Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 17-18/4/2015

Brutal  :yes: :smile:

No Surrender  :love:

Felicitats  de nou una gran crónica  com el vostre Trail  chapeau 

No Surrender,

ets la meva ídol  :surprised: Gran cursa, gran crònica, gran atleta  :love:

Felicitats també pel tonisp i l'stone 

Mare meva Helena, felicitats per la cursa i per la crònica  :surprised:

Bé, doncs aquí teniu la meva “NO CRÒNICA”:

Si us fa mandra us explico el final i us estalvio la pallissa. Molt fácil. La resta de correctas arriben al final i jo trec el pitet ple d’admiració  :love:

Aquesta no cursa comença dos caps de setmana abans a la Cursa Nocturna dels Mussols. Sensacions molt bones i controlant ritme en tot momento donat que era la darrera cursa abans del dia D i no volia prendre mal. Quatre rebrincades amb arrels i pedres i poca cosa més. El que no sabia era  que a l’endemà no podria doblegar el genoll esquerre i que el tindria inflat com una pilota. Ai, ai, ai,….mal rotllo… Dilluns vaig al fisio i la inflamació baixa de seguida, però en arribar a casa m’han tornat a canviar el genoll per una pilota, així que de pet cap a urgències que queden menys de dues setmanes per a la cursa. Pronòstic: possible trencament de menisc. Merda!! L’endemà demano hora pel trauma i per fer-me una resonància. Total, que el resultat de la prova no el tendré fins tres dies abans de la ultra i la visita al trauma al dia següent. Quins nervis!!! (encara que no se perquè, doncs ja m’imaginava el resultat). La sortida de la cursa no és fins divendres a les 24:00 i fins dimecres no es confirma: trencament (per sort petit) de les banyes anterior i posterior del menisc extern. Com he fet molta bondat des de la lesió i he estat aturat sense fer res, aquesta no ha anat a més, però la musculatura s’ha atrofiat força i la panxa s’ha tonificat més del compte :mdr:. El trauma diu que no caldrà treure la serra, però diu que vagi introduïnt a poc a poc, el córrer (en pla), així co manar tonificant cames seguint els consells del fisio. Gel si hi ha inflamació i poca cosa més. Vaja, el que havia fet les darreres setmanes. Quedem que si en un mes no milloro ens tornem a veure i marxo sense dir-li el que m’espera divendres. No obstant tinc clar el full de ruta: prendré la sortida i al més mínim dolor o senyal d’inflamació m’aturo i segueixo, però animant a companys i familiars.

Dijous 16: Comparteixo viatge d’anada cap a Mallorca amb l’Albert (stone_apo), i en Jordi i Joan Lluc, uns cosins a qui vaig animar a vindre sense haver d’insistir massa. Arribem ja de nit i ens acomiadem de l’Albert, que anava a casa del seu amic Ramon, qui també corria, mentre nosaltres ens dirigim cap a Palmanyola on hi tinc els tiets. A sopar ràpid i a descansar, que divendres no dormirme.

Divendres 17: Els nervis no em diesen dormir i em llevo a quarts de vuit. Passem el dia procurant descansar al màxim i després de dinar preparem les motxilles. Ja queda menys. A sopar, canviar-nos de roba i cap a Andratx, on es dóna la sortida. Hi anem ben aviat per recollir el pitrall i viure l’ambient pre-cursa. Ens retrobem a l’Albert, que ens presenta al Ramon. No veig ni en Toni (tonisp) ni l’Helena (No Surrender), així que anem cap al calaix de sortida que es troba a uns 500 metres, davant l’Ajuntament d’Andratx. En Joan Lluc i jo ens acomiadem de la família i passem el control de xip abans d’entrar al calaix. En Jordi farà la trail de 67km que comença dissabte a les 8:00h des de Valldemosa. N’estic segur que aconseguirà el seu repte. Mai havia corregut més de 42km però havia fet els deures. Un cop dins ens retrobem amb l’Albert i el Ramon i amb en Toni i l’Helena. Quines ganes en tenia. Ja feia un any que havia compartit força kms amb en Toni per la seva Serra i en tenia ganes de tornar a veure’l  . Aquesta vegada però, venia ben acompanyat amb l’Helena, qui va passar d’inscriure’s a la trail a fer un pas endavant i apuntar-se a la ultra. Quina parella més ben parida!!

A les 0:00h en punt comenta a sonar Carmina Burana per megafonia i ens desitgem sort. Això vol dir que la festa és a punt de començar. S’atura la música i comença a bellugar la massa de frontals. Enguany erem gairebé el doble de participants que l’anys passat, i això feia preveure taps els primers kms. Decideixo sortir molt conservador perquè no se com reexpondrá la cama i de momento tinc bones sensacions. Cap al km3 ens trobem a tothom aturat en una cruïlla perquè els primers no han vist els senyals i tothom a anat al darrera. Per sort nosaltres no vàrem fer ni un metre de més, però després d’uns moments de confusió trobem el camí correcte i seguim endavant. De seguida perdo de vista al Joan Lluc, l’Albert i el Ramon i decideixo enganxar-me en la mesura que sigui possible al Toni i l’Helena, que de moment porten un ritme que puc aguantar. Ens esperen uns 18km i 900m+ fins Estellencs, on hi ha el primer avituallament. La pujada es fa feixuga pel tipus de terreny, que gairebé mai deixa trepitjar en pla i és bastant inestable, però ben aviat ens reagrupem amb l’Albert i sense voler-ho fem barqueta correcat   una bona estona amb parades incloses en els diversos taps que es van anar formant. Més tard m’assabentaré que l’organització decidirà allargar els talls 20min. Un cop finalitzem la pujada a s’Esclop ve la baixada fins Estellencs, on l’Albert i el Ramon queden una mica endarrerits per problemas físics, de la mateixa manera que jo em quedaré una mica més endavant amb l’Helena i el Toni, que en arribar a la carretera que ens durà fins al poble fan un canvi de ritme que no em convé i em quedo per darrera. Per ara el cap i el genoll van bé. Arribo a Estellencs amb 20min de marge sobre el tall inicial tot i els taps. No pinta pas malament. Faig una aturada ràpida i veig en Joan Lluc, amb qui surto en dirección a Port des Canonge. Amb uns metres me n’adono que no podré seguir el seu ritme i li dic que tiri sol endavant. No vull forçar. Tot i això de seguida començo a notar que pujant les cames no tiren i que a poc a poc vaig carregant massa el maluc i genoll de la cama bona. Decideixo caminar i de seguida veig que arribaré massa just al següent avituallament. Pel camí em tornen a passar l’Albert i el Ramon. Ens desitgem ànims i a seguir. Quan porto unes 4h de cursa començo a fer càlculs de temps de pas i prenc la decisió de plegar a Port des Canonge, doncs també comença a inflar-se una mica el genoll tocat. Truco a la família i els ho comunico. Quan falten uns 10km per arribar trobo dos membres de l’organització fent fotos i els pregunto on aniran quan acabin i si tenen lloc al cotxe. Molt amablemente em dicen que aniran a Valldemosa i que m’hi puc aferir. Perfecte!! D’allà sortirà la cursa del Jordi i hi haurà la família, així que els truco i quedem allà.

Dissabte 18: Arribo a Valldemosa i, mentre en Jordi recull el seu pitrall, aprofito per jalar bé a l’avituallament on m’esperen els meus pares. Un cop recollit el pitrall, i abans de la sortida de la trail, esperem el pas de la resta de companys i, a poc a poc i en un espai de temps molt reduït els veig arribar a tots: Joan Lluc, Albert (sense el Ramon que ha plegat a Port des Canonge per problemes de fascitis), Helena i Toni. Ja és de dia. Porten tota la nit sense dormir i 45km a les cames. Malgrat això els veig molt sencers i amb forces per seguir endavant. Els faig quatre fotos i desitjo sort. Se que més endavant els trobaré a tots. Després de veure la sortida del Jordi a la trail (quina emoció)  :yes:, marxo amb pares i tiets cap a casa per esmorzar i dutxar-me per reprendre el seguiment més endavant. Hi ha temps de sobres. Més tard anem cap a Sòller i confirmo els meus pensaments, doncs arribaran tots. El cansament ja es comença a reflectir en els seus rostres i la calor comença a apretar de valent. Quatre fotos i paraules d’ànims més. Ara els tocava encarar una de les parts més espectaculars i dures de la cursa: la pujada pel barranc de Biniaraix i, després de passar per Cúber, on es troba el següent avituallament, pujar al coll des Prat de Massanella. Ara toca anar a esperar-los a Lluc, darrer avituallament i punt on els corredors ja arriben força castigats després de baixar per les voltes de Galileu, un autèntic trinxacames, i on ja duen 90km a les cames. Se que si arriben ja ho tenen i, per sort, els vaig veure a tots. El primer va ser en Jordi. Quin crack!! Molt orgullós de tu cosinet  . Qui et diria un any enrere que completaries aquest repte! Després van arribar l’Albert,  l’Helena i en Toni. Força cansats i amb ganes d’arribar, però sense perdre el somriure. Finalment va arribar en Joan Lluc. Molt orgullós també de tu cosinet segon, però la propera vegada no vagis tan carregat de kms, que segur et van passar factura  :wink2:. Tot i això la teva força de voluntat et permetria arribar fins al final

I la resta de la història crec que ja us la podeu imaginar. Voleu que us expliqui el final? Crec que si heu llegit més amunt ja el sabreu  

Moltes felicitats a tots pel repte aconseguit!   :yipi:

Jordi, Joan Lluc, Albert, Helena i Toni. Sou molt grans!!  :yes:

Gràcies per fer-me gaudir tant de la cursa

P.D: Us prometo que mai més us tornaré a fotre cap més parrafada. Bé, ja ho veurem…… :mdr:

Una senyora crònica aquesta "no crònica" ajg73 

Sou les meus herois. els hi ha que tindre mols "grossos" per fer lo que vareu fer.

Albert (stone), ja savia que eres un descerebat, però ja m'ho has confirmat 
Helena (NoSurrender) i toni (tonisp)..sense comentaris parella. patint però acabant amb un sumriure.
Albert (agj73) una putada lo del genmoll però segur que l'any vinent et treus l'espineta.

I jo que em queixava de cames per haver fet la vilatrail (20,5 km i 2600+ acumulats)? No em queda res que aprendre de vosaltres cracks  :love: :love: :love:

Bones cròniques companys, felicitats i gràcies per compatir-ho¡¡¡ els vostres relats reflecteixen que la experiència us ha omplert de sensacions i emocions intenses, viure-les es el que justifica plantejar-nos aquests reptes...us sona allò del “sabor de l’aventura”   sou tots uns cracks¡¡¡

No Surrender, tot i saber que mentalment ets molt forta...impressionant¡¡¡ :surprised: :surprised: :love:

Hola No Surrender   épica la cursa, estuvimos siguiendo todo el dia a nuestro amigo Joan Lluc iba con ciática u una rodilla mal pero fue finisher y esta tarde viene al club a devorarnos una ensaimada que nos ha triado de Mallorca, pondré foto del instante medalla en mano,es un figura y nos reimos un montonazo con él, me alegro que hayais compartido tramos o kms.
enhorabuena a tod@s 

Un gran tipo el Joan,
Dale un abrazo

agj73

cuidat crak i ja tens un repte per l'any que ver

Gràcies Miguel SBD, espero poder reaparèixer a la nostra estimada Cursa de la Campana. Mentre tant esperaré a que posin data de la propera edició per anar comprant el bitllet d'avió  :wink2:

Hola Tonisp ya le he informado de este post pero le informaré,os coloco la foto de esta tarde el resto en.mi.muro de facebook/runnersantboi

No Surrender, moltes felicitats 

Et superes dia rera dia  Gràcies per omplir-nos d'emocions  :love: :love: :love:

Bon dia,
ja han passat unes quantes hores de la ultra i ja ha canviat el meu parer sobre que fer més endavant, però això ja ho parlaré amb tu allbert agj73 

Primer de tot donar les gràcies per les mostres de suport al fil, són molt d'agraïr.
Segon, un plaer conéixer l'Helena (tot el dia amb un somriure a la cara), el Toni, el seu marit, donant ànims i l'incansable Albert, que tot i haver d'abandonar ens va perseguir fent fotos i donant ànims durant tota la cursa i a l'arribada, ets de lo milloret Albert.

La meva cursa es resumeix ràpid...com tots anava tocat del genoll (jo tinc les proves médiques avui, no vaig fer com l'albert de ferme-les abans per no anar ja pensant en lesions) i només vaig poder córrer al principi fins al km20 i del 40 al 50 aprox fins que el genoll va dir prou amb un parell d'amagos de bloquejar-se o sigui que tocava tirar de coco i apretar a les pujades que no em feia mal però caminar al pla i baixades que me'n feia bastant i així vaig anar fent fins al final.
L'orografia sembla que no és res, només 4500+ però estar tot el dia trepitjant pedres rebenta bastant.

Curiosament Helena vaig acabar la cursa i les cames no em fan gens de mal, lo únic va ser l'esquena....tot el diumenge vam estar de festa i barbacoa, mojitos i gin-tonics...potser és per això que no em fa mal res...

Salut a tots i a per la propera, que el metge serà qui dirà quan....

stone_apo

moltes felicitats i pronta recuperació crak 

Salut a tots i a per la propera, que el metge serà qui dirà quan....

I li farás cas, al metge?
Anims, paciència i amunt!

Salut a tots i a per la propera, que el metge serà qui dirà quan....

I li farás cas, al metge?
Anims, paciència i amunt!

home, li faré cas fins el dia 10/05 que tinc la marató de montserrat....

Hola 

Stone_apo, Agj73 i No Surrender felicitats i gràcies per les cròniques 

Ara cuideu aquests genolls 

Continuem

Impressionants les cròniques companys/es!!!

Enhorabona!!!

Cròniques hipermotivants, fetes per gent de carn i òssos, que és el millor…

No Surrender, de nou, exemple de fortalesa, esforç, patiment i unes ganes increïbles de gaudir de l'atletisme. Helena, ets un exemple