I ara la crònica
Em plantava a Peñíscola a només 4 setmanes per Lanzarote, sense haver fet cap triatló aquest any i amb moltes ganes de provar-me i veure si les sensacions de les últimes setmanes realment sorgien en competició. Per tant, aquest triatló seria l’únic test seriós de veritat de cara a Lanzarote.
El dia abans vaig aprofitar el matí al poble per provar el nou neoprè que tot just m’havia arribat divendres i per celebrar una miqueta el Sant Jordi.
Arribàvem a Peñíscola tot just per dinar, retrobant-nos amb l'Enric, la Carme i el Vall. Durant la tarda i el vespre, muntem tot el necessari pel dia D, entrem la bici a boxes, escoltem la xerrada tècnica i donem un tomb pel preciós casc antic. Més tard, anem a sopar amb altres retrobaments especials amb Jesus, Maria José i el petit Javier. Sense temps a més, cap al llit!
El dia D toca diana ben aviat per esmorzar sobre les 5h a l’hotel. Seguidament, últims preparatius i cap a boxes a muntar tota la parafernàlia. Els boxes es troben a la platja nord, mentre que la sortida és a la platja sud, així que caminem uns 5 minuts i ens enfundem el neoprè.
Faig un petit escalfament que probablement no arriba als 300 metres i me’n vaig a la càmera de sortida. Passo els moments previs saludant a coneguts del tri català i em col·loco ben al davant de la segona sortida (federats de la resta de l’estat, la primera sortida havia estat 3 minuts abans pels federats valencians, ja que era campionat autonòmic).
La natació consisteix en envoltar per mar el tómbol de Peñíscola on es troba el seu castell i el casc antic. Són 2095 metres amb una entrada on l’aigua gairebé no cobreix fins passats uns bons 200 metres. Donen la sortida i començo força ben col·locat, entre corrent, saltant i caminant, fins que ja es pot nadar. Poso un ritme fort i vaig fent sense més. Al donar la volta al far i encarar el tram més llarg, ja estic passant alguns gorrets de color vermell (primera sortida) i això, poc o molt, sempre anima. Segueixo concentrat en nedar el millor possible i finalment surto de l’aigua amb un temps de 0:32:20 pels 2095 metres. Posició 42 de 701 a un ritme de 1:33/100m. Molt content d’aquesta natació, amb ritmes i sensacions que em confirmen les bones sensacions d’aquesta temporada a l’aigua.
Encaro la T1, veient la Carme i la Mabel animant i el Jesús amb el neoprè (penso que li haurà passat alguna cosa nedant, ànims amic, la propera millor segur!). És el primer tri de la temporada i no competia des d’agost 2014, això es nota molt a les transicions :rofl: De totes maneres, la realitzo prou bé en un temps de 0:02:56.
Ara toca la bici, el circuit és un tram d’enllaç de 15 kms, dos voltes a un circuit de 30 kms passant per Càlig, Sant Jordi i Cervera del Maestrat, i el tram de retorn de 15 kms més. Circuit molt trencacames però amb zones on es podia anar acoplat i aprofitar-se tant com fos possible de l’aerodinàmica. Tenint en compte que es va anar aixecant el vent durant el transcurs del sector, més i tot. El Joule em va donar la tabarra i no va funcionar com tocava, així que vaig anar mirant de reüll el garmin al canell i em vaig fiar bastant de les sensacions per marcar-me la intensitat. Sobre el km 55 vaig fer una comprovació de potència mitja i normalitzada, i vaig veure que estava sobre el plantejat d’inici, tenint en compte que els 25 kms finals eren favorables.
Així doncs, arribo finalment a Peñíscola amb un temps de bici de 2:49:43 pels 89.7 km. Posició del parcial 107 de 701. Posició en carrera 82. Velocitat mitja de 31.7 km/h, 209 w, NP de 235 w, IF 0.87 i un TSS de 213. Molt content també d’aquest sector, on m’he exprimit el que esperava, on m’he sentit ben acoplat en molts trams i on les sensacions han estat molt positives de cara a Lanzarote.
La T2 és ràpida. En el moment que jo estic a punt de sortir, apareix el morlako d'en
sir deixant la bici i ens animem
Surto a córrer amb una T2 de 0:01:16.
Comença una cursa a peu, exigent però amb moltíssima bellesa, pel parc natural de la Serra d’Irta, no sense abans haver de superar dues senyores rampes a la sortida de Peñíscola i que també s’havien de fer a la tornada. Al final surten dues voltes d’uns 9.45 kms, per un total de 18.9 kms. La primera volta la dono en 0:44:50, per tant 4:45/km i veig que tinc al sir a uns 40”. A la segona volta intento no perdre ritme, i crec que acabo la cursa amb prou solvència. Segona volta en 0:48:15 i 5:06/km. Em passa el morlako Olivella a 3 kms de meta i intentem anar junts, però ell té un punt més. Bravo Jordi! Finalment, acabo en 1:33:05 els 18.9 kms, ritme de 4:56/km i posició parcial 266 de 701.
Entrant a meta veig la Mabel i li envio petons, entro en 4:59:20, posició 111 de 701. Pensava que podia estar en el sub5h en aquest triatló i així ha estat.
Molt positives les sensacions nedant i en bici, i si hagués de posar un però, crec que no he estat capaç d’exprimir-me del tot corrent. De totes maneres, crec que tinc els entrenaments a les cames i que a Lanzarote sabré fer la marató que toca. Així que queden 4 setmanetes de res, polint detalls i cuidant-nos el màxim possible. Lanzarote a la vista!
Moltes felicitats a tots els amics finishers: Enric, Vall, Sergio, sir, Blanca, Angelman, Xavi i Laia, i Jaume.
Ens veiem amb alguns a Lanzarote!