Al setembre del 2017 vaig rebre una trucada del
Barceruel qui, recent estrenat al càrrec de Presi, s’interessava per l’estat de salut de la cursa
asfaltera de
corredors a Sant Quirze. Li vaig dir francament que jo estava desanimat i que després la 10º edició, i amb l'adéu de la Comissió del Debu, darrer integrant que encara quedava de la Comissió fundadora, jo ja tenia bastant decidit de plegar veles i deixar d’organitzar-la. El Victor, amb el seu entusiasme, em va tornar a engrescar.
Enguany, una mica el mateix. A principis d’abril jo no veia clar que poguéssim organitzar la Cursa en tan poc temps i amb tantes incerteses, i en canvi el
Victor (i l’Albert de l’Ajuntament, tot s'ha de dir)
tot ho veia possible.
En resum ,
vull reconèixer al paper clau del nostre Presi en el bon estat de forma de la Cursa de Sant Quirze, que ahir va viure, jo crec, una edició catàrtica: tothom estava com singularment content i ho veia tot amb molt bons ulls, més enllà de la (molta) dedicació que hem posat a la Comissió per treure-la endavant, amb força més complicacions del què és habitual. Va ser un dia molt bonic, de retrobament, de somriures als ulls, i de fraternitat
correcat. I a nivell particular, molt emotiu per la nostra família.
Però permeteu-me insistir en una cosa: de veritat que res no seria possible amb (només) la feina de la Comissió. Com ja li vaig dir al Barceruel,
el tema clau és la col·laboració dels voluntaris correcats pel muntatge i desmuntatge i per encintar el circuit, perquè sino, no sé com ho faríem. I un any més, aquest tema el vam superar amb nota. A més, al·lucino de la coordinació i eficàcia, sembla que tothom ja sap que ha de fer i tot es munta i desmunta en un plis-plas. Així que teniu tota la meva gratitud, a part que em genera màxima confiança per poder mantenir la Cursa en el futur.
Novament, esment especial pel
Debu,
La Voz de la Cursa. Divertit i entranyable
comme d’habitude, i aquesta any, a més, clau en mantenir l’ordre i la disciplina.
Finalment, voldria també esmentar al
Sergi42195, corredor honorari que no ha faltat a ni una sola de les 13 edicions que hem pogut córrer. Dissabte va enterrar el seu pare, i diumenge, malgrat que els seus ulls el delataven, tampoc va voler faltar a la cita amb nosaltres, i amb un somriure. T’envio una abraçada carregada de consol.
Vinga, fins l’any vinent, segur que altre cop amb bocata i birra.