Doncs vinga, seré jo qui trencarà el gel.
Ahir, participació a la meva segona marató a València.
Aprofitant la preparació de la marató de Porto que vaig fer ara fa un mes, doncs vaig decidir anar a València per intentar passar comptes amb la SENYORA d’allà, ja que l’any passat em va maltractar i tenia una conversació pendent amb ella.
El dissabte només arribar vaig anar a buscar el dorsal on Cristo va perdre l’espardenya, el bolso, els guants, la bufanda i alguna cosa mes. A la fira de mostres de Paterna, prop de l’aeroport. Per a mi punt negatiu per l’organització. Amb lo bé que va estar l’any passat al Museu de les Ciències i les Arts, veient l’arc d’arribada i posant-te en situació. Però suposo que els interessos comercials deuen primar i cap a Paterna que falta gent !!!.
Diumenge a matinar i a fer el ritual per vestir-se de torero. Ens esperava un bon morlaco de 42 k’s pel davant. Trobada amb el
Francesc57, prenem el cafè de torn i cap a els calaixos de cada un.
Al entrar al calaix vermell havia quedat amb el
Jorfer de trobar-nos a dins i anar junt als seus cosins per fer un sub4 en el debut del pare i del fill. Els vaig estar buscant on havíem quedat, però no va haver forma de veure’ns, així que em tocaria anar sol tota la cursa. Al calaix vaig trobar-me amb
Er Paco que també estava per allà.
Sortida a l’hora estipulada amb el Libre de Nino Bravo a tota pastilla i començàvem la feina.
Feia deu dies que estava encostipat amb molta tos i no havia entrenat els darrers dies, per lo que no sabia com aniria de respiració al tren superior. Surto amb bones sensacions, amb molta, moltíssima gent al voltant, però que em permet agafar una velocitat de creuer adequada. Vaig fent i els parcials em van sortint entre 5’20” i 5’30”. Em trobo molt bé i vaig fent. Passo la mitja en 1h52’ i el ritme mitjà ja el porto a 5’18”.
Els quilòmetres van caient i arribo al 30 mantenint el ritme de creuer de 5’18. Per moments vaig pensant en que puc fer marca si mantinc les sensacions i el bon ritme que porto. Aquí veig a l’únic Correcat que trobo en tota la cursa a l’
AndreuGG. Parlem uns breus moments i li dic que vaig tirant, que em trobo molt bé i que com vaig en temps de marca, que vull com a mínim intentar-ho. Ell em diu que va còmode i ens acomiadem i a continuar treballant.
Al voltant del 35 comencem a tossir sense parar com a conseqüència del refredat, i tota la meva comoditat que duia fins aleshores es torna dificultat i males sensacions. Començo a defallir i el segon gel d’assimilació lenta ja no m’entra amb comoditat. Es qüestió de trampejar la situació lo millor possible i a veure com afrontem aquests darrers quilòmetres. El meu ritme ja comença a baixar fins a 5’25/5’30 i les sensacions son cada vegada pitjor.
Arribo al 39, segueixo tossint com un condemnat i a partir d’allà ja es torna una carrera de supervivència i d’intentar arribar a meta amb la menor pèrdua de temps possible. El ritme baixa considerablement i tinc que parar un parell de cops per arcades i ganes de vomitar. Al final vaig fent al trot lent i es la manera de poder arribar amb les millors condicions possibles. El pas pel centre històric de València es espectacular.
Arribo al darrer quilòmetre encarant la baixada cap a meta al llac del Museu de les Ciències i es un orgasme de sensacions quan encares aquella catifa blava i veus l’arribada al damunt de la plataforma del llac.
Al final, òbviament la marca personal se m’ha escapat en els darrers tres quilòmetres i faig 3h52’20”, que em deixen molt content i satisfet, tenint en compte la situació dels deu darrers dies amb la galipàndria que duia al damunt.
Molt, molt content d’haver passat comptes amb la Senyora valenciana i donant-li un petó de comiat. Mai se sap si tornarem, però de moment m’acomiado d’ella traient-me el mal gust de boca que em va deixar l’any passat.
Comentaris sobre la cursa:
- Molt massificada. 33.000 corredors es una bogeria i en certs moments no vaig anar còmode envoltats de tanta gent.
- Recollida del dorsal, per a mi ha empitjorat respecte a l’any passat. No te cap sentit enviar a 33.000 persones amb els seus respectius acompanyants tan lluny i abandonar el marc impressionant de la llera del Tùria.
- Aquest any han canviat l’organització física dels calaixos i l’any passat podies anar a ran de tanques per la vorera i podies tafanejar la resta de calaixos i mirar a veure si veies algun conegut. Ara, la vorera també formava part dels calaixos i l’accés es feia per passadissos dels carrers laterals. Es a dir que quan entraves al calaix, només podies veure la gent del teu calaix.
- Cartells dels quilòmetres existents però moltes vegades jo no era capaç de veure’ls. No se, potser va ser un tema personal meu, però crec que hauria de donar-se una volta de femella per donar-li major visibilitat.
- El dissabte de la recollida de dorsal, hi havia paella party. I vaig anar. Et donaven una bossa amb un kit de supervivència. Una carmanyola de plàstic amb l’arròs, un got, una ampolla d’aigua, una taronja i els coberts de plàstic. Que voleu que es digui. Era gratis? Si. Era bó ? Doncs no. Lo millor, la taronja que estava molt bona.
- Organització impecable en tots els sentits. Molts voluntaris i tot molt ben organitzat. L’únic “però” que vaig trobar es que deien que hi havia un bus llançadora de la meta a les dutxes i jo vaig ser incapaç de trobar-ho. Així que vaig haver d’anar a peu fins al pavelló per dutxar-me.
- L’animació, ja ho he dit anteriorment. Tota la ciutat surt al carrer i per moments et creus algú important de tanta gent cridant el teu nom i aplaudint a rabiar. En aquest sentit un 10 a la gent de València.
- Recorregut que ja s’ha parlat infinitament molts cops, que per a mi no es tan pla com diuen. Te els seus “falsos llanos” que per als populars ens poden semblar el Tourmalet, i la prova es que hi ha un moment que estàs a baix al port i et fan anar al punt mes alt que es el Bioparc. I això d’una manera o una altre, s’ha de pujar. En aquest sentit em quedo sense pensar-ho amb el circuit de Sevilla com infinitament millor que València. Però com tothom diu que València es el millor circuit d’Espanya, doncs dec ser jo el que està equivocat. Que voleu que us digui.
Propera parada, no ho se. De moment Barcelona, però qui sap si pel mig cau una altre cosa.