Vicenç
Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- Una que recordo especialment va ser a Can mercader 2013, vaig sortir com acostumo optimista/irresponsable i al darrer kilòmetre anava minvant el meu ritme, a uns 300 m de l’arribada, veig en Zenon que és a punt d’atrapar-me. Cal aclarir que en Zenon i jo teníem ritmes semblants: ell acostumava a guanyar-me en curses de 10000 i jo a las maratons. Doncs l’amic Zenon em diu: “Tranquilo que no te esprinto”. I així ho va fer. Jo, en aquell moment, tenia un embolic al cap: agraïa el detall, però volia que guanyés ell. Era el mes just. I tot té una solució: vaig pensar: accelerem el ritme uns metres abans de l’arribada i, just abans de trepitjar la catifa de temps, em paro., i amb la inèrcia em guanyarà. Evidentment, no li vaig dir res, i va funcionar!. El somriure de tots dos al final no te preu.
- Una altra anècdota es va produir a la Marató del Mediterrani. A una de las rotondes no vaig seguir el camí correcte i vaig retallar involuntàriament un parell de kilòmetres: el 28 i 29. Vaig continuar, pensant acabar-la i anar a cronometratge a que em desqualifiquessin. Llavors feia 3 h 15’, mes o menys. Quan era a punt d’arribar al canal, un amic que estava d’espectador, es va posar a córrer al costat i dient: Vinga, vinga, que pots baixar de 3 hores!
I jo explicant: No, no! M’he fet un embolic. No he fet el recorregut sencer.
El company no entenia res. En arribar, lògicament, vaig a anar a que em desqualifiquessin. No vaig ser l’únic que es va equivocar!
