que t'agafi torticulis segur. A la tauleta màxim tres, més és abusar.

No, no, si aquesta combinació d'autors també la tinc jo, que igual paso de llegir La Republica de platón a un d'Agatha christie  però a vegades entres a cases on el primer que veus es novela rosa  :beurk: o d'altres que el Capital està posat en un lloc central i rodejat de llibres com "Marx, Engels i Lenin Sobre Irlanda" (com per exemple llibres que pots trobar a casa meva  )
O a vegades pots veure molts sobre una temàtica (ornitologia, Scifi en el cas del Dani...o com a casa meva més de 170 de Stephen King en un munt d'idiomes diferents  :rofl:)
Es per això que els llibres d'una casa et poden dir molt de la gent que l'habita.

Eps, i m'has deixat de pedra amb la biblioteca Can batlló Josep Pons. :love: Farem algunes aportacions, ja en parlarem.